Fa uns mesos vaig parlar del nou llibre del Helmut Kohl "Aus Sorge um Europa" - preocupat per Europa, doncs me l'he llegit. En ell desgrana la política exterior alemanya d'una forma clara des de 1945 i carrega durament contra els seus successos directes, Schröder i Fischer, i més sibilinament contra Merkel.
La idea d'Europa
La idea d'Europa
Bàsicament Europa és una qüestió de KRIEG UND FRIDEN - Guerra i Pau - i no d'Euros i Cèntims. La idea d'Europa sorgeix per evitar el desastre de la guerra. No entendre això és no saber res d'Història ni de quina era la situació d'Alemanya al 1945 - moral i material -. La pau i la llibertat que disfrutem no és evident per si mateixa tal com recorda la guerra a Ukrania, sinó que és fruit de l'acció dels governants europeus des de 1945. Només una Europa unida pot garantir Pau i Llibertat prolongada.
La Pau i la Llibertat són precondicions per la Democracia, els Drets Humans, L'Estat de Dret, l' Estabilitat Social i el Benestar. (Això ho repeteix 3 vegades explícitament al llibre). Qui no té present això està mentint i enganyant al poble alemany. L'actual generació política que no ha viscut la guerra i molts cops des de posicions còmodes, amb arrogancia i autocomplaènça no assumeixen la responsabilitat i l'obligació que tenen els alemanys amb Europa.
D'on venim
Konrad Adenauer va connectar Alemanya definitivament en el món occidental sense cap mena de reserves (OTAN - Integració Europea) acceptant tacitament la partició d'Alemanya en dos blocs - això ho poso jo -. Aquesta política representa un canvi radical en la política exterior fins aleshores seguida per Alemanya de pont entre l'Est i l'Oest dissenyada per Bismark (SCHAUKELPOLITIK) -. Aquesta connexió incondiconal i lleial a Occident, era la precondició per tornar a ser membre de la comunitat internacional.
Sense Adenauer no hi ha l'Economia Social de Mercat de Erhard, sense Erhard no hi ha el "miracle alemany" i sense aquest fort anclatge a Occident no és posible la REUNIFICACIÓ A TOTA PASTILLA ja que Kohl, s'havia guanyat la confiança de la OTAN ( Double Tack 1982) i la CEE- França com a soci fiable. Com a exemple tenim les fortes discussions amb Gorbatschow per incloure la DDR a la OTAN, condició per Kohl indispensable per fer una reunificació fiable. D'altra banda per evitar la creació d'una Gran Alemanya a Europa central impulsa la unificació europea: "unitat Alemanya i la unitat europea són les dues cares de la mateixa medalla". ( Cal tenir en compte que Alemanya és el país més poblat, amb més superficie i fronteres i amb major potència económica de tot Europa Central).
Els errors Alemanys davant la crisis del deute
1/Acceptar Grècia com a estat membre: les reformes són també camí d'entrada a la UE. Malgrat la pressió dels països membres que volien estar a l'Euro al primer moment, no es podía acceptar països poc madurs. Ara cal assumir les conseqüències i seguir el principi de solidaritat " Hilfe zur selbsthilfe" Ajuda per autoajudar-se
2/ El trencament del Pacte d'Estabilitat per part d'Alemany al 2003 pel Govern Schröder-Fischer que s'havia establert al Tractat de Maastrich (1992) com a precondició per la introducció del Euro (1999) i finalment la implantació de la moneda única (2002).
El D-Mark introduït a la reforma monetària de 1948, símbol del "miracle alemany" i que va esdevenir sinònim de la reunificació ("Kommt die D-Mark, bleiben wir" Ve el D-Mark, nosaltres ens quedem dintre -deien els de la DDR). La renuncia al D-Mark i la introducció del Euro va costar déu i ajuda tirar-ho endavant al Bundestag però va ser el senyal definitiu per que la nova Alemanya reunificada demostrés era un company de viatge fiable per la Unió Europea. DESMENTEIX categòricament que el preu de la unitat alemanya fos la renuncia al D-Mark a través d'un pressumpte pacte amb Mitterand.
El EURO no és només un mitjà de pagament i ni la Unió Europea una zona de lliure comerç (Thatcher). La introducció del EURO és la pre condició per la Unitat Política ja que no era possible fer-ho paral·lelament (certa resistència de Mitterand a la renúncia a la sobirania política, juntament amb qüestió oberta de l'ampliació europea a l'Est i Sud d'Europa).
Afirma que els Tractats es firmen per cumplir-los: els països membres no assumeixin cap responsabilitat per la vinculació amb els altres membres - DEUTE sense explicitar-ho - ni transferències adicionals. El BCE es dissenya per mantenir la seva independència dels Estats membres i procurar per l'estabilitat de la moneda comuna seguint el model del Bundesbank: per això la seu està a Frankfurt am Main - per si tenieu algun dubte -. Aquesta decisió no van ser facils d'acceptar per França ni la resta de països.
Amb l'EURO la unitat europea és irreversible. On estaria la unitat europea durant aquesta crisis si no hi hagués EURO?
Aposta per una política gradualista, solidaritat i ajuda a autoajudar-se (Hilfe für selbshilfe) davant la crisis del deute. És a dir, diners i temps a compte de reformes estructurals per crear un marc econòmic estable. Alerta també del sobreendeutament: una saludables finançes estatals són condició per una moneda estable, creixement i benestar.
La seva visió d'Europa
Quan Helmut Kohl va arribar al poder 1982-83 Europa es trobava en una situació d'" Euroesklerosis" i paràlisis com la situació actual. Durant els vuitant i noranta s'ha avançat notablement essent els reptes inclús majors dels que s'afronten avui dia. Europa es troba en una cruïlla i no es pot retornar a una situació d'Estats Nacionals fragmentats en un món multipolar, no es pot retornar al xauvinisme del segle XIX, "nacionalisme és guerra" com va afirmar Mitterand.
Els principis que han de regir Europa es basen en l'unitat en la diversitat (Federal), en el principi de subsidiarietat (descentralització - desburocratització) i el manteniment de la identitat nacional amb la tolerancia suficient per sol·lucionar els conflictes políticament dins del marc de la UE i en política exterior vinculació als USA.
Europa és un procés de passos petits, que ha estat construïda a base d'acció política que no era evident en ella mateixa i per tant fa una crida a reprendre el projecte europeu. "Això va del nostre futur i el nostre futur es diu EUROPA"
Afirma que els Tractats es firmen per cumplir-los: els països membres no assumeixin cap responsabilitat per la vinculació amb els altres membres - DEUTE sense explicitar-ho - ni transferències adicionals. El BCE es dissenya per mantenir la seva independència dels Estats membres i procurar per l'estabilitat de la moneda comuna seguint el model del Bundesbank: per això la seu està a Frankfurt am Main - per si tenieu algun dubte -. Aquesta decisió no van ser facils d'acceptar per França ni la resta de països.
Amb l'EURO la unitat europea és irreversible. On estaria la unitat europea durant aquesta crisis si no hi hagués EURO?
Aposta per una política gradualista, solidaritat i ajuda a autoajudar-se (Hilfe für selbshilfe) davant la crisis del deute. És a dir, diners i temps a compte de reformes estructurals per crear un marc econòmic estable. Alerta també del sobreendeutament: una saludables finançes estatals són condició per una moneda estable, creixement i benestar.
La seva visió d'Europa
Quan Helmut Kohl va arribar al poder 1982-83 Europa es trobava en una situació d'" Euroesklerosis" i paràlisis com la situació actual. Durant els vuitant i noranta s'ha avançat notablement essent els reptes inclús majors dels que s'afronten avui dia. Europa es troba en una cruïlla i no es pot retornar a una situació d'Estats Nacionals fragmentats en un món multipolar, no es pot retornar al xauvinisme del segle XIX, "nacionalisme és guerra" com va afirmar Mitterand.
Els principis que han de regir Europa es basen en l'unitat en la diversitat (Federal), en el principi de subsidiarietat (descentralització - desburocratització) i el manteniment de la identitat nacional amb la tolerancia suficient per sol·lucionar els conflictes políticament dins del marc de la UE i en política exterior vinculació als USA.
Europa és un procés de passos petits, que ha estat construïda a base d'acció política que no era evident en ella mateixa i per tant fa una crida a reprendre el projecte europeu. "Això va del nostre futur i el nostre futur es diu EUROPA"
Nota1:Dispara contra Els Verds afirmant que el moviment pacifista a principi dels vuitanta va ser "estimulat" pel bloc de l'Est (1982) o bé contra el SPD per la seva aproximació al SED - el partit comunista de la DDR- amb el reconeixement del dret a existir de la DDR (1987)
Nota2: Relació amb EEUU: considera als americanspares fundadors d'Europa i creadors en certa manera de la nova Alemanya ( recorda el pla de l'intent de desindustrailització de Charles de Gaulle - Morgenthau Plan i el Pla Marshall ). Critica durament a Schröder ( i Fischer) per la seva posició a la guerra d'Iraq al 2002 ja que segons Kohl, es va comporta de forma deslleial votant en contra de la intervenció al Consell de Seguretat. No es refereix a la guerra en si, ni a l'enviament de soldats alemanys a Iraq sinó el comportament de vot al Consell de Seguretat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada