Alemanya i Xina Part II

Si l'economia xinesa està fora de control o no, només ho saben 10 persones màxim i George Soros, que ja ha fet la seva aposta. S'especula que hi ha forces inversions fallides, tant d'empreses públiques com privades i el nivell d'endeutament és tant elevat que la correcció no serà un soft landing. Per mantenir la competitivitat i l'ocupació - pau social - el banc central xinès devaluarà el Yuan respecte el Dòlar provocant un shock deflacionista a tota l'economia mundial. La gran banca internacional veurà com  els actius xinesos al seu balanç no valen res i que amb la repatriació dels préstecs xinesos a productors de commodities s'esfumaran provocant un crash al mercat de matèries primes. S'apropa la tercera crisi mundial: primer EEUU amb les subprime, després Europa amb l'Euro i ara els xinos i el crash landing. Ni el Niño Becerra al Cuní....El món s'acaba!

 

Volkswagen i maschinenbau: la Balança per compte corrent

La Xina és segon soci comercial de la UE amb un 13,8% de les exportacions al 2014(USA 15,2%). Respecte Alemanya és el seu tercer soci comercial amb un 7,5% del total de comerç ( M+X) i a la inversa Alemanya és el principal soci xinès a la Unió Europea i el que és més el déficit de balança compte corrent alemany s'ha reduït substancialment entre ambdós països en els últims anys gràcies a l'increment de les exportacions alemanyes ( cotxes un 28% i maquinària 24%, productes electrònics 14%, òptica -un clàssic alemany - 7% i aeronàutic un 4%).  Igualment alemanya importa productes electrònics (26,5%) i maquinària (22%) i béns de consum com tèxtil (10%) - mobles (4%) i sabates (2,7%). Pobres italians i/o valencians.   Les exportacions a Xina han estat clau per superar la crisis de 2008 però en els últims temps ha quedat compensada per l'increment de les exportacions a USA a partir de 2013. Què passa si Xina peta?

 

Des del punt de vista de la balança per compte corrent, una caiguda del comerç xinès afectaria especialment a Asia i no la UE: una caiguda del 2% de la demanda interna NOMÉS representarIa una reducció del 0,6% del PIB de la Eurozona. Les exportacions a la Xina representen el 1,5% del PIB de l'Eurozona, un percentatge relativament baix, encara que impactaria amb força l'economia Alemanya que és el membre més exposat de tota la UE a una eventual crisis xinesa: Alemanya representa el 30% del comerç europeu amb Xina, és més les exportacions alemanyes a Xina representen un 2,5%  del PIB alemany, uns nivells similars al Japó (!). Malgrat que un slowdown xinès afectaria al sector de la maquinària, construcción i automoció, Alemanya té marge de maniobra ja que el seu creixement es basa en el consum intern ( aportació del 1,4% del PIB mentre que les exportacions un 0,4%).

 

Una caiguda del comerç amb la xina pot modificar els patrons d'exportació europeu a la Xina intensificant les exportacions del sector healthcare i béns de consum, especialment els articles de luxe. Mentre es redueix la producció indústrial xinesa, creix en el mateix periode el sector serveis un 8% en l'últim mig any del 2015. El patró d'exportació  variarà indefectiblement i Europa es beneficiarà del canvi.

Mercedes és un exemple clar, ha tancat el 2015 amb record de vendes, un increment del 20%, portant 35 mesos ininterrumputs sense caigudes de vendes (!). A la Xina ha venut un 52% més de cotxes que l'any passat sent amb diferència el mercat més gran per Mercedes. A part de Daimler, la resta de productors de cotxes alemanys han venut 1% menys de cotxes el 2015 degut a la competència xinesa....VW ja està llençant cotxes més baratets per no perdre quota de mercat tenint en compte que un de cada tres cotxes que produeix, es ven a la Xina. Ni entro en el sector de la  maschinenbau que ha reduït notablement les seves exportacions degut a l'estancament del sector immobiliari xinès.

 

No hi ha res com la cobdícia: La balança de capitals

Com que els xinos estalvien molt molt per la vellesa, el Partit Comunista Xinès va pensar: ostres, per que no agafem els seus estalvis i els posem a la borsa, enfortim el capital de les nostres empreses i estimulem la inversió. Collonut: en un any el Shangai Composite Index va pujar un 150% fins que al juliol del 2015 va caure un 40% en les 10 setmanes següents.  Ben mirat no és una caiguda tant bèstia i més tenint en compte que només el 13% de la Riquesa xinesa està invertida en renda variable (USA 56%). El  problema rau en que el govern xinès ha frenat les reformes de liberalització financera en sec...Major control i opacitat: intervenció per aguantar les cotitzacions (21 firmes d'inversió estatals comprant a tort i dret), prohibició de les vendes a curt i injecció de liquidesa del BC Xinès.  L'experiment ha fracassat i això ha afectat a les borses europees: el DAX alemany també se'n va ressentir: va caure al voltant dels 10.000 punts. Aquest gener el DAX ha caigut per sota els 9.000 punts.... El valor de les accions de les empreses europees amb inversions a la Xina o bé els que exporten bona part de la seva producció serien les empreses més afectades per un crash bursátil xinès.

Hi ha forces problemes a l'agenda del govern xinès.

L'endeutament públic de ajuntaments i governs regionals s'ha disparat per els programes de cojuntura portats a terme entre 2009 i 2013, segur que us sona: autopistes, aeroports....La crisis immobiliaria xinesa en determinades regions també  us sona i at last but not least l'INI xinès, un 30% del PIB amb tota la crosta que comporta, l'excés de capacitat i un endeutament estratosfèric alimentat per l'Estat. L'endeutament privat i públic arriba al 290% del PIB (!) ara bé, no depèn de l'exterior. Ben mirat, els hi podriem fer unes classes de política económica.....malgrat tot,  cal tenir en compte que el govern xinès no és idiota - qüestió que no em canso de repetir -. Una liberalització més profunda del mercat de capitals incrementarà la volatilitat de la borsa de Shangai.

 

L'objectiu el govern xinès en aquest pla quinquenal (jeje) és liberalitzar la cotització del Yuan, necesita que sigui reconeguda com a moneda de reserva i està a la cistella del IMF. Fins ara qualsevol transacció amb l'exterior està controlada per l'Estat (Qui fos governador del BC Xinès!) i no és una moneda plenament convertible. El Yan està vinculada al Dólar des de fa un parell d'anys amb uns límits del 2% amunt i avall. L'Euro ha perdut un 30% del seu valor respecte el Yuan en l'últim any...les devaluacions del Yuan poden ser enteses com un guerra de divises, però són part del procés de liberalització de Yuan. Si continuen amb fixant la moneda al Dólar, el Yuan passarà que estarán sobrevalorat. Si hi ha dubtes sobre l'economia Xinesa, hi haurà un sortida de capitals massiva: en mig any han fotut el cap 550M$ fent minvar les fabuloses reserves de 3.300M$ que ostenta el Banc Central Xinès. Només aquest gener el gobernador ha hagut de defensar el Yuan amb més de 100M$...Menys mal que és un deep pocket.
 

La UE és una font d'inversió estrangera a la Xina molt valuosa, seguit de Taiwan, Hong Kong, els USA i Japó. Les inversions alemanyes a Xina són de 48.000M€ acumulats i han anat creixent els últims 4 anys un 6,1% de mitja i de forma ininterrumpuda. Malgrat al crisis i el refredament de l'economia xinesa, els alemanys inverteixen arribant a un record al 2013 i 2014 amb 2.100M€ d'inversió, s'espera un refredament.  Si hi ha un increment dels tipus als USA, una caiguda del creixement a la Xina i a sobre dubtes fonamentats sobre la seva economía, tot pinta que les Inversió  Directe Estrangera es reduirà.

Finalment l'impacte d'una crisis a la Xina podría afavorir via caiguda de preus de les matèries primes la UE: la xina absorveix el 45%  de la producció indústrial de metall, el 60% de ciment i el 17% de blat. També la caiguada de les rendibilitats pot impulsa la sortida de capitals, cosa que afavoriria les empreses europees.

 

i els taurons oloren la sang....

Els managers de Hedge Fons han olorat la sang: un d'ells, Kyle Bass, que no tinc ni idea de qui és , però segons els Wall Street Journal ha desfet posicions en diversos mercats i aposta un 85% de la seva cartera a una devaluació del Yuan. Soros ( i molts altres) també s'estan posicionant a curt.

NOTA1: El canvi de model per Xina es sustenta en decisions com aquesta: permetre el segon fill per estimular el consum intern i els serveis i aixafar la industria pesada ;)

NOTA 2:Més xifres
La inflació a Xina és del 1,8% internaual a gener 2016.
Al gener han caigut les exportacions un 12% però les importacions un 18%...fins i tot s'ha revaluat el Yuan (!)

NOTA3: fins i tot Robert Barro s'atreveix amb l'economia xinesa amb un nou paper: la llei de ferro de la convergencia amb creixements del 3-4% per les propers anys.

NOTA4:Els paper de la Robert Schuman Foundation.

http://www.robert-schuman.eu/en/european-issues/0376-the-impact-of-china-s-economic-situation-on-europe

Alemanya i Xina....I Part

Superada la grip......

Al 1894 Xina perd la primera guerra amb Japó de forma humiliant. El tractat de Shimononeski -1895- certifica la decadència xinesa davant occident: Xina cedeix Taiwan a Japó i és obligat a fer front a fortes reparacions de guerra en or - és en aquest moment quan Japó va assumir el patró or-. Al 1900 a Beijing es va produir al revolta dels boxers, xinesos membres d'una secta que creia tenir poders màgics, s'alcen per revertir la penosa decadència xinesa. Van assassinar a forces estrangers i catòlics xinesos, encara que una bona part es van poder refugiar al barri diplomàtic de Beijing. Van ser alliberats pel Alfred von Waldersee, el mariscal de camp alemany enviat per posar ordre amb un exèrcit de nacions occidentals. Beijing va ser ocupada per un breu temps pels alemanys i els boxers van ser considerats com percursors de la victòria comunista del 1949.

Una nova era en els fluxes de capital Xinès.

Fins ara el rol de Xina en els mercats financers ha estat negligible en comparació en el seu paper en el comerç internacional. Al 2011 només un 3,4% del PIB xinès estaba invertit en actius financers a l'exterior. Al 2014 l'estock d'inversió directa estrangera xinesa només era un 7% del PIB xinès, mentre que a Alemanya representa el 47%, USA el 38% i Japó el 20% del PIB. L'obertura dels fluxes de capital a la Xina és un dels factors que modificarà substancialment l'economia mundial els propers anys i tot impulsat pel  12è plà  Quinquenal.

El càlcul de les inversions directes - FDI - xineses a Europa estan força esbiaixades, les fons xineses no són fiables - el cap d'estadística l'han det dimitir fa una semana (!)- i les del Eurostat no són completes. Amb tot, segons  l'Eurostat, la FDI xinesa es arriba als 27B€ de stock d'inversions al 2012. No cal dir, que l'increment de les inversions xineses s'ha accelerat a partir de 2008.

Un altra estudi del Rhodium Group que agrupa les inversions directes, les xifra en 46B€ de stock calculada a través de les 1.047 transaccions comptabilitzades des de 2000-20014.  D'aquestes 1.047 transaccions 726 són Greenfield projects, és a dir, establiments de filials que impliquin activitats econòmiques: centres logístics, R&D  i  321 adquisicions d'empreses europees, en nombre més petit però qualitativament més important.

El Xinesos de compres per alemanya.

Alemanya és el segon receptor europeu de FDI xinesa amb unes inversions acumulades de 6,9B€(2014), encara que malgrat les xifres oficials estan esbiaixades a la baixa. Els xinesos veuen la potència econòmica d'Alemanya com el factor més rellevant per invertir-hi: el creixement a llarg per atraure inversions avui.  El patró de creixement fins la crisis ha estat d'implantació de filials -  greenfield projects -  com per exemple el centre de R&D a München de Huawei. A partir de 2011 les adquisicions s'han multiplicat, el 82% d'inversió directa xinesa és a través d'adquisicions i destaca la compra Medion per 530M€ per part de l'empresa d'ordinadors Lenovo. Els sectors que focalitzen els xinesos són automoció i auxiliars -1,9B€- i equipament indústrial -2,7b€ - però cal destacar que els xinesos NO inverteixen a Alemanya en infraestructures ni en sectors energètics, les dues grans potes de la FDI xinesa al exterior. Queda clar que són inversors estratègics, no financers i amb un forta participació de SOE - State Owned Enterprise -.

Els beneficis de la FDI per Europa i Alemanya són clars, després de la crisis de 2008 els nivells d'inversió no s'han recuperat - investment trap- , es necesita la inversión xinesa per recuperar els nivells pre crisis. També les adquisicions  han de permetre crea vincles amb el mercat xinès com per exemple, Volvo que ha reviscolat en mans xineses, fent que Xina sigui el seu principal mercat - a la Xina es venen els Volvo potenciant la imatge d'empresa sueca- i finalment l'aspecte més positiu és que la inversió xinesa estimula la innovació generant efectes spill over: les empreses xineses s'imbriquen en els clusters locals, porten noves formes d'organització empresarial i ocupen mà d'obra qualificada.


Els Riskies

Els riscos de la FDI són molts....el primer de tots és la volatilitat macroeconómica: malgrat que els xinos no tenen interès en les matèries primes europees, si que ho tenen en el mercat immobiliari provocant alces de preus. Les inversions xineses en immobles van passar de pràcticament zero al 2013 a 6B$ al 2014 a tot Europa (!).

Un altre risc, és que la liberalització del mercat financer que impulsa el Partit Comunista Xinès quedin en res i per tant no hi hagi reciprocitat en les inversions: Xina restringeix l'accés al seu mercat via barreres no aranzelàries especialmente en sectors rellevants pels europeus i especialment alemanys amb les manufactures avançades i serveis. Alemanya fomenta a través de Brusel·les que es puguin arribar acords globals amb Xina: si cada país europeu seguís la seva pròpia agenda nacional es dificultaria la pressió per aconseguir un accés simètric al mercat.

El procés de privatització de les empreses públiques - State Owned Enterprises -  evitaria que no hi haguéssin subsidis  ni tracte preferencial enfront de la competència europea. Europa ha d'ajudar a estimular aquest procés ja que es poden buscar subterfugis per mantener la propietat estatal i utilizar la FDI per eixugar l'excés de capacitat del mercat intern. El govern alemany té el dret a revisar qualsevol adquisició en empreses on un estat estranger ostenta més d'un 25% de l'accionariat.

El risc de transferència de tecnologia, headquarters effect, una preocupació real en el cas d'Alemanya encara que la evidencia empírica no demostra això ja que les empreses xineses han ampliat les seves activitat de R+D en els països on s'han implantat.

I finalment, el risc que les inversions xineses importin males practiques dels seus països d'origens...m'explico al Port del Pireu han aconseguit debilitar les condicions de treball de treballadors i sindicats, han creat enclaus tèxtils a imatge de la Xina com el cas de Prato a Italia o bé no estan avesats a pagar impostos.

 

TIMES HAS CHANGED!!!!!!

 

 

Agencia Alemanya per atraure inversions: German Trade and Investment. Acompanyen fins i tot els xinesos en les seves adquisicions.

http://www.gtai.de/GTAI/Navigation/EN/Invest/investment-guide.html

L'estudi en el que m'he basat
http://rhg.com/reports/chinese-fdi-in-europe-and-germany-preparing-for-a-new-era-of-chinese-capital