Der Spiegel certifica l'ascens Xinès

La Certificació de l'Ascens

Xi Jinpin va parlar davant del PC aquesta tardor que  "la civilització xina està en ple Aufschwung  i estem en una etapa on Xina ascendeix al centre" Mai ningú havia parlat així des de la fi de l'Imperi, ni Mao, ni Deng Xao Ping, és més Deng tenia com a lema: "amaga la fortalesa i espera". Aquesta doctrina de la contenció, l'ha trencat Xi. Un ascens sense democràcia i sense tenir en compte els electors.

El Foreign Policy americà alertava sobre la falta de d'atenció a la Xina....Corea, l'Iran o Rússia desvia l'atenció dels xinesos, que estan treballant fort per ser el number one. No està involucrat en conflictes, no fan titulars...és un projecte a llarg termini. Al 2050, després de de 200 anys de la guerra del Opi, Xina vol tornar al centre del món i estan preparats per que si algú de fora ho vol impedir, ells actuaran - estratègicament -.  

S'aprofiten de la Pax Americana. La flota americana protegeix les rutes marítimes per on surten les exportacions i arriben les importacions de materies primes. Per que canviar-ho? Xina no vol fer xinès el món,  els importa un pito la ideologia, les creences o bé el tipus de govern. No vol dominar el món, no entrar en conflictes sinó que intenta tenir bones relacions amb totes parts: Iran-Arabia Saudí, Israel i Palestina, Rússia i Ucrania....El principi de no intromissió no vol dir que no tingui influència.

Geopolitik

Trump durant la seva visita a Àsia, anava acompanyat de tres portavions per dissuadir Corea del Nord, però el destinatari real és la Xina que vol disputar l'hegemonia dels US al Pacífic creant punts de suport i dotant d'un pressupost milionari per la marina.  Xina cada cop es manifesta més forta davant els veïns o el que considera la seva area d'influència: des de Taiwan a Rússia passant per Vietnam o la Índia. És una espècie de doctrina Monroe aplicada al Pacífic. Els que més senten l'alè del xinos és Corea del Sud que la primavera passada va començar desplegar el sistema de anti míssil americà anomenat Thaad per contenir Corea del Nord. Pekin va protestar per que espiava molt més enllà que les fronteres de Corea del Nord. Una campanya contra interessos Sudcoreans va fer que s'aparqués l'estacionament de les bateries de defensa.

L'altra eix estratègic de Xi Jimping és retornar al camí de la seda: crear una xarxa de carreteres, pippelines i trens entre la Xina i Europa. Un projecte de 900.000.000.000M$...El canal de Suez es quedarà eixut ;).

També participa en les organitzacions internacionals multilaterals tipus ONU, de fet són un dels que aporten més soldats pels cascos blaus i vol ampliar influència dintre del IMF i el Banc Mundial. Tot això sumat a les diverses organitzacions regionals del tipus el Banc Asiàtic d'Infraestructures que impulsa. Xina vol el seu lloc al món. 

Finances

L'ascens xinès ha permès acumular una enorme riquesa incloent-hi l'Estat que té reserves de en divises per valor de 3.000.000.000.000M$ - quasi el PIB alemany i tres vegades l'espanyol - i una riquesa de 22,5B$ (Alemanya 5,8B$) segons el Allianz Global Wealth de 2017. L'estalvi brut respecte el PIB és del 48% pel 2015 mentre que Alemanya és del 27%.

Part d'aquesta riquesa és utilitzada per inversions per l'adquisició de companyies estrangeres: al 2016 es va arribar a un record amb 189.000.000.000M$, un 44% més que l'any anterior i creixent. Són compres estratègiques tipus l'empresa agricola suïssa Syngenta, els fabricants de robots Kuka o l'electrònica Haier. Darrera d'aquestes operacions no se sap ben bé si hi ha l'Estat o bé inversors privats. Un dels altres pòls inversors és l'adquisició de vivendes a l'estranger: més 25.000.0000.000M$ van invertir els xinos en comprar pisos a l'exterior al 2016 - i no per viure, ni passar les vacances -. Primer Londres, i ara les "Gateway Cities" com Frankfurt.

La vertadera força de l'economia xinesa rau en el seu volum: és el primer consumidor de productes de luxe, robots, llet en pols o bé carn de porc i té una necessitat d'importació espectacular, de fet és el primer soci comercial alemany: més d'un terç dels cotxes que produeix Volkswagen i la meitat del seu benefici es deu gràcies al mercat xinès. Per no parlar d'Airbus: els propers 20 anys Xina necessitarà 6.300 avions per la seva flota. El Ministeri d'Exteriors alemany ha creat un departament específic per Asia durant aquesta legislatura.

Tecnologia

Els experts americans alerten d'un moment Sputnik: Xina està passant de ser la "fàbrica del món" a començar a produir tecnologia punta.

En part, gràcies al seu aïllament econòmic i que són 750 milions d'usuaris d'Internet, han aconseguit crear grans players d'internet com Baidu, Alibaba o bé Tencent. Empreses com Huawei, Oppo o Xiaomi estan en el top dels productors de mòbils. El Big Data és big, big i hi ha un fort control de l'Estat i aquest l'utilitza com a mètode de control social: a partir de 2020 s'implanta un sistema de crèdit social per bonificar comportaments tant d'empreses com d'individus.

Tecnològies tipus reconeixement facial s'utilitzen diàriament, és més, el Consell d'Estat diu que la Intel·ligència Artificial és estratègica per Xina i que al 2030 ha de ser líder mundial. La capacitat d'innovació xinesa és un punt que Europa s'infravalora,  per exemple, el reconeixement de veu de Baidu no té res a envejar al "Alexa" d'Amazon i provablement faci irrellevants l´ús dels teclats.

Nota1:
Banc Mundial Estalvi Brut / PIB
https://datos.bancomundial.org/indicador/NY.GNS.ICTR.ZS?locations=CN&view=chart

Nota 2:  l'escàndol de les emissions de gas podria haver destrossat VW si el govern xinès hagués prohibit la venda de cotxes trucats.

Nota 3: Els estudis empírics -  Axel Dreher - demostren que la inversió xinesa a Africa té efectes positius, no només pels xinesos sinó pels africans també. 
 

Startup Monitor Alemany de 2017

Probablement el meu major i destacat èxit com a economista callejero és haver treballat el business plan de dos joves emprenedors anomenat Social Point i haver-lo portat al viver de Glòries al 2008. Va ser venuda a gener de 2017 a una editora americana de videojocs per 250M$ ( 75M$ en paper). L'empresa factura presumiblement més de 100M€ i amb un plantilla pròxima als 300 treballadors...no està malament des d'un business plan. També és el paradigma de que no cal la gran idea,  tenir una intel·ligència sobrenatural, o bé, saborejar un pressupost de I+D espectacular per forrar-se i generar activitat econòmica. Keep it simple and stupid.

Radiografia del Start up Monitor Alemany

L'estudi del Start Up Monitor alemany del 2017 ha estat fet amb 1.837 start up's, amb 4.245 emprenedors i generant un ocupació de 19.913 treballadors. Segons l'estudi una startup es defineix per una empresa menor a deu anys, amb una tecnologia i/o model de negoci disruptiu i un equip preparat i orientat creixement de vendes ( encara que la rendibilitat i no les vendes, és el factor més important per les startups alemanyes i europees).
 

Hi ha una tendència a la baixa en l'esperit emprenedor alemany a causa de la  bonança en el mercat de treball dels últims dos anys i que fa que els "emprenedors per necessitat" caiguin i que els "emprenedors per oportunitat" augmentin.
 

Els emprenedors de les startups busquen finançament aliè en un 64% mentre que la mitja alemanya és del 24% ( poc endeutats!). Les empreses de l'estudi han aixecat 2.100M€ en capital extern: un 24% té un seed capital de 50k un 39% entre 50k i 500k i per sobre de 500k un 37% aproximadament. Més del 50% d'aquestes startups està planejant obrir una ronda d'inversors privats pels propers 12 mesos i de mitja demanen 1M€ (!). A Berlin, un terç de les startups estan participades per Venture Capital (!).

Els emprenedors alemanys emprenen en equip majoritariament  - i no individualment (!)  i amb poca particpació femenina (15%). Hi ha pocs guiris:  només un 10% dels emprenedors són estrangers, encara que el 29% de la plantilla si que ho és. A Berlin i München els percentatge de treballadors no alemanys arriba quasi al 50%.

 

Conclusions: Europa, Diversitat  i  Cooperació

Les start ups volen més Europa. El 82% tenen plans per internacionalitzar-se, el valor màxim des de que es fa l'estudi i volen anar majoritàriament a altres països de la UE. Malgrat tot, el 80% de les vendes d'aquestes startups les fan al mercat alemany. Aquesta contradicció aparent es deu a les dificultats de la internacionalització: la principal barrera recau en la regulació i el marc legal. Barreres naturals tipus culturals o bé idiomàtiques no són especialment signficatives. Per tant, la internacionalització és un problema de naturalesa política i que ha de permetre que les startups es puguin dirigir el mercat europeu des del mateix moment que neixen, eliminant les barreres regulatòries que impedeixen la unitat de mercat.

Les startups volen major diversitat. Alemanya és un lloc atractiu per crear startups i per treballar. L'ecosistema alemany es beneficia de d'immigració en aquest segment d'empreses ja que és una immigració ben formada i Alemanya necessita especialistes en IT, malgrat tot les dificultats per contractar estrangers degut a barreres burocràtiques.  Cal una millor Willkommenskultur,  aprofitar el desastre del Brexit per xupar mà d'obra preparada i canviar la legislació en materia d'immigració.

I finalment, la última pota, la cooperació. Alemanya té un característica pròpia en el seu teixit econòmic, la Mittelstand i cal que les Startups, Mittelstands i Grans Empreses estiguin alineades. Cal que les Mittelstand agafin el tren de la digitalització a través de les startups mentre que les startups necessiten el capital i el banc de proves que permet la Mittelstand a través de clients i proveïdors per créixer. La majoria de les startups es dirigeixen al negoci B2B ( ho repeteixo abaix  per que crec que  és la dada més rellevant de l'estudi - per mi- ) amb la qual cosa la cooperació entre empreses és crítica.

Polítiques Públiques pel foment la Inversió.

Un 34% de les startups alemanyes es financien via   programes de finançament públic tipus EXIST, aquest dona una subvenció entre 120k i 150k per pagar el sou del emprenedor (2.500€/mes per llicenciat durant 12 mesos ) i 35k per material i infraestructura. Aquest programa està vinculat a Universitats i Centres de Recerca que són els que decideixen....La qüestió és crear startups de qualitat...cosa que a Catalunya costa més de generar un flux qualitativament important, en altres paraules, la I+D no és eficient. 

INVEST PROGRAMM permet als Business Angels palanquejar la seva inversió fins a 100k (per BA) i amb un màxim per empresa de 500k quan entren a la startup amb una subvenció del 20% de l'import de la participació. La novetat del 2017 és que permet també una subvenció del 25% de la plusvalua per l'exit de la companyia sempre que el BA sigui persona física. L'objectiu és incentivar la inversió en empreses joves, molt joves...quasi amb només un pla d'empresa.

I finalment, els High Tech Gründerfonds, una empresa de capital risc pública - amb participació també privada - depenent pel Banc per la Reconstrucció (KfW) que inverteix, en funció del fons, en empreses de menys de tres anys de vida un import mig de 3M€ en unes 40 startups a l'any. He mirat els exits i no he trobat cap empresa que em soni, la veritat...encara que el portafoli està molt diversificat amb Bio, ICT, Hardware-automatització i el que més sorpren des d'aquí, Química.

Davant la gran diversificació de pols emprenedors dintre d'Alemanya, el ministeri ha impulsat els Digital Hub Initiative per tal de crear comunitats regionals de Startups, Mittelstands i Centres de Recerca, ja que les Startups impulsen els canvi estructural - el que queda  com diria el meu amic Cinto - de tota l'economia. La xifra que més impressiona és que el model de negoci dominant - 79% - de les Startups alemanyes és B2B. 

A part del finançament, l'impuls a la cooperació dels Digital Hub Initiative hi ha la formació digital, el treball 4.0 com a gran aposta per fomentar la competitivitat de l'economia alemanya. És l'anomenada estratègia 3K ( Köpfe - caps -, Kapital und Kooperationen). No hi ha unicorni però ningú dubta que estan fent feina.

1/ Sopren de l'estudi el nombre relativament limitat de Startups...per exemple ACCIÓ a la seva xarxa té comptabilitzades 1.100....possiblement la definició de startups a Alemanya és evidentment més restrictiva i malgrat la falta de creativitat congènita dels alemanys, aquesta és suplida per un bon múscul financer. La startup alemanya està més ben capitalitzada que la catalana.

2/ Destaca que els emprenedors cada cop estan més ben preparats ja que la formació en el camp digital o bé biotech és més tècnic.  Aquell emprenedor que començava en una nau al Baix Llobregat i amb pocs estudis i que feia del IESE una fàbrica de comptables, cada cop serà més difícil de veure.

3/ Dues de cada tres startups faran fallida però una bona part dels emprenedors tornaran a emprendre.

3/ Les fonts
http://deutscherstartupmonitor.de/fileadmin/dsm/dsm-17/daten/dsm_2017.pdf
http://www.existstartupgermany.com/
https://www.business-angels.de/invest-zuschuss-fuer-wagniskapital/              
https://high-tech-gruenderfonds.de/de/#gruender