Dintre dels partits hi ha gent nefasta, els comunistes són especialistes en allotjar gent tòxica: pro soviètics contra eurocomunistes, EUiA i el PSUC viu contra Iniciativa...El catalanisme tampoc es queda curt, la seva història és una història de divisions rera divisions però hi ha algun moment estel·lar de la humanitat en que la unió entre el moviment obrer i el catalanisme van fer trontollar el sistema: van haver muntar la dictadura de Primo de Rivera per que si no se’n sortien. Evidentment estem a anys llum d’això. Si ara munten una dictadura és per acabar amb el dèficit públic, la pressió fiscal i la corrupció – la dels altres, no la seva-.
El Fracàs de Die Linke
Després de 34 anys de militància
Sahra Wagenknecht s’ha donat de baixa de Die Linke. L’històric dirigent, Gregor Gysi i tot Die Linke ja s’esperaven aquest pas des de fa temps. El partit ha
tingut dues grans crisis, la primera al 1989 amb el canvi de la SED al PDS en
les pitjors condicions i la segona a
mitjans noranta quan li van exigir al partit la devolució d’una milionada de
calers per part d’Hisenda. I es troben que el que no han aconseguit els enemics
del partit, ho aconseguiran els seus propis militants amb aquesta gran crisis
de l’esquerra.
Sahra s’ha presentat aquest mes
davant la premsa amb 15 membres de Die Linke – entre ells 10 diputats al
Bundestag - per presentar la seva nova plataforma Bündnis für Sahra
Wagenknecht, BSW, i que a principis d’any acabarà en partit - on esperem
que no sorti el seu nom- . Dels 38 diputats que té Die Linke al Bundestag, es quedaran en 28 deixant el partit als peus dels cavalls ja que no es poden constituir com a Fraktion
– grup parlamentari- i per tant perden les
subvencions associades. Més de 100 treballadors que ajudaven als diputats
s’hauran d’anar al carrer.
Els Wagenknechte
representen la branca esquerra de Die Linke enfrontada històricament a Gysi. Els
sopars, trobades secretes i tota la marrulleria de partit ha servit per
configurar el nucli dur del nou partit. De fet, Oskar Lafontaine, fundador de
Die Linke, marit i el gran titella de l’operació ja havia deixat el partit feia
un any. Wagenknecht reconeix que no t’he
dots d’organització, així que s’ha de buscar un secretari d’organització que
reparteixi llenya interna mentre ella es dedica fer “alta política”. Del seu grup, TOTS els que es van presentar a
la ronda de premsa són de l’Oest d’Alemanya, no de l’Est que és on tenen més
opcions electorals. Malgrat tot, han promogut el transfuguisme per crear les
noves estructures. Respecte als calers, de moment s’han constituït com
associació ja que així eviten que se’ls hi apliqui la llei de finançament de
partits amb un control molt més rigorós de les finances i les aportacions.
Què proposen?
Des de fa 4 anys ha intenta crear
grups paral·lels de simpatitzants dintre dels moviments de protesta per
desembocar en un nou partit, tipus la
França Insubmisa de Melenchon per influenciar els partits d’esquerra: Die
Linke, SPD i Die Grüne. L’última maniobra
es va produir a Febrer de 2023 amb el Manifestació per la Pau amb la feminista
Alice Schwarz i que va ser el punt de no retorn entre Die Linke i Wagenknecht.
Die Linke no estava per la feina i a més molts militants
d’extrema dreta van participar a l’acte ja que donava un suport implícit a
Rússia.
La seva política exterior es basa
en la sortida d’Alemanya de la OTAN, res d’exportació d’armes i menys
intervencions exteriors. Això a efectes pràctics significar sortir del lligam
occidental per tenir com a partners estratègics la Xina i Rússia. Fins i tot, hi
ha hagut un parell de diputats que van votar en contra de l’evacuació de tropes
alemanyes a l’Afganistan....La política exterior ha estat el principal escull
per intentar fer coalicions a nivell nacional.
A nivell econòmic, Wagenknecht parla
de Desglobalització i el retorn a
l’Estat nacional dels anys seixanta fent fora empreses internacionals i retirar
el suport a la UE. Wagenknecht vol limitar la immigració per que pressiona els
salaris a la baixa ajudant als països en desenvolupament. Aquest punt és el més
controvertit per que té punts de contacte amb l’extrema dreta de l’AfD. En
temes socials, conservadorisme nacional amb accent amb els més desvalguts (pensions
i prestacions socials) i deixant les polítiques
de gènere com a secundàries.
El programa electoral bàsicament és reduir immigració seguint el patró del AfD, en política econòmica, Economia Social de mercat de Ludwig Erhardt i en temes socials seguir a Die Linke. És difícil que un votant pugui està d’acord amb els tres punts simultàniament. Wagenknecht sobreestima les seves possibilitats amb una esperança de vot entre el 15 i el 20%. Que et puguin votar, no significar que et votin. Potser que tingui algun èxit conjuntural serà difícil què es consolidi a llarg termini. Els timmings són correctes per arribar a les eleccions de juny a la UE amb condicions i a les eleccions dels Länder de Thuringen Sachsen i Brandenburg, a l’Est d’Alemanya, on tenen més opcions electorals.
Impacte
Les eleccions de Bayern mostrem
que la CSU no s’ha aprofitat de la paràlisis de govern de Berlin. Els que han
recollit han estat els de l’AfD mentre que Die Linke s’ha quedat amb un penós
1,5% dels vots. És difícil que Wagenknecht pugui provocar una polarització de
la societat alemanya en contra dels partits centrals però el seu discurs ajudar a consolidar opcions més extremistes.
Wagenkencht vol restar votants a
les dretes, AfD i en menor mesura la CDU. Els Verds no tenen ni rascades i Die
Linke pobrets, el que està perdut, està perdut. En qüestions econòmiques no hi
ha gaires divergències amb el SPD, només el rebuig a la immigració i
l’aproximació a Rússia. Pot robar algun votant a l’Est d’Alemanya al SPD, però aquest
té poca presència. On pot fer mal al SPD és a les generals i treure algun punt
fonamental per que Olaf Scholz repeteixi com a Bundeskanzler al 2025.
La qüestió migratòria és autèntic verí polític, la irrupció de Wagenknecht pot reforçar les poscions de l’AfD a nivell social però pot evitar que l’AfD que no superi la barrera màgica del 33,3% de vots.
NOTA0: Die Linke s’ha de
posicionar més amb els treballadors i més treball a través dels sindicats on
han perdut influència i no només dedicar-se a la política social amb
desocupats, sense sostres i refugiats. Die Linke ha de representar als
treballadors, ha d’estar a les empreses.
Un tripartit entre Die Grüne, SPD
i Die Linke mai va ser buscat de debò per Die Linke: el resultat és que en la
majoria de Länder de l’Oest, estan fora dels parlament regionals. L’energia
perduda en batalles internes ha tingut sempre com a protagonistes Lafontaine i
Sahra Wagenknecht.
La guerra d’Ucraïna ha accelerat
la descomposició del partit amb una espècie de prosoviètics pacifistes i
els que sostenen que Rússia ha atacat Ucraïna contra el dret internacional. El
SPD ja està fent un OPA a Die Linke, de fet un diputat ja s’ha passat al SPD. El
SPD guanya marca d’esquerres.
NOTA1: A principis dels noranta
Wagenknecht encara era defensora de Walter Ülbricht - el que va ordenar
construir el mur-. A mitjans noranta, defensava la DDR d’una forma total com
els vells militants de la SED i el que més li cridava l’atenció a Georg Gysi,
anava vestida de forma conservadora i actuava sempre sola, amb distància
respecte els demés.
Al 2013 Gysi ja reconeixia el
potencial de divisió que podria fer Wagenknecht per que promovia la polarització,
era una enemiga de la transformació del PDS i també va ser enemiga de la unió
entre el PDS i WASG de Lafontaine a qui
anomenava despectivament “socialdemòcrata”. A 2007 encara no havia descobert
Ludwig Erhardt ni l’economia social de mercat. Estava per un socialisme
democràtic, paraula que els temps s’ha encarregat d’engolir. Wagenknecht quan té un convicció és difícil
que es desviï.
NOTA3 La biografia
Porta 30 anys a die Linke que va
arribar amb només 22 anys a la seva executiva amb l’oposició de Georg Gysi i
els reformistes del PDS. Va aconseguir entra a les llistes del Parlament
Europeu al 2004 i al 2009 entra al Bundestag a les llistes de NRW on tenia
“assegurada” l’entrada. Presidenta del Partit, cap del grup parlamentari i
finalment candidata al 2017. Al 2019 va ser descavalgada de cap de grup parlamentari
– amb Burnout inclòs - i a març de 2023 passa al grup mixt. En el seu haver,
es va presentar com a candidata al Bundestag amb Dietmar Bartsch i va aconseguir el millor resultat de Die Linke
amb un 9,2% dels vots
Intenta ser propera a la gent,
amable, però els discursos estan preparats i no improvisa en funció de com estigui
l’ambient de la sala. La disciplina de partit mai ha estat el seu fort, manté
els arguments encara que no siguin els acords als que el partit hagi arribat.
L’única cosa personal dintre del
seu despatx és una foto de Mont Ventoux, a França, un dels trams més durs del
Tour de France i que ella fa amb Oscar Lafontaine molts estius.. Casada amb
Oskar Lafontaine des de 2014, ell l’ajuda,
li dona suport i l’ha ajudat a ser més propera amb la gent. Vien plegats
en un poblet de 300 habitants al Sarre a 2Km de la frontera francesa. La fugida
del pare a Iran, compromès amb l’oposició al Sha de Pèrsia, és traumàtica....es
canvia el nom de Sarah a Sahra i aprèn persa. A l’escola és reservada, està
malalta sovint i li diuen la xinesa, pels cabells negres...no li genera complexa, si no que li dona autoconfiança. Li
agrada quedar-se a casa, llegint. En unes colònies militars de la DDR, es
mostra incapaç de seguir el compàs a la marxa: li costa emmotllar-se a les
regles a la disciplina de partit mentre odia els comportaments oportunistes.
Amb la caiguda del mur, es queda casa llegint però finalment pren partit i
entra a militar al SED. No és romanticisme per canviar les coses sinó el
convenciment i la voluntat. La Sahra ens els debats només coneix un camí,
l’atac. Res de conyes de l’oponent sinó argument rera argument fins la victòria
final sense generar empatia. No és una líder alpha que lideri i
estructuri grups sinó és una filla única, solitària.
La Sahra va tenir un primer
matrimoni mogut, el marit tenia negocis amb la màfia turca i el van detenir a
l’aerport d’Antalya. Un bon cacau....El tio l’havia ben enredada i ella el
defensava. De fet l’any del seu matrimoni va tenir tres de nens de dones
diferents. La noia no sap manegar-se amb les persones i aquesta és la seva
principal debilitat política.
