Elon Musk i Tesla

Recordo una petita conferència sobre finançament per start ups que vaig fer. Darrera meu va parlar un alemany que pressuntament havia fet diners venent la seva empresa digital i volia alliçonar als pobres emprenedors amb la seva experiència. L'únic que recordo del discurs és el comentari que va fer sobre Elon Musk, afirmava que dormia només 4-6 hores al dia i que la resta només treballava. Si els seus competidors dormien 8 hores, ell guanyava en 2-4hores de treball al dia i multiplicava el nombre d'hores pels 365 dies de l'any. Vaig pensar, "òstia, quin gilipolles". No sé si dorm molt o poc, l'Elon Musk, però el que és segur és que ell sol no farà les 450.000 unitats del Tesla Model 3.


Musk,  visionari o l'estafador

Elon Musk està fotut en trenta fregats, això en llenguatge start up s'anomena serial enterpreneur: l'Elon ven plaques solar, fabrica estacions i cohets espacials per viatjar a Mart, vol revolucionar el transport urbà enviant gent en capsules sota terra a 1.125 km/h i entre d'altres coses vol liquidar el sector automobilístic tradicional amb un cotxe elèctric fabricat per la seva companyia Tesla. La indústria automobilística alemanya se'l miren entre la por i la conya, però predomina la conya.

L'objectiu de Musk, és generar l'expectativa de que pot tirar endavant allò que diu. Els mires als ulls i t'ho creus. És la única manera d'aconseguir que algú li doni quantitats ingents de capital per cremar i aconseguir desenvolupar allò que realment promet. Per generar l'expectativa - i mantenir l'acció cap a dalt - ha de generar contínuament cops d'efecte: més afeccionat al Twitter que Trump, presentacions més pròpies d'un concert de rock and roll que d'una empresa i el que és pitjor, l'ús de petites exageracions per generar un estat favorable - en aquest país diríem mentir -. En la presentació del camió Tesla, l'enginyer en cap va parlar amb prou feines 80 segons, la resta show business. Actualment, Musk té una participació del 19% de Tesla i aquesta està valorada  a 70.000M$. Calculeu l'incentiu que té Musk a mantenir l'acció cap a dalt.

A l'estiu de 2017 va superar en capitalització bursàtil BMW i General Motors, una aposta arriscada ja que ha venut 80.000 unitats i amb pèrdues de 6Milions€ mentre que BMW 2 milions de cotxes i amb uns beneficis de de 10.000Milions€. Goldman Sachs o UBS desaconsellaven la compra d'accions, és difícil que puguin mantenir una avantatge competitiva a llarg termini:  els alemanys tenen molta experiència en fer cotxes, l' interior del tesla sembla dels anys noranta, el motor elèctric dels alemanys serà millor que el del Tesla, la nova tecnologia de les bateries permet guanyar eficiència en la construcció del cotxe i més important, BMW, Daimler o VW poden vende cotxes elèctrics amb pèrdues per que poden compensar amb les vendes dels altres cotxes.

 

La teoria de la panerola

Quan veus una panerola, saps que hi ha moltes més amagades i que has desinfectar tota la vivenda. Això passa a nivell empresarial, quan apareix una dificultat greu als titulars, no saps els altres problemes que poden estar amagats i que els directius intenten tapar.

 

Al 2018 l'objectiu era passar de ser un productor de cotxes de luxe a la producció en massa: Musk ha promès produir 5.000 unitats per setmana del Model 3 però els intents encara no han reeixit: 260 cotxes en tres mesos ( desembre 2017)  i ha retardat la producció en massa fins aquest estiu de 2018.

 

Molts cops, quan hi ha desorientació en una empresa, comencen les adquisicions: Musk compra una fàbrica a Rhein-Pflaz especialitzada en automatització per construir la seva cadena de muntatge totalment automàtica. Aquesta empresa treballava com a proveïdora de BMW, Daimlier o Bosch. Ara només haurà de treballar per Tesla. Musk doncs, ha traslladat dotzenes d'enginyers alemanys al desert de Nevada a la fàbrica de bateries - la imatge deu ser colpidora -. Cap treballador no pot xerrar a risc que el fotin fora no sigui que el preu de l'acció es desplomi, però el que transcendeix de Tesla és la paraula caos.

 

El principal problema és la fabricació de la bateria elèctrica on la automatització simplement no rutlla amb tots els perills per la seguretat que comporta. Musk està sota pressió per que no pot resoldre el coll d'ampolla de la bateria i els accionistes cada cop s'impacienten més i la pressió pels treballadors és molt alta i aquells que no aguanten se'ls posa el segell de Low Performance i al cap de poc temps els foten fora . Molts enginyers alemanys han fotut el camp pel seu propi peu però Musk es defensa cremant més capital: ha contractat 400 treballadors més per la secció de bateries.

 

El Twitter

El twitt va marcar l'escàndol, Musk va anunciar els seus plans per treure de la borsa Tesla amb un preu l'acció de 420$ mentre que la cotització estava a 350$, una prima d'un 20%,  però la quantitat de pasta necessària per recomprar les accions només podia repenjar-se en els Saudis i els seus fons estatals PIF, que fa un mes van posar un suma indecent de diners per un 5%. El fons japonès de Softbank Vision Found que acompanya molts cops als saudís no està per la feina. El twitt de Musk es deu a que ell mateix vol especular amb el valor de la companyia i aguantar la cotització cap a dalt.

La treu per dos presumptes motius, no es pot especular amb el valor i tampoc cal fer informes públics sobre l'evolució de la companyia. És a dir menys transparència. La valoració de la companyia és de 70.000 Milions$ dels quals la participació dels inversors de de 56.000Milions$ i d'aquest, el float 30.000Milions$, una pasta gansa. De moment aquest semestre s'ha fos 1.700Milions de $ sense que encara surtin resultats en la secció de bateries i els resultats del segon trimestre fan por.

No em direu que la imatge dels enginyers alemanys anant al desert de Nevada està a l'alçada de la colla d'indigents - pagats per John Law - amb una pala a les mans desfilant per París fent veure que anaven a les mines de plata de Luisiana a principis del XVIII.

 

NOTA0: Schäuble ha prohibit les piulades per Twitter en les plenàries del Bundestag.

NOTA1: Musk va fusionar el 2016 Solar City que venia plaques solars amb Tesla, dues companyies que no tenien beneficis i l'únic que feia era cremar diners i el pitjor, en prou feines hi havia sinèrgies .  Musk havia de protegir les seves accions a Tesla.

NOTA3: Al Suddetusche Zeitung he ensopegat amb un article d'un professor d'anomenada sobre tecnologia boníssim. Li van pagar la meitat del seu salari anual per fer una conferència davant de 5 gestors de fons sobre no ja la tecnologia del futur sinó com la tecnologia podia salvar-los del pròxims desastres: emigració massiva, crisis ecològica, hiperinflació, pandèmies...L'objectiu de l'article era posar en dubte l'avenç tecnologia com a font de progrés.

NOTA 4: Musk té també el SPACE X un banc de proves per produir cohets i estacions espacials. Col·labora amb la NASA i viu dels encàrrecs del pressupost militar. Les cagades són constants i els satel·lits se'ls cauen a l'aigua. Això si, computa com secret militar.

NOTA 5: No cal dir que els treballadors alemanys de l'empresa d'automatització van demanar un comité d'empresa i que Musk va sentenciar: els sindicats no comparteixen la nostra missió. A l'entrada de la fàbrica, apareixen cartells demanant la dissolució de l'actual comitè. Hi ha amenaça de vaga que es va salvar amb un internin magement que no va donar un conveni laboral però si una pujada de salaris. Victoria per Musk.

NOTA6: Tesla ha incrementat un 26% les vendes durant el 2018 fins al 3.400M€ però al mateix temps ha perdut 700M$, malgrat que és incapaç de fabricar els 5.000  Model 3 per setmana a un preu de 35.000$. Segons sembla vol aconseguir un compte de resultats positiu en el tercer o quart trimestre, malgrat tot haurà de cremar més capital. El paio té 400.000 reserves ja fetes on molts clients han avançat diners.
 

Olaf Scholz, el Finanzminister

Tinc un post pendent sobre com van liquidar Martin Schulz però de moment faig un estudi d'Olaf Scholz, actual Finanzminister i antic alcalde del SPD d'Hamburg, probablement la ciutat amb renda per càpita més alta d'Alemanya -  per sobre dels 50.000 euros/cap - i un dels preferits de Helmut Schimdt. Va aconseguir forjar un pacte amb Andrea Nahles i malgrat ser el vicepresident menys votat al Congrés del SPD, es creu prou fort per aspirar a Bundeskanzler. Del que he llegit sobre ell no destaca cap idea  ni referència econòmica més enllà d'obvietats.

Com s'arriba a Finanzminister.

La negociació per forja la Gran Coalició va ser especialment dura per la CDU: va cedir el  Finanzministerium al SPD i el Ministeri del Interior als bavaresos de la CSU. Merkel ha pagat un alt preu per ser Bundeskanzler. La cosa va començar amb Martin Schulz exigint 6 ministeris, entre ells, quatre dels més importants Finances, Exteriors i Treball i Benestar Social. Horst Seehofer, de la CSU diu  que això és inacceptable ja que aspira al Finanzministerium seguint l'estel·la del  bavarès Theo Waigel. El repartiment clàssic és Treball i Polítiques Socials pel SPD i Interior per la CSU/CDU però aquesta vegada Schulz vol Finances i li espeta que no es dedicaran a portar el cafè en aquest nou govern. Merkel s'ho mira però no intervé en el ping pong. Passades les hores, Merkel i Seehofer proposen fer un cremallera per escollir els ministeris. Seehofer, llença l'esquer: el SPD pot escollir dos ministeris en el primer torn.  Schulz aguanta la pressió i diu que vol un acord global. 

Horst Seehofer no pot tornar a Bayern sense un gran ministeri per la CSU.  Merkel busca sol·lucions parcials en va, i finalment, reconeix que els seus negociadors són més importants que ella mateixa i cedeix el Ministeri del Interior per la CSU i el de Finances per  Schulz. Schulz accepta la CSU a Interior. Les bases de la CDU no estan contentes però aguanten.

Jugada tàctica de Andrea Nahles, la nova Secretaria General del SPD,  col·loca a Olaf Scholz al Finanzministerium i Vizekanzler  del Govern Alemany i deixa a Schulz la cartera d'Exteriors. Nahles controla el partit ja que és Secretaria General i  el govern a través d'un pacte amb Scholz deixant fora de joc a Schulz i liquidant la carrera del fins ara Secretari General del SPD, Sigmar Gabriel. Quatre caramboles d'una jugada, i Schulz no serà Ministre d'Exteriors.


Operació Kanzleramt

Quan s'estudia l'oligopoli a les classes de Microeconomia, no s'explica ben bé com s'arriba al pacte. No hi ha reunions per pactar preus o quantitats explícitament, ni papers pel mig, simplement es miren als ulls i tothom sap en quina situació es troba l'altra, per que ambdues - o més - empreses estan en el mateix punt. Això se sembla, al pacte entre Scholz i Andrea Nahles,  un pacte de circumstància per fotre fora els que fins ara manegaven el SPD ( Gabriel, Schulz...) i posicionar-se com a candidats per les pròximes eleccions "post Merkel". Ja veurem el duren aquestes amistats oligopolístiques, pel que sembla Nahles i Scholz han pactat que Scholz sigui el proper candidat a Bundeskanzler, mentre Nahles li sega l'herba sota els seus peus.

De moment Nahles li ha col·locat un parell de submarins, a la Vicecancilleria un antic cap de les Juventuts del SPD, Benjamin Mikfeld i al Finanzministerium, Jörg Kukies, un Investment banker predecessor de Nahles a les Juventuts del SPD de Rheinland Pfalz. Nahles controla també algunes secretaries d'Estat a Exteriors i al Ministeri de Treball. Me la jugo: d'aquí tres anys i mig, Nahles serà la candidata a Bundeskanzler.

Scholz vol arribar a Kanzler, però no és un paio popular dintre del SPD, necessita Nahles i alhora creu que podrà aguantar la seva envestida. Són equilibris fràgils, però el Finanzministerium és la plataforma ideal per llençar la seva candidatura: des del Ministeri de Finances es té un control clau del govern ja que es vigila la despesa dels altres ministeris i a més, es té una projecció exterior important: només cal recordar Schäuble durant el seu paper a la crisis Grega.

El Schwarze Null.

Una de les coses que més m'impressiona del SPD és que tenen clar que si es vol Estat del Benestar, aquest ha de ser sostenible i per tant, han de ser ells, els que vigilin més la caixa que no pas els de la CDU. Ho remarquen sempre què poden.

Schäuble, que fardava d'haver llegit Keynes, s'agafava a la seva política fiscal anticíclica per justificar el equilibri pressupostari, el Schwarze Null: durant 2008 i 2009 els deute públic alemany va incrementar-se un 25% del PIB - un PIB caient en picat -. Al 2018, el deute torna a nivells de pre crisis i l'objectiu és restar per sota del 60% del PIB d'acord amb el Pacte d'Estabilitat.

Les primeres declaracions de Scholz van ser de continuitat amb la política pressupost equilibrat/ superàvit. El contracte que van signar el SPD i la CDU hi ha un marge de 46.000 M€  per fer polítiques públiques des del Bund, més el upside recaptatori per l'evolució positiva de l'economia. Aquest és el marge que té Scholz i del qual li han caigut crítiques internes com la del alcalde de Berlin o bé les juventuts del SPD per seguir amb la política del Schwarze Null i no la del Rote Null.

El nou pressupost de 2019 ja ha estat presentat amb un increment de la despesa de 13.000M€ fins als 356.800M€ - sense incrementar la deute pública-. Hi ha un increment notable de la despesa militar fins els 42.900M€ arribant al 1,31% del PIB en Defensa, paral·lel a l'increment en Ajuda al Desenvolupament. Hi ha també la introducció de mesures socials Baukindergeld i d'infraestructures com conectar a la banda ampla 5.000 escoles. Els treballadors hauran d'aportar a la Seguretat Social a partir de rendes de 1.300€/mes i no de 850€/mes com fins ara.

Respecte Europa, tant el Brexit com Brusel·les  - França -, li exigiran més diners addicionals sempre amb el vist i plau de CDU. Ell ja ha dit que "Ein Deutsche Finanzminister ist ein deutscher Finanzminister" Un Ministre de Finances Alemany és un Ministre de  Finances Alemany. Aquest més d'Agost Atenes ha de tornar a renegociar 320.000 M€ dels crèdits que li van ser otorgats pels Estats de la UE. En definitiva, Europeisme amb dosis homeopàtiques.

NOTA0: No et fiïs mai de la gent que surt de les joventuts d'un partit polític tipus Andrea Nahles, el motllo pel que estan fets és sempre el mateix. Aquesta ha aconseguit col·locar el seu predecessor a les joventuts del SPD, Jörg Kukies, ex-cap de Goldman Sachs a Alemanya i Austria, com a Secretari d'Estat  al Finanzministerium encarregat de la política Financera i Europa.

NOTA1: Per Scholz, la socialdemocràcia representa l'esquerra de la dreta o bé la dreta de l'esquerra. Tot per pescar vots al centre. En la seva gestió al capdavant de l'ajuntament d'Hamburg ha donat suport al salari mínim, mindestlohn i ha fet vivenda pública abans que es posés de moda ( Tenia un bon pressupost). Com que no és un working class hero, no és gaire popular entre les bases del SPD - això no vol dir que no pugui guanyar eleccions -. El paio des de fa un any que prepara l'aterreatge a la política nacional, ha escrit un llibre i surt de terturlià a la tele. 

NOTA2: El Baukindergeld, són 1.200€/any per nen per les famílies que vulguin adquirir un inmoble. Originàriament és una mesura per atraure parelles joves a zones deprimides d'Alemanya. Però ara ho han fet extensiu. És una cagada econòmica de llarg, de la que Schäuble estava en contra però la CDU va insistir en aplicar per ajudar als "nostres". Política de família i de vivenda d'un sol tret i 9.800M€ anuals de despesa.

MÉS NOTES PRESSUPOSTÀRIES : 
- Al 2021 S'acaba la Soli - el pacte de solidaritat entre l'Est i l'Oest i el Bund podrà disposar de 10.000M€ addicionals.

- Els socialdemòcrates crítiquen la ministra de Defensa per que no pot demanar més pressupost i al 2017 tornar 1.000M€ d'euros.