La política exterior alemanya és
d'una retòrica tant buida que es poden intercanviar discursos de fa deu anys
pels actuals: que si Alemanya ha tenir una major implicació exterior,
assumir la responsabilitat corresponent al pes econòmic que té, com de mal armada
està la Bundeswehr....tòpic rera tòpic. El pitjor és que el Ministre
d'Exteriors del SPD, Heiko Maas, que s'ha posat a impulsar l'Aliança pel
Multilateralisme juntament amb Japó, Canadà i Australia.... En fi, poques ganes
de fer feina per que de feina hi ha: el conflicte del pròxim orient interpel·la
directament a Europa malgrat la seva vergonyosa deserció- aquí hi ha per un
altre post - , tampoc han fet massa per salvar el Pacte Atòmic amb l'Iran - i
això que em vaig llegir un penós llibre de l'actual President de la República,
Steinmeier, dedicat el tema - . Una estratègia a llarg termini sobre com
manegar Túrquia o bé Rússia brilla per la seva absència, per no parlar del nord
d’Africa, zona d’influència directa Europea. I encara no hem arribat ni als USA ni a la Unió Europea.
USA
Els americans acusen directament
d’avars als alemanys, especialment en les reunions de la OTAN quan els alemanys
sostenen que no volen posar el 2% del PIB en Defensa. Mentre s’aprofiten de la
Pax Americana, pacten amb Putin l´aprovisionament
de gas barat rus amb Nord Stream 2 Pipeline i això, malgrat la imposició
de sancions que USA apliquen a les empreses què participin en la seva
construcció. És dels pocs punts on demòcrates i republicans estaven d’acord.
Les coordenades de política
exterior americanes estan fora d’Europa, i això ja ve d’Obama: volen que Europa
es faci responsable de la seva àrea d’influència, és l’únic punt en què Bernie
Sanders i Trump coincideixen. Comença una etapa d’isolament als Estats Units.
Si torna l’Estat Islàmic a treure el cap, que s’apanyi Europa.
La Xina
Pels xinesos la famosa frase de
Kissinger “A qui truco quan vull parlar amb Europa?”, té resposta i és Berlin i
no Brusel·les. Pels xinesos, després dels USA i Rússia venen els Alemanys. Fins ara els alemanys i xinesos tenien
interessos convergents com a potències exportadores: incentivaven l’estabilitat
en regions en crisis, asseguraven rutes comercials i impulsaven la
globalització.
Al 2007, La Xina superava
Alemanya com a tercera economia del món...a 2020, la Xina supera tres vegades
el PIB alemany i la pèrdua de pes relatiu alemany enverina la relació: fins ara
s´ha complementat però ara són competidors directes i no només en termes
econòmics, sinó polítics i geoestratègics. De fet, la UE ha declarat als xinesos rivals
sistèmics des de 2019.
Per una banda, volen vendre
cotxes però per l’altre no volen que Huawei participi en la construcció de la
xarxa de 5G. Pels xinesos, Alemanya no està preparada per un treball
internacional conjunt a llarg termini.
Polònia
Helmut Schmidt afirmava que els
polacs, primer eren nacionalistes, després catòlics i finalment comunistes, i
malgrat que a les enquestes encara apareix un 30% dels polacs que mira amb
desconfiança als alemanys , les relacions comercials i polítiques són
excel·lents. Alemanya és el primer partner econòmic amb diferència.
Els polacs sempre havien vist la
UE com una enganyifa alemanya per dominar Europa però ara mateix, el que els
inquieta d’Alemanya és el seu liberalisme: homosexuals, immigrants...En fi, han
vist que entregar-se als USA de la forma en que ho havien fet, no va enlloc.
Rússia
Ostpolitik aquí , Ostpolitik
allà però sense contingut. De fet, els russos estan sorpresos de com Berlin
reacciona fredament davant atacs als seus interessos estratègics més directes.
Una d’aquestes noticies que passen desapercebudes per la premsa és que el
Tractat de Míssils de Mitjà i Llarg Abast entre USA i Rússia ha quedat en paper
mullat. Primer va sortir Rússia al 2019 i després USA. Això li va costar el
càrrec a Schmidt fa 40 anys.
On Alemanya no ha cedit a
pressions és en el Nord 2 Stream Pipeline. Si els alemanys haguéssin cedit, els
russos haguessin quedat desconcertats. Pels Rússos, Alemanya és estratètigica
malgrat que actualment tenen una aliança més estreta amb França. Macron almenys
té alguna cosa a proposar.
França
Moltes de les certeses que
esperaven els francesos dels alemanys s’han dissipat. Els alemanys ja no són
tant fiables i no saben com es comportaran. La CDU no té un líder clar de
recanvi mentre que el SPD està conduit
per un parell d’aficionats. Traducció incertesa.
Macron necessita una reforma
urgent del UE, major integració, defensa comuna, Europa com a objectiu
estratègic i espera una major acció dels alemanys que no es dona. Tant la dreta
com l’esquerra francesa resen per que els Verds alemanys arribin al poder, de
fet Robert Habeck es va entrevistar la tardor passada amb el Ministre de
Finances francès. El gaullisme esperant els jipis dels Verds alemanys.
A la segona meitat de 2020, la
presidència del consell europeu passa a mans d’Alemanya amb el Brèxit per
davant i repte d’integrar altra vegada Anglaterra a Europa en termes seguretat
i econòmics, la unió amb França per planta cara a Trump i el seu menysteniment
europeu o bé la crida de Macron per una seguretat comuna.
Així estem,
pendents dels Verds alemanys.
L'anunci
dels fons de reconstrucció de 500.000M€, cada país respon mancomunadament i no
solidàriament per la part utilitzada 😉
NOTA1: Els xinesos volien
participar amb la construcció del 5G alemany amb l’argument que els xinesos són
depenents de la indústria automobilística alemanya.
NOTA2: Els xinesos quan es van
assabentar de l’Aliança Multilteral de Heiko Maas van voler participar però el
Ministeri d’Exteriors els van negar l’entrada al·ludint la grandària del país.
