A Alemanya han fet una nova llei per una mort digna que requereix que tres psicòlegs certifiquin que el que s’acull, ho va fa amb totes les garanties. El problema és que la cita al psicòleg triga 1 mes a que te la donin i els avis no tenen tant de temps. Aquí també som experts a manegar el BOE, el DOGC, BOAB per arribar a no se sap on...Els bons propòsits queden sedimentats pel joc polític, els interessos de la burocràcia, el dret administratiu o la desconnexió amb la realitat. Hi ha molta gent que està en contra de l’oferta i la demanda i el que és pitjor, alguns tenen poder i tot.
Els calentadors d’última generació.
A l’acord de coalició s’afirma
que a partir del 2025 almenys el 65% dels calentadors de les llars alemanyes funcionaran
amb energies renovables. El vizeKanzler, Robert Habeck, de Die Grüne diu que la mesura és tant important com la sortida de l’energia nuclear o la fi del carbó. El 50% del
consum d’energia alemany es dedica a escalfar mentre que el 80% del calentadors
utilitzen energies fòssils. Les emissions de gas s’han de reduir de 112Tn de
CO2 a 67Tn pel 2030. Bàsicament, els objectius d’Emissió de CO2 alemanys no es
compleixen pels famosos calentadors.
Encara no s’ha aprovat la nova llei (GEG
Gebäude Energie Gesetz) però ningú sap a què atenir-se, ja que cada
calentador costa de mitja 31.000€ mentre esperes la subvenció del 40% - amb sort i retard segur - . Total, et costa el calentador 19.000€ però el problema arriba amb
la instal·lació....com sigui un bloc de cases, noi, llepes segur, per que has de
fer obra, posar radiadors nous, canviar finestres, la sortida del vapor al
sostre...La meitat de les instal·lacions necessiten obres addicionals.
Comencem pel principi: no hi ha prous
calentadors. Bosch ha enviat una missiva que fins d’aquí mínim 6 mesos no
tindran existències. A partir de 2024 s’han d’instal·lar 500.000 nous
calentadors. Els fabricants es freguen les mans i ja obren fabriques a l’Est
d’Europa per cobrir la demanda. Han invertit 5.000M€ en la renovació dels calentadors. Fins i
tot els americans s’hi foten, la multinacional Carrier a comprat una
mittelstand – Viessmann -del sector per 12.000M€.
Seguim. Durant el primer
trimestre s’han venut 91.500 calentadors, el doble que el primer trimestre de
2022...per tant, esperen arribar a vendre 400.000 calentadors nous. Això sí, ningú sap
d’on sortiran els instal·ladors, per que
falta personal: experts en fotovoltaica, sistemes d’aire o bé punts de
recàrrega. Falten 60.000 instal·ladors per posar tots els calentadors que preveu la llei.
Les subvencions. Des de 2021 es
donen subvencions per fer les vivendes més eficients energèticament parlant:
sostres, finestres, sòtans...La BAFA, l’agencia alemanya, que reparteix la pasta
està sobrepassada, simplement no donen a l’abast. Es necessiten 4 mesos per
començar a estudiar la sol·licitud de subvenció amb la qual cosa donen dues
opcions als constructors, assumir el risc de no rebre la subvenció - sempre et falta un paper i a sobre té impacte fiscal - o passar de
la subvenció.
El problema no són només els calers que has d’invertir, sinó que la llei gravarà amb impostos als que emetin CO2 – els calentadors antics - , i això pot significar per una família que consumeixi 20.000Kw, seran uns 1.500€ addicionals anuals. Com veieu, estem indefensos davant els buròcrates i xupatintes, no hi ha escapatòria. Vaja, com agafar el cotxe a Barcelona.
La gestió política dels calentadors
Al 24 de març de 2022 es van
reunir els representats de la coalició SPD, Die Grünen i els liberals del FDP
per discutir sobre la nova llei. Van reduir el preu de benzina en 9€ i van dir
que el 65% dels calentadors que es venguessin a partir de 1 de gener de 2024
fossin alimentats amb energies renovables. Qui no estigui d’acord és amic de
Putin mentre sonava per primera vegada la paraula calentador
tèrmic a Alemanya, que és com una nevera però al revés amb una major eficiència en el consum
d’energia.
Responsable directe de tot el desastre és el fidel secretari
d’Estat de Habeck, Patrick Graichen, que
ha acabat de dimitit no per la famosa llei sinó per nepotisme: volia col·locar
un amic seu a l’Agencia Alemanya de l’Energia i va donar una subvenció de
600.000€ a una associació on la seva germana hi treballa. Economista que
venia del ministeri de Medi Ambient i molt capaç redactant lleis però poc
capaç de generar consensos: veu les empreses com a enemics. En una reunió amb
els managers de les companyies municipals d’electricitat, va lloar les virtuts
de la calentador tèrmic i va ensenyar les cartes: Les companyies
municipals han de ser desfer-se de la
xarxa de gas.
Aquestes companyies municipals de
gas, electricitat....són importants per que són les que financen piscines i
centres esportius als pobles alemanya, i així molts polítics se sostenen en el
poder però clar la influència també és bidireccional i tenen una forta
influència alhora de representar els seus interessos.
Habeck i els seus s’han mostrat
impermeables a arribar a acords amb el
sector immobiliari així com les empreses energètiques. Habeck no tenia gaire temps
entre el gas liquat i les centrals atòmiques fins que tot això ha esclatat. Al
Gener el seu secretari d’Estat es va reunir amb els empresaris immobiliaris i
els va calmar explicant les bondats de la nova llei i donat-los moltes opcions.
Al febrer s’envia l’esborrany de la llei al SPD i FDP i salta la bomba: les
obligacions dels propietaris a realitzar el canvi no és políticament sostenible pels liberals. I aquí comença l’embolic, per protegir-se, els
verds parlen de les subvencions en funció de la renda del ciutadà...cosa que
crearia un infern burocràtic de difícil gestió. La cosa crema i el Das Bild
titula en portada que Habeck vol prohibir el gas i el gasoil i mostra un
esborrany de la llei.
El poeta de Haikus comença a
aparèixer emprenyat, i això que la política de comunicació dels verds es basa
en posar l’altra galta i no generà mal rotllo. Habeck sosté que Die Grünen no ha
de ser l’únic partit que defensa el clima i acusa al SPD i el FDP de fer-li el
llit i de subordinar la lluita contra el canvi climàtic a altres objectius.
Total, sis rondes de secretaris
d’Estat per xerrar de calentadors i presentar alguna cosa decent al Bundestag. Finalment, s’aprova l’esborrany i es passa a les associacions empresarials amb una major
obertura de tecnologies, excepcions i períodes transitoris. Tot manegable però
hi ha dos errors en la construcció de la llei: els ajuntaments són els que han
de decidir quina tecnologia s'ha d'utilitzar per calentar i
en funció d’això els ciutadans decidiran quin calentador han de fer servir.
L’altre error de construcció de la llei és la qüestió social: qui es
subvenciona i com.
Com més cacau amb el tema dels calentadors pitjor per Habeck i això ho aprofitar el FDP que juga a torpedejar la llei amb certa aquiesciència del SPD que vol limitar l’acció dels verds sense semblar un coalició d’inutils. El bon rotllo s’ha acabat.
NOTA1: Die Grüne. Ho tenien tot,
el Zeitgeist anava a favor seu: la defensa de clima s’ha transformat en
eix central de discussió social però comencen a generar escepticisme tant a
fora com a dins del partit. La falta de resultats fa emergir les tensions
internes, els radicals pressionen mentre Die Grünen està atrapat al govern de
coalició. Els verds se senten enganyats per Scholz que vol defensa del clima
sense masses renuncies per que no vol oposicions socials fortes, de fet han
tret els objectius sectorials de construcció, automòbil i mobilitat. A les
eleccions regionals, Die Grünen cauen de forma notable: la última a Bremen amb una caiguda
del 5% mentre a Berlin només han arribat al 18%.
NOTA2: SPD La seqüència és
aquesta: Scholz frena els verds mentre els liberals del FDP disparen. Així fa
temps que s’espera una llei sobre el transport. Die Grüne torna a aparèixer com
un grup de radicals enfadats que només tenen el tema de la defensa del clima a
la boca... mentre que el SPD apareix com el partit de govern. Es posiciona per
sobre del conflicte i Scholz no vol enviar el SPD a l’infern radicalitzant-lo en la
qüestió climàtica però tampoc poden aparèixer com el que refreden. La línia és molt fina. La situació política
alemanya està enrarida per que entre tant embolic, punyalades i desconfiances,
sembla que no es governi i això pot passar factura a Scholz. La fiabilitat és
un valor alemany.
NOTA3: Ja fa temps que es fan
instal·lacions geotèrmiques i grans projectes amb bombes tèrmiques per blocs de
cases, també hi ha formes alternatives de calentar-se amb fusta de la neteja
dels boscos...Malgrat tot ser tant atropellat el canvi energètic és imparable.
A München han fet la central
geotèrmica més gran d’europa que subministra aigua calenta i calefacció a
80.000 persones i que llença una pipeline 3.000metres sota terra i que només consumeix
l’aigua del circuit. Ni una gota més. A Hamburg 250.000 persones depenen d’una
parell de centrals de carbó que s’han de desendollar mentre desenvolupen un
sistema per aprofitar la calor emesa per la indústria (EnergiePark): aprofitar
la calor de forns industrials, reaccions químiques...tot amb modernes turbines
que poden portar gas o bé hidrogen amb un turbina industrial de Siemens
SGT-800. Totes les cases lligades a la xarxa queden automàticament
descarbonitzades. Mig Hamburg està aixecat.
Finesos, suecs i noruecs han instal·lat 1.000 vegades més
calentadors per cap que Alemanya. A Dinamarca està prohibit utilitzar
calentadors de gas i gasoil des de 2013. Un 40% de les cases ja ni utilitza
combustibles fòssils per escalfar-se – i baixant en picat les pròxims anys -
mentre que alemany són 2 terços encara.
