L'any passat vaig anar a Venècia amb els meus sogres - un infern -. Venècia "non arat, non seminat, non vindemiat", és una ciutat que per mantenir-se d'empeus ha de lliutar cada dia en un enclau on no hi ha res de res i a més s'enfonsa. Crida l'atenció que sota Santa Maria della Salute, l'esglesia a l'entrada del gran canal hi ha un milió de troncs per aguantar-la, amb prou feines hi ha monuments, només sobresurt l'estatua a cavall de Bartolomeo Colleoni que va deixar el seu patrimoni a la ciutat a canvi de l'estatua, per no parlar del Dogo maleït, a qui van decapitar a les escales del palau ducal per voler convertir Venècia en una tirania als seus vuitanta anys! L'esforç col·lectiu feia Venècia i a la inversa. Fa temps que devia un post als que van ser els meus companys a la banca d'assegurances ;).
Allianz 126 anys d'història
Quan s'analitza una empresa, s'ha de mirar la història i més quan són empreses d'aquesta edat. Allianz neix al 1890 fruït d'un grup d'empresaris del sud d'alemanya. Són gent que havia nascut amb la derrota de la revolució de 1848 - molt estudiada per Lenin, per cert - i que havien prosperat amb el tèxtil i amb el ferrocarril. Eren liberals que van acabar acceptant els títols nobiliaris i posant el VON al cognom, un per cert es va haver de malvendre el castell en plena hiperinflació. Van aprofitar l'Aufschwung de l'últim terç del s XIX. Al 1871, primer el Deutsche Bank, al 1880 Münich Re i finalment Allianz al 1890. Allianz és l'asseguradora creada a Berlin però ideada al sud d'Alemanya - amb participació de Münich Re - i del Deutsche Bank. El creixement econòmic necessitava assegurances: accidents, responsabilitat i reassegurança eren les principals fonts d'ingressos.
El terratrèmol de San Francisco (1905) i l'enfonsament del Titanic (1912) van ser una broma davant la primera guerra mundial. Van sortir reforçat com el primer grup assegurador en danys, van obrir noves línies de negoci amb les assegurances de vida ( 1922) i van aprofitar tot el desgabell del anys vint per adquirir competidors que passaven per dificultats. No hi ha res com una crisis per esvandir competidors i créixer, sobretot si prèviament no has arriscat res ;).
El president d'aleshores Kurt Schmitt (1886-1950) preveient l'ascens al poder de Hitler, es va apropar a Herman Göring. Vuit dinars al 1930 i més que notables aportacions dineràries al partit van ser suficients per conèixer el führer al 1931. Brüning i Von Papen van intentar portar-lo a la seva òrbita però ell va entrar a militar amb carnet al NSDAP i Hitler el va nombra Reichwirtschaftsminister al 1933. Una crisis nerviosa el va deixar fora de la política al 1934 i va tornar aparèixer a les assegurances com director general de Münchener Rück al 1937 i al consell d'administració d'Allianz a partir del 1945.
Durant el nacionalsocialisme Allianz va créixer molt: eren l'asseguradora del règim i van aprofitar per "adquirir" diverses asseguradores en mans de jueus - el seu principal accionista August von Fink es va apropiar del negoci vienès dels Rotschild amb l'Anschluss - . El negoci amb la guerra va anar millor del hom podia esperar, però aquí està el punt més penós de la seva història: assegurar el camp d'extermini d'Auswichtz, mobiliari i edificis. Quan es van catapultar als EEUU no cal dir que els jueus van posar problemes - també es rumoreja que el lobby jueu va boicotejar l'aterratge del Deutsche Bank-. A finals dels noranta (!) van obrir una comissió d'historiadors per estudiar el periode 1933-1945.
La post guerra i el Wirtschaftswunder
Tots callats com putes, les pòlisses no maten a ningú, així que a tranques i barranques van continuar amb el negoci, així si, després del bloqueig de Berlin al 1948 van traslladar la seu a München, en un edifici humil amb un jardinet anglès al davant...res de torres de cristall.
El negoci assegurador es divideix en dos branques bàsicament, una pròpiament d'assegurança en el qual s'assegura un risc sistemàtic -no atzar - en el què incorren molts individus repartint-se així els seus costos - primes - entre ells. essent més barat que si un individu hagués d'afrontar en solitari aquest succés: salut, accidents, inundacions.... L'altra branca del negoci és la inversió - no aposta - molt conservadora, és a dir minimitzant els riscos a canvi d'un petit rendiment - dividends -. És per aquí per on va entrar la política.
Adenauer va impulsar Allianz com director "secret" de l'economia alemanya, la Deutschland Aktien Gesellschaft, ja que tenia participacions significatives i a llarg termini de bona part de les empreses industrials alemanyes per evitar adquisicions no desitjades. Mai ostentaven la presidència del consell d'administració, si hi havia canvis era amb un trucada - i els presidents d'Allianz de l'època sempre es posaven nerviosos amb tot això....preferien parlar de primes i riscos. Tenien participacions significatives però sense passar del 25% a BASF, Hochtief, Desdner Bank, RWE, MAN, Mercedes.....El gran problema és que les participacions empresarials havien de ser cobertes amb recursos propis o bé provisions, Pensionsrückstellung, - mai amb crèdits o primes d'estalvi- amb el conseqüent cost d'oportunitat del capital.
Wolfgang Schieren (1927-1996), el General, jurista va pujar al 1971 i va col·locar Allianz com la primera companyia aseguradora d'Europa en els vint anys que la va dirigir. Al 1983 va llençar un OPA per la totalitat de les accions dels britànics Eagle Star de les que tenien ja un 28,1% i que va ser rebatuda per una contraopa dels la British American Tobacco en ostentaven un major participació. Schieren va perdre la batalla però no la guerra: va aconseguir vendre la seva participació per una pasta, 518M de D-Mark, que van permetre accelerar el procés d'internacionalització: la italiana RAS, la francesa VIA/Rhin , la britànica Cornhill i els americans de Fireman's Fund, la Deutsche Versicherungs AG de la DDR.
El mercat alemany de les assegurances estava força regulat amb la qual cosa si es volia créixer s'havia de mirar cap a fora a través d'un creixement via adquisicions. Amb un major nombre d'assegurats, els riscos baixen, la rendibilitat augmenta i el mercat de capitals europeu donava més joc alhora d'invertir la pasta. No obstant, cal tenir en compte que les assegurances no són com la fabricació d'automòbils que surten de la fàbrica i s'exporten, aquí cada país ha de dissenyar els seus propis productes i conservar certa autonomia del negoci, per això la relació "centre-perifèria" és crítica.
La dissolució de la Deutschland Aktien Gesellschaft.
Henning Schulte-Noelle, jurista i pianista aficionat, va prendre el relleu per sorpresa al 1991 després de 20 anys de Schieren en circumstàncies no del tot clares: hi havia un hereu designat però a última hora, el General va optar pel tonto en comptes del llest.
Com a primer executiu va seguir el pla traçat, va adquirir 72 empreses, la més important l'AGF francesa, però el més destacat és que va tallar la Deutschland Aktien Gesellschaft i el complexe indústrial, financer i asegurador que tenien muntat juntament amb Münich RE. El govern Schröder Fischer va facilitar l'operació ja que van abolir l'impost del 58% sobre les plusvàlues per la venda de participacions per tal de facilitar fusions i adquisicions - possiblement a canvi de mantenir llocs de treball -. Des de llavors les participacions creuades entre Münich RE i Allianz està sota el 15%. Múltiples participacions creuades es van disoldre: Allianz Vida i Euler Hermes per Allianz i Ergo i DKV per Münchener Rück.
La cagada de Schulte Noelle va ser l'adquisició del Dresdner Bank al 2001, un pas cap a la banca que no lligava amb la tradició d'Allianz que sempre havia marcat fronteres amb la banca. La divisió entre assegurances i banca quedava cop més diluïda i més després que el 1994 Kohl flexibilitzés la regulació del sector. El Deutsche Bank va començar a ficar-se en el negoci assegurador ja que l'asset management el pots amb o sense primes d'estalvi ;). El negoci cada cop més estava enfocat a la part inversora i més quan els tipus d'interès rondaven el 7% . La competència tampoc emprenyava gaire amb aquests tipus. La fusió d'Allianz amb el Dresdner va fracassar.
Nota -1: una part del negoci assegurador respòn a garrapejar les indemnitzacions ;). Les noves tecnologies suposo que faran un mercat més transparent.
Nota0: Des de Bismark sempre s'ha debatut si les assegurances han de ser públiques o privades. Això sempre ha orientat Allianz cap al poder polític - sobretot conservador- per protegir-se de nacionalitzacions. També durant el nacional-socialisme.
Nota1:Tots els Vorstandschef d'Allianz han format part d'associacions conservadores d'estudiants universitaris Corps.
Nota2: La vinculació d'Allianz amb el nazisme és més que forta: ja al 1931, el principal accionista August Von Finck va oferir 5M de Reichmarks a Hitler per aturar els comunistes. Hitler va dir que aquells milions eren poder. Speer fins i tot alhora de projectar el "nou Berlin" posava un edifici a Allianz d'aquest neoclàssic horrorosos. Durant el Kristallnacht de 1938 no es va pagar cap pòlissa a cap comerç jueu per les destrosses provocades pels nazis. També va ser de les primeres empreses "netes" de jueus i el més penós és que van aconseguir la quadratura del cercle amb l'Holocaust guanyant diners de victimes i botxins. Les assegurances que ostentaven els jueus no es van executar mentre que al mateix temps cobraven les primes de les assegurances (incendis, responsabilitat..) de quasi tots els camps de concentració. August von Finck va ser apartat al 1945 d'Allianz per la política de desnazificació.
Nota3: Als 5 dies de caure el Mur, Schieren, el General , va fer cridar el responsable de l'asseguradora de la DDR i el va portar a München. Era la joïa de la corona econòmica de la DDR amb 30 milions de pòlices i un benefici net de 1.700M Marks que anaven directament al pressupost públic. En quatres mesos es va firmar la fusió per cabreig de competidors i amb la benedicció de Theo Waigel. El gran problema de l'asseguradora de la DDR era el fre del trava juntament amb la paritat dels dos marks alemanys van fer que les necessitats de l'asseguradora per trobar un soci fóssin peremtòries.
Allianz 126 anys d'història
Quan s'analitza una empresa, s'ha de mirar la història i més quan són empreses d'aquesta edat. Allianz neix al 1890 fruït d'un grup d'empresaris del sud d'alemanya. Són gent que havia nascut amb la derrota de la revolució de 1848 - molt estudiada per Lenin, per cert - i que havien prosperat amb el tèxtil i amb el ferrocarril. Eren liberals que van acabar acceptant els títols nobiliaris i posant el VON al cognom, un per cert es va haver de malvendre el castell en plena hiperinflació. Van aprofitar l'Aufschwung de l'últim terç del s XIX. Al 1871, primer el Deutsche Bank, al 1880 Münich Re i finalment Allianz al 1890. Allianz és l'asseguradora creada a Berlin però ideada al sud d'Alemanya - amb participació de Münich Re - i del Deutsche Bank. El creixement econòmic necessitava assegurances: accidents, responsabilitat i reassegurança eren les principals fonts d'ingressos.
El terratrèmol de San Francisco (1905) i l'enfonsament del Titanic (1912) van ser una broma davant la primera guerra mundial. Van sortir reforçat com el primer grup assegurador en danys, van obrir noves línies de negoci amb les assegurances de vida ( 1922) i van aprofitar tot el desgabell del anys vint per adquirir competidors que passaven per dificultats. No hi ha res com una crisis per esvandir competidors i créixer, sobretot si prèviament no has arriscat res ;).
El president d'aleshores Kurt Schmitt (1886-1950) preveient l'ascens al poder de Hitler, es va apropar a Herman Göring. Vuit dinars al 1930 i més que notables aportacions dineràries al partit van ser suficients per conèixer el führer al 1931. Brüning i Von Papen van intentar portar-lo a la seva òrbita però ell va entrar a militar amb carnet al NSDAP i Hitler el va nombra Reichwirtschaftsminister al 1933. Una crisis nerviosa el va deixar fora de la política al 1934 i va tornar aparèixer a les assegurances com director general de Münchener Rück al 1937 i al consell d'administració d'Allianz a partir del 1945.
Durant el nacionalsocialisme Allianz va créixer molt: eren l'asseguradora del règim i van aprofitar per "adquirir" diverses asseguradores en mans de jueus - el seu principal accionista August von Fink es va apropiar del negoci vienès dels Rotschild amb l'Anschluss - . El negoci amb la guerra va anar millor del hom podia esperar, però aquí està el punt més penós de la seva història: assegurar el camp d'extermini d'Auswichtz, mobiliari i edificis. Quan es van catapultar als EEUU no cal dir que els jueus van posar problemes - també es rumoreja que el lobby jueu va boicotejar l'aterratge del Deutsche Bank-. A finals dels noranta (!) van obrir una comissió d'historiadors per estudiar el periode 1933-1945.
La post guerra i el Wirtschaftswunder
Tots callats com putes, les pòlisses no maten a ningú, així que a tranques i barranques van continuar amb el negoci, així si, després del bloqueig de Berlin al 1948 van traslladar la seu a München, en un edifici humil amb un jardinet anglès al davant...res de torres de cristall.
El negoci assegurador es divideix en dos branques bàsicament, una pròpiament d'assegurança en el qual s'assegura un risc sistemàtic -no atzar - en el què incorren molts individus repartint-se així els seus costos - primes - entre ells. essent més barat que si un individu hagués d'afrontar en solitari aquest succés: salut, accidents, inundacions.... L'altra branca del negoci és la inversió - no aposta - molt conservadora, és a dir minimitzant els riscos a canvi d'un petit rendiment - dividends -. És per aquí per on va entrar la política.
Adenauer va impulsar Allianz com director "secret" de l'economia alemanya, la Deutschland Aktien Gesellschaft, ja que tenia participacions significatives i a llarg termini de bona part de les empreses industrials alemanyes per evitar adquisicions no desitjades. Mai ostentaven la presidència del consell d'administració, si hi havia canvis era amb un trucada - i els presidents d'Allianz de l'època sempre es posaven nerviosos amb tot això....preferien parlar de primes i riscos. Tenien participacions significatives però sense passar del 25% a BASF, Hochtief, Desdner Bank, RWE, MAN, Mercedes.....El gran problema és que les participacions empresarials havien de ser cobertes amb recursos propis o bé provisions, Pensionsrückstellung, - mai amb crèdits o primes d'estalvi- amb el conseqüent cost d'oportunitat del capital.
Wolfgang Schieren (1927-1996), el General, jurista va pujar al 1971 i va col·locar Allianz com la primera companyia aseguradora d'Europa en els vint anys que la va dirigir. Al 1983 va llençar un OPA per la totalitat de les accions dels britànics Eagle Star de les que tenien ja un 28,1% i que va ser rebatuda per una contraopa dels la British American Tobacco en ostentaven un major participació. Schieren va perdre la batalla però no la guerra: va aconseguir vendre la seva participació per una pasta, 518M de D-Mark, que van permetre accelerar el procés d'internacionalització: la italiana RAS, la francesa VIA/Rhin , la britànica Cornhill i els americans de Fireman's Fund, la Deutsche Versicherungs AG de la DDR.
El mercat alemany de les assegurances estava força regulat amb la qual cosa si es volia créixer s'havia de mirar cap a fora a través d'un creixement via adquisicions. Amb un major nombre d'assegurats, els riscos baixen, la rendibilitat augmenta i el mercat de capitals europeu donava més joc alhora d'invertir la pasta. No obstant, cal tenir en compte que les assegurances no són com la fabricació d'automòbils que surten de la fàbrica i s'exporten, aquí cada país ha de dissenyar els seus propis productes i conservar certa autonomia del negoci, per això la relació "centre-perifèria" és crítica.
La dissolució de la Deutschland Aktien Gesellschaft.
Henning Schulte-Noelle, jurista i pianista aficionat, va prendre el relleu per sorpresa al 1991 després de 20 anys de Schieren en circumstàncies no del tot clares: hi havia un hereu designat però a última hora, el General va optar pel tonto en comptes del llest.
Com a primer executiu va seguir el pla traçat, va adquirir 72 empreses, la més important l'AGF francesa, però el més destacat és que va tallar la Deutschland Aktien Gesellschaft i el complexe indústrial, financer i asegurador que tenien muntat juntament amb Münich RE. El govern Schröder Fischer va facilitar l'operació ja que van abolir l'impost del 58% sobre les plusvàlues per la venda de participacions per tal de facilitar fusions i adquisicions - possiblement a canvi de mantenir llocs de treball -. Des de llavors les participacions creuades entre Münich RE i Allianz està sota el 15%. Múltiples participacions creuades es van disoldre: Allianz Vida i Euler Hermes per Allianz i Ergo i DKV per Münchener Rück.
La cagada de Schulte Noelle va ser l'adquisició del Dresdner Bank al 2001, un pas cap a la banca que no lligava amb la tradició d'Allianz que sempre havia marcat fronteres amb la banca. La divisió entre assegurances i banca quedava cop més diluïda i més després que el 1994 Kohl flexibilitzés la regulació del sector. El Deutsche Bank va començar a ficar-se en el negoci assegurador ja que l'asset management el pots amb o sense primes d'estalvi ;). El negoci cada cop més estava enfocat a la part inversora i més quan els tipus d'interès rondaven el 7% . La competència tampoc emprenyava gaire amb aquests tipus. La fusió d'Allianz amb el Dresdner va fracassar.
Nota -1: una part del negoci assegurador respòn a garrapejar les indemnitzacions ;). Les noves tecnologies suposo que faran un mercat més transparent.
Nota0: Des de Bismark sempre s'ha debatut si les assegurances han de ser públiques o privades. Això sempre ha orientat Allianz cap al poder polític - sobretot conservador- per protegir-se de nacionalitzacions. També durant el nacional-socialisme.
Nota1:Tots els Vorstandschef d'Allianz han format part d'associacions conservadores d'estudiants universitaris Corps.
Nota2: La vinculació d'Allianz amb el nazisme és més que forta: ja al 1931, el principal accionista August Von Finck va oferir 5M de Reichmarks a Hitler per aturar els comunistes. Hitler va dir que aquells milions eren poder. Speer fins i tot alhora de projectar el "nou Berlin" posava un edifici a Allianz d'aquest neoclàssic horrorosos. Durant el Kristallnacht de 1938 no es va pagar cap pòlissa a cap comerç jueu per les destrosses provocades pels nazis. També va ser de les primeres empreses "netes" de jueus i el més penós és que van aconseguir la quadratura del cercle amb l'Holocaust guanyant diners de victimes i botxins. Les assegurances que ostentaven els jueus no es van executar mentre que al mateix temps cobraven les primes de les assegurances (incendis, responsabilitat..) de quasi tots els camps de concentració. August von Finck va ser apartat al 1945 d'Allianz per la política de desnazificació.
Nota3: Als 5 dies de caure el Mur, Schieren, el General , va fer cridar el responsable de l'asseguradora de la DDR i el va portar a München. Era la joïa de la corona econòmica de la DDR amb 30 milions de pòlices i un benefici net de 1.700M Marks que anaven directament al pressupost públic. En quatres mesos es va firmar la fusió per cabreig de competidors i amb la benedicció de Theo Waigel. El gran problema de l'asseguradora de la DDR era el fre del trava juntament amb la paritat dels dos marks alemanys van fer que les necessitats de l'asseguradora per trobar un soci fóssin peremtòries.
