dilluns, 24 d’octubre del 2016

Hoffentlich Allianz versichert .....Part 1

L'any passat vaig anar a Venècia amb els meus sogres - un infern -. Venècia "non arat, non seminat, non vindemiat", és una ciutat que per mantenir-se d'empeus ha de lliutar cada dia en un enclau on no hi ha res de res i a més s'enfonsa. Crida l'atenció que sota Santa Maria della Salute, l'esglesia a l'entrada del gran canal hi ha un milió de troncs per aguantar-la, amb prou feines hi ha monuments, només sobresurt l'estatua a cavall de Bartolomeo Colleoni que va deixar el seu patrimoni a la ciutat  a canvi de l'estatua, per no parlar del Dogo maleït, a qui van decapitar a les escales del palau ducal per voler convertir Venècia en una tirania als seus vuitanta anys! L'esforç col·lectiu feia Venècia i a la inversa. Fa temps que devia un post als que van ser els meus companys a la banca d'assegurances ;).

Allianz 126 anys d'història

Quan s'analitza una empresa, s'ha de mirar la història i més quan són empreses d'aquesta edat. Allianz neix al 1890 fruït d'un grup d'empresaris del sud d'alemanya. Són gent que havia nascut amb la derrota de la revolució de 1848 - molt estudiada per Lenin, per cert - i que havien prosperat amb el tèxtil i amb el ferrocarril. Eren  liberals que van acabar acceptant els títols nobiliaris i posant el VON al cognom, un per cert es va haver de malvendre el castell en plena hiperinflació. Van aprofitar l'Aufschwung de l'últim terç del s XIX. Al 1871, primer el Deutsche Bank, al 1880 Münich Re i finalment Allianz al 1890. Allianz és l'asseguradora creada a Berlin però ideada al sud d'Alemanya - amb participació de Münich Re - i del Deutsche Bank. El creixement econòmic necessitava assegurances: accidents, responsabilitat i reassegurança eren les principals fonts d'ingressos.

El terratrèmol de San Francisco (1905) i l'enfonsament del Titanic (1912) van ser una broma davant la primera guerra mundial. Van sortir reforçat com el primer grup assegurador en danys, van obrir noves línies de negoci amb les assegurances de vida ( 1922) i van aprofitar tot el desgabell del anys vint per adquirir competidors que passaven per dificultats. No hi ha res com una crisis per esvandir competidors i créixer, sobretot si prèviament no has arriscat res ;).

El president d'aleshores Kurt Schmitt (1886-1950) preveient l'ascens al poder de Hitler, es va apropar a Herman Göring. Vuit dinars al 1930 i  més que notables aportacions dineràries al partit van ser suficients per conèixer el führer al 1931. Brüning i Von Papen van intentar portar-lo a la seva òrbita però ell va entrar a militar amb carnet al NSDAP i Hitler el va nombra Reichwirtschaftsminister al 1933. Una crisis nerviosa el va deixar fora de la política al 1934 i va tornar aparèixer a les assegurances com director general de  Münchener Rück al 1937 i al consell d'administració d'Allianz a partir del 1945.

Durant el nacionalsocialisme Allianz va créixer molt: eren l'asseguradora del règim i  van aprofitar per  "adquirir"   diverses asseguradores en mans de jueus -  el seu principal accionista August von Fink es va apropiar del negoci vienès dels Rotschild amb l'Anschluss - . El negoci amb la guerra va anar millor del hom podia esperar, però aquí està el punt més penós de la seva història: assegurar el camp d'extermini d'Auswichtz, mobiliari i edificis. Quan es van catapultar als EEUU no cal dir que els jueus van posar problemes - també es rumoreja que el lobby jueu va boicotejar l'aterratge del Deutsche Bank-. A finals dels noranta (!) van obrir una comissió d'historiadors per estudiar el periode 1933-1945.


La post guerra i el Wirtschaftswunder

Tots callats com putes, les pòlisses no maten a ningú, així que a tranques i barranques van continuar amb el negoci, així si, després del bloqueig de Berlin al 1948 van traslladar la seu a München, en un edifici humil amb un jardinet anglès al davant...res de torres de cristall.

El negoci assegurador es divideix en dos branques bàsicament, una pròpiament d'assegurança en el qual s'assegura un risc sistemàtic -no atzar - en el què incorren molts individus repartint-se així els seus costos - primes - entre ells. essent més barat que si un individu hagués d'afrontar en solitari aquest succés: salut, accidents, inundacions.... L'altra branca del negoci és la inversió - no aposta - molt conservadora, és a dir minimitzant els riscos a canvi d'un petit rendiment - dividends -. És per aquí per on va entrar la política.

Adenauer va impulsar Allianz com director "secret" de l'economia alemanya, la Deutschland Aktien Gesellschaft, ja que tenia participacions significatives i a llarg termini de bona part de les empreses industrials alemanyes  per evitar adquisicions no desitjades. Mai ostentaven la presidència del consell d'administració, si hi havia canvis era amb un trucada - i els presidents d'Allianz de l'època sempre es posaven nerviosos amb tot això....preferien parlar de primes i riscos. Tenien participacions significatives però sense passar del 25% a BASF, Hochtief, Desdner Bank, RWE, MAN, Mercedes.....El gran problema és que les participacions empresarials havien de ser cobertes amb recursos propis o bé provisions, Pensionsrückstellung, - mai amb crèdits o primes d'estalvi- amb el conseqüent cost d'oportunitat del capital.


Wolfgang Schieren (1927-1996), el General,  jurista  va pujar al 1971 i va col·locar Allianz com la primera companyia aseguradora d'Europa en els vint anys que la va dirigir. Al 1983 va llençar un OPA per la totalitat de les accions dels britànics Eagle Star de les que tenien ja un 28,1% i que va ser rebatuda per una contraopa dels la British American Tobacco en ostentaven un major participació. Schieren va perdre la batalla però no la guerra: va aconseguir vendre la seva participació per una pasta, 518M de D-Mark, que van permetre accelerar el procés d'internacionalització: la italiana RAS, la francesa VIA/Rhin , la britànica Cornhill i els americans de Fireman's Fund, la Deutsche Versicherungs AG de la DDR.

El mercat alemany de les assegurances estava força regulat amb la qual cosa si es volia créixer s'havia de mirar cap a fora a través d'un creixement via adquisicions. Amb un major nombre d'assegurats, els riscos baixen, la rendibilitat augmenta i el mercat de capitals europeu donava més joc alhora d'invertir la pasta. No obstant, cal tenir en compte que les assegurances no són com la fabricació d'automòbils que surten de la fàbrica i s'exporten, aquí cada país ha de dissenyar els seus propis productes i conservar certa autonomia del negoci, per això la relació "centre-perifèria" és crítica.


La dissolució de la Deutschland Aktien Gesellschaft.

Henning Schulte-Noelle, jurista i pianista aficionat, va prendre el relleu per sorpresa al 1991 després de 20 anys de Schieren en circumstàncies no del tot clares: hi havia un hereu designat però a última hora, el General va optar pel tonto en comptes del llest.

Com a primer executiu va seguir el pla traçat, va adquirir 72 empreses, la més important l'AGF francesa, però el més destacat és que va tallar la Deutschland Aktien Gesellschaft i el complexe indústrial, financer i asegurador que tenien muntat juntament amb Münich RE. El govern Schröder Fischer va facilitar l'operació ja que van abolir l'impost del 58% sobre les plusvàlues per la venda de participacions per tal de facilitar fusions i adquisicions - possiblement  a canvi de mantenir llocs de treball -. Des de llavors les participacions creuades entre Münich RE i Allianz està sota el 15%. Múltiples participacions creuades es van disoldre: Allianz Vida i Euler Hermes per Allianz i Ergo i DKV per Münchener Rück.

La cagada de Schulte Noelle va ser l'adquisició del Dresdner Bank al 2001, un pas cap a la banca que no lligava amb la tradició d'Allianz que sempre havia marcat fronteres amb la banca. La divisió entre assegurances i banca quedava cop més diluïda i més després que el 1994 Kohl flexibilitzés la regulació del sector. El Deutsche Bank va començar a ficar-se en el negoci assegurador ja que  l'asset management el pots amb o sense primes d'estalvi ;). El negoci cada cop més estava enfocat a la part inversora i més quan els tipus d'interès rondaven el 7% . La competència tampoc emprenyava gaire amb aquests tipus. La fusió d'Allianz amb el Dresdner va fracassar.


Resultat d'imatges de hoffentlich allianz versichert





Nota -1: una part del negoci assegurador respòn a garrapejar les indemnitzacions ;). Les noves tecnologies suposo que faran un mercat més transparent.

Nota0: Des de Bismark sempre s'ha debatut si les assegurances han de ser públiques o privades. Això sempre ha orientat Allianz cap al poder polític - sobretot conservador-  per protegir-se de nacionalitzacions. També durant el nacional-socialisme.

Nota1:Tots els Vorstandschef d'Allianz han format part d'associacions conservadores d'estudiants universitaris Corps.

Nota2: La vinculació d'Allianz amb el nazisme és més que forta: ja al 1931, el principal accionista August Von Finck va oferir 5M de Reichmarks a Hitler per aturar els comunistes. Hitler va dir que aquells milions eren poder. Speer fins i tot alhora de projectar el "nou Berlin" posava un edifici a Allianz d'aquest neoclàssic horrorosos. Durant el Kristallnacht de 1938 no es va pagar cap pòlissa a cap comerç jueu per les destrosses provocades pels nazis. També va ser de les primeres empreses "netes" de jueus i el més penós és que van aconseguir la quadratura del cercle amb l'Holocaust guanyant diners de victimes i botxins. Les assegurances que ostentaven els jueus no es van executar mentre que al mateix temps cobraven les primes de les assegurances (incendis, responsabilitat..) de quasi tots els camps de concentració. August von Finck va ser apartat al 1945 d'Allianz per la política de desnazificació.

Nota3: Als 5 dies de caure el Mur, Schieren, el General , va fer cridar el responsable de l'asseguradora de la DDR i el va portar a München. Era la joïa de la corona econòmica de la DDR amb 30 milions de pòlices i un benefici net de 1.700M Marks que anaven directament al pressupost públic. En quatres mesos es va firmar la fusió per cabreig de competidors i amb la benedicció de Theo Waigel. El gran problema de l'asseguradora de la DDR era el fre del trava juntament amb la paritat dels dos marks alemanys van fer que les necessitats de l'asseguradora per trobar un soci fóssin peremtòries.



dijous, 6 d’octubre del 2016

Tecnologia i mercat de treball....Pinten bastos!!!!!

Després de les guerres napoleòniques, Anglaterra va caure en un espiral deflacionista, els salaris queien i l'atur pujava. És la època de Oliver Twist i el Essay on the Principle of Population de Malthus, una visió apocalíptica del capitalisme amanit per les revoltes camperoles del Capità Swing. Fins que no va emergir el ferrocarril amb tota la seva força no es van recuperar els indicadors macro econòmics i el Rule, Britannia! Rule the waves! va tornar a ser entonat amb força.


La tercera - o la quarta- revolució indústrial

A part de l'auge de la Xina i el moviment de l'Atlàntic al Pacífic, hi ha l'impacte de la quarta revolució indústrial davant dels nostres ulls. Històricament, l'efecte negatiu de la incorporació de nova tecnologia -atur - quedava compensat per l'increment de la productivitat: gràcies a una producció més eficient baixaven els preus i la renda real augmentava i amb ella la demanda de nous productes, que al seu torn generaven nova ocupació. Keynes al 1930 va profetitzar que en 100 anys el seu "nét" treballaria 15 hores a la setmana i que si hi havia atur tecnològic, seria transitori.

Sembla que la Revolució Indústrial  4.0 hauria de comportar creixements del PIB de dos dígits i plena ocupació però no, hi ha canvi però no creixement. És més, segons la tesis de Robert Gordon, aquesta vegada el canvi tecnològic no va aparellat de creixement significatius de la productivitat. El creixement de la productivitat dels països de la OCDE és inferior a 1%. Potser el PIB està mal comptat i no mesura correctament aquests canvis però el cert és que els preus no creixen, els salaris s'estanquen i la borsa serà difícil que tingui creixements sostinguts en el temps. És una visió pessimista que contrasta amb l'optimisme del Sillicon Valley: la tecnologia i el lliure mercat ens faran lliures!


Resultat d'imatges de produktivität deutschland japan

La indústria 4.0

L'onada d'innovacions que s'estan covant és aterradora: indústria 4.0, la smart fabrik i la organització de la producció en xarxa - microfactories - per oferir series personalitzades a preus d'economies d'escala amb la automatització de tota la cadena de producció, des dels proveïdors al clients seguint per la cadena logística. Aquí la gestió dels milions de dades que genera l'automatització i les mètriques de multitud de variables són el factor crític d'èxit. La vida és quantitativa.

Facebook ocupa 13.000 treballadors amb un benefici per cap de 250.000$  mentre que Daimler treballen 284.000 persones un benefici per cap de 30.000$. Cal repensar la forma en com es produeixen els cotxes des de Henry Ford per utilizar plenament les possibilitats que genera el canvi tecnològic.

Les consultores llencen els seus estudis: es creu que la indústria alemanya crearà 390.000 llocs de treball en els pròxim deu anys, que la productivitat pujarà un 30% però no queda GENS CLAR si hi haurà saldo net d'ocupació positiu. La automatització de les fàbriques i la producció en xarxa comporta que només sobrevisquin els treballs amb més valor afegit amb la qual cosa tornem a la dispersió salarial, per no parlar de la geografía económica.


Intel·ligència artificial: el Watson d'IBM

L'altra gran avenç tecnològic és la intel·ligència artificial, que representa per les nostres capacitats mentals el mateix que va representar la màquina de vapor a la força física humana. Primer va ser una capacitat de càlcul exponencial per mesurar dades estructurades - números-, segon el treball amb dades no estructurades com textos o parla i finalment, la capacitat d'aprendre. Aquesta tecnològia substitueix directament molts treballs molt ben remunerats: de qui et fiaries més d'un metge o d'una màquina que té el coneixement de 600 metges de diagnòstic? Stephen Hawking advertia que aquest podia ser l'últim gran invent de la humanitat.

Un estudi de l'universitat d'Oxford ( Carl Frey, 2013) sosté que un 47% dels llocs de treball es veuran afectats per la intel·ligència artificial als USA: treballadors de banca, comptables, advocats, auditors, totes les feines sobre una taula i inclús els propis programadors. I el pitjor, el canvi tecnològic és tant ràpid que les noves ocupacions es veuran afectades pel propi canvi: el saldo net és negatiu, es destrueix ocupació i no se'n crea de nova. Aquest estudi es va replicar al 2016 al ZEW, Zentrum für Europäische Wirtschaftsforschung, socialdemòcrata, sota la hipotèsis que tot els que fos automitzable NO s'automatitzaria, sortia un 12% de llocs de treball a Alemanya directament afectats. Tot el que sigui rutinari i més o menys reglat, serà automatitzat.

Aquest procés d'automatització i digitalització no és neutre: es polaritza el mercat de treball. Per una banda es búsquen perfils molt qualificats per utilitzar les noves tecnologies i per l'altra un sector de baixos salaris que són els que tenen més perill de ser substituïts. Segons Brynjolsfon i MacAffe del MIT des de l'any 2000 augmentar la productivitat als USA mentre baixa l'ocupació trencant la seva correlació històrica. La gran paradoxa: sectors amb forts creixements de la productivitat convivint una precarització creixent del mercat laboral.

La ministra de Treball, Andrea Nahles -SPD- sostè que no ens hem d'espantar, que es crearan els llocs de neurolinguista, analista d'algoritmes i una bona llista de noves ocupacions. Tornem al saldo net, la dispersió salarial i la geografia econòmica.


El treball del futur: la Gig Economy.

El treball del futur es juga en dos tipus d'empreses: grans empreses que desenvoluparan cada cop models de negoci més complexes i microempreses, un ecosistema amb milions de petits "autònoms" i el seus partners. La digitalització permet una infraestructura global inmediata: una idea pot trobar, capital, treball, clients on line en un mercat global.
 
Les grans empreses IT ( HP, IBM...) ho han entès i han traslladat els costos laborals al núvol i és fantàstic per que no hi ha sindicats, vacances i amb prou feines salari mínim. De fet quan IBM vol contractar una persona menys de 26 mesos surt a compte un autònom degut als alts costos de recruitment. Surten relativament més cars però treballen més i la seva incorporació és més rápida...La inseguretat laboral fa espabilar.

A Alemanya, només el 11% de la població són autònoms mentre que a USA és el 34%, no cal dir que créixerà: els autònoms digitals són una empresa en ells mateixos, assumint tots els riscos....treballen per projecte i amb una gran temporalitat. La línea entre treball fixe i temporal, atur o vacances és cada cop més fina.


 JA EN PARLAREM....PERÒ PINTEN BASTOS: ATUR TECNOLÒGIC I DURANT FORÇA TEMPS, MAJOR DESIGUALTAT I CREC QUE ELS PAïSOS DEL NORD D'EUROPA SORTIRAN GUANYANT.....SI NOSALTRES NO ESPABILEM.

 
0/ La intel·ligència artifical té capacitat per analitzar en un instant el seu entorn. El meu amic jueu de Los Angeles em va dir que estaven esperant el cotxe de Google com aigua de maig ja que així podrien sortir bolingues per la nit i torna a casa sans i estalvis ;) 

1/ Inflation in the UK
http://inflation.stephenmorley.org/

2/ Weak productivity boosts assets markets
http://blog.zeit.de/herdentrieb/files/2016/09/Wermuths_Investment_Outlook_September_2016.pdf

3/Richard Freeman de Harvard, diu que si augmenta la polarització en el mercat de treball apareixerà un nou feudalisme. És probable que el pròxim partit que pugi al Bundestag sigui els "Analògics".