El Tribunal Constitucional ha declarat el pressupost del govern alemany de 2021 inconstitucional. No s’ho esperaven, un cop s'ha fet pública la sentència, tot el govern ha perdut el dia intentant comprendre què passava. Finalment es reuneixen Habeck, Scholz i el Finazminister del FDP, Lindner 50 minuts a la cancelleria per després fer un conferència de premsa de 50 minuts per sortir del pas. Ningú havia pensat en una sentència tant dura. El tema és que no només toca les inversions verdes sinó que afecta la política fiscal de ple, la creació de llocs de treball - Sindicats- i tota l’estratègia de govern Tripartit alemany. Al Finanzminister del FDP, presumptament un semi-llibertari, per elaborar-los i permetre la mascarada, al ministre d’Indústria de Die Grüne, Habeck, per que s’ha quedat sense un duro per salvar el planeta i a Scholz, el Schäuble d’esquerres i ex Finanzminister per ser responsable de tot plegat. Scholz va aprofitar la pandèmia per començar a tirar de veta i ara el TC Alemany li ha parat els peus.
La sentència del Tribunal
Constitucional Alemany
El 2020 va ser la primera vegada
que es va aixecar els llindar de deute – Schuldenbremse inclòs a la Constitució Alemanya des de 2009 - a causa de la
pandèmia. Un bazoka va dir Scholz però el paio va aprofitar per lliscar 60.000M€ dels fons destinats a la crisis del COVID al fons de Clima i Transformació. El TC sosté que això no està suficientment
justificat i ha declarat el pressupost de 2021 inconstitucional.
Han utilitzat les partides
especials – sondervermögen – com per exemple els 100.000M per
modernitzar l’exèrcit, per fotre tot el que no podia encabir-se en el
pressupost oficial. Aquesta és la
diferència amb els seus predecessors: on no arriben els pressupostos oficials, fotem-li els que ens queda als pressupostos auxiliars, i per això s’han desplaçat els 60.000M€
d’una partida a l’altra. Per quadrar el pressupost del sondervermögen aquest any li falten al Finanzminister 15.000M€.
Segon tret, els Fons del Clima i
Transformació es provisiona a l’any de la Pandèmia per ser gastat en successius
on no hi ha excepcionalitats pressupostàries. La sentència sosté que l’any en
que es gasten els calers han d’aparèixer en el pressupost. És a dir, a final
d’any es provisiona i es gasta en el següent. L’any que ve, el Finanzminister només pot endeutar-se 21.900M€ en nous crèdits tant si són “oficials” com si
no.
Tercer tret, la presentació del
pressuposto auxiliars de 2021 després de l’any en qüestió... és a dir, els
pressupostos auxiliars es van presentar a Febrer de 2022 quan 2021 estava
tancat. Quan només els especialistes en la matèria entenen com es fa el
pressupost, vol dir que falla en transparència diu la sentència. Genial per que
va en contra de la Teoria del Barullo.
La micro: el Saxony Sillicon
Valley es queda a les fosques.
Fa poc l’empresa de semi
conductors taiwanesa TMSC va anunciar una inversió milionària a Dresde per
construir la seva pròxima fàbrica. El Ministre d’Economia, Habeck, ja s’afanya a
sortir per la tele afirmant que l’economia alemanya és competitiva després de
fotre 5.000M€ en subvencions públiques d’una inversió total de 10.000M€ - amb la coinversió d’Infineon, Bosch i NXP -. Això
permetrà que multitud d’indústries que necessiten semiconductors floreixin:
automòbils, plaques solars, mòbils, ordinadors...Alemanya planeja invertir
20.000M€ en xips pels pròxims anys en el marc dels Fons de Clima i
Transformació. La EU també posa pasta a 56 empreses de 14 països, 8.000M€ i
espera mobilitzar uns 13.000M€ addicionals. La UE no vol dependre de tercers
amb una tecnologia que impacta directament amb el 5G i 6G, el cotxe autònom, la
intel·ligència artificial o bé la computació quàntica.
Intel també ha rascat 10.000M€ de
subvenció pública per construir la fàbrica a Magdeburg per produir xips de 5
nanòmetres, que de moment no s’utilitzen a la indústria automobilística...S’ha
de dir que Intel fot 30.000M€ però el centre d’I+D el té a França i també una
fàbrica a Polònia de components no estratègics.
Cap companyia es queda plegada de
braços quan un competidor és subvencionat. Tots els Estats no es volen quedar
enrere en la competició internacional amb la qual cosa hi ha un cursa per
subvencionar empreses. La dependència de les empreses a les subvencions ha
arribat a una nova dimensió a Europa, Xina i els USA i a multitud de sectors:
els estratègics, els de futur, els amenaçats... I ara el Tribunal
Constitucional Alemany ha deixat forces empreses i milers de llocs de treball en una inseguretat
jurídica aterradora.
La Macro: Què hi ha al darrera
del Schwarze Null
La teoria del Schwarze Null
es fonamenta en que la generació de deute en algun moment s’haurà de pagar en el futur. La sostenibilitat del pagament
del deute es basa en el creixement de l’economia i el nivell de deute. La
relació amb els tipus d’interès – nominals -
fa que si aquest són superiors al creixement del PIB -nominal -, l’Estat
haurà de pujar impostos per pagar el gap. En aquesta situació un increment de
deute addicional augmenta la probabilitat de pujar impostos i això pot
desincentiva el creixement, generant un espiral negatiu.
El problema és que el creixement del PIB, els tipus
d’interès i la despesa són variables
interdependents. Creixement i productivitat depenen dels nivells d’inversió i
aquest al seu torn dels tipus d’interès. Per tant, els tipus depenen de la
política monetària de forma substancial – malgrat els moviments especulatius
dels bons americans a llarg -. La teoria neoliberal concedeix que la seguretat
social i els impostos tenen un efecte estabilitzador mentre afegeix la Golden
rule de la política fiscal: financia les inversions amb deute (però clar, ningú pot garantir un retorn de la inversió que permit pagar el deute i per
tant, la despesa de l’Estat a Europa no es divideix entre consum i inversió).
Els USA tenen un major deute i a
molts els preocupa però és que el seu creixement econòmic des de la crisis del
2008 és del 2,1% anual de mitjana mentre que a Europa és del 1,2%. L’atur als
USA ha baixat més ràpid que UE i sobre l’impacte en els preus de tant de deute
ha estat negligible. Què fa que els USA molin tant i nosaltres tant poc...La
diferència és que el superàvit per la balança corrent europea no s’hagi
incorregut en major dèficit per part dels Estats. És a dir, col·legues, que
l’estratègia del Schwarze Null només se sostè si la Balança per Compte
Corrent europea - bàsicament alemanya- és positiva. Només si l’Estat té ma
lliure per fer front a variacions d’estalvi privat pot estabilitzar l’economia
i mentre que Europa a reduït el seu creixement a base de no generar deute sinó
de dependre d’economies externes ( USA i Xina). En altres paraules, si amb
tipus d’interès zero durant els 2010’s les empreses no tiren, la necessitat de
l’Estat de generar deute és permanent.
NOTA1: Quan Schäuble va ser anomenat Finanzminister
per primera vegada, Larry Summers li va espetar que era un alemany de
províncies que venia dels boscos profunds de la Selva Negra. El paio havia estudiat un
parell de semestres economia i ara s’havia de posar les piles a les
conferències del IMF on costava seguir als col·legues amb un anglès perfecte.
Anys després Summers, va venir a veure Schäuble despres d’una discussió amb Premis Nobels...i
li va mostrar el seu respecte. Els seus anys com a Finanzminister els
repassa amb una conclusió: ordnungspolítik, si es vol més despesa social
o suport pel canvi climàtic o reduïm altres despeses o bé augmentem impostos. Diputat
des del 1972 va veure com un fotimer de diputats de la CDU presentaven mesures
que generaven o dèficit o bé pujades impositives, convencent a Strauss que
aturés aquest tipus de propostes. Schäuble afirma que grup parlamentari
de la CDU que ara han de fer el mateix.
Friederick Merz, el cap de CDU és
l’únic diputat que tuteja a Schäuble – generalment li demana consell – . Schäuble
ja li ha dit que no canti victòria, que cal generar més confiança que els
altres...ser fiable i que Scholz és un enemic poderós que té la CDU. No s’han
de refiar mentre aconsella atacar de forma molt suau a Die Grüne, els futurs
aliats.
NOTA2: Els americants amb
Inflation Reduction Act (IRA) col·loquen 360.000M€ per donar suport a la
transformació verda. El Green Deal europeu preveu subvencions il·limitades en
nom del canvi climàtic i és la resposta al IRA americà amb l’objectiu de crear
un Eco Indústria. El Japò té el Green Transformation Act amb 326.000M€. Els
xinesos amb el Made in China 2025 volen eliminar competidors estrangers
en plaques solars i bateries elèctriques.
La política indústria la UE i USA
estava passada de moda fins buy
america first. Les subvencions generen sobrecapacitat, ajuden a consolidar
monopolis i distorsionen el sistema de preus – inflació- i generen desigualtats, redueix el benestar
nacional i enverina les relacions internacionals. La llista és llarga com
veieu. Als informes de la OCDE, IMF, WTO i BM es mostren preocupats per les
subvencions, l’impacte en el creixement i el comerç internacional. Les
subvencions i les restriccions a la exportació combinades genera un producció
interna més cara i redueix el comerç interncional. Els estrategues geopolítics
focalitzen amb la debilitat econòmica del rival i això es tradueix en barreres
i subvencions al comerç.
NOTA4: Els Fons pel Clima i Transformació, KTF, fins a 2027 estan formats per són 63.500M€ en deduccions, 60.000M€ en subvencions a la construcció, 18.600 impuls a l’Hidrògen, 13.800M€ subvencions a la electromobilitat, 12.500 Infraestructures ferroviàries. Total 200.000M€ en 4 anys.
NOTA5: Milei fracassarà segur,
les teràpies de xoc han estat un fracàs. Només la combinació entre Estat i
sector privat pot tenir èxit. Els tigres asiàtics van fonamentar el seu
creixement amb subvencions a sectors exportadors. La Taiwanesa TMSC va néixer a
recer de l’Estat i quan va sortir a Borsa al 1994 l’Estat és accionista de
referència....El contraexemple és França ;).
