Hoffentlich Allianz Versichert III...Oliver Bäte

 
Oliver Bäte, el bon xaval.

Schieren, el General, no donava cap entrevista, tenia un nas excel·lent per les xifres - i sobretot per les xifres falses - i manava. Oliver Bäte, no ha venut una pòlissa en la seva vida, no és un CEO a l'estil anglosaxó sinó que té línies marcades pel consell d'administració i dona entrevistes als Frankfurter Allgemaine.

Quan va arribar al 2008, va afirmar que Allianz tenia uns processos dels anys cinquanta....després d'aquesta cagada ja no es va sortir del guió, un bon xaval que no vol cometre l'error de Diekmann de plantejar reformes radicals: es va presentar a la Junta General d'Accionistes del 2016 amb sneakers vermelles per donar suport a la cursa que feien els treballadors d'Allianz a favor d'un ONG d'ajuda als infants. Schieren l'hagués afusellat.


Vida: les assegurances baixen

Durant els anys noranta es va comercialitzar forces pòlisses de vida per llargs periodes - 30 anys- amb retorns elevats - al voltant del 4% - però el que no esperaven és que els tipus d'interès fossin negatius, cosa que no afavoreix les assegurances de vida ni l'estalvi - com cada cop viurem més, haurem d'estalviar més -. Aquest tipus de pòlisses consumeixen molts recursos propis amb la qual cosa el seu cost és més elevat en termes de cost d'oportunitat del capital.

Bäte vol orientar els productes de vida a que siguin kapitaleffizienten: menys pòlisses amb interessos garantits i més risc pel client. Feu volar la imaginació pels nous productes: en prou feines s'assegura el capital, l'interès variable amb la mateixa estructura de comissions i despreses de gestió.

El seu lideratge de Bäte és mirat amb escepticisme per part dels directius per la seva erràtica direcció: es rumoreja que juntament amb el CFO volen treure's de sobre la part de vida venent-lo a competidors o crear un nova societat com el cas de ERGO. Així va sortir anunciat al Financial Times a septembre de 2015 per les filials d'Allianz als mercats asiàtics com Korea i Taiwan. De moment, no afecta al mercat alemany: però es planteja seriosament la venda o l'amortització anticipada de determinades pòlisses.

Digitalització i proximitat al client

Allianz, arriba tard en el procés de digitalització bàsicament per que el sistema de correduries sempre ha torpedejat el canvi tecnològic, però ja s'està posant les piles: té una incubadora en el sentit més estricte, AllianzX . Des del garatge, crea grups mixtes de treballadors de l'empresa i diverses start ups per desenvolupar models de negoci dintre del sector de les assegurances. Primer hi ha un petit esboç de producte, es testa en un grup controlat i es desenvolupa en 100 dies. Ningú va amb corbata i intenten copiar l'agilitat de les start ups que van sortint tipus Clark, Knip, Getsafe. Malgrat tot, la batalla per les dades encara està oberta i aquí si que no només participen start ups: Google, Facebook o Amazon podrien començar a llençar pòlisses.

No cal dir que la digitalització és l'oportunitat d'or de Bäte per carregar-se l'estructura de correduries d'assegurances ja que la tecnologia permet estandaritzar i personalitzar alhora la distribució i  venda de pòlisses a través del mòbil. A la Xina ja no estan creixent via adquisicions sinó que han aconseguit fer una aliança amb Baidu, el google xinès, per distribuïr les seves assegurances  o per exemple acaben de llençar l'App que permet donar fantàstiques mètriques de conducció per ajustar la prima a cada conductor. Les correduries sempre han torpedejat el canvi tecnològic.

El punt més fotut és la relació entre la central i les diverses filials europees amb els projectes de IT. Es trepitgen la mangera, tothom va creant plataformes i la que vol dominar és la central de München amb conseqüent cabreig de les filials. El nou sistema de gestió Allianz Business System ABS que la filial Amos desenvolupa és cara i redueix el marge de les filials. La versió barata Absis simplement no funciona. Segons Bäte els costos d'IT han pujat molt però per la Ciberseguretat ;)...aquí mostra com sempre pots buscar un explicació racional a qualsevol fenomen.

A part de construir una empresa digital, l'altra obsessió de Bäte és estar a la vora el client i això es mesura amb el Net Promoter Score, un sistema de marketing per mesurar la satisfacció del client dividint-los entre promotors i detractors (!). Apart de la tecnologia aquesta és l'altra arma per carregar-se el sistema de correduries d'assegurances fent productes més simples i directes.

Resultats Tercer Trimestre

És difícil analitzar una Allianz trimestre a trimestre per que té una forta dependència de les catá
àstrofes naturals, per exemple l'últim terretrèmol a Italia no ha tingunt un gran impacte en l'asseguradora ja que no és costum que les cases italianes no estiguin assegurades contra els terretremols. Ara bé, un huracà o una onada de fred et pot enfonsar el compte de resultats: un negoci volátil.

Fa molta gràcia mirar les presentacions a Bloomberg del CFO, Dieter Wemmer, matemàtic i amb un anglès amb un fort accent alemany. Aquest trimestre surt content: no hi ha hagut grans catástrofes naturals, el resultats abans impostos han augmentat un 36% respecte l'any anterior arribant als 1.900M€. Tot això sense incrementar significativament les vendes - que representen anualment un 12% del PIB espanyol -. El tricky està en la comercialització de noves assegurances de vida que s'adapten més al cicle de tipus baixos i no tenen retorns fixos. 

La part inversora ha anat bé, tant PIMCO i l' Allianz Global Investors són més eficients - i més rentables - i per primera vegada des la marxa de Bill Gross, han aconseguit augmentar els fons gestionats a 1,500B$, ja que era una autèntica sagnia.

En definitiva, de moment Bäte té sort...podrà repartir un bon dividend. El segon trimestre pintava una mica fosc: la pedregada havia fet malbé la collita a Texas, alguns inversors retiraven els fons i la cotització al DAX era de les pitjors, havia caigut un 21%. Aquest trimestre li ha canviat el somriure, tots els analistes volen comprar.....ja veurem quan vinguin corbes.

NOTA0: Schieren, el General, havia estat busca-mines durant la segona guerra mundial. Potser d'aquí li venia el nas per les xifres falses.

NOTA1: Les asseguradores foten canya al sector farmacèutic, diuen que l'estructura de mercat fa que els preus dels medicaments creixin més que la renda i els busquen un major eficiència per reduir la despesa sanitària. Per cert, l'esport NO contribueix significativament a reduir la despesa sanitària: l'alimentació és crítica.

NOTA2: Els principals accionistes d'Allianz, són Blackrock, Vanguard, els fons estats xinesos, els fons estatals noruecs....Oliver Bäte manté una bona relació però cada cop apareixen més estudis que comencen a qüestionar les múltiples participacions creuades - common ownership - d'aquests grans gestors de patrimoni en el seus propis competidors. Blackrock és el principal accionista del Deutsche Bank, Allianz o bé Siemens. En determinades estructures de mercat poden restringir la competència i comportar-se com oligopolis, frenar la innovació i afavorir l'accionista per sobre del consumidor amb la conseqüent pèrdua de benestar total. Les ingents quantitats de diners i patrimoni que gestionen poques mans els fa que siguin perillosos.

NOTA3: Oliver Bäte sobre Donald Trump: porta major incertesa i riscos per la propera legislatura.

NOTA4: AllianzX

https://www.allianzx.com/

NOTA5: Corrien rumors que Allianz comprarà Zúrich pel procés de consolidació del sector: tecnologia i baixos tipus d'interès. De moment han començat per Zurich Marrocco.

NOTA6: Resultats Trimestrals

https://www.allianz.com/de/investor_relations/ergebnisse-berichte/ergebnisse/

http://versicherungsmonitor.de/

Hoffentlich Allianz versichert II.. Michael Diekmann

Michael Diekmann, el "persianero"

Advocat i antic hippie-hippie de l'upper-middle class - pare constructor - que fracassa en el món editorial - publica un llibre sobre cannoing al Canadà - i que decideix als 33 anys i un nen anar a una entrevista d'Allianz a Hamburg després de ser rebutjat per una editorial. El paio que l'entrevista queda impressionat i el fitxa en contra de totes les directrius dels manual de recursos humans. Quinze anys més tard és el Vorstandschef de l'empresa.

Li van fotent una prova rera l'altra, l'envien a Singapur a muntar el negoci d'Allianz a Asia, ha de fer de persianero nombroses vegades : quasi el linxen uns treballadors australians quan s'havia de tancar una mina o bé restructurant la filial americana Firemans Fund. Es va passar el 2000 i 2001 treballant per integrar el Dresdner Bank....En definitiva, una bona peça: fa callar amb la mirada.

El 2003 Allianz declara pèrdues per segona vegada en la seva història - de 1.200M€ - i l'anomenen primer executiu per fer - evidentment- de "persianero": ha de restructurar Allianz des de dos prismes: europeu i alemany.

Reconverteix Allianz amb SE -Societas Europaea - amb la qual desapareix el sistema de filials per constituir Allianz amb una única unitat jurídica europea passant-se "pel forro" la legislació de cada país. Un UE pass semblant al que tenen els bancs afincats a Gran Bretanya ;). Això no acabava amb la tensió centre-perifèria, ja que cada país tenia autonomia alhora de dissenyar productes però permetia estandaritzar processos i guanyar sinèrgies. Els de la filial francesa AGF creien que era una broma quan van passar a ser Allianz Group France. Apareixen noves normes: cada filial HA DE SER RENTABLE per sobre del cost del capital i no es poden compensar beneficis entre elles sense que això sigui cap exigència dels accionistes, ja que al 2005 Allianz té uns beneficis de 6.000. Diekmann té una idea clara: aprimar estructures i fer més rentable l'empresa: Assegurances, Asset Management i Banca.

Reforma el Consell d'Administració seguint la tradició alemanya: la metitat de consell correspon als representants dels treballadors però es redueix  el nombre de representats a 12 i els sindicats alemanys queden diluïts amb l'aparició de representats d'altres països europeus. Malgrat tot, qui mana a Allianz és el Ständigen Ausschuss amb 5 membres que són els que tenen capacitat per fer adqusicions, cosa que la SE facilita.

A Alemanya, malgrat els 19M de client que Allianz té, no és competitiva i té uns costos d'estructura molt elevats.  L'estructura de correduries s'havia fet poc eficient davant la complexitat cada cop més gran del negoci: per cada tipus de pòlissa hi ha un partner diferent. Allianz redueix presència als länders i concentra serveis a Leipzig i Nürnberg. Històricament, els treballadors d'Allianz estaven molt bén cuidats, un cop entraves a Allianz et jubilaves allà i les correduries d'assegurances formaven part del paisatge dels pobles alemanys: l'alcalde, el farmacèutic i l'assegurador....Diekmann va fotre la primera paletada per enterrar aquest sistema fotent fora 7.500 empleats malgrat els beneficis generats. Va ser una reforma mal executada per Diekmann...va cabrejar treballadors, va fer Allianz impopular i va ser una reforma parcial: són prou ineficients per què competidors locals-regionals crèixin.

La crisis del 2008 i el Dresdner Bank

La crisis del 2008 va afectar relativament poc a les empreses asseguradores, un cas com el AIG americà era impensable a Alemanya, tampoc l'assecament del mercat interbancari l'afectava directament. L'impacte més rellevant va ser per les indeminitzacions per les bancarrotes dels bancs o bé per la caiguda de les cotitzacions de la renda variable, una part relativament petita del total de la cartera: a partir d'una caiguda del 20% del preu d'adquisició de les accions i un periode de més de sis mesos, s'obliga a provisionar. Des de la crisis del 2001, la llei permet comptar els current assets com inversió a llarg. El gran problema són les pòlisses amb interessos garantits lligat amb les  exigències de capital Solvency II. Allianz està ben capitalitzada.

L'impacte més important de la crisi va ser la venda del  Dresdner Bank  DUES SETMANES abans de la caiguda de Lehman Bros. Diuen que va ser sort, que les negociacions feia un any que rodaven però la veritat és que es van treure de sobre un bon embolic amb l'Investment banking. El que va llepar va ser el comprador, el Commerzbank que va haver de ser rescatat amb diner públic.  El 2008 va ser el segon any en la història d'Allianz que es van registrar pèrdues per 2.440M€ - al 2007 van guanyar 8.000M€ - i si desconsolides el Dresdner fins i tot sortien beneficis. Vida i assegurances mèdiques van tirar enrera mentre que accidents i danys van tenir un resultat operatiu positiu de 7.400M€. Diekmann va congelar el dividend.

La crisis financera va portar a una caiguda de les cotitzacions que les empreses van intentar compensar pujant els dividiends, el fast growth in a slow growth economy ja no atrau suficient capital i ara cal fiabilitat. Fins i tot, Münich Re mai ha reduït el pagament de dividends des de 1969 (!) cosa que se'n aprofita Warren Buffet que té una posició destacable. Allianz va repartir el 80% del seu benefici entre els accionistes mantenint un dividend de 4,5€ malgrat els seus beneficis es van reduir de 5.000M€ a 2.500M€ 2011. Tots els Vorstandschef segueixen una generosa política de dividends - d'almenys el 50% del benefici net-  per matenir uns nivells de capitalització, crítics en el negoci assegurador ja que Allianz ha de fer front als pagaments dels assegurats i ha de ser solvent. Aquest elevat cost del capital es trasllada als productes d'assegurances: som cars però fiables. 

La gran aportació de Diekmann és no haver-se enganxat els dits amb la crisis de 2008, encara Bäte li critica que no fos més agressiu alhora de comprar a preu de saldo asseguradores en bancarrota.

Allianz com a Inversor

Gestiona 1.814.000M€ - la M està ben posada i equival al PIB de la Índia milió amunt milió avall- i és el cinquè inversor global. Els fons provenen dels estalviadors que esperen una rendibilitat per la jubilació i que esperen que Allianz els hi gestioni els estalvis correctament. La següent derivada va ser gestionar no només les primes d'estalvi sinó l'Asset Management, els diners de tercers. Al 1998 es crea Allianz Global Investor. No van entrar en el nucli dur - van absorvir la part del Dresdner -  del Investment banking, la compra-venda de paper: comodities divises...

Allianz té un portafoli molt diversificat: bona part dels inmobles alemanys són de la seva propietat - 20% de la cartera d'inversió alemana- , a part de les participacions industrials també són els reis de la renda fixa....però els hi ha sortit un competidor molt dur: el banc central europeu i les seves compres de deute. El procés d'internalització no només va afectar a l'adquisició d'asseguradores sinó també a l'Asset Management especialment amb la compra al  2000 del 97% de PIMCO, els grans traders de renda fixa, i amb PIMCO, Bill Gross, the King of Bonds, oficial  de la Navy a Vietnam que es va finançar els estudis de psicologia jugant al Black Jack a Las Vegas(!). El pronosticador de les quinieles el van fotre fora al 2013 quan ja no va encertar l'evolució de la moguda renda fixa americana al 2011 i el van  substituir  pel mêtre, Mohamed El-Erian, un fill de diplomàtic egipci educat a Cambridge i doctor en Economia, un xupatintes de l'establishment que substituirà el nas pels ordinadors. PIMCO són els que amb prou feines van comprar deute del Regne d'Espanya durant la crisis del euro.

La renda variable els posa nerviosos després de la crisis de 2008 i 2010. Van reduir posicions de forma notable en renda variable i van intentar entrar en el finançament d'infraestructures de tot tipus: volien una resposta keynesiana d'estímul de la Inversió per col·locar els seus fons. Són els crítics més implacables amb les polítiques del BCE i els baixos tipus, en un món inestable és difícil trobar actius lliures de risky.

Els cridaners no els fan por.

A la junta general d'accionistes, Diekmann es passava pel forro els ecologistes que li demanaven que sortís de les energies fòssils - gran inversor de carbó a la Xina - o bé els supporters de Oxfam que acusaven Allianz d'especular amb els aliments afectant directament els països del tercer món. Per evitar més crítiques han fet entrar ESG al consell, una organització que vetlla per un bon management, s'han vetat 76 empreses que estan a la llista negra d'Allianz ( productors armes...) i han creat 13 prerrogatives alhora d'invertir en petroli, gas, energia atòmica, infraestructures, agricultura, drets dels animals i drets humans.... Moltes de les recriminacions que se'ls hi fan són inexactes i malgrat no sigui Teresa de Calcuta, si que es cuiden moltíssim de la imatge. En definitiva, no volen indis de l'Amazones protestant per un ambassament. Des de 2015, Allianz  ja no inverteix en empreses que generin més d'un 30% vendes d'electricitat produïda pel carbó, picant l'ullet als ecologistes i seguint l'estela dels fons noruecs.

 

NOTA1: La història de Desdner venia de llarg, la batalla de Schieren per controlar-lo passant per sobre de l'equip gestor, la compra per 30.700 M€ al 2001 i finalment l'intent de fusió. El fracàs de la fusió va fer que trossegessin el banc - un banc de 1872, dels D-Banken de tota la vida - menjant-se els actius que fossin interessants com la seu de la Fundació Allianz a la Parisier Platz de Berlin o absorvint l'Asset Management per Allianz Global Investors. Tot amanit amb una reducció substancial de la plantilla en la que Diekmann també es va fer popular.

NOTA2: Amb el deute grec també van fer força el ridícul, mentre intentaven reduïr com fos la seva exposció de 3.300M€ a 1.300M€ de deute, intentaven finançar - cosa que no feia ningú -  el govern grec per que no fes fallida. Fins i tot els hi van donar 300M€ ;).

NOTA3: Especulació amb commodities alimentàries. Tenen 5 fons a través de PIMCO que es posicionen en l'increment de preus dels béns alimentaris  a través de derivats i juntament amb el Deutsche Bank tenen el 14% del mercat. Els 80% de la renda dels pobrets africans es dedica a l'alimentació amb la qual cosa les variacions de preu poden provocar fam. No està del tot demostrat la participació d'Allianz en això.

NOTA4: No sé si Bill Gross té una pel·lícula però segur que li faran a Hollywood.