Perdoneu per la irregularitat de les publicacions però aquest mes de juny i juliol he tingut moltíssima feina i no he tingut tant temps per llegir els Spiegel ;). La situació econòmica és estranya, però crec que s'anticipa un boom pels propers anys....a veure si s'acaba d'una vegada la pandèmia i puc anar de vacances a New Zeland!!!! Cross fingers!!!!
Directes a la inflació
Fa un parell de mesos les perspectives econòmiuqes enmig del shutdown no eren gaire prometedores, la situació ha canviat totalment durant la primavera: l’enquesta del clima empresarial de l’IFO Institut pel juny d’enguany mostren que l’economia s’està animant i anticipa un boom.
És una situació força estranya, les expectatives varien de forma abrupta i és difícil mantenir el seny i una posició coherent davant tants canvis. Si hi ha un aufschwung – un boom – pronunciat, els alemanys comencen a veure que els ajuts, el bazooka i tota la pesca potser estan sobredimensionats, i poden esdevenir més un risc més que no una oportunitat.
La crisi del corona virus posa de
manifest que els ritmes polítics no són els econòmics. A part de ser una
recessió “estranya” ja que no prové de la dinàmica econòmica com la crisis
financera del 2008-2010, sinó que és una crisis exògena, afecta fonamentalment tant a l'oferta com la demana de forma desigual. És d'esperar que quan estiguem tots vacunats, la cosa tiri cap amunt.
Els responsables polítics van fer de cagadubtes durant la crsisi financera de 2008, especialment els europeus que van allargar la crisis més enllà del què era necessari. Aqueta vegada la injecció de liquidesa és difícil de justicar en la mesura que les causes són diferents a la crisis de 2008. Aquí s’han passat amb la dosis, quatre vegades més gran que la que van aplicar a la crsisi de 2008.
Aquesta injecció de calers no és gratis: la inflació als USA ha pujat al 5,4% interanual a juny de 2021, menjar, cases i lloguers, cotxes de segona mà s’enfilen. La despesa pública als USA va augmentar en 3,3T$ al 2020, enguany 2,8T$ i s’espera més metralla pels pròxim anys. La qüestió aquí no és només l’impacte en els preus sinó la relació amb el mercat de treball, ja que la taxa natural de desocupació és probable que s’hagi desplaçat cap a dalt: la inflació no redueix l’atur, vaja, així que ja podeu llençar la corba de Philips a les escombraries.
El BCE i la política econòmica
El BCE creu que les variacions de preu són transitòries degudes a la crisis i que a llarg termini la dinàmica de preus no és pas inflacionista. Els informes de conjuntura del Bundesbank auguren un 4% d’increment de preus per 2021 mentre que a la zona euro un 1,9%. De moment, el creixement del 2,3% del preus interanual a juny a Alemanya es deu bàsicament a les matèries primes i energia conjuntament amb la pujada de preus “transitòria” del COVID. Les empreses pugen preus derivats dels colls d’ampolla i els preus de l’energia. Segons l’enquesta del IFO Institut dues terceres parts de les empreses vinculades al comerç majorista volen pujar preus. Pot ser transitòria o no, però el BCE ha avisat no pujarà els tipus interessos amb una inflació superior al 2%.
Estem asseguts sobre un matalàs de liquidesa que pot ser incendiari, ja que l’estalvi s’ha accentuat durant la pandèmia de forma notable: l’institut per l’Economia Mundial a Kiel ( IfW), calcula que hi ha 200.000M€ de capacitat adquisitiva retinguda a Alemanya. En molts països de la OCDE ha succeït el mateix fenòmen - increment de la taxa d'estalvi - i a partir d’aquí sorgeixen dues hipòtesis respecte el comportament del consumidor: un retorn gradual a la normalitat i pagar deutes, o bé, un gran impuls al consum que aixequi la demanda: els viatges que tothom té al cap. També les expectatives d’una inflació futura porten a fer inversions i gastar ara mateix.
La política econòmica no pot ignorar la situació econòmica per que una política fiscal expansiva pot significar més llenya al foc de la inflació i accentuar els colls d’ampolla de l’economia privada. Si de moment, els estudis del Bundesbank o del IFO eren optimistes a mes de juny, la variant Delta del Covid ha refredat les expectatives a juliol, però les tendències subjacents estan allà.
Colls d’ampolla, energia i matèries primes
Les dades de conjuntura alemanya mostren una recuperació del sector de la construcció i la indústria. Malgrat els colls d’ampolla amb proveïdors i matèries primes, la situació s’està recuperant ordenadament: segons un estudi, la distància entre comandes i producció és la més grossa des del 2000. Al Maig el 39% de les empreses de construcció declaraven tenir problemes d’abastiment de matèries primes.
El sector de la màquina-eina, ha rebut un 47% més de comandes que al 2020. L’increment és del 33% de dintre d’Alemanya i un 55% de la UE. Aquí el coll d’ampolla són els xips i altres productes semielaborats fent un record “negatiu”, però el que queda clar que la demanda es recupera clarament. Hi hauria d’haver un estímul a la inversió però el problema no és l’augmenta de capacitat sinó el colls d’ampolla a la cadena de subministres. Si mirem els preus a l’engròs, aquests han pujat un 10%.
S’està parlant d’un supercicle de les matèries primes i no només per la recuperació de la demanda post covid, es calcula que el preu de coure pujarà un 50% els propers anys per l’increment de demanda tant a la Xina com a Occident. Les matèries primes niquel, coure, plom o l’alumini estan on fire, amb increments superiors al 10% respecte el mes anterior. En un any el coure ha doblat preu. Les comodities agràries també, el blat de moro s’ha incrementat un 36% respecte el més anterior i un 141% respecte l’any anterior, el blat un 22% mensual i un 44% interanual. Els preus s’havien enfonsat durant la crisis més dura del COVID i per això els increments semblen més espectaculars però hi ha una tendència a l’alça més enllà de la pandèmia, ja que l’electromobilitat i les energies verdes requereixen d’aquestes primeres matèries, per això es parla d’un supercicle. Els especuladors ja s’hi han llençat.
BON ESTIU!!!!!
NOTA0: El BCE ha inclòs lloguers i preu de la vivenda en el càlcul del IPC, amb la qual cosa s’ajusta més a la realitat, encara incrementi més la inflació. El càlcul del IPC durant la pandèmia ha estat molt controvertit per que mentre els preus en sectors culturals, esports o viatges s’ha enfonsat els tomàquets s’han incrementat un 23%.
NOTA1 : Ademés dels colls d’ampolla, també hi ha una fase de proteccionisme i l’evolució demogràfica amb la caiguda de població activa pels propers anys, aquest procés comença al 2023: es redueix l’atur però no per que hi hagi més feina sinó per la caiguda de població en edat de treballar. El canvi de demogràfic està aquí.
NOTA2: El increment del gas es deu a que el CO2 cada cop és més car a la UE gràcies a la objectius de sostibilitat climàtica.
NOTA4: El preu de la fusta han pujat a Alemanya ( i als USA)...estan disparats. Potser el model forestal del Quim deu llençar cohets.
Nota5: La font del gràfic 😉.
https://www.blackrock.com/us/individual/insights/blackrock-investment-institute/global-macro-outlook
