La política alemanya està entretinguda, Die Grünne empata amb el SPD, a la pobra Merkel li revoquen el seu cap del grup parlamentari i els seus companys de partit es posicionen per l'etapa post Merkel, i Horst Seehofer, el Ministre de l'Interior de la CSU, ha provocat una nova crisis de govern de la Gran Coalició. El paio és tant maldestre que serà el boc expiatori pel desastre electoral de CSU aquest diumenge.
Els inventors del peix al cove
Edmund Stoiber explica una anècdota: quan la CDU, CSU i el FDP van fer Kohl President al 1983, Franz Joseph Strauss, el legendari cap de la CSU, va viatjar a Bonn amb una carpeta de temes específics que afectaven a Bayern. El President del Länder de Niedersachsen, el pare de l'actual Ministra de Defensa, va veure la carpeta i li va espetar que no hi hauria extrawurst (una saltxitxa més grossa) per Bayern i que Niedersachsen també tenia reclamacions específiques. Strauss li va dir: aleshores has de fundar el teu partit polític. Stoiber ho explica sovint mentre riu i exclama: Aquesta és la diferència! La autonomia- de partit s'entén-!
El gran leitmotive de la CSU és aquest: nosaltres decidim des d'aquí i no ens manen des de Berlin. A la vida hi ha que tenir sort i la CSU es va crear amb el cos de Hitler encara calent, l'any 1945 mentre que la cristal·lització de la CDU com a Volkspartei encara trigaria un temps. Konrad Adenauer va fer tot el possible per laminar l'autonomia de la CSU sense èxit. Aquesta és una avantatge estructural que hom pot utilitzar sense ser especialment intel·ligent, el problema arriba quan la qualitat del personal de la CSU cau en picat.
Sense la política de peix al cove i la influència política a Bonn o Berlin, la CSU no hagués arribat tant tant lluny. Actualment és discuteix el Pkw-Maut (la variant alemanya de la vinyeta suïssa) cosa que a la resta de la Repúlica li importa un rave. Aquesta setmana han aconseguit que la Gran Coalició no legisli per anestesiar els porquets durant la castració. No hi ha cap partit a Alemanya, que sense cap mena d'escrúpol, escombri cap a casa seva i de forma tant explícita.
És un partit amb 140.000 militants amb un control del territori total: tres quartes parts dels ajuntaments bavaresos estan governats per la CSU...El desgast és profund, un diputat que contracta a la seva esposa a càrrec del pressupost públic, un polític local empresari de la construcció que guanya licitacions per construir un allotjament per refugiats....Des de Strauss que funciona el sistema conegut universalment com "menjadora".
Els inventors del peix al cove
Edmund Stoiber explica una anècdota: quan la CDU, CSU i el FDP van fer Kohl President al 1983, Franz Joseph Strauss, el legendari cap de la CSU, va viatjar a Bonn amb una carpeta de temes específics que afectaven a Bayern. El President del Länder de Niedersachsen, el pare de l'actual Ministra de Defensa, va veure la carpeta i li va espetar que no hi hauria extrawurst (una saltxitxa més grossa) per Bayern i que Niedersachsen també tenia reclamacions específiques. Strauss li va dir: aleshores has de fundar el teu partit polític. Stoiber ho explica sovint mentre riu i exclama: Aquesta és la diferència! La autonomia- de partit s'entén-!
El gran leitmotive de la CSU és aquest: nosaltres decidim des d'aquí i no ens manen des de Berlin. A la vida hi ha que tenir sort i la CSU es va crear amb el cos de Hitler encara calent, l'any 1945 mentre que la cristal·lització de la CDU com a Volkspartei encara trigaria un temps. Konrad Adenauer va fer tot el possible per laminar l'autonomia de la CSU sense èxit. Aquesta és una avantatge estructural que hom pot utilitzar sense ser especialment intel·ligent, el problema arriba quan la qualitat del personal de la CSU cau en picat.
Sense la política de peix al cove i la influència política a Bonn o Berlin, la CSU no hagués arribat tant tant lluny. Actualment és discuteix el Pkw-Maut (la variant alemanya de la vinyeta suïssa) cosa que a la resta de la Repúlica li importa un rave. Aquesta setmana han aconseguit que la Gran Coalició no legisli per anestesiar els porquets durant la castració. No hi ha cap partit a Alemanya, que sense cap mena d'escrúpol, escombri cap a casa seva i de forma tant explícita.
És un partit amb 140.000 militants amb un control del territori total: tres quartes parts dels ajuntaments bavaresos estan governats per la CSU...El desgast és profund, un diputat que contracta a la seva esposa a càrrec del pressupost públic, un polític local empresari de la construcció que guanya licitacions per construir un allotjament per refugiats....Des de Strauss que funciona el sistema conegut universalment com "menjadora".
Radiografia de Bayern
Al 1945 el 50% de la població viva el camp, no era un länder especialment ric i la CSU i Franz Joseph Strauss van impulsar la seva industrialització. Per Strauss: conservador volia dir anar de la mà del progrés. Quan va agafar les regnes Stoiber, hi va afegir un vernís modernitzador, el lema de Stoiber era ordinador i pantalons de pell. Ara falta un fil conductor que lligui aquest länder amb un PIB de més de dues vegades Catalunya ( 600.000M€) i una població de 13 milions d'habitants.
Al 1945 el 50% de la població viva el camp, no era un länder especialment ric i la CSU i Franz Joseph Strauss van impulsar la seva industrialització. Per Strauss: conservador volia dir anar de la mà del progrés. Quan va agafar les regnes Stoiber, hi va afegir un vernís modernitzador, el lema de Stoiber era ordinador i pantalons de pell. Ara falta un fil conductor que lligui aquest länder amb un PIB de més de dues vegades Catalunya ( 600.000M€) i una població de 13 milions d'habitants.
En el pobles de les muntanyes de Bayern, on en prou feines hi ha un immigrant i on la CSU arriba a més del 80%, perd votant a favor de l'Alternative für Deutschland. Hi ha pobles on qui vol construir una nova casa, ha de ser del poble o bé treballar al poble. Apareixen tots els elements de cohesió: l'Església, el bar del poble i tot un reguitzell d' associacions culturals. Tots vinculats a la CSU. Les xarxes socials erosionen les regles del joc poc a poc. Només així es pot entendre que el Minister Präsident, Markus Söder promet en campanya subvencions per fomentar la cultura de cantina o bé l'aprovació des de principi d'any d'un decret per posar la creu catòlica en tots els depatxos oficials - com els anys cinquanta -.
München s'ha convertit en una ciutat cosmopolita, hi ha set grans empreses del DAX que hi tenen la seu (Siemen, BMW, Allianz, Munich Re, Infineon, Linde, Wirecard) i multitud de mittelstands internacionalitzades amb gent que ha treballat a Londres, Berlin o USA. És un pol d'atracció de tota alemanya i també europea amb una taxa d'atur del 2,8%. El problema és que la naturalitat amb la que s'acceptava l'especificitat de Bayern ja no és tan clara.
La CSU s'ha quedat anclada en el passat i pels nous reptes no té una resposta clara: integració d'inmigrants, canvi energètic, drets dels homosexuals, guarderia... temes on no hi ha un posició tradicional clara. Hi ha una paulatina secularització de la societat respecte la CSU i la CSU tampoc segueix el pas: les úniques dones que van aparèixer en l'últim congrés només parlaven de families, avis i guarderies.
München s'ha convertit en una ciutat cosmopolita, hi ha set grans empreses del DAX que hi tenen la seu (Siemen, BMW, Allianz, Munich Re, Infineon, Linde, Wirecard) i multitud de mittelstands internacionalitzades amb gent que ha treballat a Londres, Berlin o USA. És un pol d'atracció de tota alemanya i també europea amb una taxa d'atur del 2,8%. El problema és que la naturalitat amb la que s'acceptava l'especificitat de Bayern ja no és tan clara.
L'èxit econòmic a provocat una explosió de preus de la vivenda i els lloguers com mai s'havia vist. Els policies, infermeres o escombriaries amb prou feiens poden proveïr-se d'una casa München, Bamberg, Nürnberg o bé Erlangen. Si Franz Joseph Strauss estigués viu hagués promulgat un programa de construcció de vivendes ambiciós deu anys abans.
La CSU s'ha quedat anclada en el passat i pels nous reptes no té una resposta clara: integració d'inmigrants, canvi energètic, drets dels homosexuals, guarderia... temes on no hi ha un posició tradicional clara. Hi ha una paulatina secularització de la societat respecte la CSU i la CSU tampoc segueix el pas: les úniques dones que van aparèixer en l'últim congrés només parlaven de families, avis i guarderies.
La micro: Markus Söder i Horst Seehofer
Horst Seehofer, el Ministre de l'Interior, s'ha fotut un tret al peu ja que ha centrat la campanya amb el tema estrella de l'AfD, la immigració i els refugiats. Un cervell, vaja. Molts cops s'ha posat a competir amb l'Alternative für Deutschland amb declaracions explosives contra els refugiats i contra la política seguida pel govern Merkel, però clar, ell és el Ministre de l'Interior.
També hi ha molts catòlics que estan per ajudar als refugiats i la C de Cristians també hi és per alguna cosa. La CSU lluita en dos fronts, tant de dretes com d'esquerres, on hi ha un degoteig cap a Die Grüne i per la dreta a l'Alternative für Deutschland. Troben a falta un enemic com el SPD que amb prou feiens havia arribat a superar el 30% dels vots però que servia per mobilitzar els propis votants. Amb l'Alternative für Deutschland només serveix la guerra de guerrilles.
Markus Söder, el candidat a Minister Präsident és un personatge histriònic que vol captar l'atenció del públic per trepar. Fa 6 mesos es queixava dels diners invertits en refugiats no anaven a les guarderies ni a les universitat, ara mateix treu les pregràries que havia fet el Bundespräsident Gauck per acollir aquells que no tenen res. I sense posar-se vermell. Es una espècie de Trump de Bayern. Ens els últims quatre mesos ha caigut 14 punts a les enquestes que se situen la CSU en el 33%.
El personatge ha dit literalment en aquesta campanya "que no vol atacar directament a les persones sinó discutir amb arguments". S'ha patejat tot Bayern amb regals sota els braços: guarderies, residències, polítiques de suport a la família....La gent per això no se'l creu, el veuen com un home aspre, malgrat buscar constantment l'afecte del poble. No té històries personals, com Seehoffer que es va enduur l'amant a Berlin, tampoc és un ideòleg però com a bon burócrata eficient va aconseguir executar certes polítiques amb èxit: va salvar la caixa d'estalvis bavaresa durant la crisis del 2008, la Bayerische Landesbanken, i fer una bona gestió de les inundacions de 2013. No hauria d'haver passat d'aquí, la única avantatge que té, és que el boc expiatori de la derrota será Seehofer.
COM VEIEU, LA DEGRADACIÓ DEL PERSONAL POLÍTIC NO NOMÉS ÉS PATRIMONI DELS PAïSOS DEL SUD D'EUROPA.
NOTA1:Merkel no ha aparegut per la campanya, el que si ha aparegut és Sebastian Kurz, el Bundeskanzler d'Austria, el mateix que va tancar al ruta dels balcans contra el criteri de Merkel: "Si Bayern fos independent -parada per aplaudiments- Austria seria el segon partner més important".
