Stupid German Money....Part II

Michael Lewis a "Liar's Pocker" descriu la seva experiència  a Londres com a venedor de bons. El seu primer client va ser Herman, the German, al que li va vendre uns bons undervalued de la telefónica americana AT&T. Quan Lewis va descubrir la baixa qualitat dels bons - porqueria pura - l'analista li diu: tu per a qui treballes per Herman, the German o pels Salomon Bros? Com era undervalued, Salomon Bros va recomprar altra vegada els bons....això si a un preu inferior, produint pèrdues de 140.000$ al pobre Herman, the German., que va ser despatxat del banc austriac pel que treballava. Acabat de casar i amb un nadó.

El capítol il·lustra  el que s'anomena el Stupid German Money, l'excés d'estalvi que els alemanys no saben on col·locar-lo i que acaba mal invertit. I com diu, el meu amic de casa coixet, de Sort, els de Wall Street són uns comercials de p*** mare.

Els  Aktienfonds

Només un 20% de la riquesa dels alemanys està invertida en paper, uns 1,16B€ dels quals 0,52B€ en accions. Al 2014, les 616 empreses alemanyes cotitzades a borsa van deixar anar 41.700M€ en dividends, un percentatge entre el 30-50% del total dels beneficis, tampoc massa. La paradoxa per això és la laboriositat dels alemanys és capitalitzada per estrangers: 64% dels accionistes en empreses del DAX són estrangers ;).

Hi ha 9 milions d'alemanys que tenen accions, amb un augment del 6,7% respecte l'any anterior però lluny dels 12 milions de 2001 ( any que va esclatar la primera bombolla tecnològica). El mes interessant és grup de tenendors d'accions que més a crescut és els dels treballadors que tenen accions de la seva empresa amb 1,1M. Els treballadors alemanys tenen una participació més baixa que fins i tot els espanyols, austriacs o italians.

Per revertir-ho el SPD (2007) va proposar els Deutschland Fonds: davant l'estancament dels salaris i la inflació dels beneficis, s'havia de crear un fons amb aportacions dels treballadors per invertir en empreses nacionals. No cal dir que els burocràtes es van posar a fer una comissió, la patronal, ho rebutjar perque preferia els fons de Qatar i els sindicats, estaven més còmodes amb la protesta salarial. La idea seria bona.... per que tothom va protestar.

Les baixes rendibilitats i...

La baixa capacitat per generar un patrimoni estable és degut a les males inversions de l'estalvi alemany: fons amb força risc, excés de comissions i segons Finanztest només un 6% dels fons compleixen amb les seves expectatives, quasi del 70% té pèrdues. (Fa poc el Financial Times va fer públic un estudi que el 86% dels 25.000 fons del S&P Dow Jones no complien els seus objectius després de treure les comissions).

És difícil saber si el teu gestor de fons és un gandul o no tenin en compte que molts pocs baten els mateixos índex dels mercats en que operen, Exchange Traded Funds (ETF), és més...els gestors creen unes carteres molt molt semblant a l'Índex per no fotre la pota i dissimular. Les agències de regulació ja comencen a mirar-s'ho.

.....comissions dels fonds

Els que compren Aktienfonds no tenen comissions com les assegurances, però si Ausgabeaufschläge, despesa suplementària, que arriba al 5% de la quantitat invertida, mentre que els costos anuals segons l'agència de rating Morningstar otorguen de mitja un 1,85% - management fee -. En aquests fons trobem una avantatge que no existeix en el sector de les assegurances: el Total Expense Ratio que inclou totes les comissions, inclús aquelles comissions per acomplir els objectius. El que no inclou i posen en lletra molt petita és el cost de les transaccions per la compra-venda d'actius, que pot arribar a un 0,8%.

Els fons d'inversió per contra, les comissions augmenten segons com vagi el fons, mentre que a les assegurances, la comissió es focalitza en les aportacions. El més divertit és que els fons "baratos" són més rentables que els cars. No cal dir que els nous fons que es llancen al mercat són més cars que els antics, tampoc cal afegir que la digitalització contribuïrà a reduir aquestes comissions (Isidru, les comissions !!!!!!!) 
 
Deutschland Rente

Les asseguradores han posat el crit al cel per la possible introducció de la Deutschland Rente, és a dir un fons estatal a l'estil dels noruec o els auffandfonds AP7 suecs per assegurar que els jubilats mantinguin el seu poder adquisitiu i que bona part de treballadors en situació precaria també toquin cuixa. Els alemanys s'enmirallen amb els suecs i noruecs, per si no ho sabieu ;). 

Això ho estan posant en marxa la CDU de Merkel amb coalició amb Die Grüne al länder de Hesse, capital Frankfurt, capital financera. El seu conseller de finances,  Tarek  Al-Wazir de Die Grüne sosté que hi ha una falta de transparència latent en els productes de previsió i que l'Estat genera confiança suficient per posar-s'hi. Ja veurem com acaba l'invent, però la Gesamtverband Versicherung Deutschland ha posat els 68 paios a treballar en contra.

El "fracàs" del sector financer alemany

L'antic economista en cap del Deutsche Bank, Thomas Mayer i Daniel Gros, director del Center for European Policies Studies (CEPS) sostenen que és impossible aconseguir al mateix temps superávits a la balança de pagaments sense evitar sortides capital. El tema és que encara que cada any surten capitals d'Alemanya que no es tradueixen en  increments equivalents de la riquesa a l'exterior: al 2004 la diferència era de 16.000M€.  

Durant la década dels 2000 va sortir força diner alemany per finançar als països de la perifèria europea, amb els resultats vistos i només compensats actualment pel Target 2 del Hans-Werner Sinn - molt simplificadament els saldos alemanys al BCE-. Per no culpar només els ganduls del Sud, també hi va haver la crisis de les subprime  als USA i que va afectar a forces bancs alemanys (recordo el meu post de fa dos anys sobre Georg Funke).

Aquest resultat podriem dir és el "fracàs" del sector financer alemany per col·locar exitosament els estalvis que genera el país...Aquí teniu l'evolució dels preus de la riquesa financera alemanya ( NOTA Rentenwerte són pensions i Sichteinlagen diner a la vista).

Mayer i Gros proposen els clàssics fons estatals (els privats també poden participar) com Noruega o bé Arabia Saudí que recullen els superávits de la balança de pagaments i invertint-los a l'exterior. Així s evita una apreciació de la moneda pròpia, cosa que no es pot fer a la UE, i no perillen els llocs de treball (Dutsch Disease).

MENYS MAL QUE NOSALTRES NO TENIM AQUESTS PROBLEMES AMB LA BALANÇA DE PAGAMENTS....MENYS MALDECAPS!!!!!!!!

Nota0: Em vaig deixar les cartes enviades per Maschmeyer, de l'asseguradora AWD al Kanzler Schröder. Fa vergonya aliena per l'adulació del primer al segon: "Schröder ets el CEO d'una empresa amb 81 milions de treballadors".

Nota1: Deutsche Aktien Institut 

https://www.dai.de/files/dai_usercontent/dokumente/studien/2016-02-09%20DAI%20Aktionaerszahlen%202015%20Web.pdf

Nota2: Alguns economistes alemanys calculen en 500.000M€ les pèrdues de patrimoni a l'exterior durant els últims 20 anys.

Nota3: Quan als accionistes els hi foten el pal, poden recórrer  Deutsche Schutzvereinigung für Wertpapierbesitzer , L'Associació Alemanya per la Defensa dels tenedors d'Actius....la bomba, hi ha una pestanya per Grècia i una altra per l'escàndol de VW.

http://www.dsw-info.de/Griechenlandanleihen.1877.0.html

Stupid german money...part I

Hi ha moltes dites a Alemanya sobres les virtuts de l'estalvi, "Spare in der Zeit, dann hast du in der Not" Estalvia i tindràs en temps d'escassetat o bé "Wer spart, der hat", qui estalvia té. L'estalvi a Alemanya és una cosa seriosa: una enquesta apunta que la meitat dels joves alemanys entre 18 i 29 anys troben més atractiva la gent que estalvia(!). Fins i tot, hi ha el dia nacional de l'estalvi on van els nens amb el porquet a la Sparkasse.  Ara bé, un estudi de  Markus Grabka del DIW sosté que això de l'estalvi és un ruïna pels alemanys, entre 2003 i 2013, la riquesa ha augmentat només 500€ de mitja, si restem el cost de la vida, la bofeta és grossa una reducció del 15% de la riquesa neta: uns 20.437 euros per cap (!).

No sé si recordeu quan enmig de la Eurocrisis, els alemanys sostenien que eren menys rics que els grecs....i és veritat: la riquesa neta de les llars alemanyes són notablement inferiors a les de l'Estat Espanyol o Italia (2011). Per una mitja de 51.400 euros de riquesa neta, els italians tenen 163.900€ o bé els espanyols 178.300€. Les raons són que no és comptabilitza determinades cobertures que l'Estat - Alemany - otorga i l'Estat - Espanyol o Italia - no, l'efecte dels länders de l'Est i finalment, la dada determinant: la vivenda que ha caigut de mitja un 20% entre 2003 i 2013 i a sobre només un 53% dels alemanys tenen casa de propietat mentre que Espanya el 79%. Un estudi encara no públic del Bundesbank sosté que l'eurocrisis no ha modificat substancialment aquest paràmetres.

Lüdwig Erhard sostenia que una política social dinàmica consistía en el suport a la creació de patrimoni pels alemanys per que eren els que havien d'estar més compromesos amb la llibertat, la independencia i la responsabilitat de l'individu. Les conseqüències de la disminució de patrimoni són rellevants de cara a la redistribució de la renda. Caseta i hortet....Ni Jefferson.

Com pot ser que un dels països més estalviadors redueixi el seu patrimoni?

La riquesa financera a Alemanya arriba als 5,21 Bilions euros - sense compte els béns immobles - distribuïda en tres components bàsics:

1/ Els alemanys atesoren quasi un 20% en diner sota el coixí (!) que sumat als saldos dels comptes corrents alemanys (1,2 Bilions euros) arriba quasi al 40% de la riquesa financera. Els comptes corrents  donen de mitja un 0,13% d'interessos, dels quals un 25% se'l xupa l'Estat com a impostos i la resta ha d'aguantar una inflació del 0,3%. Draaaagggggghiiiiiii!!!!!

2/ L'altra gran producte d'estalvi són les assegurances, quasi un 40% de la riquesa financera està en asssegurances  (2 Bilions d'Euros, dos vegades el PIB espanyol). El sistema és ineficient amb ganes.

El lobbie assegurador

Al costat de la porta de Brandenburg s'alça la Allianz Stiftungforum, la fundació Allianz, on s'anuncien diverses iniciatives culturals i socials però  que representa l'ambaixada d'Allianz a Berlin.  Schröder estava força unit a Carsten Maschmeyer, fundador  d'AWD (Suisse Life Select),  amb escàndol inclòs ja que li va pagar les memòries amb un milió d'euros, que més tard es va descubrir que eren dos milions (!). Al 2002 AWD passava per greus dificultats.
El competidor de Maschmeyer, Rienfried Pohl de DVAG era un dels donants més destacats de la CDU i amic de Helmut Kohl. El ministre de Sanitat, Daniel Bahr ( FDP), fa carrera a Allianz  al igual que el britànic Peter Skinner, ex-eurodiputat  a Estrasburg especialitzat en el sector... Mentre que l'empresa d'Assegurances ERGO té col·locat a Harald Christ, ex-membre del gabinet a l'ombra de l'actual ministre d'exterior Frank-Walter Steinmeier (SPD).

 I no només es tracta de tenir els telefons correcte al iPhone, sinó que la Gesamtverbands der Deutschen Versicherungswirtschaft (GDV), la patronal asseguradora, té 68... (68 tios!) dels seus 300 treballadors només dedicats a crear argumentari per escampar pel parlament i els ministeris. Passajar-se per la web és un argumentari continuat contra Draghi i una pallissa constant per obrir un pla de pensions: segons el president d'Allianz viurem 102 anys.

Els Embutxacadors de Provisions

Hi ha 250.000 venedors d'assegurances i assessors financers especialitzats a col·locar l'estalvi. Els venedors d'assegurances representen aquest perfil de comercial amb anells, sense massa formació i pocs escrúpuls alhora de col·locar assegurances cares i innecessàries a pobres avis, rebent una comissió entre el 3% o 5% per cadascuna.  Hi ha diverses propostes de la Comissió Europea per fer públiques aquestes provisions o inclús prohibir-les (IMD II) i fer un assessorament més transparent però el lobbies  ja van liquidar el tema quan van implantar el Mifid que no obliga fer públic quants diners s'embutxaca el venedor del producte financer. El moral hazard.

Riester Reform 2002

Fins que no es va jubilar al 2009, Walter Riester  era un dels Diputats al Bundestag que més pasta guanyava fent conferències i ara sabreu qui li pagava aquestes conferències "pel sosteniment de la seguretat social Alemanya". Entre 1998 i el 2002 va ser ministre de treball al gabinet Schröder - Fischer on la seva gran aportació va ser la Riester Rente: la creació de fons de pensions - Altersvorsorge - privats i voluntaris amb garantia de l'Estat, davant la constatació que l'Estat haurà de reduir els muntant de les pensions degut a l'envelliment de la població i l'allargament de l'esperança de vida. Riester col·labora actualment amb la Unión Asset Management Holding AG que gestiona quasi 2 milions d'assegurances dels Riester Fonds.  Una altra ostentació de la socialdemocràcia per erosionar les bases que els van portar al poder.

Els quasi 15 milions d'estalviadors alemanys que han subscrit algun tipus de pensió Riester, no oloren gaires duros:  els criteris d'inversió són tant conservadors que em prou feines generen rendiment - entre un 0,2 fins a un 3,5% anual en els últims 12 anys -. Els que si han vist els duros són les asseguradores: de mitja, un de cada 7 euros que s'estalvien van a parar a provisions o comissions vàries - o sigui més d'un 10% del que s'estalvia-. S'ha de ser molt molt vell per que els estalviadors en aquest fons els hi surti la jugada, però com viurem fins als 102 anys, no us preocupeu....

Enmig del mundial de futbol, a l'estiu 2014, la gran coalició va aprobar un decret en el qual els interessos mínims garantits pel client passaven del 1,75% al 1,25% per tal de donar oxigen al sector, a canvi es creava un "Effektivekosten" on fa que les comissions es redueixin i el sistema de comissions sigui més transparent, ara bé, aquesta reducció de les comissions fa que s'incrementi les despeses imputades al llarg de la vida de l'assegurança, amb la qual cosa has de viure més anys per veure algun rendiment. La teoria del barullo.

Fins i tot el nou cap del Ifo Institut, Clemens Fuest, diu que el sistema està mal dissenyat: cada any es redueixen el nombre de contractes Riester mentre augmenten altres productes de previsió.



Nota (0):Hi ha 93 milions d'Assegurances de vida malgrat ser 81 milions d'habitant

Nota (1): Els 51.400 surten d'un informe del Bundesbank amb un mostre de 3.600 llars alemanyes entre setembre de 2010 i juliol de 2011.

Nota (2): L'estudi de Markus Grab, adverteixo el DIW està més a l'esquerra que el IFO

http://www.diw.de/documents/publikationen/73/diw_01.c.512638.de/15-34-2.pdf
http://www.diw.de/documents/publikationen/73/diw_01.c.512636.de/15-34-1.pdf

Nota (3) Eurostat...estalvi brut
http://ec.europa.eu/eurostat/tgm/table.do?tab=table&init=1&plugin=1&pcode=tsdec240&language=de

Nota (4) webs d'interès
http://www.walterriester.de/
http://www.gdv.de/

Deutsche Bank....el serial segueix

"La ética y el esfuerzo son los dos únicos caminos que conducen al progreso" frase de Luis Angel Rojo, frase profundament castellana - la podria haver dit el meu pare - i que només pot ser dita quan l'ambient va coix de les dues potes, ni ética, ni esforç. La majoria de la gent és raonablement  fiable (compto fins i tot els idiotes), el problema rau quan arriba gent no fiable en càrrecs crítics per l'economia d'un país com pot ser un banc: Joseph Ackermann és una d'aquestes persones, intel·ligent, treballador i afeccionat a l'opera....ara bé....va coix d'ètica: un paio que va utilitzar la crisis de 2008 per rentar la seva imatge i presentar-se salvador de l'estabilitat del sistema financer quan era un dels seus màxims perturbadors. L'absoluta indigencia en la que es veu abocat Deutsche Bank és fruit de la seva gestió directa i d'aquells que ho van permetre....Un banc de 1870!

 

Decisions i Responsabilitat

 

El destí del Deutsche Bank va quedar segellada al 1999 quan van comprar el banc americà  Investment Bankers Trust, banca d'inversió americana i que més que una fusió amb el DB, aquest va quedar engolit per la cultura del Bankers Trust, la pasta dels sobresous - es calcula que entre 40.000-50.000M€ va sortir com a Bonus en els últims 15 anys -, l'assumpció de posicions de risc a càrrec tercers  - clients, contribuents...- i el domini en el consell directiu: poder i responsabilitat es dissocien.

Qui aixecava la mà al Consell Directiu era defenestrat, per això s'abstenien i acceptaven la corrupció del altres, esdevenint complíces. La preponderància de la tàctica per defensar la posició i fotre la del altra - aquest malbaratament d'energia explica bona part de les irracionalitats - tampoc va ajudar. Cada membre del consell, per separat, es va  dedicar a recopil·lar dades per la propia seguretat: un fins i tot, va arrencar el telefon de casa seva per que pensava que era escoltat o bé l'altre posava documents en custodia a tres advocats diferents.

 

No cal ser un geni per que veure que passa davant del jutge: es tiren la merda uns als altres. Ara bé si algu xerra queda exclòs de la secretària, la pensió i la opera de Frankfurt ( i els nens!!! els nens!!!!). Otto Steinmetz, el cap de riscos, va xerrar...i al carrer. Silenci.

 

Anshu Jain, l'indi que no parlava alemany.
 

No hi ha res com veure gent intel·ligent fent el ridícul. Posar a un indio de la Índia que amb prou feines parlava alemany al capdavant del primer banc alemany, pretenent gestionar el banc com si la crisi 2008 i els escàndols financers no existissin, demostra la debilitat interna del DB. Queda clar qui dominava el compte de resultats i el DB: el Investment Banking.

Anshu Jain va estar tres anys al capdavant, va jugar amb el temps esperant que el temporal i els escandols amainéssin per si sols. El més destacat de la seva gestió és fotre-li 2.500M€ al xeic de Qatar per fer una ampliació de capital. Actualment la participació val la meitat ;)

Al juliol de 2015 el foten al carrer i no per incapaç sinó per pressumpte corrupte: hi ha un informe del BaFin, l'entitat reguladora alemanya que sosté que Jain estava al tanto de la manipulació del Libor que tants Bonus pels executius i rendibilitat pel DB va donar. És més, Jain va organitzar el departament de  manera que fos més fácil la manipulació del Libor.

John Cryan, l'enderrocador

Ex-director financer d'UBS, parla un alemany fluït i és l'encarregat de donar-li la volta a l'empresa. La primera acció que va fer ha estat reestructura la cúpula del banc: es redueix el nombre de membres al Consell Directiu segons sembla per reduir "la complexitat de la gestió", el cert és que foten fora a 5 de 8 alts executius, es redueix el nombre de Comission de 16 a 10 i es liquida Group Executive Committee, una espècie de jerarquía paral·lela al Consell Directiu. Molts d'aquest executius estaven esquitxats pels diversos escàndols que sacsegen el DB.

 

Es divideixen la part de Corporate Banking&Securities en dues: Empreses i Banca d'Inversió separat de la compravenda d'actius financers, que va la part de Mercats Globals. Igualment la part de gestió de patrimoni (Deutsche Asset and Wealth Management)  també es reforma passant la Banca Privada a dependre de la Banca Comercial i no d'Inversió, concentrant-se amb Clients Institucionals i Fons. Es preveu tancar 200 de les 700 oficines que disposa el banc i vendre participacions no estratègiques com el banc xinès Hua Xia i  treure a borsa el Post Banc per tal de desconsolidar-lo del balanç

 

Finalment preveu un parell d'anys d'ajust: estalvi de 3.800M€ anuals i inversió en IT, la plantilla es redueix en 9.000 llocs de treball fins 2018 - 4.000a Alemanya - sumant 6.000 més d'empreses externes quedant un plantilla de 77.000 treballadors. Per la seva banda els executius no cobraran Bonus  i els accionistes (Qatar & Blackrock) es quedaran sense dividents  durant dos anys.

 

L'estratègia del DB es focalitzar-se més en la banca comercial i reestructurar l'Investment Banking, protegit per l'anterior CEO. Fins ara, les fons de negoci més rendibles pel DB venien de l'Investment Banking però cada cop el regulador demanar majors provisions per cobrir aquest tipus d'operacions fent que la rendiblitat disminueixi força. La pregunta rau en si després de reestructurar el DB serà capaç de trobar noves fons de rendibilitat en un entorn de tipus zero, les turbulències xines i una revolució digital en marxa.

 

Les major pèrdua en 145 anys d'història 

 

El tancament de 2015 ha estat desastrós,  el DB ha tancat l'any amb més pèrdues 6.800M€, més incús que en plena crisis financera. La rendiblitat Corporate Banking&Securities - sortides a borsa, emissió de deute i M&A - ha caigut un 30% al quart trimestre, això és core business del DB, sumat als costos judicials i indemnitzacions (5.500M€) han enfonsat el resultat del DB.

El Privat & Business Clients cau la rendiblitat un 7% per la caiguda del valor de la participació al Hua Xia Bank més l'increment de 669M€ en indemnitzacions als treballadors. A la línea de Global Transaction s'incrementa la rendibilitat gràcies a la línea de  mitjans de pagament - Zahlungsverkehr- focalitzat la gestió de la liquidesa de les empreses (abans utilitzada en  blanqueig de capitals).

 

En definitiva el capital ( CET-1) acaba el 2015 al 11,1%, sis punts bàsics per sota del 2014.

Deutsche never fails

A principis de febrer ja havia caigut l'acció un 35%, per sota dels 15€ , la mateixa cotització de quan va caure el Mur i amb una capitalització bursátil de només 21.000M€...a una escopinada de La Caixa

amb 15.500M€ (Isidru!!!!). La causa són els dubtes per una possible insolvència en pagament d'interessos dels CoCo - deute subordinada: deute sense drets polítics considerada capital pel regulador bancari en cas d'insolvència- . Fins i tot Schäuble va sortir a defensar la solvència del banc. El DB es va gastar 5.000M€ en comprar la seu propi deute per esvaïr dubtes i això que tenen una tresoreria de 215.000M€. Fins fa poc, això era impensable...a partir d'ara pot passar de tot.

AQUEST ANY UBS PAGA 0,85 FF ACCIÓ!

 

NOTA0: Citat a Mariano Guindal el declive de los Dioses página 508

Nota2:  Clemens Börsig va ser membre del consell directiu del DB entre 2001 i 2006. Era despreciat pel Consell d'Administració, alguns el tenien per incapaç. El 2006 va passar ell al Consell d'Administració i es va venjar....Als antics directius dels DB - gent que havia manegat, amb dret a secretària i xòfer - els va fotre en un edifici ombrívol en una cantonada prop de les torres bessones de Frankfrut (!).

Nota 3: El punt negre de Cryan:  va aprovar apujar el sou fix de 1.100 treballadors 300M€ per cumplir les recomanacions del regulador alemany de reduir els sous variables (!).

Nota4: El DB busca incrementar les sol·lucions on line davant l'emigració del client a la xarxa i no a l'oficina. El DB va tancar fa deu anys Deutsche Bank 24h en un pirueta estratégica acollonant per que no volia ser un ING Direct.....

Nota 5: El pròxim objectiu a saltar, Achleiter, ex director financer de Allianz,  primer franquiciat de Goldman Sachs a Alemanya, desballestador d'empreses a la DDR, estudiat a Sant Gallent i casat amb Ann Kristin, professora de finances a München i sentada a diversos consells d'administració. Em sembla que el seu lema és "ni dretes ni esquerres, Achleiter" això si, amb un PhD en trobades de passadís. Ho té pelut, se sospita que està fotut en l'escàndol del Libor.

Nota 6: Resultats Trimestrals del DB i tancament previsional 2015
https://www.db.com/ir/de/download/Presse_Information_4Q2015.pdf