"La ética y el esfuerzo son los dos únicos caminos que conducen al progreso" frase de Luis Angel Rojo, frase profundament castellana - la podria haver dit el meu pare - i que només pot ser dita quan l'ambient va coix de les dues potes, ni ética, ni esforç. La majoria de la gent és raonablement fiable (compto fins i tot els idiotes), el problema rau quan arriba gent no fiable en càrrecs crítics per l'economia d'un país com pot ser un banc: Joseph Ackermann és una d'aquestes persones, intel·ligent, treballador i afeccionat a l'opera....ara bé....va coix d'ètica: un paio que va utilitzar la crisis de 2008 per rentar la seva imatge i presentar-se salvador de l'estabilitat del sistema financer quan era un dels seus màxims perturbadors. L'absoluta indigencia en la que es veu abocat Deutsche Bank és fruit de la seva gestió directa i d'aquells que ho van permetre....Un banc de 1870!
Decisions i Responsabilitat
El destí del Deutsche Bank va quedar segellada al 1999 quan van comprar el banc americà Investment Bankers Trust, banca d'inversió americana i que més que una fusió amb el DB, aquest va quedar engolit per la cultura del Bankers Trust, la pasta dels sobresous - es calcula que entre 40.000-50.000M€ va sortir com a Bonus en els últims 15 anys -, l'assumpció de posicions de risc a càrrec tercers - clients, contribuents...- i el domini en el consell directiu: poder i responsabilitat es dissocien.
Qui aixecava la mà al Consell Directiu era defenestrat, per això s'abstenien i acceptaven la corrupció del altres, esdevenint complíces. La preponderància de la tàctica per defensar la posició i fotre la del altra - aquest malbaratament d'energia explica bona part de les irracionalitats - tampoc va ajudar. Cada membre del consell, per separat, es va dedicar a recopil·lar dades per la propia seguretat: un fins i tot, va arrencar el telefon de casa seva per que pensava que era escoltat o bé l'altre posava documents en custodia a tres advocats diferents.
Qui aixecava la mà al Consell Directiu era defenestrat, per això s'abstenien i acceptaven la corrupció del altres, esdevenint complíces. La preponderància de la tàctica per defensar la posició i fotre la del altra - aquest malbaratament d'energia explica bona part de les irracionalitats - tampoc va ajudar. Cada membre del consell, per separat, es va dedicar a recopil·lar dades per la propia seguretat: un fins i tot, va arrencar el telefon de casa seva per que pensava que era escoltat o bé l'altre posava documents en custodia a tres advocats diferents.
No cal ser un geni per que veure que passa davant del jutge: es tiren la merda uns als altres. Ara bé si algu xerra queda exclòs de la secretària, la pensió i la opera de Frankfurt ( i els nens!!! els nens!!!!). Otto Steinmetz, el cap de riscos, va xerrar...i al carrer. Silenci.
Anshu Jain, l'indi que no parlava alemany.
No hi ha res com veure gent intel·ligent fent el ridícul. Posar a un indio de la Índia que amb prou feines parlava alemany al capdavant del primer banc alemany, pretenent gestionar el banc com si la crisi 2008 i els escàndols financers no existissin, demostra la debilitat interna del DB. Queda clar qui dominava el compte de resultats i el DB: el Investment Banking.
Anshu Jain va estar tres anys al capdavant, va jugar amb el temps esperant que el temporal i els escandols amainéssin per si sols. El més destacat de la seva gestió és fotre-li 2.500M€ al xeic de Qatar per fer una ampliació de capital. Actualment la participació val la meitat ;)
Anshu Jain va estar tres anys al capdavant, va jugar amb el temps esperant que el temporal i els escandols amainéssin per si sols. El més destacat de la seva gestió és fotre-li 2.500M€ al xeic de Qatar per fer una ampliació de capital. Actualment la participació val la meitat ;)
Al juliol de 2015 el foten al carrer i no per incapaç sinó per pressumpte corrupte: hi ha un informe del BaFin, l'entitat reguladora alemanya que sosté que Jain estava al tanto de la manipulació del Libor que tants Bonus pels executius i rendibilitat pel DB va donar. És més, Jain va organitzar el departament de manera que fos més fácil la manipulació del Libor.
John Cryan, l'enderrocador
Ex-director financer d'UBS, parla un alemany fluït i és l'encarregat de donar-li la volta a l'empresa. La primera acció que va fer ha estat reestructura la cúpula del banc: es redueix el nombre de membres al Consell Directiu segons sembla per reduir "la complexitat de la gestió", el cert és que foten fora a 5 de 8 alts executius, es redueix el nombre de Comission de 16 a 10 i es liquida Group Executive Committee, una espècie de jerarquía paral·lela al Consell Directiu. Molts d'aquest executius estaven esquitxats pels diversos escàndols que sacsegen el DB.
Es divideixen la part de Corporate Banking&Securities en dues: Empreses i Banca d'Inversió separat de la compravenda d'actius financers, que va la part de Mercats Globals. Igualment la part de gestió de patrimoni (Deutsche Asset and Wealth Management) també es reforma passant la Banca Privada a dependre de la Banca Comercial i no d'Inversió, concentrant-se amb Clients Institucionals i Fons. Es preveu tancar 200 de les 700 oficines que disposa el banc i vendre participacions no estratègiques com el banc xinès Hua Xia i treure a borsa el Post Banc per tal de desconsolidar-lo del balanç
Finalment preveu un parell d'anys d'ajust: estalvi de 3.800M€ anuals i inversió en IT, la plantilla es redueix en 9.000 llocs de treball fins 2018 - 4.000a Alemanya - sumant 6.000 més d'empreses externes quedant un plantilla de 77.000 treballadors. Per la seva banda els executius no cobraran Bonus i els accionistes (Qatar & Blackrock) es quedaran sense dividents durant dos anys.
L'estratègia del DB es focalitzar-se més en la banca comercial i reestructurar l'Investment Banking, protegit per l'anterior CEO. Fins ara, les fons de negoci més rendibles pel DB venien de l'Investment Banking però cada cop el regulador demanar majors provisions per cobrir aquest tipus d'operacions fent que la rendiblitat disminueixi força. La pregunta rau en si després de reestructurar el DB serà capaç de trobar noves fons de rendibilitat en un entorn de tipus zero, les turbulències xines i una revolució digital en marxa.
El tancament de 2015 ha estat desastrós, el DB ha tancat l'any amb més pèrdues 6.800M€, més incús que en plena crisis financera. La rendiblitat Corporate Banking&Securities - sortides a borsa, emissió de deute i M&A - ha caigut un 30% al quart trimestre, això és core business del DB, sumat als costos judicials i indemnitzacions (5.500M€) han enfonsat el resultat del DB.
El Privat & Business Clients cau la rendiblitat un 7% per la caiguda del valor de la participació al Hua Xia Bank més l'increment de 669M€ en indemnitzacions als treballadors. A la línea de Global Transaction s'incrementa la rendibilitat gràcies a la línea de mitjans de pagament - Zahlungsverkehr- focalitzat la gestió de la liquidesa de les empreses (abans utilitzada en blanqueig de capitals).
En definitiva el capital ( CET-1) acaba el 2015 al 11,1%, sis punts bàsics per sota del 2014.
Deutsche never fails
A principis de febrer ja havia caigut l'acció un 35%, per sota dels 15€ , la mateixa cotització de quan va caure el Mur i amb una capitalització bursátil de només 21.000M€...a una escopinada de La Caixa
amb 15.500M€ (Isidru!!!!). La causa són els dubtes per una possible insolvència en pagament d'interessos dels CoCo - deute subordinada: deute sense drets polítics considerada capital pel regulador bancari en cas d'insolvència- . Fins i tot Schäuble va sortir a defensar la solvència del banc. El DB es va gastar 5.000M€ en comprar la seu propi deute per esvaïr dubtes i això que tenen una tresoreria de 215.000M€. Fins fa poc, això era impensable...a partir d'ara pot passar de tot.
AQUEST ANY UBS PAGA 0,85 FF ACCIÓ!
NOTA0: Citat a Mariano Guindal el declive de los Dioses página 508
Nota2: Clemens Börsig va ser membre del consell directiu del DB entre 2001 i 2006. Era despreciat pel Consell d'Administració, alguns el tenien per incapaç. El 2006 va passar ell al Consell d'Administració i es va venjar....Als antics directius dels DB - gent que havia manegat, amb dret a secretària i xòfer - els va fotre en un edifici ombrívol en una cantonada prop de les torres bessones de Frankfrut (!).
Nota 3: El punt negre de Cryan: va aprovar apujar el sou fix de 1.100 treballadors 300M€ per cumplir les recomanacions del regulador alemany de reduir els sous variables (!).
Nota4: El DB busca incrementar les sol·lucions on line davant l'emigració del client a la xarxa i no a l'oficina. El DB va tancar fa deu anys Deutsche Bank 24h en un pirueta estratégica acollonant per que no volia ser un ING Direct.....
Nota 5: El pròxim objectiu a saltar, Achleiter, ex director financer de Allianz, primer franquiciat de Goldman Sachs a Alemanya, desballestador d'empreses a la DDR, estudiat a Sant Gallent i casat amb Ann Kristin, professora de finances a München i sentada a diversos consells d'administració. Em sembla que el seu lema és "ni dretes ni esquerres, Achleiter" això si, amb un PhD en trobades de passadís. Ho té pelut, se sospita que està fotut en l'escàndol del Libor.
Nota 6: Resultats Trimestrals del DB i tancament previsional 2015
https://www.db.com/ir/de/download/Presse_Information_4Q2015.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada