dimarts, 24 de març del 2015

Cojuntura: el sol brilla a Alemanya...

Quan vaig anar a parar a Madrid, vaig viure rodejat d'argentins - UN INFERN - però vaig aprendre una gran frase: "cheeee, hoy hace un dia peroniiiiista" sinònim de bon dia. Si hom va a la secció de cojuntura del Frankfurter Allgemaine, Alemanya està vivint una etapa peronista:

El creixement del PIB s'accelera

Gràcies a l'acceleració del creixement en l'últim trimestre de 2014 - 0,7% interanual - . En total l'any ha tancat amb un creixement del PIB del 1,6%. Els previsions del Bundesbank per aquest any són de 1,5% però molts dels instituts  d'estudis econòmics ho estimen més a l'alça. Es va tancant l'OUTPUT-LÜCKE.


Consum estira gràcies a l'increment de salaris reals

Variable que genera força controversia ja que generalment el seu creixement és més baix del que hom podria esperar mirant el quadre macroeconòmic en conjunt - els cabrons no gasten - . Aquest cop però creix amb força: la renda disponible que  ha incrementat un 4,3% des del tercer trimestre en termes nominals, si hi sumem 1% de caiguda de preus gràcies a la benzina, l'increment real és del 5,4%. També el consum privat ha augmentat un 3%.

Aquí ho teniu per INTERANUAL!

Grafik: Konsumausgaben und verfügbares Einkommen der privaten Haushalte, ggVj
 
Hi ha 19 Milions de treballadors alemanys estan subjectes a conveni col·lectiu, l'increment salarial interanual és del 3,2% ( El sindicat de l'automoció - IG Metall - exigeix un increment del 3,4%, el de la Química - IG Chemie - UN 4,8% i el del sector públic - Ver.di- un 5,5%.). Aquest setmana s'ha fet públic que Volkswagen pagarà un 3,4% més als seus 115.000 treballadors alemanys. 

Cap a la plena ocupació

La taxa d'aturat aquest mes de Febrer, el millor més de febrer des de 1991! - gràcies també a un hivern més càlid -  s'hat quedat  en el 6,9% amb 3,017 Milions de persones.  Amb dades desestacionalitzades l'atur a caigut en 20.000 persones fins als 2,812M. Igualment es baten records d'ocupació amb 42,6 milions d'alemanys actius.

La variable més fluixa: la Inversió

La inversión en bens d'equip - Ausrüsutng - ha incrementat només un 1,6% -  anualitzat - per contra la que tira és la construcció -Bau -. Hi ha capacitat per produir més... però un baix nivel d'inversió condiciona la productivitat futura!

Grafik: Ausrüstungs- und Bauinvestitionen, 1991-2014Q4


Devalució i el superávit exterior

Ideal per una economia amb una certa infrautilització de l'aparell productiu (OUTPUT-LÜCKE) és la devaluació del euro. Malgrat que el mes de gener no ha estat esplendorós, la balança comercial de 2014 es tanca amb un superávit de 217.000 M€ - 7,2% del PIB!!!!! -.  (X=1.133M€; M= 916M€)

....i tot això amb estabilitat de preus.

Malgrat la inflació importada ( ha pujat el preu del coure, cautxú, zinc, café, cacao...), la caigua del preu de l'energia fa que els preus de les importacions baixin en conjunt. Fins i tot, els preus van caure un 0,4% al gener - interanual - mentre que al febrer han pujat un tímid 0,1%.


At last but not least....Schäubel content

Al 2014 el conjunt de les AAPP alemanyes ( Bund - estat central -, els Länders, Municipis i Seguretat Social) han obtingut un superávit de 18.000M€ (0,6% PIB). El superávit està concentrat sobretot amb el Schäuble (Bund) que es frega les mans però els Länder ( 1.900M€), els Ajuntaments (1.300M€) i la seguretat social (3.400m€) també tenen superávit....I tot a un increment de la recaptació i la millora de l'ocupacíó. Només aquest superávit es va donar al 2000 per la venda de la telefónica alemanya (UMTS).

Al més de gener s'ha incrementat un 4,1% -interanual - els ingressos del Bund i els Länder.

Qui s'apunta el tanto?????

CORRELACIÓ NO ÉS EL MATEIX QUE CAUSALITAT: que dues variables estiguin correlacionades no implica que un expliqui l'altra..... potser la Política Econòmica estigui sobrevalorada en els seus efectes en l'Economia.....Examen tipus test, voteu l´explicació que més us agradi:

a) Schröder i l'Agenda 2010
b) Merkel i Schäuble que malgrat que no han introduït gaires reformes estructurals tampoc la van cagar el 2008 quan NO van seguir una política de contenció del déficit.
c) La demanda asiática ( i països emergents + USA).
d) Mario Draghi, els baixos tipus d'interès i la devaluació que de fet són un programa de cojuntura per l'economia Alemanya.


NOTA1: A la pregunta de si vostè està content amb la seva vida, els alemanys contesten majoritariament amb un 7 ( de 0 a 10). Des de 2010 roman estable.

NOTA 2: El DAX trenca records un rera l'altra......ha trencat la resistència dels 11.000 punts!


Bundeshaushalt: Wirtschaft, Bundeshaushalt, Haushaltspolitik, Euro-Krise, Bundesregierung, Griechenland, Europäische Zentralbank, Wolfgang Schäuble, Gustav Horn, Hans-Böckler-Stiftung, Euro, Bundesfinanzminister, Finanzpolitik, Geldpolitik, Staatsanleihe, Kiel, Köln

dimarts, 10 de març del 2015

Der Spiegel i els nois llestos del Silicon Valley

André Malraux afirmava que el comunisme no era una ideologia sinó una voluntat. El meu pare sempre ha cregut amb l'acció política com a mitjà per transformar la societat en un país condemnat  a salaris baixos - ara tenim els mateixos salaris baixos però hem guanyat una Administració Pública acollonant -. Ara surten uns nanos a San Francisco que sostenen que la tecnología és motor per transformar el món en el què vivim. Tenen la pasta, la capacitat i el més important LA VOLUNTAT de fer-ho.
Aquesta és la tesis de l'interessant article de portada del Spiegel d'aquesta semana. Li posen una mica d'humor ja que apreixen freaks d' Stark Trek, el Senyor del anells, la contracultura hippie i una dosis de yuppisme llibertari (Nozick). Malgrat tot hi ha fons i encara que Warren Buffet no inverteixi majoritariament en empreses tecnològiques i prefereixi fulles d'afaitar val a dir que Apple té una posició neta de caixa de 155.000 milions de dòlars - PIB Portugal 2013, 219.000 milions dòlars -.

Les valoracions de les companyies són força exagerades per exemple UBER - el cotxes privats fent de taxis - s'apropar als 41.000 M$ ( capitalització bursàtil)  molt aprop que el Deutsche Bank, però aquí el que està en joc no és la capacitat de generar caixa sino la capacitat de transformar la societat (mercat potencial, nombre d'usuaris, creixement d'aquests....). L'objectiu no és el nínxol de mercat, sinó canviar el món i canviant-lo el dominen. Tornant a Braudel "qui irradia, dona i i qui dona, domina".

La galeria de personatges és inquietant:

Ray Kurzweile, un dels caps d'enginyers de Google, amb 19 doctorats d'honor, fundador d'una dotzena d'empreses amb èxit, creador de l'escaner, el sintetizador, reconeixement de veu..... La tesis del personatge és la següent la tecnologia ja no es desenvolupa de forma lineal sinó exponencialment. La llei de Mooresche (1965) preveu que el rendiment dels xips es dobla cada dos anys. El paio ha fundat amb ajuda de Google i la NASA la Universitat de la Singularitat per ajudar a pensar "exponencialment" i accelerar el canvi tecnològic.

El wonderboy dels escacs, Peter Thiel, tres vegades milionari ( Paypal, capital risc i finalment 10% de Facebook per 500.000$) i que financia amb 100.000$ a 20 nois per sota de 20 anys que vulguin desenvolupar una idea i deixin els estudis. Ressussita a Schumpeter afirmant que els monopolis "creatius" són els que fan avançar el món ja que creen nous mercats i mantenint beneficis extraordinaris tenen una major capacitat d'inversió (Google, Apple). Descriu la competència com un joc de suma zero. Anima als joves a no crear start ups sino a treballar a Google.

També apareixen un parell de arschloch - digue'm-ne gamarussos -. El fundador de UBER, Travis Kalanick i el de la ARBNB, Joe Gebbia. L'un es dedica a putejar taxistes - només per això mereix el meu respecte - ja que promou una aplicació on qualsevol vehicle privat es pugui convertir potencialment en un taxi i l'altra maltracta al sector hoteler ja que promou una web on qualsevol pugui llogar una habitació a un tercer. Aquí apareix la lluita profunda en al què estem inmersos, les lleis que fan els polítics són locals mentre que aquests negocis són globals, els polítics són poc flexibles alhora de canviar les lleis amb el que sempre es pot trobar subterfugis per evitar-la. En definitiva, aquells que s'oposen al canvi tecnològic o bé el retarden com governs o empreses adverses a la inversió en tecnologia són l'enemic: l'oferta tecnológica s'imposa a la demanda.


Isidruuuuu!!!!!! Ven-te les accions TELEFONICA (aka "el monopoli creatiu")
 
PD.1. Els nois del Sillycon Valley pronostiquen que en deu anys el 40% de les 500 principals empreses del món no jugaran cap paper en 10 anys.
 
PD2.  Us passo el link de la Singular University.....

http://singularityu.org/


Resultat d'imatges de star trek





dilluns, 2 de març del 2015

El MIT contra el Bundesbank

I Draghi ho va fer.

El 22 de gener es va presentar davant la premsa per anunciar la compra de deute públic ( i altra paper p.ex. del BEI)  per valor de 60.000 M€/mes a partir d'aquest mes de març i fins al 2016 amb un montant total de 1,14B€. Només comprarà deute amb un determinat rating i el 80% d'aquest estarà recolzat pels respectius Bancs Centrals nacionals.
 
L'objectiu tracta de modificar les expectatives d'inflació, baixa els tipus d'interès reals per estimular la inversió i facilitar les condicions de crèdit pel sector privat. Draghi roman fidel a les lliçons del MIT de Stanley Fischer actual vice president de la FED, que va ser uns dels tutors de la seva tesis juntament amb Modigliani, Solow i altres. Més neokeynesianisme impossible.
 
Fischer propugna en un paper que en un món amb flexibilitat de salaris i preus limitada, i sota hipòtesis de expectatives racionals, un política monetària activa pot ajudar a superar una crisis econòmica. El seu col·lega alemany Dornbusch va demostrar en un món on els preus en els mercats financers varien més ràpidament que en el mercat de béns, les variacions en la política monetària poden afectar el tipus de canvi de forma notable.
 
Quan Draghi va ser escollit la premsa alemanya el lloava anomenant-lo "l'italià de prússia", ara es pugen per les parets. Draghi anomena el president del Bundesbank, Jens Wiedman el tres paraules: NEIN ZU ALLEM - NO A TOT. Draghi fins i tot es veu que juga amb el mòbil durant les sessions del consell, pren les decisions "sol" (aquesta última l'ha d'haver consultat amb la Merkel) i intenta escurçar les sessions el màxim possible....Les discussions del BCE no són una reunió de veïns.

La gran marxa al socialisme monetari

La crítica - fluixeta - de Wiedman a la compra de deute es basa en la pregunta " qui respon quan un Estat membre no pot fer front als seus pagaments?". La resposta no està clara ja que si el BCE declara pèrdues aquestes "probablement" seran assumides pels contribuents...però aquí hi ha molts passos intermitjos perque un Banc Central no pot declarar-se en fallida. Juergen Stark, ex economista en cap del BCE, va preveure que la compra de deute públic convertiría el BCE en de facto un Bad Bank, perdia independencia respecte la classe política i seria una mesura inflacionista.
 
La inflació.

En cap article del Tractat de Maastricht apareix que la inflació ha de ser del 2% sinó que el BCE ha de procurar per l'estabilitat de preus.
 
Zinsfälle: la trampa dels interessos.
 
El mercat de capitals als països anglosaxons la rebaixa de tipus té un efecte diferent al europeu - on al igual que a Japó - afecta directament als bancs però no necessàriament a les empreses, ni ho fa en els temps adequats. Ergo la mesura, com a estímul de la inversión, pot quedar en entredit. Els que si estimula és la creació de bombolles tant immobiliaries (Gran Bretanya) com  a la borsa (EEUU).  Per la banda de l'estalvi, l'amic Hans-Werner Sinn xifra en 300.000M€ les pèrdues ocasionades pels baixos tipus a l'estalviador alemany (efecte renda negatiu), per no parlar dels representats l'associació de banca, assegurances i demés....
 
La QE impacta al marge d'interessos
 
L'evolució a borsa dels principals bancs europeus - Eurostoxx banken - no ha destacat pel seu èxit durant el 2014  i més si comparem amb altres sectors . La reducció dels tipus pressiona cada cop més els marges i accelera el procesos de fusions i adquisicions bancàries. El dia que Draghi enceti una política monetària restrictiva els pot acabar de rematar amb un marge d'interessos negatiu.
 
( Nota: ja veurem com ho manegen els bancs mitjans espanyols per que els agafarà a peu canviat)
 

Grafik: Anleiherenditen und Geldmarktsatz 1973-201501


Währungskrieg: la guerra de divises

L'euro ja no serà una moneda forta. Al 1969 un dólar equivalía a quatre marks, al 1980 s'havia reduït a 2DM. Malgrat aquesta apreciació del Mark, l'indústria exportadora ha sobreviscut amb èxit, incentivava la inversió tecnológica, evitava la inflació -clau els anys80 i 90-  i les bombolles financeres. La senyora Maria Alemanya, l'anomenada "Schwäbische Hausfrau", tenia clar els preus de la compra quan va el mercat, l'estalvi que tenia al banc i com deia Jacques Delors " No tots els alemanys creuen en Déu, però tots creuen en el Bundesbank" i ara arriba un italià espabilat i comença amb joc del sud d'europa: inflació-devaluació. A sobre a les primeres de canvi els suïssos s'han desacoplat del euro i llarg termini ja veurem els efectes sobre la productivitat ( un article de la redactora del Frankfurter Allgemaine parlava de faulichkeit - vagància )....sense la pressió d'una moneda forta, no hi ha inversió.


Infografik / Der Euro auf Talfahrt

FINS A ON DEIXARÀ MANEGAR LA MERKEL??????


Nota1: Draghi acaba d'estrenar la Eurotower a Frankfurt  (amb gimnàs inclòs) on hi fotrà els 2.500 treballadors més els 1.000 que contractarà per fer la supervisió bancaria europea. Un txollo....cobren més del doble que els del Bundesbank.

Nota2: Thacther "si fos alemanya no renunciaria mai al D-Mark ni al Bundesbank"

La tesis de Mario Draghi....són tres capitols
http://dspace.mit.edu/bitstream/handle/1721.1/54263/04184143.pdf?sequence=1

El paper de Stanley Fischer
http://web.uconn.edu/ahking/Fischer77.pdf

El paper de Dornbusch
http://www.unich.it/~vitale/Dornbusch_overshooting.pdf