Si alguna cosa bona tenir la DDR és que va acabar amb la idea de Prússia però amb el que no va acabar ha estat amb el protestantisme, de fet, durant molt de temps l'únic contacte entre Est i Oest va ser a través de l'esglesia. L'eix ideològic que domina Alemanya és el protestantisme i Merkel és la fidel representant a la terra, ja que està a les portes de ser reescollida per quarta vegada (!), tot un miracle d'estabilitat pels temps que corren. Hi ha tota una generació que només a conegut la Pax Merkeliana.
El pobre Schulz
A principis d'any semblava que tenia possibilitats de disputar el Kanzlerschaft a Merkel però actualment les seves possibilitats estan aprop de zero; les últimes enquestes li donen 17 punts per darrera de Merkel. Als alemanys, Schulz els cau simpàtic però no el votaran, representa la vella política, és calb, panxut i no té res a veure amb Justin Trudeau, el guaperes que governa el Canadà.
El pobre Schulz es declara explícitament en contra la reedició d'una Gran Coalició amb Merkel, el seu partit, el SPD ja està per darrera pactant amb la CDU (!). Fins i tot, el Der Spiegel de la setmana passada donava per amortitzat Schulz i propulsava Andrea Nahles, la ministra de treball del salari mínim. La Gran Coalició és un perill inmens per el SPD, i més ara, que no hi ha una raison d'Etat que ho faci imperatiu. Si Schulz supera el 23%, el pitjor resultat del SPD amb Steinmeier al 2009, significa que el SPD té llum verda per reeditar la Gran Coalició: bàsicament a ulls dels votants i militants moderen la CDU i serveixen d'incentiu per aplicar polítiques socials com han fet a la última legislatura - el més important el salari mínim però el tema de les pensions hi va darrera-. Un vot per Schulz representa una continuació del SPD amb Merkel.
Recordo una frase de Lafontaine que se'm va quedar gravada: Steinmeier i Sigmar Gabriel són dos perdedors al capdavant del SPD i tenia raó. El dubte entre col·locar-se a l'oposició o entrar govern és zero per el SPD, Gabriel vol continuar de Vizekanzler i col·locar tota la seva troupe a costa d'enfonsar el SPD. En honor a la veritat no tenen molt de marge de maniobra però està clar que són una colla de perdedors portant el SPD. El pobre Schulz serà la pròxima víctima.
El gran drama de tot plegat que és en 12 anys no s'hagin arribat a posar d'acord totes les esquerres per desbancar Merkel, la famosa Rot Rot Grünne Koalition, els de Die Linke per que són purs, coherents i estan en contra de tot - sense superar mai el llindar del 10% dels vots -, els del SPD s'han oblidat de la voluntat de poder i Schulz ha obviat treballar per una coalició amb Die Linke sabent que una interlocutora com Sarah Wagenknecht no era una opció senzilla i finalment, Die Grünne s'ha encaparrat a fotre-li vots a la CDU. Al 1998, quan Schröder i Fischer guanyen les eleccions, hi havia un missatge clar al darrera: Kohl ha de marxar....ara, tant die Grünne com el SPD, frisen per pactar amb Merkel.
La Pax merkeliana
12 anys en el càrrec i busca 4 anys més. És com una espècie de narcòtic que ha aconseguit ocupar el centre polític pam a pam, amb un perfil baix i no arriscant en cap tema. Schulz ha demanat un cara a cara més amb Merkel però aquesta ha rebutjat, l'últim debat va ser realment avorrit. Avorrit és l'adjectiu preferit de Merkel.
Els dos grans temes on Merkel ha arriscat han estat l'energia nuclear i els refugiats. Aquest últim és el tema de campanya per que quan va obrir les fronteres unilaterlament - mentre el govern socialdemocràta suec les tancava - i van entrar un milió de persones, els alemanys es van cabrejar, i molt, amb la seva Kanzlerin. Això durant la campanya s'ha traduït en molta mala llet a xarxes socials - on els missatges anti immigració han guanyat un espai notable - i a les aparcions de Merkel a l'Est, on hi ha hagut forces protestes. El clima polític s'ha tornat molt emocional i l'irrupció de la nova dreta conservadora de l'Alternative für Deutschland és un cop a l'estratègia clàssica de la CDU d'aglutinar tota la dreta alemanya sota les seves sigles. Merkel ha sacrificat la dreta pel centre polític: qui vota Merkel i la CDU vota per el stato quo, però cada vot que guanya Merkel la fa més forta en un govern de coalició, però encara la fa més forta internament davant dels més conservadors del seu partit.
Malgrat l'èxit alemany: baix atur, superàvit a la balança comercial i la caixa del Schäuble plena rebossar, hi ha certa desorientació, ja que Merkel no ha acabat de donar una perspectiva de futur clara: els riscos internacionals: Trump, Erdogan, Putin, la digitalització - el regne d'Espanya té més banda ampla que Alemanya - , el canvi climàtic, educació, l'envelliment de la població o bé la desigualtat social són temes que preocupen als alemanys, han estat tractats durant la campanya però generen certa inseguretat.
Els dos grans temes on Merkel ha arriscat han estat l'energia nuclear i els refugiats. Aquest últim és el tema de campanya per que quan va obrir les fronteres unilaterlament - mentre el govern socialdemocràta suec les tancava - i van entrar un milió de persones, els alemanys es van cabrejar, i molt, amb la seva Kanzlerin. Això durant la campanya s'ha traduït en molta mala llet a xarxes socials - on els missatges anti immigració han guanyat un espai notable - i a les aparcions de Merkel a l'Est, on hi ha hagut forces protestes. El clima polític s'ha tornat molt emocional i l'irrupció de la nova dreta conservadora de l'Alternative für Deutschland és un cop a l'estratègia clàssica de la CDU d'aglutinar tota la dreta alemanya sota les seves sigles. Merkel ha sacrificat la dreta pel centre polític: qui vota Merkel i la CDU vota per el stato quo, però cada vot que guanya Merkel la fa més forta en un govern de coalició, però encara la fa més forta internament davant dels més conservadors del seu partit.
Malgrat l'èxit alemany: baix atur, superàvit a la balança comercial i la caixa del Schäuble plena rebossar, hi ha certa desorientació, ja que Merkel no ha acabat de donar una perspectiva de futur clara: els riscos internacionals: Trump, Erdogan, Putin, la digitalització - el regne d'Espanya té més banda ampla que Alemanya - , el canvi climàtic, educació, l'envelliment de la població o bé la desigualtat social són temes que preocupen als alemanys, han estat tractats durant la campanya però generen certa inseguretat.
Respecte la UE només Die Grünne i el SPD donen suport incondicional a Brussel·les, ambdós partits volen enfortir el Parlament i la Comissió i aprofitar la finestra d'oportunitat que Macron representa per França. Merkel també dona suport a les reformes de Macron i en certa manera, ha deixat fer a Draghi ara bé, vol seguir manegant a Europa. No té a Juncker entre els seus aliats.
Les altres parelles de ball: Die Grünne i el FPD.
Un vot per el FDP i Die Grünne significa menor seguretat i stato quo i més canvis. Die Grünne aprofundiria en la defensa del clima, societat oberta i una política liberal d'immigració mentre que una aliança amb el FDP posa accent en una economia més liberalitzada, digitalització i canya a la UE. Blackrock el principal gestor de fons del món, avisa que l'entrada del FPD al govern podria provocar un renaixement de la crisis del euro ja que estaven per donar l' oportunitat a Grècia de fotre el camp de la UE. De les travesses, la coalició amb els liberals del FDP és la que més inquieta per que dificultaria l'acord amb Macron per acabar d'arreglar Europa.
Nota1/ Andrea Nahles: la ministra de treball porta tota la vida al SPD des de que va ser líder de les seves juventuts, els JUJOs, traduït en termes polítics: una apparatchik, això sí, competent.
Nota2/ El que si comparteixen en el programa electoral tant el SPD com la CDU és que el nombre de policies ha d'augmentar entre 10.000 i 15.000 efectius.
Nota3/ Els Alemanys quan es comparen amb altres països, no ho fan per exemple amb França si no amb Suècia que tenen com a referent moral i....material ;). Si la socialdemocràcia sueca va tancar les fronteres durant la crisis dels refugiats seria per alguna cosa.
EN DEFINTIVA, MERKEL TÉ 63 ANYS, ENCARA LI QUEDEN 4 ANYS MÉS DE GOVERN I TÉ PINTA DE NO VOLER-SE JUBILAR.
Nota1/ Andrea Nahles: la ministra de treball porta tota la vida al SPD des de que va ser líder de les seves juventuts, els JUJOs, traduït en termes polítics: una apparatchik, això sí, competent.
Nota2/ El que si comparteixen en el programa electoral tant el SPD com la CDU és que el nombre de policies ha d'augmentar entre 10.000 i 15.000 efectius.
Nota3/ Els Alemanys quan es comparen amb altres països, no ho fan per exemple amb França si no amb Suècia que tenen com a referent moral i....material ;). Si la socialdemocràcia sueca va tancar les fronteres durant la crisis dels refugiats seria per alguna cosa.
