Durant aquestes setmanes de teletreball no m’he
parat d’assessorar empreses: tallar el més ràpid possible les despeses corrents
de les empreses i reduir al mínim vital el consum de caixa. Un ERTE el més
ràpid possible i/o tramitar la prestació per cessament d’activitat, després parlar
amb proveïdors i clients. Res d’esperar a veure què passa. Això crec que és el
més racional que es pot fer....El problema és que tothom està fent el mateix,
en el mateix moment. Els bancs i caixes que tant amablement van ajudar a
provocar la crisis de 2008 apareixeran com salvadors de la crisis subministrant
la liquiditat necessària per mantenir l’economia en peu...fins i tot l’Isidru
ens condonarà les assegurances de vida que porten aparellades als préstecs
otorgat.
Incertesa
Ningú sap en certesa que passarà després d’un
shock d’aquestes característiques: si dura un any, costarà un 5% del PIB i un
parell de milions d'aturats; si dura tres anys, un 10% del PIB i 4 Milions de
d'aturats. Empreses com Vapiano o Maredo han declarat concurs de creditors, Kardstat,
el Corteinglés alemany, han sol·licitat un rescat. Val a dir que tampoc són
empreses molt bones. Malgrat tot, unes 470.000 empreses s’han acollit a
reduccions de jornada laboral, els famosos ERTEs...Al 2008, la xifra va
arribar als 23.000. El que més s’assembla és la Gran Depressió del 1929
quan la producció industrial alemanya va caure un 40% amb més de 5 Milions
d’aturats.
Com que BMW ha tancat la fàbrica, el proveïdor de
la direcció del cotxe també i amb ell demanda de metall per fer la direcció. La
logística s’atura i les activitats auxiliars tipus manteniment es congelen. La
liquidat de les empreses més petites pot arribar de 30-40 dies. Les cadenes
logístiques es trenquen, per exemple VW té 300 proveïdors italians. Schaefler
ha tancat 17 de les seves 52 fàbriques i té 12.000 proveïdors. El mètode de
donar aire als proveïdors ja és insuficient en aquests moments.
Tothom està fent plans de futur però ningú sap
quan acabarà aquesta situació. És un problema de temps, quan més trigui a
resoldre’s, majors dificultats tindran les empreses per salvar-se i majors
hauran de ser els esforços de l’Estat.
1/ Escenari V: recuperació ràpida, 5 setmanes
tancats i a final d’any això serà un malson i tot tornarà a la normalitat
progressivament. Això no és una guerra on els treballadors moren al front i el
stock de capital es destrueix: quan les mesures extraordinàries es vagin
aixecant, la capacitat productiva resta intacta.
Les empreses són menys optimistes: de les 15.000
empreses de l’associació empresarial DHKI, el 80% preveuen una reducció
de vendes significativa i una de cada quatre perdrà les vendes de 6 mesos. Una
de cada 5 aniran a concurs de creditors, especialment per les empreses més
endeutades.
2/ Escenari U: Si a partir de l’estiu la cosa continua
igual que ara, estarem un cert temps vivint en una recessió, fins que d’aquí un
parell d’anys la cosa comenci a recuperar-se. Aquest pot ser l’escenari més
probable mentre duri la incertesa en la que vivim. Les inversions empresarials
es pensen a un parell d’anys vista amb la qual cosa, un cop es talla el fluxe,
la seva recuperació no és automàtica, sinó progressiva. Fins i tot, la
capacitat potencial de l’economia pot baixar. Aquí entrem en joc de les
expectatives: por a l’atur, baix consum i un aspiral de recessió....En
termes quantitatius representa una caiguda del 4,5% del PIB alemany pel 2020 i
un creixement del 1% al 2021.
3/ La L, el desastre...El IFO compta amb una
caiguda del PIB del 20% en el pitjor dels casos. El consum de llars es reduix
al mínim, les empreses no aconsegueixen capital per invertir i l’atur és
massiu.
L’ajut de l’Estat
Qui diria que una colla de xupatintes salvarien
l’economia: comença el paquet d’ajuda més important de la història de
l’Alemanya moderna amb 1.400.000M€ - veieu con Schäuble tenia raó, descreguts-.
Els autònoms des del taxista, l’artista, reben 1.000 eurillos per anar
aguantant mentre una empresa de 10 treballadors rep d’ajuda immediata de
15.000€.
S’ha estimulat el treball a temps parcial de les
empreses de forma transitòria, s’ha impedit que durant aquest període es puguin
declarar concursos de creditors a causa del COVID, és adir, l’administrador,
encara que l’empresa no facturi un duro, no té responsabilitat alhora
d’informar del concurs de creditors. S’intenten salvar el màxim d’empreses i
llocs de treball possibles.
El problema rau que una caiguda tant bèstia de la
producció no s’havia produït des de l’any 29 i ara mateix, el que s’està fent
és parar el cop però el Finanzminister, Scholz (SPD) ja està
preparant un bateria de mesures per animar l’economia en els pròxims mesos. Té
més de 100 economistes treballant nit i dia en això, mirant ajuts pels sectors
més afectats: aerolinies, turisme o retail...El grau d’improvització és elevat.
Aquest crisis pot requerir que no només que
l’Estat obri l’aixeta, sinó que intervingui directament a l’Economia i això ho
diu, el premi Nobel, Edmund Phelps. Això ja agrada a Peter Altmeier, el cap de
gabinet de Merkel, que ja ha havia llençat algun exabrupte com plantejar la
necessitat pública del desenvolupament del motor elèctric o la compra d’accions
d’empreses tecnològiques alemanyes davant l’allau de compradors de fons
estrangers. No s’està parlant d’entrar a l’accionariat de Lufthansa sinó
d’entrar a empreses amb 250 treballadors. Depenent de l’evolució de la crisis,
l’Estat alemany disposa 600.000M€ del WSF, Fons d’Estabilització Econòmica per
comprar accions en un moment donat.
L’altra gran acció ha estat l’obertura de
l’aixeta per part del ICO alemany , el KfD amb préstecs entre el 1 i el 2,2% a
retornar a 5 anys i amb un any de carència amb un aval del 80 i 90% .
Aquestes línies les otorguen els bancs i caixes alemanys però el risc es
trasllada a l'emprenedor. És a dir, per que Commerz Bank cobri els préstecs
fallits - l'aval de l'Estat - ha de justificar davant del KfD que
l’empresa i l’emprenedor són insolvents. De fet, ara els bancs tenen la
oportunitat de refer els seus portafolis de préstecs, engegar a mals clients i
cobrir riscos amb el KfD ja que en prou feines assumeixen un risc real
del 10-20% dels préstecs. Les empreses estan perdent el cul per enviar la
documentació als bancs per poder enganxar un d’aquests préstecs. De fet el
Commerz Bank ja té 17.000 sol·licituds preparades per finançar empreses. El
volum de préstecs és impressionant 9.800M€ que han començat a fluir des de
finals de la setmana. Depenent com evolucioni la crisis, els préstecs es poden
allargar a 10 anys. Scholz, el Finanzminister, ja ha dit que endavant
les atxes i que el KfD ha de fer els ulls grossos davant l’allau de
sol·licitud.
Finalment, les empreses més tocades de la crisis
són les startups, que necessiten créixer en comptes de centrar-se en la
rendibilitat. Tots els que necessiten capital ara mateix tenen un problema. La
mortalitat de les startups és elevada però ara serà una epidèmia, valgui la
redundància. Només a Berlin han creat 80.000 llocs de treball els últims anys i
han atret 3.700M€ d’inversió. Els Fons d’Estabilització Econòmica, acabats
d’aprovar permeten la inversió en 150-200 startups amb valoracions superiors a
50M€ i petites startups amb TECNOLOGIA PRÒPIA. La resta de startups tenen els
Matchings-Fonds, uns Enisa’s de torn que els permet palanquejar la
inversió privada. El Finanzminister Scholz ha anunciat 2.000 Milions
addicionals específic per startups dirigit tant a fons com a emprenedors, i tot
vehiculat a través per l’ICO alemany, el KfD, sense massa paperassa. El capital
aportat és de 7€ per l’Estat i 3€ el capital privat.
La tesis dels advocats de l’Estat
és que el dret administratiu va per sobre del dret mercantil. La crisis pot ser
una oportunitat per agilitzar la burocràcia per que es requereixen mesures
ràpides més enllà de la paperassa administrativa.
NOTA0: Els problemes de la compra d’accions per
part de l’Estat són evidents. Des d’empreses zombies a polítiques de dividends
passant per gran varietat de casuïstiques.
NOTA1: Com més s'allargui la crisis, major
pressió tindrà el sector financer. I això que no han provacat la crisis aquesta
vegada. De l’economia real i no de la financera.
NOTA2: El Retail demana a crits una reducció dels
costos fixos, és a dir, suministres – com a Dinamarca – lloguers o bé
ajornaments o exempcions d’impostos. Els costos variables a data d’avui no
existeixen. La bateria de mesures proposades contra la crisis del coronavirus
serveixen per pal·liar els efectes a curt termini i afecten a camps
extremadament heterogenis: des de moratòries de lloguers a préstecs al consum
amb carència i baixos tipus. Mesures que es poden allargar fins al setembre si
s’escau.
NOTA3: Les empreses que millor sobreviuran seran
les que hagin teixit una xarxa entre clients, proveïdors i treballadors més
enllà del clàssic ibèric, l’últim paga les copes.
NOTA 4: El president del IFO ja ha dit que es
posa en entredit la seguretat jurídica dels acords privats i no estem parlant
dels autònoms que deixen de pagar el lloguer, sinó de H&M o bé Adidas que
han deixat de pagar unilateralment el lloguer.
NOTA5: El model exportador alemany es posa en
qüestió: La meitat de la producció industrial alemanya s’exporta. Siemens
BASF o bé Bosch són monstres mentre que exporten més que proporcionalment.
Després hi ha un fotimer d’empreses petites amb una imbricació regional molt
forta que també exporten. Els hidden champions. Els Alemanys són més
sensibles a una crisis global. Aquesta crisis incentivarà encara més l’onada
proteccionista, repensarà les cadenes de proveïdors i la localització de
productes estratègics tipus antibiòtics....En síntesis, reducció del excedent
del consumidor a canvi de seguretat. Traducció alemanya, major competència....
