El pla Merkel per Africa

El meu amic Quim poques vegades demana res, però m'ha interpel·lat sobre cimera del G20 on Merkel a presentat un pla d'ajuda als països africans. Com que li tinc apreci i m'interessa la política exterior, m'he decidit mirar això del presumpte pla Marshall alemany: el Compact mit Afrika  que ha presentat Merkel i Schäuble: en síntesis es tracta de mobilitzar diner privat per inversió en infraestructures.

La diplomàcia del business

 

Tots els mandataris africans van lloar el Pla Merkel davant els microfons - a veure qui té collons de dir res negatiu a la dona més poderosa d'Europa - però de portes endins no tot és or el que rellueix: 

300 M€ adicionals queden lluny del pla Marshall. El problema és l'actitut dels mandataris africans que estan farts de plans per Àfrica, on se'ls digui el què han de fer, ademés,  el missatge alemany sosté que fins que tinguin un clima institucional fiable - corrupció, sistema fiscal... - el govern alemany no estimularà als agents privats el desembarcament a l'Àfrica. Ja no es parla tant de drets humans o democràcia sinó de generar un marc institucional favorable a la inversió.....primer canvi econòmic i després canvi polític. ( NOTA: Com molen aquestes teories ad hoc per justificar la pròpia acció). 

A Alemanya hi ha tres ministeris dirigits per persones de tres partits diferents fotuts en l'ajuda al desenvolupament: el propi ministeri, dirigit pel senyor Müller de la CSU - Bayern- i que té el pla Pro Africa!, Schäuble que posa la pasta del Finanzministerium amb el Comptact mit Africa, i fins fa poc Sigmar Gabriel del SPD a Economia també teneia un pla per reflotar Africa...ell, tot sol. No cal dir, que moltes d'aquestes polítiques xoquen amb les de la UE, European Partnership Agreement que promouen la integració regional, creació de mercats interiors i la promoció del comerç entre països africans. Els EPA aquests, també negocien els arancels al cacao ;).

Schäuble ha dit durant la cimera que "si hom vol un món més estable s'han de reduir les diferències entre rics i pobres". El meu nas em diu que la idea del Compact mit Afrika és seva i que vol situar Alemanya al món,....això ja sortia quan vaig mirar l'elaboració del pressupost. Esteu avisats, aquesta gent no improvitza.

Sense mercat, les inversions no tiren
 

La retòrica de les inversions és molt antiga al igual que el lema d'ajuda per autoajudar-se ( Hilfe für selbshilfe) que ha marcat la política de cooperació amb els països subdesenvolupats. No cal afegir que interessos dels països donants han esbiaixat força els objectius de les inversions i les ajudes.

Els governs africans, no obstant, han portat els seus propis plans de desenvolupament però la Merkel els fa passar pel sedàs del Banc de Desenvolupament Africà, els Fons Monteri Internacional i el Banc Mundial. Traduït: les empreses europees jugaran un paper important.

D'altra banda s'ha de mirar si això és el que realment necessiten els països africans...més infraestructures en un lloc on en prou feines existeix un mercat....Recorda a la història del ferrocarril a l'Espanya al segle XIX que en acabar la xarxa de ferrocarril que connectava l'excedent de gra castellà amb les zones deficitàries de blat -Catalunya-, va aparèixer el blat rus enfonsant els preus. En definitiva, si les inversions van a països en vies de desenvolupament com Marroc, Tunísia  o Costa de Marfil, la cosa pot funcionar. 

 

La cimera de Berlin s'ha celebrat en una antiga benzinera que ara és un centre d'energies renovables. El detall no és menor: Alemanya vol competir amb Xina i la Índia per la influència a l'Àfrica via energies renovables i protecció del medi ambient. Aquí és on realment Alemanya té capacitat exportadora - per això li interessa la protecció del medi ambient -. Heu de tenir en compte que sense energia, no funciona res!

Afrika


La pròxima decada la població africana es doblarà en les pròximes dècades, fins a 2050 naixeran 2.000M de nadons. Cada any arribaran al mercat laboral 20 milions de nous africans disposats a treballar. Amb salaris baixos i una millora notable en la formació pot ser un destí pels excedents d'estalvi occidental que no se saben on anar. De les 400.000 empreses alemanyes només 800 tenen presència activa a l'Àfrica i respecte la inversió exterior, Alemanya ( 11.800M€ 2014) està molt lluny tant de Gran Bretanya (60.400M€ -2014) com França ( 47.600M€). Inclús Italia inverteix més a l'Àfrica. Schäuble vol revertir aquesta situació.

 

RESPON ALS INTERESSOS MÉS ÍNTIMS D'EUROPA QUE AFRICA FUNCIONI!!!!!

 

 

1/ El president Egipci Sissi, va parlar al costat de Cristine Lagarde i Merkel, confirma que primer ve el business i després els drets humans ;)

2/Les que les Inversions no són neutrals i és més poden ser font de nous conflictes (preses, aerogeneradors, carrers....).

3/ Els interessos pels préstecs a 50 anys als governs africans, esta a un bon tipus, entre 5% i el 10% sent una bona oportunitat d'inversió per fons de pensions ;).

 

The party is over.....pugen els tipus

La cojuntura a Europa és positiva, sembla que la crisis del Euro s’hagi superat definitivament: els països que més creixen  - PIB - estan a l’est d’Europa: Polònia, Hungria, Slovàquia o bé els països bàltics. Els que havien patit durament la crisis de l’euro estan remuntant amb creixments superiors al 2% com Espanya - 2,8%- o bé Portugal - 2,1%, fins i tot Irlanda tancarà el 2017 amb un 3,7%. Els acòlics de l’economia del decreixement s’estaran flagel·lant. Alemanya espera tancar al 2% i amb un taxa d’atur del 3,8% - plena ocupació -. Els que van més coixos són Italia, França i Grècia. Els tres per això comencen a tenir creixements postius: fins i tot Grècia que va tancar 2016 amb un -0,1% ara s’espera que tanqui el 2017 per sobre d’Italia amb un 1,1%. França i Italia són les variables crítiques que observa Maria Draghi des de la seva atalaia ;).

Els esglaons més "dèbils": França i Italia

Macron ha salvat la UE del Frexit  però ha detonat el canvi en la política monetària....ara ja toca pujar interessos. França vol guanyar influencia dintre de la UE i als alemanys no els hi sembla malament. Es parla de François Villeroy, el President del Banque de France per substituir Draghi al 2019, i aquest no rebutja categoricament això dels tipus d'interès negatius però no li agraden...vol ajudar a la banca francesa a recuperar els seus marges. La pregunta aquí serà què es modificarà primer: les compres de deute o els tipus d'interès.  S'està creant una convergencia d'interessos entre França i Alemanya - Schäuble que principi d'any ja es mostrava d'acord amb un pujada-  per pujar els interessos i/o reduir les compres de deute. No cal dir que els banquers saltaran d'alegria.

L'esglaó més dèbil de la UE és Itàlia: sobreendeutada i amb baix creixmenet ha estat el país que més s'ha aprofitat de les compres de deute del BCE. El creixement del 1% ha permès incrementar els ingressos de l'estat i fer front als deutes amb major solvencia.   Italia fins i tot ha obtingut superàvit a la balança de pagaments, reduïnt les entrades de capital per cobrir els constants dèficits. La política monetària té un major marge de maniobra i  les eleccions a prinicipis de 2018 són la pròxima fita que pot confirmar el canvi de la PM.

La inflació, el tipus de canvi i els bancs

Tal com demostren els gràfics, els nivells d'inflació ha pujat notablement a la zona euro i és la senyal inequívoca pel canvi - independentment que l'origen sigui l'increment dels preus del petroli o bé el tipus de canvi ( inflació importada ) - . Segons les notícies de Der Spiegel, s'esperava un canvi en el nivell en les compres de deute a principis de 2018 i un increment dels tipus a finals de 2018. És difícil fer prediccions però hom pot preveure que el canvi però serà més ràpid: una diferència sostinguda dels tipus d'interès entre EEUU i la UE pot ser considerada com una guerra de divises pels EEUU ja que pot posar l'euro a 90 centims de dòlar (!). A Draghi se li complica això de fer-se l'autista més temps  davant la política monetària de la Yellen. Igualment, un increment dels tipus permetria un reestructuració més ràpida del sector financer europeu ,ja que el nivell de beneficis de la banca depèn força dels tipus d'interès - i finalment, tindria més marge per una posible futura recessió.

El tipus d'interès a llarg: el mercat de bons

La rendibilitat del bò està anomalament baixa gràcies a les compres dels bancs centrals del deute públic i que ha permès un refinançament de la deute dels països europeus a nivells realment baixos. Els països del sud d'europa són majoria en el consell de BCE, així que quan deixi Draghi de comprar bons serà de forma molt paulatina. Draghi compta amb l'assentiment de Schäuble, que no vol cacaus financers - Italia - abans de les eleccions alemanyes de la tardor.

La rendibilitat dels bons alemanys a 10 anys han passat de -0,19% al 0,44% des de l'estiu passat. Està molt per sota de la inflació esperada - 1,16% - i de la taxa d'inflació actual 1,9%. La rendiblitat de bò hauria d'estar - preu natural - al 3,5%, 2% per la inflació, 1% pel creixement de la productivitat alemanya i un 0,5% de prima. Un increment dels tipus provocarà una alça important en la rendiblitat del bò a 10 anys reduïnt el preu....Els inversors que no estiguin ja modficant la seva cartera de renda fixa poden tenir problemes. 

ENDEUTEU-VOS PERÒ AMB A TIPUS FIXES I A LLARG TERMINI!!!!!!! S'ACABA EL MAJOR EXPERIMENT MONETARI QUE EUROPA A VISCUT EN ELS ÚLTIMS 50 ANYS!!!!

Una mica de micro....Les herències!

Quan passegeu els diumenges, veure gent visitant les residències d'avis, portant-los a passejar i fent el vermut - si s'escau -. És difícil veure alguna intencionalitat econòmica però probablement darrera d'una iaia, hi ha un pis, i això avui en dia a Barcelona és un dineral. Per això m'he mirat l'article de Der Spiegel d'aquesta setmana sobre les herències a Alemanya.

L'herència com a venjança

Cada any passen de mans 260.000M€ d'euros en herències a Alemanya, suficient per cobrir tota la despesa social del pressuspost del Bund inclosos guarderies, escoles i universitats o bé per pagar un parell de setmenes de creuer al carib pels 82 milions d'alemanys. Una pasta.

Un de cada tres alemanys hereta alguna cosa, sembla una benedicció però per alguns és una desgràcia ja que l'enveja pot destrossar una familia. La última voluntat pot enverinar la vida de la següent generació i la pregunta clau: realment m'estimen els meus pares? 

El que es mor espera amb el testament que la seva vida tingui efecte després de la mort, que sigui recordat per la seva generositat i que se'l recordi amb agraïment. Però, malgrat que la intenció sigui justa: un de cada 6 testaments acaba en disputa. Les grans herències, una de cada quatre.  Des de la introducció dels estudis de dret successori fa 12 anys a Alemanya, hi ha 1.800 advocats especialistes que viuen d'això: de les disputes entre hereus i es calcula que hi ha centenars de milers (!) de processos oberts a les instàncies judicials alemanyes. 

Ni sent fill únic et salves de les disputes: a Alemanya hi ha el que se'n diu el Berliner Testament, on el matrimoni, davant del notari, testa a favor de l'altre i que quan faltin els dos, el patrimoni passa a mans dels fills, encara que el que sobrevisqui es casi una altra vegada. Fins aquí tot bé....però el problema rau en si es torna a casar el pare....com el pare trobi una "viuda negra" has begut oli per que no heretes res (comptes corrents, assegurances, mobles, joïes....albums familiars) i a sobre, té l'usdefruit de la vivenda familiar fins que es mori. No cal dir que els advocats es freguen les mans.

Das Gut folgt dem Blut .....Els béns provenen de la sang!

El dret successori alemany es un dret de sang, Blutrecht. A diferència del dret romà on el legatari pot repartir com vulgui l'herència, pels alemanys, el que compta és la sang. Actualment les deduccions  a l'impost es compten per parentesc: nens 400.000 euros, tiets 200.000€, besnet 100.000. Al contrari, les parelles no casades només es dedueixen 20.000 eurillos.  El 90% del dret de successions ve del segle XIX i no té en compte els fills nascuts fora del matrimoni....no cal dir que el concepte de familia al segle XXI ha variat força: a Alemanya una de cada set families està rejuntada amb fills de diferents matrimonis...Per parlar clar, els bastards no compten(!).

Les excentricitats dels americans de deixar la fortuna al gos no són factibles en el dret successori alemany: els fills rasquen el 50% de l'herència per llei.  A Suïssa es va dividir el dret successori entre romans i germànics, ja que els romanistes volien limita el percentatge pels fills mentre que els germànics ampliar-los. Molts sostenen que aquesta obessessió per deixar quelcom als fills ha estat cabdal pel manteniment de l'empresa familiar, les famoses Mittlestands. Això no fa que no estigui exempt de disputes....només cal mirar les nissagues familiers dels Porsche, els Bahlsens - pastisseries - o bé el rei del pudding, els senyor Oetker, amb vuit fills de tres matrimonis. Aquests ,des de 2007, encara estan al jutjat i cada fill té una estratègia diferent per l'empresa.

Keynes considerava l'herència com la principal raó per que el lideratge en el capitalisme fos tant dèbil i estúpid. Bàsicament, el síndrome Bruddenbook: la primera generació construeix, la segona amplia i la tercer s'ho fon....això anant bé per que tal com va el capitalisme modern, sembla que no passarem de la segona generació ;).

L'impost de successions.

En una lesitungsgesellschaft, societat de resultats-meritocràtica, l'Herència perjudica l'economia. Tant Europa com al Japó, ningú creu que cada generació s'hagi de guanyar la seva prosperitat, a diferència dels països anglosaxons. Stuart Mill - un perillós comunista -  proposava al 1848, un impost sobre successions per acabar amb " l'ociositat, el malbaratament i la inutilitat". Carnagie, el magnat de l'acer, va deixar tot el seu patrimoni per la biblioteca, centres de recerca i l'edifici on està el Tribunal Penal de la Haia (!).

Alemanya és un paradís dels que volen heretar....el 95% de l'herència està lliure d'impostos, dels 260M€ que es mouen cada any de mans, l'impost de successions només rasca 7.000M€ (2016) tant com l'impost sobre el tabac. Només l'esquerra radical parlar d'un augment de l'impost de successions...Les enquestes, fins i tot sostenen que els alemanys estan en contra d'un impost alt, encara que tinguin poques perspectives d'heretar un gran patrimoni. Socialment, tampoc se'n parlar, és un tema tabú com preguntar pels sous dels companys de feina.

Nota1:L'herència és un clàssic de la literatura: Rei Lear de Sheakspear, Balzac amb Pare Goriot o bé els Bruddenbrooks de Thomas Mann. El pròxim llibre serà Literatura, Economia i Herències!

Nota2: Per cert, vaig assessorar un emprenedor que venia de la banca i s'havia especialitzat en "traspassos". Recordo que explicava sempre que davant el conflicte successori, els advocats es posaven d'acord en 5 minuts i després a cobrar la minuta. Això si anaven a la familia dient que havien lluitat molt però.....

Les Fintech....No hi ha redempció per la banca!

Després del meu exitós post  sobre Fintech a juliol de 2015 - 2 anys!!!! - hi tornem.

I l'Isidru va baixar de la muntanya amb la veritat rebel·lada pel Misteri. Ell, un selfmade-man, que no havia heretat el banc, ni provenia de cap noble nissaga financera, havia estat l'escollit per rebre el Missatge: prejubilarem als veterans, batejarem les oficines com stores  i conquerirem Europa. Mai més Caixabank serà el paradigma slow growth in a slow growth economy, ni faran escarni de la nostra falta de reflexos....a partir d'ara serem un empresa del segle XXI!!!!!

La Dienstmädchen -Hausse, sembla que ens salvem....

A la borsa, hi ha el que s'anomena en alemany la Dienstmädchen Hausse, la pujada de les criades, és a dir, quan puja la borsa a base de compres que la gent no entèn molt bé que compra. I per tant, és la senyal per fotre el camp del mercat. Quan entren els amateurs, estem a prop del crash.

El pànic dels apparatchiks bancaris a que els hi fotin la cartera les petites startup financeres,  ha provocat que qualsevol start up que utilitzés la paraula Payments - mitjans de pagament - o bé Lending aixequés una pasta dels inversors, mentre els bancs posaven cara de babaus intentant entendre tot allò.  Al 2015 tothom esperava que les fintech plantarien cara als bancs, però el creixement en el volum intermediat per les fintech creix al 9% anual...

Kreditech, una startup que concedia préstecs, radicada a Hamburg invertida per l'únic inversor del Sillicon Valley que va donar suport a Trump, Peter Thiel. S'esperaven creixement del 500%,  valoracions superiors als bilió de dòlars i una ràpida internacionalització però marramiau....A maig de 2017 sort han tingut que entrés un inversor sudafricà per seguir aguantant la festa. Comença la reestructuració.

El "fracàs" incial de les fintech sumat a l'ansietat que desprenen els directius dels grans instituts financers ha provocat una simbiosi: necessiten start ups per col·laborar, per fer veure que no són entitats burocràtitzades i així, proven de guanyar eficiència. Les startup's per la seva banda, tenen accés a una base de dades amb suficient massa crítica per ser rendible amb el mínim temps possible, tot  reduint les necessitats de capital per créixer. Aparentment és un win-win: si la startup va malament se la menja el banc i si va bé, surt bareteta - pel banc -.

....però no us salvareu

La inversió en Fintech s'ha reduït després del boom inicial però la digitalització avança. Aquesta  revolució beneficiarià ostensiblement els clients: hi haurà una major oferta, el pagament pels serveis serà més barata i és millorarà en eficiència... En definitiva els Grenzkosten - cost marginal - tendeix a zero, inclús en camps com l'asset management amb assessorament automàtic. O es focalitzen en el client o pleguen.

Apareixen dos tipus de competencia: les start ups, que per definició tenen un únic focus i es concentren en tenir èxit en un nínxol, i empreses que tradicionalment no han entrat en els serveis financers però veuen una oportunitat en explotar les seves bases de dades com Alibaba, Facebook o bé Amazon.

Una cosa està clara que la tecnologia redueirà les barreres d'entrada en el sector financer, ja que les empreses tecnològiques están menys regulades que els bancs tradicionals. Les primeres fintech es dirigeixen a nínxols amb poca regulació bancaria, la segona onada cap al Investment Banking o bé la gestió de patrimoni i tot això, amb la col·laboració dels bancs tradicionals per parasitar la seva base de dades. El famós win-win.

Fins ara, s'ha argumentat que les start ups no poden substituïr els bancs, ja  que anant a nínxol perden la prespectiva que té un banc tradicional i per tant no suposen una amença capdal. Això és una qüestió de temps, fins que aparegui una start up que englobi una totalitat de serveis financers i llavors els substitueixi de veritat.

Intel·ligència Artificial i Blockchain

La Intel·ligència Artificial canviarà bona part de l'assessorament al client amb robots-assessors, assistents virtuals o bé l'ús del reconeixement de veu. En una primera fase naiv, tot es digitalitza, en un segona s'automatitzen processos i finalment, s'aprèn de tota aquesta información complexa. Els bancs estan actualment, entre la primera i la segona fase. La intel·ligència artificial li queda una miqueta per que pugui desenvolupar-se amb tota la seva potencialitat però està avançant a marxes forçades.

El Blockchain es un tipus de tecnologia que pot modificar les transaccions financeres de forma definitiva. Fins i tot pot substituir els crèdits documentaris per l'exportació, una de les fonts d'ingressos més preuades per la banca. El mitjà de pagament, Bitcoin, és una de les seves aplicacions però el blockchain, a diferència del sistema Swift, té la capacitat de transferir ràpid i barat diners i mantenir el dret de propietat i el valor descentralitat en un xarxa codificada. Blockchain serà la plaça per negociar valors digitals - value web -. UBS treballa a Londres, al Level 39, el centre de les Fintech, amb aplicacions potencials de la tecnologia Blockchain. Es pot arribar a canviar el mercat interbancari fent-lo més transparent i eficient. El Blockchain pot donar noves fons d'ingressos a la banca.

LA PRÒXIMA REVOLUCIÓ DE LES FINTECH POT DEIXAR LA CAIXA COM UNA IMMOBILIARIA, JA VEUREM....

Nota1: Les inversions a les Fintech a Alemanya s'han reduït signficativament: al segon trimestre de 2016 es van invertir 232 M€ mentre que lúltim de 2016 només 66M€.

Nota2: BundesfinanzMinisterium del Schäuble ja ha fet un informe sobre Fintech de 300 pàgines. S'estan preparant a llarg.
http://www.bundesfinanzministerium.de/Content/DE/Standardartikel/Themen/Internationales_Finanzmarkt/2016-11-21-Gutachten-Langfassung.pdf?__blob=publicationFile&v=1

Nota3: El blockchain fins i tot es pot fer servir per enviar informació a les asseguradores en temps reals dels accidents automobilístics.