Quan passegeu els diumenges, veure gent visitant les residències d'avis, portant-los a passejar i fent el vermut - si s'escau -. És difícil veure alguna intencionalitat econòmica però probablement darrera d'una iaia, hi ha un pis, i això avui en dia a Barcelona és un dineral. Per això m'he mirat l'article de Der Spiegel d'aquesta setmana sobre les herències a Alemanya.
L'herència com a venjança
Cada any passen de mans 260.000M€ d'euros en herències a Alemanya, suficient per cobrir tota la despesa social del pressuspost del Bund inclosos guarderies, escoles i universitats o bé per pagar un parell de setmenes de creuer al carib pels 82 milions d'alemanys. Una pasta.
Un de cada tres alemanys hereta alguna cosa, sembla una benedicció però per alguns és una desgràcia ja que l'enveja pot destrossar una familia. La última voluntat pot enverinar la vida de la següent generació i la pregunta clau: realment m'estimen els meus pares?
El que es mor espera amb el testament que la seva vida tingui efecte després de la mort, que sigui recordat per la seva generositat i que se'l recordi amb agraïment. Però, malgrat que la intenció sigui justa: un de cada 6 testaments acaba en disputa. Les grans herències, una de cada quatre. Des de la introducció dels estudis de dret successori fa 12 anys a Alemanya, hi ha 1.800 advocats especialistes que viuen d'això: de les disputes entre hereus i es calcula que hi ha centenars de milers (!) de processos oberts a les instàncies judicials alemanyes.
Ni sent fill únic et salves de les disputes: a Alemanya hi ha el que se'n diu el Berliner Testament, on el matrimoni, davant del notari, testa a favor de l'altre i que quan faltin els dos, el patrimoni passa a mans dels fills, encara que el que sobrevisqui es casi una altra vegada. Fins aquí tot bé....però el problema rau en si es torna a casar el pare....com el pare trobi una "viuda negra" has begut oli per que no heretes res (comptes corrents, assegurances, mobles, joïes....albums familiars) i a sobre, té l'usdefruit de la vivenda familiar fins que es mori. No cal dir que els advocats es freguen les mans.
Das Gut folgt dem Blut .....Els béns provenen de la sang!
El dret successori alemany es un dret de sang, Blutrecht. A diferència del dret romà on el legatari pot repartir com vulgui l'herència, pels alemanys, el que compta és la sang. Actualment les deduccions a l'impost es compten per parentesc: nens 400.000 euros, tiets 200.000€, besnet 100.000. Al contrari, les parelles no casades només es dedueixen 20.000 eurillos. El 90% del dret de successions ve del segle XIX i no té en compte els fills nascuts fora del matrimoni....no cal dir que el concepte de familia al segle XXI ha variat força: a Alemanya una de cada set families està rejuntada amb fills de diferents matrimonis...Per parlar clar, els bastards no compten(!).
Das Gut folgt dem Blut .....Els béns provenen de la sang!
El dret successori alemany es un dret de sang, Blutrecht. A diferència del dret romà on el legatari pot repartir com vulgui l'herència, pels alemanys, el que compta és la sang. Actualment les deduccions a l'impost es compten per parentesc: nens 400.000 euros, tiets 200.000€, besnet 100.000. Al contrari, les parelles no casades només es dedueixen 20.000 eurillos. El 90% del dret de successions ve del segle XIX i no té en compte els fills nascuts fora del matrimoni....no cal dir que el concepte de familia al segle XXI ha variat força: a Alemanya una de cada set families està rejuntada amb fills de diferents matrimonis...Per parlar clar, els bastards no compten(!).
Les excentricitats dels americans de deixar la fortuna al gos no són factibles en el dret successori alemany: els fills rasquen el 50% de l'herència per llei. A Suïssa es va dividir el dret successori entre romans i germànics, ja que els romanistes volien limita el percentatge pels fills mentre que els germànics ampliar-los. Molts sostenen que aquesta obessessió per deixar quelcom als fills ha estat cabdal pel manteniment de l'empresa familiar, les famoses Mittlestands. Això no fa que no estigui exempt de disputes....només cal mirar les nissagues familiers dels Porsche, els Bahlsens - pastisseries - o bé el rei del pudding, els senyor Oetker, amb vuit fills de tres matrimonis. Aquests ,des de 2007, encara estan al jutjat i cada fill té una estratègia diferent per l'empresa.
Keynes considerava l'herència com la principal raó per que el lideratge en el capitalisme fos tant dèbil i estúpid. Bàsicament, el síndrome Bruddenbook: la primera generació construeix, la segona amplia i la tercer s'ho fon....això anant bé per que tal com va el capitalisme modern, sembla que no passarem de la segona generació ;).
L'impost de successions.
En una lesitungsgesellschaft, societat de resultats-meritocràtica, l'Herència perjudica l'economia. Tant Europa com al Japó, ningú creu que cada generació s'hagi de guanyar la seva prosperitat, a diferència dels països anglosaxons. Stuart Mill - un perillós comunista - proposava al 1848, un impost sobre successions per acabar amb " l'ociositat, el malbaratament i la inutilitat". Carnagie, el magnat de l'acer, va deixar tot el seu patrimoni per la biblioteca, centres de recerca i l'edifici on està el Tribunal Penal de la Haia (!).
Keynes considerava l'herència com la principal raó per que el lideratge en el capitalisme fos tant dèbil i estúpid. Bàsicament, el síndrome Bruddenbook: la primera generació construeix, la segona amplia i la tercer s'ho fon....això anant bé per que tal com va el capitalisme modern, sembla que no passarem de la segona generació ;).
L'impost de successions.
En una lesitungsgesellschaft, societat de resultats-meritocràtica, l'Herència perjudica l'economia. Tant Europa com al Japó, ningú creu que cada generació s'hagi de guanyar la seva prosperitat, a diferència dels països anglosaxons. Stuart Mill - un perillós comunista - proposava al 1848, un impost sobre successions per acabar amb " l'ociositat, el malbaratament i la inutilitat". Carnagie, el magnat de l'acer, va deixar tot el seu patrimoni per la biblioteca, centres de recerca i l'edifici on està el Tribunal Penal de la Haia (!).
Alemanya és un paradís dels que volen heretar....el 95% de l'herència està lliure d'impostos, dels 260M€ que es mouen cada any de mans, l'impost de successions només rasca 7.000M€ (2016) tant com l'impost sobre el tabac. Només l'esquerra radical parlar d'un augment de l'impost de successions...Les enquestes, fins i tot sostenen que els alemanys estan en contra d'un impost alt, encara que tinguin poques perspectives d'heretar un gran patrimoni. Socialment, tampoc se'n parlar, és un tema tabú com preguntar pels sous dels companys de feina.
Nota1:L'herència és un clàssic de la literatura: Rei Lear de Sheakspear, Balzac amb Pare Goriot o bé els Bruddenbrooks de Thomas Mann. El pròxim llibre serà Literatura, Economia i Herències!
Nota2: Per cert, vaig assessorar un emprenedor que venia de la banca i s'havia especialitzat en "traspassos". Recordo que explicava sempre que davant el conflicte successori, els advocats es posaven d'acord en 5 minuts i després a cobrar la minuta. Això si anaven a la familia dient que havien lluitat molt però.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada