Alemanya envia els Panzers

Una altra de militars. Quan en Tarradellas va tornar de l’exili, va ser rebut a la plaça Sant Jaume plena de gom a gom on va exclamar el “ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí”. Al matí següent va trucar al Capità General i li va dir que anava veure’l aquell mateix matí....El Capità General no sabia si detenir-lo o rebre’l com déu mana....al final, li va posar la banda de música i estora vermella. Tarradellas 1 – Capità General 0.

Els 12 Leopards de la discòrdia

Scholz s’ha hagut de menjar l’embolic rus i ha trencat el tabú de la política exterior alemanya: no lliurar armes a països en conflicte. Molts analistes de política exterior estan tranquils després de la decisió, però ha deixat el joc al descobert: Polònia o els Països Bàltics  no els hi ha agradat la tibió alemanya i a bona part de govern americà tampoc: Scholz ha estat demanant sistemàticament a Biden que enviés els tancs Abrams. “És important no deixar-nos arrossegar” va dir Scholz.

La història del Panzers porta des del setembre, però Scholz no volia intervenir fins que hi hagués una escalada en el conflicte. Es van ponderar les alternatives d’enviar els Panzers sense suport internacional: atac nuclear, ciberatacs, atacs a infraestructures com el gasoducte de Noruega...I a partir d’aquí va demanar que els americans s’hi posessin en la qüestió dels tancs. Els americans van arronsar el nas...nosaltres ja hem fet prou i a més, hi ha 200 Leopards prop de la frontera amb Ucraïna més fàcils de moure que els Abrams americans.

Amb l’ofensiva russa d’hivern, Zelenski demana els Panzers com la única opció per aturar els russos. Cada dia parlen Jens Plöter, l’assessor de política exterior de Scholz, amb Jake Sullivan, el de Biden. Els govern americà ha d’afinar per que els Republicans poden posar en qüestió l’acord, però és Macron qui finalment fa de stopper.

Scholz prova d’impulsar l’acord anunciant l’enviament dels tancs Marder – defensius - però els aliats de l’Est d’Europa es comencen a posar nerviosos. Finalment, Biden i Scholz  es truquen. Scholz li diu que quan van aplicar les sancions, hi havia un front comú i  Biden respon que anem junts però que els alemanys han de jugar fort. Segons la versió alemanya de la conversa, Biden ha de preguntar al seus assessor si val la pena enviar Abrams i com ho han de fer. Biden està en un dilema: els seus militars li desaconsellen enviar els Abrams però si vol mantenir el pacte amb Alemanya...els ha d’enviar.

Polònia tira pel dret i envia 14 Leopards mentre que Alemanya apareix com l’obstacle. Finalment, Biden cau del cavall i envia 31 Abrams: Biden prioritza el pacte amb Alemanya als seus militars i la seva política interna, ja que no només els partidaris de Trump veuen això d’Ucraïna com un malbaratament de recursos. Biden possiblement sigui l’últim president transatlàntic.

La unitat europea depèn de l’eix Scholz - Biden

Forces ministres d’exteriors europeus que volien forçar la posició alemanya a base de titulars, quan la ministra d’exteriors els hi demana que comencin a exportar tancs, tracten de fer l’orni...només Polònia aplaudeix. Noruega i Spain volen enviar ara tancs, Finlàndia, Portugal i Polònia estan a totes. Holanda envia 18 Leopards aprofitant l’enviament alemany. Suècia no exclou una participació. Alemanya porta camí de convertir-se en els USA europea, on els països del voltant es puguin lligar: l’exèrcit holandès vol integrar 3 brigades amb alguna de les tres divisions de l’exèrcit alemany. Això però no passarà en els antics països del Bloc de l'Est.

El pas d’enviar els tancs està molt pensat,  Scholz ha embolicat als USA amb els Abrams mentre que Putin rep el missatge adequat: aquesta guerra la guanya occident. Amb els Leopards es poden fer ofensives cosa que els ucraïnesos  tenien limitacions en aquest camp. Amb els tancs es varia la situació militar de forma substancial però per Scholz hi ha línies vermelles: els ucraïnesos no poden dominar el Donbass ni Crimea....no poden acorralar a Putin, és més, si la s’escala el conflicte, Putin pot desaparèixer del mapa (en certa, manera l’han de mantenir poder).

Per contra, Putin no té incentius a negociar: no ha aconseguit els seus objectius i pot suportat una guerra llarga...Per Putin un parell de centenars de milers de morts amunt o avall tant se li en fot. Com la Segona Guerra Mundial, Putin planteja una guerra per esgotament.

Si Scholz no hagués donat llum verda als Leopards, la guerra s’allargaria encara més amb tot el que comporta. No donar suport a Ucraïnia allarga la guerra. Només quan Putin se senti amenaçat s’avindrà a negociar. Els tancs són una pre-condició per negociar. De moment no es veu el final negociat però es fa camí. 

 

La Conferència de Seguretat a München

A la conferència de seguretat hi havia un fotimer d’americans: els caps del senat dels partits demòcrata i republicà, diversos congressistes, el cap de la CIA i la vicepresidenta del govern Kamala Harris que va dir que els USA ajudarien Ucraïna tant com fos necessari. Això i la visita de Biden deixen clar a Putin que  els USA no deixaran penjat a Ucraïna. Els americans volen evitar la impressió davant Putin que, en un moment donat, forçaran que Kiev vagi a unes negociacions de pau.

La principal pregunta de la conferència és com acabem amb la guerra. El ministre d’exteriors ucraïnès respon que és la tercera vegada que li pregunten des de la 7:30 del matí i que serà quan tot el territori ucraïnès sigui alliberat, mentre el representant americà diu que la guerra acabarà quan els ucraïnesos vulguin....No hi haurà pressions per que s’arribi a un acord abans d’hora.  El ministre de defensa afirma amb seguretat que Ucraïna guanyarà la guerra mentre Macron es mostra més prudent (de fet és el president europeu que més vegades s’ha reunit amb Putin i no per casualitat). El ministre d’exteriors xinès Wang Yi anuncia un pla de pau del qual els occidentals sospiten que és un treva per beneficiar Putin. Kamala Harris, adverteix públicament als xinesos, si s’atreveixen a armar a Putin. La guerra acabarà quan els russos se’n adonin que envair Ucraïna ha estat un error.

La OTAN de moment no ha intervingut però estan fent plans per si hi ha alguna agressió als països bàltics, des ciberatacs fins a la marina. De moment no hi ha camins per la pau, tothom es prepara a llarg termini ja que de moment Putin no ha dit ni ase ni bèstia mentre fonts del govern apunten que la guerra encara durarà.

En el seu discurs a la Conferència, Scholz sosté que l’enviament dels Leopards és un canvi tant militar com psicològic. Fins el moment, Scholz no era del partit de la guerra i que amb aquest pas arrisca un desbordament de la guerra cap als països de l’Est i a embolicar Alemanya encara més.... Però no tenia cap més opció.

 

NOTA1: La reunió entre Biden, Scholz, Macron, Meloni i el de UK va ser molt càlida - noteu que l’Estat Espanyol no compta- .

Nota2: Els alemanys estan dividits per la meitat en la qüestió dels tancs i Scholz ha d’obrir el seu discurs a la ciutadania per guanyar suport. Una part de l’elit intel·lectual alemanya va demanar prudència a través d’un manifest EMMA: portem 200.000 morts i moren 1.000 cada dia entre soldats d’ambdós bàndols i civils i ara Scholz envia els tancs per acabar d’inflamar la situació. A l’Est d’alemanya es mira l’enviament de trancs de forma molt més escèptica que l’Oest independentment del partit que militin. Els de l’Est coneixen bé els russos. Aquest dissabte es feia la manifestació pacifista on només han assistit 13.000 persones davant la porta de Brandeburg.

NOTA3: Helicòpters, vaixells de guerra o bé submarins la Bundeswehr va escàs d’això i de caces més val que els demanin als USA. A falta d’un Albert Speer, el ministre de defensa no s’ha reunit amb els principals industrials militars per ampliar la producció tal com va fer el ministre de defensa francès aquest setembre passat. De momen,  malgrat els anuncis d’augment del pressupost això no s’ha traduït de moment en una major capacitat de defensa. Tampoc aquest any s’arribarà al 2% del PIB en defensa. De moment el nou ministre de defensa ja s’ha fet la foto a sobre d’un tanc.

Nota 4: De pas s’ha celebrat la conferència de seguretat a München com cada any. L’anfitrió alemany ha convidat a la delegació xinesa a veure una exposició sobre crims de guerra perpretats per les tropes russes. La reacció xinesa....res. Imperturbables.

L'excercit Alemany: si Russia s'ho proposa, arriba a París

 Recordo quan vaig comprar el especial del Spiegel sobre el centenari de la Primera Guerra Mundial. Allà explicaven l’estratègia del OHL, l’alt comandament alemany,  durant la batalla de Verdún....Sabien que un atac alemany no faria moure gaire les línies però esperaven que França, repeat França, s’esfondria davant la magnitud de l’atac i el petit avenç alemany. Una estratègia realment absurda que va portar a la mort a 750.000 joves alemanys i francesos.

Doncs a aquesta mateixa estratègia ens va llençar el nostres cervells de l’Estat Major...tensionar les fronteres a veure si l’oponent s’ensorra. La pena va ser infinita al veure declarar en castellà a Carme Forcadell davant del jutge.

 

Putin pot arribar a París

Dos vegades l’any, el General Inspector explica la situació del exèrcit davant del Bundestag en un informe relativament secret. Al desembre, el General Inspector Eberhard Zorn, màxim representant de la Bundeswehr,  va presentar el seu informe de 24 pàgines però no només passava revista al armament sinó també de l’estat de la tropa (entrenament, formació...). Tot sembla que vagi bé: Kosovo, Mali, missions pel Mediterrani... Els efectius actuals del Bundeswehr representen un terç del que hi havia 1989: 180.000 soldats en actiu, 300 Panzers, 700 Panzers de defensa, 6 submarins, 12 vaixells de guerra, 300 avions de combat.

A Lituania hi ha uns milers de soldats ben preparats, però amb material deficient ja que en prou feines poden fer una línia d’artilleria de defensa. Aquest és un dels punt més dèbils de la Bundeswehr...no tenen artilleria i més després de donar el que tenien als ucrainans. El sistema de defensa antiaeri no funcionar: “falta qualificada davant de les capacitats orgàniques”. Els sistemes de comunicacions són antics, fàcilment desxifrables i no es poden comunicar amb noruecs, holandesos o txecs en les missions multilaterals.

L’estat de les tropes d’elit, NATO Response Force, d’intervenció ràpida, tampoc pinta molt bé. Dels 17.000 soldats  tenen “limitacions d’acció”  - excepte la marina -, des de ciberseguretat fins a Luftwaffe passant per les Forces Especials. El transport de tropes no és que sigui molt àgil, la logística té limitacions i en prou feines es pot recolzar amb la infraestructura civil. Molts projectes d’IT s’han ajornat per manca de servidors i centres de computació amb la qual cosa el comandament ha d’utilitzar sistemes més rudimentaris. El pitjor és l’estat de la Luftwaffe, no hi ha sistema de defensa antiaèria, els avions de combats estan mal equipats...La Marina no té recanvis mentre que la part Sanitaria a causa dels colls d’ampolla li falten determinats medicaments. Això  és per les tropes d’elit i l’informe del cap de l’Estat Major al Bundestag.

Imagineu doncs com estan els altres 163.000 soldats. No hi ha un informe per aquests però només cal agafar certs indicis: dels helicòpters de la marina, només el 30% estan apunt ( novembre de 2022), un terç dels avions de combat Tornado, la meitat dels Panzer de defensa Marder tant com dels Panzer ofensius, dos terços de les fragates i la meitat dels submarins. Falta material ( dispositius, recanvis, municions). I la pressió augmenta ja que al 2025 alemanya ha de tenir 30.000 plenament operatius de forma permanent que s’han d’equipar.

 

Pressupost i xupatintes

Per equipar als 180.000 soldats calen més de 100.000M€ del sondervermögen, de l’aportació especial per finançar l’excercit que s’afegeixen als 50.000M€ que ja tenia pressupost la coalició pels pròxim 4 anys. De fet calen tres vegades més aquesta xifra i això que Olaf Sholz ha promès invertir paulatinament  més del 2% de PIB alemany a final de la legislatura. Fins que no se superi el 2%, hi haurà sondervermögern . Però sent realistes un 2%PIB són molts calers i és díficl que s’arribi al 2026. Aquest desembre per això s’han alliberat els primers 13.000M€  per 8 projectes de defensa entre ells nou avió de combat F35. Tots els països de l’Est europeu estan augmentant el pressupost de defensa.

La pèssima situació de la Bundeswehr  es deu bàsicament a dos antecessors de la CDU, de Maziére i zu Guttenberg - excluint a Ursula Von Der Leyen segons oficials retirats -. Aquest parell doncs es van focalitzar en les accions a l’exterior tipus Kosovo i Afghanistan, van passar de la defensa nacional i arran de la crisis de 2008 van retallar els efectius fins a 180.000 soldats o bé els dipòsits de municions van ser substituïts pel just-in-time. Fins i tot, el material es compartia entre els companys que havien d’entrar en acció i els que es quedaven.

Helmut Schmidt va crear dos Estats Majors, un executava i l’altre controlava el què feien depenent directament del ministre. De Maziere s’ho va carregar i en cas de conflicte primer s’han de trucar entre els dos Estats Majors a veure qui executa les ordres. Els òrgans de control han quedat substituïts pel ministeri i si el Ministre vol enviar Panzers, l’Estat major de control s’informa pels diaris. Els hi han fotut el by pass per tot arreu. El Ministeri ha anat creixemnt amb els diferents secretaris d’Estat i creant nous departaments (Serveis i Medi Ambient, Infraestructures, Personal...) que es tradueix amb més funcionaris, més lluites de poder entre departaments i més procediments. Amb els procediments, els buròcrates eviten cagar-la en projectes arriscats per poc a poc anar esgarrapant i ascendint, dilueixen la responsabilitat en les decisions  (quan es parla de transversalitat significa això). Abans decidia el batalló qui ascendia, ara ho decideix el departament de personal....

L’impuls reformista ve d’abaix, dels soldats i militars, que s’han de jugar el coll a Lituania o al Mar del Nord i dels seus responsables directes, no pas del ministeri. Alemanya ha de tenir un divisió plenament operativa en 30 dies a 2025, un divisió aerotransportada al 2026 i una altre terrestre al 2027 segons els compromisos adquirits amb la OTAN. Defensa del territori i rapidesa són els dos elements estratègics pels proper anys.

 

La dimissió de la Ministra

La ex ministra Lambrecht en comptes de ser un motor de reforma va esdevenir un fre amb la qual cosa l’aparell militar es va relaxar.  Actualment córrer un informe redactat pel ministeri - i no per militars- amb 63 pàgines amb 200 mesures més orientades a ordres d’inspecció que a canvis profunds però amb una conclusió: les mesures que es volen aplicar no acaben amb la crosta que governa a l’exercit alemany. Un declaració de fallida en tota regla.

Lambrecht no sap com millorar els problemes d’abastiment més enllà del powerpoint ni com augmentar de forma eficient el nombre de soldats els propers anys. De fet amb el canvi demogràfic és difícil substituir els jubilats i ampliar el nombre de soldats. Els oficials es queixen, no potser que gràcies a la guerra haguem de trencar al crosta. No és només que la ministra sigui un saldo, és el sistema.

 Scholz ha tallat la gangrena abans que se li estengui a ell, de fet, ignora les crítiques de l’opinió pública fins on pot i només se'n refia del seu cercle. De les opcions que tenia per un ministre de defensa, Pistorius és una bona elecció, un paio que ocupa l’espai i parla clar. Va començar com alcalde de Osnabrück i després Conseller d’Interior a Niedersachsen on s’ha carregat a tres caps de policia, posant a gent del partit, ha prioritzat l’extrema dreta per davant dels salafistes i li ha tret el discurs de la seguretat a la  CDU. Parla rus, coneix bé el russos i és seguidor la política històrica del SPD de canvi per aproximació: ha fet costat a Scholz amb la seva política russa i no és pas un talibà d’enviar armament a Rússia...només ho farà si no hi ha més remei, com Scholz.

 

Hi ha guerra a Europa, a les tertúlies de la tele  russa, la Pilar Rahola de torn  parla d’un cop nuclear a ciutats europees. El pacte d’ajuda reciproca de la OTAN no és teoria sinó realitat pràctica ara mateix.

NOTA1: Les errades de la ministra són de novell i això que té 57 anys. Agafar l’helicòpter amb el seu fill, després de visitar les tropes a Lituània anar a esquiar, donar suport a Ucraïna en els pitjors moments amb 5.000 cascos, mai es va acabar d’aprendre l’escalafó del exercit, una roda de premsa arengant a les tropes on semblava una estudiant d’Erasmus sota diverses substàncies. No només són aquestes cagades, sinó falta de background geopolític - i un anglès penós - i més tal com estan les coses ara mateix.

 NOTA2: Scholz s’ha passat la paritat del govern per l’arc del triomf nomenant a Boris Pistorius. Per cert, la mare li va posar Boris, nom rus, per que era una fanàtica de Boris Pasternak, l’escriptor del Dr Zhivago i que va haver de renunciar al novel de literatura per les pressions del govern soviètic.

NOTA3: El ministeri de defensa és un lloc històricament fotut, tens poca visibilitat – fins la guerra a Ucraïna – i poc a guanyar i molt a perdre  amb projectes militars fallits que costen un milionada