La política pressupostària d'Olaf Scholz

Oye Miguel, como conseguiste reducir el dèficit en 1983? I en Miguel Boyer va contestar: Pues con una medida que no sale en tus manuales de política econòmica, Ros..... Cuando llama un Ministro de gasto, tengo entrenadas a las secretarias para que digan que no estoy y que se apañen ellos. Quina perla. Fa un any i escaig que ens va deixar en Cinto, i li devia aquest post sobre la situació pressupostària a Alemanya, on el Finanzminister, Olaf Scholz  fa servir la teoria del mal mentider + la teoria del majordom per quadrar el pressupost: el mal mentider, no explicar una gran mentida si no que va fen mitges mentides que acumulades, fan una gran mentida. La teoria del majordom és la següent: només et pots veure un 10% del whisky bò de l’amo, si te’n veus més, es nota visualment. Tot el contrari del que passa als USA amb el sleepy Joe que s'ha fotut tot el whisky.

 

El miracle comptable

Des del 2014 portem reduïm el deute públic, i fins i tot, amb un cert superàvit pressupostari però la crisis del Covid, ho ha enviat tot a norris: durant el 2020,  Olaf Scholz, el Finanzminister,  va emetre deute per import de 218.000M€, dels quals només ha utilitzat 150.000M€ ja que una part de 78.000M€ es meritaven a principis de 2021. A 2021 està previst emetre deute de 180.000M€ - incloent els 78.000M€- .  “No fallarem amb els calers” ha estat el discurs Scholz durant la pandèmia però a partir del 2022 tornem a l'austeritat pressupostària. 

La previsió pel pressupost de 2022 és que el deute emès sigui de  8.000M€, degut a que l’endeutament de l’Estat - primari - no pot superar el 0,35% del PIB per llei, o sigui,  12.000M€, i aquest és l’objectiu  per Olaf Scholz per retornar al Schuldenbremse, el topall d’endeutament aprovat a la Constitució. El tema és que per passar de 180.000M€ de deute emès a 2021 a 8.000M€ a 2022 cal només un miracle comptable, la partida d’extraordinaris: 40.000M€ d’ajuda a empreses i 35.000M€ per possibles eventualitats.

Malgrat utilitzar la comptabilitat creativa, i té un forat 16.000M€ pel 2022 i  per tota la  següent legislatura, d’un forat de 90.000M€. És a dir, Scholz xuta la pilota endavant i empenyora el seu successor i això que suma el fons de rèptils de 50.000M€  que tenia pressupostat per la crisis del refugiats de 2015 i que ha estat distribuït per la següent legislatura.

 

Altres Miracles comptables per tancar els 16.000M€

Però també fa servir diversos tricks: a cada ministeri li atorga un mínim de despesa fent que cada ministre tingui es pogui embutxacar el seu superàvit si fa un gestió eficient dels seus recursos i així es produeix un estalvi global.  Com més eficient sigui cada ministeri, més pasta tindrà per gastar.  Scholz espera rascar per aquesta via 8.000M€ i 14.000M€ pels següents anys. Per la banda dels ingressos preveu una millorar de la recaptació de 8.000M€ per acabar de tancar el forat.

El més gros és que Scholz no ha presentat mesures concretes per justificar aquest parell de millores, tot ho fia a la conjuntura. En fi, xutar cap endavant i que faci la feina el següent, que segurament caurà a mans de la CDU. Alguns experts de la CDU creuen que a partir de 2022, el forat serà entre 20.000  i 30.000M€.

Malgrat tot, Alemanya tornarà els calers gràcies al creixement  previst pels pròxims anys, tal com va fer amb la crisis de 2008-2010. A més hi ha vent de cua amb baixos tipus d’interès com el catalitzador del miracle de transformar l’aigua en vi, el dèficit en superàvit.

L’altre punt a favor és la rebaixa del nombre de préstecs fallits atorgats per l’Estat a empreses durant la pandèmia. Aquesta previsió de fallits és d’un 10% del PIB alemany però esperen que la recuperació sigui més ràpida, no hi hagi tants impagats i a més, es pugui vendre la cartera d’impagats. 

El problema rau en que Scholz no es pot lliurar a aquest automatisme, i per tant, les seves cartes amagades són la pujada d’impostos i la introducció de l’impost de patrimoni. Amb majors ingressos mantenim el Schuldenbremse. Malgrat tot, el pròxim ministre de finances haurà de reservar-se 10.000M€ anuals durant els pròxim 20 anys per pagar la crisis del Covid.

 

Els Länder...

El Bund, el govern central, ha estat el principal pagano de les despeses de la pandèmia: quan el Bund va anunciar que baixava l’IVA, els Länder van dir que havien de ser compensats per la baixada d’ingressos, així que el Bund va haver d’afluixar 9.000M€. Pel primer Kinderbonus, el pagament extraordinari per nano, va anar a compte del Bund malgrat els beneficiaris eren els Länder.

Dels 315.300M€ gastats per fer front a la COVID, 180.000M€ van a compte del Bund i 108.000M€ a compte dels Länder i Ajuntaments. La resta va a la seguretat social, que torna a dependre del Bund. Aquí hem de sumar les garanties que suporta el Bund pels préstecs ICO alemanys el 90% dels  833.000M€ que han estat distribuïts.  

Pel 2021, el Bund va ficar 156.000M€ mentre que els Länder només 25.000M€. I és possible que hi hagi un augment addicional de 50.000M€ del Bund per aquest 2021 degut al fort confinament del hivern i així que és possible que al final de la peli, l’endeutament del Bund sigui de 230.000M€. Tot s’ha finançat a base de deute: de 100€ que gasta el Bund 37€ provenen de préstecs mentre que els Länder només 3,7% de les seves despeses es financen a través deute. Al 2019 totes dues institucions tenien superàvit i partien d’una situació similar.

En definitiva, els Länder en prou feines no es van endeutar fins al novembre de 2020...alguns van aprofitar final d’any per sol·licitar crèdits a baixos tipus per veure com passaven 2021.  És a dir, com ja no tenen la pressió del Schuldenbremse, el fre del deute, estan aprofitant per endeutar-se de cara al futur per quan no es puguin endeutar més.

Un alt funcionari del ministeri de finances els defineix la situació dels últims mesos com criminalitat organitzada el pool de Länder.

 

 

NOTA0: Hi ha tradició que els Länder donin l’aprovació als projectes del Bund en materia fiscal. Moltes lleis han de ser aprovades al Bundesrat, traducció: sense els Länder, la cosa no tira. És a dir, si el govern central, el Bund, vol aprovar un llei d’impostos necessita el beneplàcit dels Länder. La reforma del IRPF alemany no s’ha produït per que els Länder no poden compensar la seva caiguda fiscal. Durant la pandèmia, els Länder han tingut inclús més capacitat de pressió per que es necessitaven els calers ràpid i tot ha anat a compte del govern central.

NOTA1: Per que els estudiants no es quedessin enrera, el Bund ha posat 1.000M€ en educació però no ha anat destinat al Conselleria d’Educació de cada Land si no , sinó que ha cedit part de l’impost sobre vendes a la Conselleria d’Economia del Land, seguint la Finanzausgleichsgesetz, la llei d’anivellament fiscal, que regula la equitat amb els criteris de recaptació fiscal entre Bund, Länder i ajuntaments, tant vertical com horitzontalment.  El Conseller d’Economia del Land corresponent manellava algun caleró a educació per passar-lo a algun altres sector amb problemes.

NOTA2: El dèficit de l’assegurança mèdica, Krankenversicherung és de 19.000M€ i les pensions, Rentenversicherung 5.000M€ per 2020 i que es multiplicarà per 4 els pròxims anys. L’assegurança per depenents té un dèficit de 2.500M€. En fi, no suma, amb la qual cosa o bé es pugen impostos, redueixen prestacions o bé es passen recursos d’un lloc a un altres o bé la que no és possible....l’endeutament 😉. La pandèmia ha accelerat la tendència que ja es venia produïnt. El trade off futur de les polítiques públiques és l’Estat del Benestar o canvi climàtic. O una cosa o l’altre.

Armin Laschet per Bundeskanzler

 

El rotllo dels dos últims articles és degut a que estic pintant un quadre - polític - sobre el moment actual que viu la CDU-CSU i el final de l’era Merkel: primer els escàndols de corrupció i després la pèssima gestió de la crisis del COVID. Amb aquest últim capítol, explico els equilibris interns per designar Armin Laschet com a candidat a Bundeskanzler, un acte de maduresa política de la CDU, per que les tensions entre baronies territorials, grup parlamentari i bases del partit han estat fortes. Demostra que la CDU és un partit seriós i fiable a 6 mesos de les eleccions i que no s’ha deixat endur per les enquestes o la última declaració. Santiago Carrillo deia que els partits han de menstruar de tant en tant i la situació creada tenia tots els elements per acabar amb una bona jaquetada d’òsties però no ha estat així i crec que la decisió de designar a Armin Laschet com a candidat és correcte. A més, sospito que a en Schäuble li interessa un Bundeskanzler  més manegable i/o integrador que Markus Söder 😉.

 

Diumenge 11 d'Abril

Markus Söder, Ministerpräsidentde la CSU a Bayer i líder de la gestió de la pandèmia a Alemanya es presenta a la roda de premsa, donant tot el suport a la candidatura de Laschet però posant-se al servei de la CDU ja que un 72% dels votants de la CDU el prefereix amb ell en comptes de Laschet.

 

Dilluns Executiva de la CDU

I comença la reunió: Laschet seu al costat de Merkel i els altres 20 membres de l’executiva. Obre la ronda d'intervencions dient que no és possible que una colla de descamisats com Die Grüne escullin abans el seu candidat que la CDU, les enquestes poden canviar i es postula com a candidat fiable pels valors de la Unió i per Europa(!). Després de 10 minuts de discurs pregunta: Què penseu vosaltres?

Al senat romà, el més vell és l’últim en parlar, però és Schäuble qui pren la paraula i es mostra d’acord amb els arguments de Laschet. També carrega contra la CSU, el Bundeskanzler ha de ser la CDU: això no va de qui pot guanyar les eleccions sinó de qui és el Bundeskanzler que necessita alemanya.

Les intervencions restants són de suport a Laschet, inclús d’algun enemic confés com Norbert Röttgen, ja que ningú vol fer esclatar la bomba posant en qüestió a un secretari general escollit fa un parell de mesos. Tampoc ningú vol posar en risc la seva carrera.  Röttgen senyala que si perdem les eleccions, el mapa de partits pot quedar trasbalsat amb un alça de l’Alternative für Deutschland. Schäuble respon: per això necessitem lideratge i no populisme.

Fins i tot, els tebis es posicionen a favor de Laschet - malgrat la pressió del Grup parlamentari -  de les bases del partit i les enquestes. A les 10h del matí apareix el primer Twitt de suport a Söder per tal forçar un decisió de l’executiva: la militància de la CDU de Berlin s’ha mostrat obertament a favor de Söder. La ministra de cultura pren la paraula per mostrar-se a favor de Laschet però afirma que s’ha d’escoltar a les bases.  Molts es troben en aquesta posició, els militants estan favor de Söder però no s’atreveixen, a la reunió de l’executiva, a contradir obertament la candidatura de Laschet. Només el Ministerpräsident de Holstein es mostra obertament a favor de Söder.  

Un membre de l'executiva interpel·la a Merkel: seré estrictament neutral.

A la roda de premsa posterior, Laschet surt clarament reforçat, l’executiva de la CDU s’ha mostrat obertament a favor de Laschet i aquest parla ja com a candidat.

 

Per la tarda, l’executiva de la CSU

A les 15hores es reuneix l’executiva de la CSU. Söder esta furiós contra aquells que minimitzen la importància de les enquestes. No coneix ningú que hagi passat del fang a tocar el cel. La base electoral de la CDU-CSU és el 20%, a partir d’aquí el candidat ha de mobilitzar l’electorat.

El cap de les joventuts de la CSU agafa la paraula: no hi ha cap garantia que el terra de la CDU-CSU sigui el 25% i rep aplaudiments de tothom. A la ronda de paraules, ningú posa en dubte la ideonitat del nostre candidat. Söder se sent fort i així apareix a la premsa. Demà toca reunió al grup parlamentari, allí es veuran les cares.

 

Dimarts, grup parlamentari

Molts diputats de la CDU estan emprenyats per com ha anat la seva executiva, creuen que qui ha de decidir la candidatura és el grup parlamentari i  comencen a aparèixer llistes: Baden 14 per Söder, 6 per Laschet, Niedersachsen 9 per Söder i 7 per Laschet... Els partidaris de Laschet no fan gaire cas, donen a Laschet com a candidat a Bundeskanzler. Alguna cosa s’està coent al grup parlamentari - són els més interessats a un canvi de candidat per mantenir el càrrec -.

La reunió clau es produeix al Reichstag, tres llocs buits separen en Laschet de Söder. Tot recorda a 1980, quan Albrecht de la CDU i Franz Joseph Strauss de la CSU no es van posar d’acord i el grup parlamentari va decantar-se per Strauss. Error per que va sortir escollit Helmut Schmidt. Comença Laschet. Afirma que la CDU-CSU no necessita un One-Man-Show, després critica a Söder per arribar a un acord amb Die Grüne sobre el tema ecològic, més enllà dels postulats de la CDU.

Söder contrataca, li retreu les enquestes negatives i, afirma que el diputats han d’assegurar-se la reelecció amb el millor candidat. Traducció: potser no m’estimeu però jo us garantitzo la cadira.

Després comença la ronda d’intervencions. En un tres i no res 8 diputats de la CDU es posicionen a favor de Söder, sense sentir cap suport a Laschet. Tots argumenten, com a la seva circumscripció, tothom dona suport a Söder.  Fins que arriba una diputada i demana que el grup parlamentari voti el futur candidat, ningú aplaudeix, però la proposta està sobre la taula. Hi ha moltes intervencions i algunes molt dures. Laschet aguanta el tipus. Apareixen 6 intervencions a favor de Laschet però el debat és profundament humiliant per un President de la CDU acabat d’escollir i perfectament legitimat, mentre que Söder apareix com un trepa i no com l’amic dels esquirols que vol projectar.

 

Entreacte setmanal

Frederich Merz, competidor a la Presidència de la CDU i delfí de Schäuble, dona suport explícit a Laschet. És la única declaració de suport, la resta silenci. Es mouen els fils per darrera via telefonades per calibrar el suport a cada candidat. Per Söder, la pilota està a la teulada de la CDU, el missatge ha quedat claríssim a la reunió del grup parlamentari i espera que hi hagi una reacció en cadena a favor seu. La gent de Laschet per contra, no fa gaire, creuen que Söder menysté el procés d’elecció i els òrgans de govern de la  CDU. Un populista vaja. Söder contempla els partits com una antigualla dels anys 50 mentre governa a base d’enquestes, mentre Laschet representa l’establishment del partit. Tothom té al cap a Macron.  En fi, no sabria definir que és pitjor....segurament el primer i el seu concepte de democràcia moderna, clamant per la participació de les bases del partit i les enquestes de popularitat.

Aquí salta la declaració del cap de les joventuts de la CDU a favor de Söder malgrat que durant l’executiva del partit s’havia mostrat lleial a Laschet. El paio s’ha dedicat a buscar suports per Söder dintre de la CDU, es diu que compta amb 12 landesverband. El Ministerpräsident de Holstein dient que la CDU ja s’ha pronunciat i que Söder s’havia compromès a acceptar Laschet com a candidat i que havia de mantenir la seva paraula.

 

Reunió “secreta” al Reichstag diumenge a la nit

El secretari general de la CDU demana a Schäuble que faci de mediador i s’organitza un reunió de 7 homes al Bundestag diumenge per la tarda. Söder, el Secretari General de CSU i el cap del grup parlamentari de la CSU i per la banda de la CDU, Schäuble, Laschet, Bouffier – Ministerpräsident de Hesse -  i els secretari general de la CDU. La reunió comença a les 23hores de diumenge. Schäuble comença la reunió amb una nota d’humor: com a home d’edat avançada  a les 23hores, hauria d’estar dormint però, per aquesta reunió, he fet una excepció. No tothom comparteix el seu sentit del humor, ni la seva intermediació. Segueix, diu que l’elecció de Söder suposaria un dany immens per la CDU i això no ajudaria a guanyar eleccions futures. Laschet li diu directament a Söder que amb ell de candidat perdem  les eleccions, polaritzaria la campanya, es necessita política europea i convenciment per afrontar reptes futurs – traducció: ets trepa-. Laschet sap que el dintre de grup parlamentari s’estan recollint signatures contra ell però que això danya la democràcia representativa. En alguns mitjans es comenta que Schäuble hauria advertit – amenaçat?- a Laschet, sense candidatura esta liquidat com a President de la CDU. Això no se sap però és força probable. 

Söder diu que si surt Laschet, ell estarà al seu costat. Laschet calla però després sosté no donarà suport a una candidatura que es passa pel forro a la cupula de la CDU. El cap del grup parlamentari de la CSU diu que l’elecció de candidat ha de passar pel grup parlamentari si o si. Ni Schäuble ni Laschet poden permetre això, saben que Söder té majoria i destruiria internament la CDU.

A l’executiva de dilluns de la CDU es dona suport a Laschet. Söder ho deixa. Merkel durant la votació de la CDU, s’absté.

 

NOTA1: Si quan van escollir la candidata de Die Grüne, Annalena Baerbock, Die Grüne va superar la CDU per primera vegada a les enquestes ara mateix, la CDU ha tornat a avantatjar-los aquesta setmana.

NOTA2 El grup parlamentari té força. Al 2017 va ser el grup parlamentari que va forçar la cúpula del SPD a pactar la gran coalició en contra de la direcció.

NOTA3: En fi, com menys militants major desconnexió entre societat i partit, més divergents poden ser els gustos d’un i altre...Només cal mirar el SPD on els dos secretaris generals acabats d’escollir han deixat pas a Olaf Scholz com a candidat reconeixent les seves limitacions. En fi, la dinàmica de la CDU no ha acabat per dinamitar el sistema de partits com a França.  

NOTA4: El perfil d’ Armin Laschet

Laschet per contra es veu més escolanet però va guanyar les eleccions a un feu històric del SPD i el Land més poblat d’Alemanya, això si gràcies als errors garrafals del SPD – política d’educació de Hannelore Kraft. El màxim actiu de Laschet és no cagar-la gaire. De fet, en la seva història hi ha forces derrotes, al 1998 va perdre la seva acta diputat de la seva circumscripció i va haver de marxar a Europa, al 2005 entra com a Conseller de Transport per 5 anys després està a l’oposició. Aquí va voler esdevenir cap del grup parlamentari i va perdre, després va voler se candidat al Land per la CDU i va perdre i finalment per eliminació va arribar a MinisterPräsident. No és el més llest ni el més fort per que és el que més aguanta les derrotes. El Rocky Balboa de la política alemanya. És un Rajoy, ha desenvolupat una corassa on tant se li enfot el que pensin els altres, especialment la premsa, es tracta de resistir: va passar amb la política d’immigració de Merkel  i també amb la pandèmia.

Laschet viu en una casa adossada a Aquisgrà, a la frontera amb Holanda i Bèlgica, pare miner i després mestre amb tres fills. De jove Laschet es va implicar en els cercles catòlics. A la cor de l’església va conèixer la seva dona. A part dels seus estudis a Bonn i München en prou feines s’ha mogut uns quilometres del seu centre de residència. Abans de la irrupció de la pandèmia, Laschet representava la continuació de Merkel amb un estil molt similar. La pandèmia era una oportunitat com a líder del Bundes més poblat de brillar i no ho ha fet pas. A part de la crisis del refugiats i de la Pandèmia, l’estil de govern de Merkel i Laschet és similar, evitar temes incomodes, i només posicionar-se fins que no hi hagi una clara tendència dintre de l’opinió pública. No és un paio d’acció, no polaritza però tampoc actua.

Tots els sondejos li anaven en contra durant l’elecció de President de la CDU, tothom li deia que no es presentés i a la segona ronda va treure 521 contre els 466 de Merz. El tercer en disputa Röttgen va treure 224 vots i li ha fotut la plaça a Frederich Merz.

Després de les votacions els tres candidats es van posar a pactar. Merz “ofereix” la cartera d’Economia a Laschet, sabent que Merkel no volia fer reforma de gabinet en els 8 mesos que resten fins a les eleccions.  El que ha perdut li marca l’agenda al guanyador. A Merz no li passava pel cap perdre les eleccions internes dintre de la Unió. La victòria de Laschet  a llarg termini es basa en la seva capacitat per agregar a Merz dintre del partit i evitar que monti una rebel·lió. Merz no té res a perdre. Per això Merz, li diu a Laschet que entri en el govern de Merkel, sinó no li garanteix el suport intern. Laschet ha aconseguit el suport de Schäubel i Merz....Merkel crec que es decantava per Söder.