Oye Miguel, como conseguiste reducir el dèficit en 1983? I en Miguel Boyer va contestar: Pues con una medida que no sale en tus manuales de política econòmica, Ros..... Cuando llama un Ministro de gasto, tengo entrenadas a las secretarias para que digan que no estoy y que se apañen ellos. Quina perla. Fa un any i escaig que ens va deixar en Cinto, i li devia aquest post sobre la situació pressupostària a Alemanya, on el Finanzminister, Olaf Scholz fa servir la teoria del mal mentider + la teoria del majordom per quadrar el pressupost: el mal mentider, no explicar una gran mentida si no que va fen mitges mentides que acumulades, fan una gran mentida. La teoria del majordom és la següent: només et pots veure un 10% del whisky bò de l’amo, si te’n veus més, es nota visualment. Tot el contrari del que passa als USA amb el sleepy Joe que s'ha fotut tot el whisky.
El miracle comptable
Des del 2014 portem reduïm el deute públic, i fins i tot, amb un cert superàvit pressupostari però la crisis del Covid, ho ha enviat tot a norris: durant el 2020, Olaf Scholz, el Finanzminister, va emetre deute per import de 218.000M€, dels quals només ha utilitzat 150.000M€ ja que una part de 78.000M€ es meritaven a principis de 2021. A 2021 està previst emetre deute de 180.000M€ - incloent els 78.000M€- . “No fallarem amb els calers” ha estat el discurs Scholz durant la pandèmia però a partir del 2022 tornem a l'austeritat pressupostària.
La previsió pel pressupost de 2022 és que el deute emès sigui de 8.000M€, degut a que l’endeutament de l’Estat - primari - no pot superar el 0,35% del PIB per llei, o sigui, 12.000M€, i aquest és l’objectiu per Olaf Scholz per retornar al Schuldenbremse, el topall d’endeutament aprovat a la Constitució. El tema és que per passar de 180.000M€ de deute emès a 2021 a 8.000M€ a 2022 cal només un miracle comptable, la partida d’extraordinaris: 40.000M€ d’ajuda a empreses i 35.000M€ per possibles eventualitats.
Malgrat utilitzar la comptabilitat creativa, i té un forat 16.000M€ pel 2022 i per tota la següent legislatura, d’un forat de 90.000M€. És a dir, Scholz xuta la pilota endavant i empenyora el seu successor i això que suma el fons de rèptils de 50.000M€ que tenia pressupostat per la crisis del refugiats de 2015 i que ha estat distribuït per la següent legislatura.
Altres Miracles comptables per tancar els 16.000M€
Però també fa servir diversos tricks: a cada ministeri li atorga un mínim de despesa fent que cada ministre tingui es pogui embutxacar el seu superàvit si fa un gestió eficient dels seus recursos i així es produeix un estalvi global. Com més eficient sigui cada ministeri, més pasta tindrà per gastar. Scholz espera rascar per aquesta via 8.000M€ i 14.000M€ pels següents anys. Per la banda dels ingressos preveu una millorar de la recaptació de 8.000M€ per acabar de tancar el forat.
El més gros és que Scholz no ha presentat mesures concretes per justificar aquest parell de millores, tot ho fia a la conjuntura. En fi, xutar cap endavant i que faci la feina el següent, que segurament caurà a mans de la CDU. Alguns experts de la CDU creuen que a partir de 2022, el forat serà entre 20.000 i 30.000M€.
Malgrat tot, Alemanya tornarà els calers gràcies al creixement previst pels pròxims anys, tal com va fer amb la crisis de 2008-2010. A més hi ha vent de cua amb baixos tipus d’interès com el catalitzador del miracle de transformar l’aigua en vi, el dèficit en superàvit.
L’altre punt a favor és la rebaixa del nombre de préstecs fallits atorgats per l’Estat a empreses durant la pandèmia. Aquesta previsió de fallits és d’un 10% del PIB alemany però esperen que la recuperació sigui més ràpida, no hi hagi tants impagats i a més, es pugui vendre la cartera d’impagats.
El problema rau en que Scholz no es pot lliurar a aquest automatisme, i per tant, les seves cartes amagades són la pujada d’impostos i la introducció de l’impost de patrimoni. Amb majors ingressos mantenim el Schuldenbremse. Malgrat tot, el pròxim ministre de finances haurà de reservar-se 10.000M€ anuals durant els pròxim 20 anys per pagar la crisis del Covid.
Els Länder...
El Bund, el govern central, ha estat el principal pagano de les despeses de la pandèmia: quan el Bund va anunciar que baixava l’IVA, els Länder van dir que havien de ser compensats per la baixada d’ingressos, així que el Bund va haver d’afluixar 9.000M€. Pel primer Kinderbonus, el pagament extraordinari per nano, va anar a compte del Bund malgrat els beneficiaris eren els Länder.
Dels 315.300M€ gastats per fer front a la COVID, 180.000M€ van a compte del Bund i 108.000M€ a compte dels Länder i Ajuntaments. La resta va a la seguretat social, que torna a dependre del Bund. Aquí hem de sumar les garanties que suporta el Bund pels préstecs ICO alemanys el 90% dels 833.000M€ que han estat distribuïts.
Pel 2021, el Bund va ficar 156.000M€ mentre que els Länder només 25.000M€. I és possible que hi hagi un augment addicional de 50.000M€ del Bund per aquest 2021 degut al fort confinament del hivern i així que és possible que al final de la peli, l’endeutament del Bund sigui de 230.000M€. Tot s’ha finançat a base de deute: de 100€ que gasta el Bund 37€ provenen de préstecs mentre que els Länder només 3,7% de les seves despeses es financen a través deute. Al 2019 totes dues institucions tenien superàvit i partien d’una situació similar.
En definitiva, els Länder en prou feines no es van endeutar fins al novembre de 2020...alguns van aprofitar final d’any per sol·licitar crèdits a baixos tipus per veure com passaven 2021. És a dir, com ja no tenen la pressió del Schuldenbremse, el fre del deute, estan aprofitant per endeutar-se de cara al futur per quan no es puguin endeutar més.
Un alt funcionari del ministeri de finances els defineix la situació dels últims mesos com criminalitat organitzada el pool de Länder.
NOTA0: Hi ha tradició que els Länder donin l’aprovació als projectes del Bund en materia fiscal. Moltes lleis han de ser aprovades al Bundesrat, traducció: sense els Länder, la cosa no tira. És a dir, si el govern central, el Bund, vol aprovar un llei d’impostos necessita el beneplàcit dels Länder. La reforma del IRPF alemany no s’ha produït per que els Länder no poden compensar la seva caiguda fiscal. Durant la pandèmia, els Länder han tingut inclús més capacitat de pressió per que es necessitaven els calers ràpid i tot ha anat a compte del govern central.
NOTA1: Per que els estudiants no es quedessin enrera, el Bund ha posat 1.000M€ en educació però no ha anat destinat al Conselleria d’Educació de cada Land si no , sinó que ha cedit part de l’impost sobre vendes a la Conselleria d’Economia del Land, seguint la Finanzausgleichsgesetz, la llei d’anivellament fiscal, que regula la equitat amb els criteris de recaptació fiscal entre Bund, Länder i ajuntaments, tant vertical com horitzontalment. El Conseller d’Economia del Land corresponent manellava algun caleró a educació per passar-lo a algun altres sector amb problemes.
NOTA2: El dèficit de l’assegurança mèdica, Krankenversicherung és de 19.000M€ i les pensions, Rentenversicherung 5.000M€ per 2020 i que es multiplicarà per 4 els pròxims anys. L’assegurança per depenents té un dèficit de 2.500M€. En fi, no suma, amb la qual cosa o bé es pugen impostos, redueixen prestacions o bé es passen recursos d’un lloc a un altres o bé la que no és possible....l’endeutament 😉. La pandèmia ha accelerat la tendència que ja es venia produïnt. El trade off futur de les polítiques públiques és l’Estat del Benestar o canvi climàtic. O una cosa o l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada