Anatomia d'una punyalada

Després de perdre un 11% dels vots a Hesse, Merkel ja no es podia amagar. Merkel ha deixat la presidència del CDU després de 18 anys i enceta el meló de la successió, però insisteix en els tres anys que té per davant com a Bundeskanzlerin. Al 2017 semblava el contrapès de Trump en la defensa de democràcia liberal i juntament amb Macron, liderés el projecte europeu a noves cotes. En els dos fronts no ha reeixit. En el camp nacional, la tercera Gran Coalició permetia pensar en una legislatura d'estabilitat però no ha estat així: Horst Seehofer i la CSU han humiliat Merkel, la caiguda en picat del SPD i l'auge de l'extrema dreta de l'Alternative für Deustchland desestabilitzen la Gran Coalició.

 

Els mals resultats de la CDU a Bayern i Hesse van a compte de Merkel. En l'haver de Merkel hi ha el lideratge davant la crisis financera de 2008, el sanejament del comptes públics, la bonança econòmica i el manteniment de les polítiques socials tipus salari mínim. La seva gran acció per això ha estat obrir les fronteres al estiu de 2015 als refugiats, l'omissió de les conseqüències d'aquesta acció no està en el seu haver. En comptes d'afrontar el debat, l'ha adormit. Aquest és el seu gran pecat en la cultura política. L'editorial de Der Spiegel li demanava una retirada ordenada ja que Alemanya no es pot permetre una agonia de tres anys d'una Bundeskanzlerin, debilitada internament i internacionalment. Merkel, com a bona política, s'aferra al poder.

La conspiració

El joc de mans feia temps que estava preparat. Al mes de Març de 2018 es va trobar la vella guarda de la CDU al enterrament del cardenal Lehman (marramiau). Hi havia forces membres del Pacte Andí, un grup secret dintre de la CDU cobejava influència en nomenaments de càrrecs juntament amb un pacte de no agressió: cap membre del pacte no podria competir entre ell ni forçar la dimissió d'un altra membre. Al 2002 van provar evitar la candidatura de Merkel com a Bundeskanzler però no va reeixir i a partir de 2003, només buscaven influir en les decisions de Merkel. Merkel va ser informada d'aquest pacte secret per Christian Wulff, el famós President de la Bundesrepublik que va haver de dimitir. Aquest pacte va morí oficialment al 2007.

En aquest funeral es va parlar del fracàs de la coalició Jamaica amb els liberals del FDP, els esforços i sacrificis per construir la Gran Coalició i la decepció amb Merkel que no donava senyals de voler deixar el càrrec. Presentar un bon candidat com President de la CDU seria un cop...i un dels noms que apareixia era Friedrich Merz, un pota negre de la CDU liquidat per Merkel. Aquest tenia sobretot el suport de Schäuble.

Schäuble no només assessora a Merz sinó que també li obre portes. A mitjans d'octubre se'l va endur  a Brussel·les per parlar amb funcionaris i polítics europeus. Un d'ells va ser el cap de grup Popular francès que va avisar a Merkel que Schäuble estava maniobrant en contra seva i que treballava per Merz. Merkel impertorbable, va contestar que Schäuble tenia cada setmana un candidat nou...Aquest cop Schäuble anava de debò.

 

A Brussel·les es troba amb el Comissari Europeu, Günther Oettinger antic membre de Pacte Andí que esperona a Merz a presentar candidatura en cas que Merkel dimiteixi. Per Oettinger, Merz és un bon candidat ha estat a l'Eurocamera i pensa el mateix que Oettinger en qüestions europees. S'ha d'esperar a les eleccions de Bayern i Hesse. També es tempteja l'expresident de Hesse, Roland Koch o bé, un grup de diputats econòmics que els costa molt pair la Gran Coalició...aquest donarien suport eventualment a Merz. A través d'intermediaris es  tanteja el terreny del Minister Präsident de Westfalia, aliat de Merkel, però aquest ja olora el desgast de Merkel i es manté a l'expectativa.

 

Hesse: atac i defensa

 

Hesse era clau, un resultat sota el 29% impossibilitava la reedició de Volker Bouffier i forçava la dimissió de Merkel. Bouffier, havier fet una campanya sense escopir sobre Merkel a diferència de la CSU de Bayern i el resultat encara comprometia més a Merkel. Hi ha una versió que la retirada és voluntària i està planejada des de feia temps, però això no se sosté per enlloc. El grup de conservadors al voltant de Schäuble volia força la dimissió de Merkel en cas que fes l'orni amb els resultats de Hesse. Schäuble personalment va aconsellar a Merz  que fins al dia següent dels resultats electoral, no presentés oficialment la seva candidatura.

Queda clar què qui manega els fils des del darrera és Schäuble, el mateix diumenge de les eleccions va escriure a Welt am Sonntag un article sobre Max von Baden, l'últim Kaiser del Reich que va durar 5 setmanes al tro després de la dimissió del Kaiser Guillem II ara fa 100 anys. Max von Baden va encetar un política plena dubtes que va propiciar l'esclat revolucionari del 9 novembre de 1918. Schäuble entre línies: la inacció, també té conseqüències. L'entorn de Merkel va interpretar bé l'article, s'exigia la dimissió de Merkel. 

Per la tarda electoral volava el gendre de Schäuble, Thomas Strobl i Vice President de la CDU a Baden-Württemberg a Berlin per rebre els resultats de Hesse i amb la missió secreta de captar l'ambient per tirar endavant la conspiració. Fins al final de la nit, Merkel no dona cap senyal, ni el fred ni el calent, as usual...Quan la Secretaria General, Kramp-Karrenbauer ha d'aparèixer davant dels mitjans, pregunta a Merkel el què ha d'explicar als periodistes. Merkel sosté que la Presidència del Partit i la Cancelleria van juntes. 24 hores més tard sortirà Merkel anunciant el contrari i que ho tenia pensat des de l'estiu.

 

Aquest estiu Merkel no es va passejar pels Alps austríacs, sinó per l'oest d'Alemanya i va fer els deures: va planificar la temporada d'hivern i els diferents escenaris als que es podia enfrontar. Quan va veure que la candidatura de Merz anava de debò va posar en marxa el pla B. Al matí abans d'anar a l'executiva de la CDU per comentar els resultats electorals, es dirigí directament al despatx de la Secretaria General, Kramp-Karrenbauer i li espeta que deixarà la presidència del CDU. Kramp-Karrenbauer es queda muda.  Quan ho anuncia a la resta de companys de l'executiva, triguen minuts fins que un home de palla anuncia al Bild que Merz es presenta dirigir la CDU. Això deixa sense marge de maniobra a Kramp-Karrenbauer, que queda compromesa a presentar la seva candidatura. Ho anuncia a l'executiva i tothom aplaudeix. Jen Spahn, el tercer candidat en discòrdia i el tonto útil de l'opereta, desorientat anuncia també la seva candidatura i tothom calla.

 

Schäuble i Merz: el memorial de greuges

Un cop anunciada la candidatura, Merz rep una onada de suport. Schäuble i Merz han esperat fins el moment ideal per corretgir la deriva de la CDU i el error Merkel. Ara toca dictar les condicions de la sortida de Merkel i influir en el pròxim líder de la CDU.

Schäuble i Merz tenen un llarga amistat, Merz va ser convidat al 75 aniversari de Schäuble, no només a la festa oficial sinó la privada, on Merkel no estava convidada. Merz va ser dels primers en saber que Schäuble ja no seria ministre en el pròxim govern. Merz té un gran deute amb Schäuble, va el seu mentor, el va col·locar al 1996 en el comité d'experts econòmics de la CDU i va ser el seu substitut com a Cap de grup parlamentari quan va esclatar l'afer del finançament il·legal de la CDU. Schäuble també va ajudar a Merkel a arribar a la secretaria general de la CDU però Merkel se'n va distanciar un cop va arribar al càrrec. No hi va haver reciprocitat. La primera punyalada va ser l'article que Merkel va publicar al Frankfurter Allgemaine sobre l'emancipació de la CDU de Kohl sense consultar a Schäuble. Al 2002 Schäuble es va venjar quan va manifestar explícitament preferències per Edmond Stoiber com a candidat a Bundestag.

 

Merz també es va posicionar al costat de Stoiber com bona part del pacte andí (Koch, Wulff i Oettinger), però el que Merz no sabia és que Merkel havia arribat a un pacte secret amb Stoiber per nomenar-lo cap del grup parlamentari deixant a Merz al carrer.  Merz va tenir un atac d'ira després de la tarda de la derrota electoral de 2002 on es va fer públic el nomenament de Stoiber com a cap de grup parlamentari. Merz va voler deixar la política però Schäuble el va convèncer que romangués com a vice-cap del grup parlamentari encarregat de pressupostos i finances. D'aquesta derrota ja no es va recuperar realment Merz. Al 2009, Merz ja no va ser candidat al Bundestag i es dedicaria fer diners, però com deia Churchill, en política es pot morir diverses vegades.

La relació Schäuble Merkel arriba al punt més baix al 2004 quan Merkel sacrifica a Schäuble com a President del Bundestag per arribar  a un acord amb els liberals de FDP. Schäuble li va deixar anar" que no era comprensible que les decisions les dictessis els partits partits". Poc després de l'elecció de Horst Köhler com a President del Bundestag, Schäuble va definir la seva depèndècia de Merkel com "dolorosa, però no molt". A 2018, Schäuble ja no seu el Consell de Ministres i té les mans més lliures i cada cop llença dard contra " l'allau d'immigrants" i l'obertura de fronteres. Com és dèbil és Merkel més intensa és la crítica Schäuble.

 

Conclusió

L'ascens de Merkel dintre de la CDU era uns espècie d'error històric, ningú podia imaginar que un líder de la CDU hagués estat membre de la joventuts comunistes de RFA (FDJ) i que per una carambola, de sobte  es posés a manegar la CDU. Ha modernitzat  la CDU, l'ha apropat a col·lectius que fins ara eren reactius a la CDU amb pinzellades de defensa del medi ambient, feminisme, els joves.... Aquesta obertura al centre és la que li ha generat les crítiques internes i tornar a les posicions clàssiques del CDU: energia atòmica, identitat nacional i en economia, business friendly.  Merkel no té el sentit de partit contra tots els que han xuclat la llet des de petits dintre de la CDU.

NOTA1: Quan Schröder va cedir la Presidència del SPD a Franz Münterfering va ser representar un pèrdua d'autoritat en tota regla i el principi de la fi.

NOTA 2: El membres del Pacte Andí:  Roland Koch, Christian Wulff, Friedbert Pflüger, Christoph Böhr, Matthias Wissmann, Günther Oettinger, Franz Josef Jung, Peter Jacoby, Volker Bouffier, Kurt Lauk, Elmar Brok, Hans-Gert Pöttering, Wulf Schönbohm, Jürgen Doetz, Bernd Huck, Helmut Aurenz und Heinrich Haasis. Huck sei der Generalsekretär des Bundes. Darüber hinaus wurden weitere Personen, z. B. Peter Müller und Friedrich Merz.

NOTA3: Merz sosté que la mobilització asimètrica a la llarga és contraproduent. En materia econòmica està per la setmana de 42 hores, reducció de les despeses d'acomiadament i no parlem del salari mínim. Des de 2009 s'ha de dedicat a fer diners a tort i a dret, és el representant alemany del fons americà Blackrock i ha estat en els consells d'administració d'AXA, Winterthur, Borussia Dormundt, IVG Immobilien, Commerzbank, BASF.....O sigui un Roca alemany, ja ho veieu.

Els enciams espabilen... Die Grünen

Die Grünen s'ha convertit en el partit que té la clau per la governabilitat a Berlin, els seus dirigents comencen a olorar el poder i el vent bufa al seu favor. L'èxit de Bayern i Hesse amb un 17,5% i un 19,8% dels vots,  els situa com l'altra cara de la moneda del SPD,  en caiguda lliure, i també de la CDU exhausta després dels 13 anys govern Merkel. El cap de setmana passat, Die Grünen  van celebrar, el seu últim Parteitag a Leipzig abans de les eleccions Europees. Robert Habeck proclama final de la política analògica i espera que la CDU es mogui a la dreta per competir amb l'AfD,  i perdi així, el centre polític. La CDU ja ha olorat la jugada i no caurà en la trampa, Merz, un dels candidats a subsitutir Merkel, s'ha afanyat a llençar floretes a Habeck com a partner fiable, liberal i burgès. A parlat amb Die Grünen abans que el SPD o bé el FDP.

El líders, Robert Habeck i Annalena Baerbock

Els duo que dirigeix Die Grünen està format pel guapo, escriptor  i Doctor en filosofia -uffff - amb una tesis sobre Èstètica literària, Robert Habeck (49). Parla i pensa com un filòsof: quan li pregunten per les enquestes contesta  hi ha un horitzó d'esperança.  Habeck, portar els cabells com si tornés de la platja però és un polític dur. És vegetarià però no fa apologia, no sigui cas que perdi votants carnívors, i des de fa un any és polític professional després de 6 anys com ministre d'Agricultura i Medi Ambient a  Schleswig-Holstein.

L'altra meitat del tàndem està formada per la no menys guapa alemanya de cabells negres i ulls blaus, Annalena Baerbock (37), apparatchik professional en ciències polítiques i un pas per la London School. Era la cap de Die Grünen a Brandenburg des feia 9 anys i des del 2013 és diputada al Bundestag.

Joschka Fischer, Jürgen Trittin o bé Claudia Roth venien d'un Die Grünen com a partit protesta, més moviment que partit. Aquest parell no són outsiders, militants d'un grupuscle d'esquerres sinó que  venen del mainstream, són gent educada.

 

El tàndem Habeck-Baerbock von liderar Die Grünen a la quarta fase: primer va ser un partit protesta, després partitprojecte com es podria anomenar la participació de Fischer al govern de Schröder, la tercera fase d'obertura, Spagatphase, de 2005 fins ara on estan a l'oposició al Bundestag però governen  en alguns Länder i la última fase és construir una plataforma on molts es puguin conectar i passar a ser un Volkspartei.

El Volkspartei

L'estretègia és passar del Klientelpartei, el partit del 10% dirigit a vegans i associacions de defensa dels animals, a ser realment un Volkspartei, un partit votable  per a gent de molt diversa sensibilitat. El sistema de partits alemany ha deixat de moure's sobre l'eix de dos partits centrals i amb un constel·lació de partits nínxol a un sistema de partits mitjans que pugnen per la primera posició. Una enquesta del Der Spiegel sosté que Die Grünen és votable pel 47% de la població i un 22% pot imaginar-se un Kanzler/in verd.

No és la primera vegada que estan en aquest punt, amb el desastre de Fukushima, van pujar a les enquestes del Bund per sobre del 20%. El projecte de la construcció d'una nova estació, el Stuttgart 21, va polaritzar la situació a Baden Württenberg de tal forma que els va disparar en aquell Länder però no es va traslladar a nivell nacional. La pregunta és si Die Grünen podrà aguantar la tendència a l'alça sense que es trenqui el partit, una afició que arrosseguen des de fa 40 anys i més quan el nucli dirigent del partit vol governar a qualsevol preu.

La conjuntura és immillorable, la Gran Coalició els ha afavorit directament, ja que tanta la CDU com el SPD estan força desgastats després de 13 anys de govern amb tres Grans Coalicions pel mig. El tema de la immigració ha dividit profundament la Unió i el SPD mentre que Die Grünen es mostra consistent i es beneficia de la polarització. L'auge de l'Alternative für Deutschland ha estat un regal ja que Die Grünen està a les antípodes de l'AfD, representen la societat multicultural, una esquerra liberal formada que està per la societat oberta.

Amb aquest discurs han rascat 180.000 votants de la CSU, quasi el mateixos dels  que ha rascat del SPD. El discurs de la CSU d'aixecar un mur a Bayern els ha beneficiat i han guanyat forces adeptes en els ambients catòlics. Les dones madures de la CSU han estat un blanc perfecte per Die Grünen juntament amb la còpia del model americà d'anar porta per porta en plan Testimonis de Jeovà.

S'han llegit a Gramsci: hegemonia cultural

Els missatge històric de Die Grünen es dirigia a minories, era observat com a Verbotspartei, el partit del no: no a l'energia nuclear, no als militars, no a les fàbriques, pujades d'impostos de la benzina i no menjar carn un cop a la setmana - Veggie Day -. Un discurs molt alemany - pel tema moralista - que han anat rebaixant liquidant dogmatismes...un partit que aspira a majories no pot ser radical.

 

Els temes que històricament, feminisme, anti autoritarisme, ecologia fa temps que han fet osmosis a la societat i a tots els partits. Si Martin Schulz va prohibir parlar de justícia social durant la seva campanya, la contradicció ecològica és un tema puixant: canvi climàtic, l'escàndol del Diesel, energies renovables, defensa de la natura....

 

El perfil de votant de Die Grünen és un votant urbà i de l'Oest d'Alemanya, especialment del Sud, el voten més dones que homes, i més joves que vells.  Aspiren tot allò que els altres deixen al mig. El punt dèbil és Alemanya del Est, on l'any que ve hi ha tres eleccions als Länder de Sachsen, Thüringen i Brandenburg. Són Länder on no es poden guanyar vots a costa del SPD. Malgrat cobrir aquest flanc promocionant  Ossis a posicions de responsabilitat com Katrin Göring Eckardt, Ska Keller, tenen presència testimonial en aquests Länder . Die Grünen és un partit nascut de maig del 68 i profundament imbricat a l'Alemanya Occidental.

A les ciutats hi ha una forta competència entre els partits d'esquerra, Die Grünen s'aprofita de la debilitat del SPD de llarg. El trasvàs de vots prové majoritàriament del SPD. Die Grünen era observat per el SPD com el germanet petit i se'l tractava amb certa condescendència però ara els intel·lectuals i artistes s'estan passant a Die Grünen, és el partit cool mentre que el SPD està envellit, l'enfoc dels temes és obsolet i tenen unes dinàmiques internes poc saludables. Actualment, tant el SPD com la CDU s'estan mirant amb lupa a Die Grünen.

Experiència de Govern

Hi ha molta gent preparada i a molts nivells: tenen gent molt bona en economia sobretot al parlament europeu - Sven Giegold -, saben de política Exterior i temes militars amb l'objectiu clar de mantenir els drets fonamentals, la lluita per la pau i búsqueda de solucions  civils. Malgrat tot, mai han manegat una Ministeri d'Interior amb la qual cosa el dubtes sobre la praxis són elevats.

Durant les negociacions per la formació del govern Merkel amb els liberals, Die Grünen es va baixar els pantalons tot el que van poder per facilitar la formació del govern. La coalició jamaica va fracassar, i això que tenen experiència de govern en nou dels setze Länder: Baden Württenberg, Hesse amb la CDU, A Rhein-land Pfalz amb el SPD i FDP, a Schleswig-Holstein jamaica,  a Sachsen Anhalt kenia, amb Die Linke i el SPD a Berlin i Thuringen i finalment, amb el SPD a Hamburg i Bremen.

 

A Nordrhein-Westfalen, la consellera d'educació de Die Grünen va posar-se en contra tota la comunitat educativa que em prou feines van superar la barrera del 5% a les últimes eleccions regionals. A Berlin, maneguen la cartera de mobilitat però en prou feines han fet efectiu les promeses que van fer i en el carril bici de Berlin domina la llei del més fort. Com al salvatge oest. A Baden Württenberg on governa per segona legislatura, Winfred Kretschmann, no para d'haver embolics amb la CDU i al Bundesrat, Kretschmann ha votat contra les tesis sobre immigració del propi partit. A més, la coalició entre la CDU i Die Grünen ha debilitat el centre, fent que Die Linke superi la barrera del 5% i que l'AfD estigui al 18% a les enquestes.

 

 

 

NOTA0:  Habeck i Baerbock  formen part de la corrent Realos que s'ha menjat literalment el corrent d'esquerres que hi havia de Die Grünen, els Fundis. Lluita de realos i fundis ha passat a la història.

 

 

NOTA1: Bayern té un sistema electoral proporcional son 180 diputats que es reperteixen en 7 "províncies"i  dintre d'aquestes set províncies hi ha també diputats en elecció directa. En total 90-92 diputats s'escullen de forma directa. A Bayern, Die Grünen va aconseguir diputats directes a les grans ciutats, tot un èxit: München Mitte 42,5% dels vots (!) i 5 dictrictes més de München (Schwabing, Milbertshofen...) van quedar per davant de la CSU, i a  Nürnberg, Würzug van aconseguir diputat directe, a Würzug es van quedar a un pèl de guanyar la CSU.

NOTA2: Economia. Habeck proposa la una espècie de renda garantida parcial amb incentius a millora més enllà d'anar a segellar el carnet de l'atur i el Hartz IV. Proposa liquidar la política social de múltiples ajudes condicionades -especialment vol carregar-se el Inem alemany-. Ha d'emergir una nova institució per gestionar una única ajuda per que aquells que no arribin  a un mínim vital, ni patrimoni suficient ( queden exclosos els que tenen un determinat nivell de riquesa i pensió). El salari que s'obté per feines amb baixos salaris computa només un 30% en la renda per computar l'ajuda. Habeck calcula que 30.000M€ més. Assumible però és interessant veure que l'esquerra va cap aquí.


 

El socialisme tecnològic: Tesla i Elon Musk 2a Part

El meu amic Agulló i jo tenim una pugna per Tesla, ell sosté que els Tesla es vendran com els Apple's i l'acció no pararà de créixer en els propers anys...Jo per contra, dic que és un txurro, que Musk és un fake que tard o d'hora, s'enfonsarà. De moment l'Agulló em guanya, almenys aquest trimestre: Musk ha presentat beneficis per 312M$ i ha incrementat les vendes un 130% fins als 6.800M$.

Els col·laterals del Twitter

Fa quatre mesos, Musk va llançar una edició limitada de 20.000 llançaflames - si, llançaflames - a 500$ la unitat. Li va posar el segell de la seva empresa "The Boring Company" i en quatre dies els va vendre. Va fer 10M$ de caixa. Musk portava al límit el seu model de negoci, com quan un nen et posa a prova. Fins i tot, sortia en un vídeo personal on sortia amb el llançaflames fent conya.

Fa un parell de mesos Musk va llençar un tweet on afirmava que tenia el capital suficient per treure Tesla del mercat borsari a 420$ l'acció (més de 50.000M$ de finançament que no estava tant assegurat com afirmava Musk). La revolada va ser tal que la SEC es va veure en l'obligació d'estirar les orelles a Musk amb una multa de 20 milions de dòlars i el càrrec al Consell d'Administració de Tesla per tres anys. Això si , Musk conserva la direcció executiva. Per Musk,  que va col·locar tot el consell d'administració - té seient fins i tot el seu germà Kimbal - i una multa de 20M$ en prou feines li representa vendre uns quants llançaflames més.


Rascar és importat.

Quan un mira Elon Musk, recorda als nens que volen ser astronautes de petit. Sembla que aquest s'ho va prendre seriosament. Sudafricà, nascut al 1971, introvertit, tant introvertit que la seva mare pensava que era sord. Als 12 anys ja programava els seus propis jocs d'ordinador. Als 17 any va marxar al Canadà on va fundar Zip2 enmig de l'auge d'internet als anys noranta, la va vendre i després va co-fundar Paypal, on es va fer superric superràpidament. Es va casar amb una escriptora de ciència ficció i va tenir 5 fills. Després es va divorciar i tornar a casar i tornar a divorciar de la mateixa dona. Treballa 120 hores setmanals i no fa vacances.

El paio carregat amb la pasta de Paypal, va començar a fer diverses inversions: 100M$ en Space X, 10M$ en SolarCity ( cèl·lules fotovoltaiques) i 70M$ per Tesla.

Tesla era un companyia d'electromobilitat co-fundada per Martin Eberhard i Marc Tarpening. Com sempre passa amb les startups, es necessita capital per cremar i van picar a la porta de Musk. Musk va ser el principal inversor i President del Consell d'Administració mentre que Eberhard era el CEO. Van ser força  amics fins al 2007, quan Musk va acusar a Eberhard de no controlar els costos (!) i se'l va treure de sobre.  Judicis, acusacions públiques.....Els burgesos quan surten mal parats d'un negoci, venen les accions i no miren enrera, en canvi aquest Eberhard va comprar el Tesla Roadster que Musk li va regalar a al seva ex-esposa. No vol ser una nota a peu de pàgina en aquesta història.

Els resultats del Tercer Trimestre

Hi ha 400.000 persones que han pagat 1.000 dòlars per rebre el Model 3 de Tesla, sense que aquest estigui ni produït....i continuen esperant, però esperen amb una lleialtat a prova de bombes. Musk no és simplement el CEO, és un estrella pop dels negocis. El 30 de setembre paral·lelament al pacte entre la SEC i Musk, es tancaven els resultats del tercer trimestre. Musk necessitava vendre tants cotxes com pogués però va contractar més personal, va dispersar una espècie de fans-voluntaris de la marca per que anessis als concessionaris a vendre Tesla's. És com si els clients de la Caixa anessin a vendre fons de pensions un dissabte.

Des de 2003 l'empresa amenaça amb la fallida, de fet no ha tingut mai beneficis i això que ha muntat fàbriques, ha desenvolupat la seva pròpia bateria i ha muntat una xarxa global de botigues de Tesla tipus Apple, en les millors zones comercials del món. Jo vaig pujar a un Tesla a Osaka. Tot amb resultats rellevants però sense un duro de beneficis. Tot està fiat a l'espectativa.

El 1 d'Octubre, Musk va penjar un videoclip de " Naughty by Nature" amb el títol O.P.P. un títol no escollit a l'atzar, OPP significa Operational Profit Positive en llenguatge financer. L'entrada a la rendibilitat, i els més important ha generat l'expectativa de beneficis ingents. Musk se sent fort, i ja llençar un tweets  bomba, el primer a rebre ha estat la SEC, titllant-los Shortseller Enrichtment Comission.

Porsche fabricarà el model Taycan pel 2019 i serà totalment elèctric, Audi o els britànics de Jaguar també trauran en breu els seus homònims. Només VW vol invertir 30.000M$ en mobilitat  pels pròxims anys. Si el Model3 no funciona i l'acció cau, Tesla és candidat per ser adquirida per Google, Apple o bé Volkswagen ;). Sembla difícil que Musk pugui liderar aquesta etapa de consolidació de la companyia.

Hi ha ideologia al darrera i és que és la tecnologia i no la lluita de classes, el motor de la Història i Tesla no només és Tesla. Els seguidors de Tesla volen acabar amb el motor d'explosió. L'afany de Musk és col·locar Tesla amb els quatre grans: Google, Apple, Facebook i Amazon. La gran utopia de la costa oest, el problema és que Musk defensa el Hardware en un món on el Software s'ho menja tot.

NOTA0: Dimarts vaig estar a una presentació a l'auditori de La Caixa. Hi va sortir un especialista en innovació que malgrat ser adult ens va fotre la pallissa Moonshot Thinking - ni Karl Mark ho hagués bordat- en comptes de proposa millores pel 10% (incrementals)  has de proposar millores per multiplicar per 10 (exponencials). Hi havia forces executius de Caixabank i Elon Musk va sortir força vegades. És com un "sol-i-sombra" a les 6 del matí.

NOTA 1: 2015. Els enginyers de VW van agafar un Tesla per mirar de veure què hi havia dintre, quan el van posar a la zona de test, no funcionava. Musk havia aconseguit localitzar el cotxe i desactivar les seves funcions. En el display posava "dieselgate". Això va ser interpretat com una declaració de guerra per la indústria automobilística alemanya, sacsejada pel escandòl de les emissions.

NOTA2: En el haver de Musk està impulsar el canvi dels grans fabricants de cotxes. Recordo la frase del CEO de BMW on afirmava que la crisis de 2008 havia estat massa curta pel sector automobilístic.

NOTA 3: A les conferències amb inversors i analistes rebutja les preguntes per avorrides o bé per que explica detalls sobre els resultats és uncool.