La setmana passada vaig parlar amb uns artistes digitals: joves a la trentena, preparats, amb idees, viatjats...bons nanos que gestionaven amb una consultoria de NFT i art digital. Em van venir amb una idea de negoci basada en la seva angoixa personal: els drets de les imatges que utilitza la intel·ligència artificial alhora de crear-ne de noves. Això té sentit a nivell de business pagar pels dret de propietat intel·lectual alhora d’entrenar els algoritmes però això anava més enllà: el seu negoci com a creadors, s’ha acabat. Literalment. Era com veure en directe una treballadora tèxtil l’any 1983.
Bofetades al Sillicon Valley
En els últims 15 anys ningú ha
disputat seriosament el lideratge de Google, fa 25 anys quan es va escriure el
business plan a la Universitat de Standford. S’han cremat milions de dòlars i també
s’han guanyat però el que s’ensuma ara és una nova revolució tecnològica i no
ve de Google precisament.
Hi ha forces científics que es
miren això de la AI com una cosa per freaks.
Ara mateix, s’ha utilitzat l’AI de forma
desendreçada i per fer inferències “simples” tipus detectar el càncer de
pell, esquerdes en una turbina, controlar plagues a través d’imatges captades
per drons però incapaç de fer quelcom més humà....L’irrupció de DALL-E i el
Chat GPT representen un canvi fonamental.
Chat GPT no té personalitat, no
pensa sinó que dona resposta en funció de la informació que té. De fet, és un
mestre en creació de cadenes d’associacions: després d’un substantiu busca quin
és el predicat més comú que segueix. Els erros que genera són per Open AI per
uns són malalties infantils, mentre altres diuen que es un errors fonamentals del
sistema. Les persones també generen
errors.
Tot això ha provocat que les
estratègies empresarials de Google o
Microsoft s’hagin de refer a marxes forçades. Ambdós empreses es repten als
mitjans de comunicació: el CEO de Microsoft diu Google és un gorilla de 800
lliures de pes i anuncia una inversió milionària a Open AI. Google
ha desenvolupat Bard i LaMA per passar del buscador simple a un que doni
respostes a preguntes complexes. Google
està innovant amb les ulleres, que a través d’Android permet amb el
reconeixement edicificis o productes. El
google maps serà immersiu ja que transforma imatges en 2D en 3D. Les ciutats
les podrem veure en 3D. El live View et guiarà fins lavabo més proper. Però el Chat
GPT l’interpel·la directament.
Hi ha una guerra muntada al
Sillicon Valley. Google està en estat d’alarma: des del 2019 Larry Page i
Sergey Birn estan fora de la direcció de l’empresa i ara se’ls torna a
reclamar. El CEO exigeix als seus enginyers 4 hores més de treball a la setmana per
millorar el ChatBot intern Bard. L’acció de Google va caure un 9% abans de la
presentació del seu nou ChatBot. Però hi
ha altres actors en aquesta pel·lícula com Amazon que permet utilitzar la seva
intel·ligència artificial per que es pugin fer més aplicacions i sigui
utilitzada per tercers. Zuckerberg presenta Llama que el seu model de
llenguatge, que serà el més llest i el més intel·ligent de tots...només
l’anunci, ja ha generat una gran expectació.
Geopolitica de la AI: dades
contra persones
Els ex-CEO de Google fa una
conferència on parla del “ask for forgiveness, not permission” davant
d’un auditori no precisament de joves programadors sinó de militars. El impacte
geopolític d’aquesta tecnologia es aterrador. El ex-CEO de Google, Eric Schmidt,
assessora al Pentagon en temes d’AI i en parlar com si fons una arma química:
creure que les democràcies occidentals utilitzaran l’AI per fer el bé és més que naiv.
Pot haver terroristes que entrin en bancs de dades biològics i identifiquin
virus mortals, el llenguatge natural pot manipular més que twitter i polaritzar
encara més l’opinió pública o que es puguin caçar uigurs a la Xina amb el
reconeixement d’imatges.
Mentre occident es posa regular,
per Peking és raó d’Estat. El 2016 és el moment Sputnik pels Xinesos: Google va guanyar al campió de Go –
el jocs d’escacs asiàtic – sense cap mena d’esforç. Qui ens guanya en Go, és un
perill, es va dir Xi Jinping. A partir de març del 2017 es quan apareix la
paraula AI en el Congrés del PCCh seguit d’un fotimer de zeros. Es van proposar
dominar la tecnologia al
2030...actualment hi posen uns 13.000M$ en intel·ligència artificial, pujant i
amb el suport del partit. Les camares de seguretat a qualsevol ciutat xinesa
permeten identificar la gent amb mascareta i tot...i això que els xinesos
s’assemblen molt. A Xangai et multen de forma automàtica, si
l’algoritme detecta que has fet alguna infracció. De moment una gran majoria d’algoritmes d’AI
venen dels USA però ben bé no se sap el que s’està coent la Xina, per que de fet
té el banc de dades més nombrós alhora de reconèixer cares i les veus encara
que tinguin accent de les províncies més remotes.
En el discurs de nadal de Xi
Jinping del 2018 tenia tres obres a la lleixa del darrera: el Capital, les
obres escollides de Mao i el Master of Algorithm de Pedro Domingos. El
portuguès ensenya a la Universitat de Seattle i veu els americans més avançat
que els xinesos però no massa més, mentre afirma que la intel·ligència
artificial provocarà greus desordres. La protecció de dades és una obsessió a
occident però no pas a la Xina: per un dictador la AI és el paradigma del
control social.
Brusel·les, el que millor
fan: legislar
Ningú vol ser una segona Xina i
per això es posa a legislar seguint el mateix procediment de sempre...Des
d’Abril de 2021 el parlament va encarregar la creació de la llei de AI que
valora els riscos en mínims, restringits, alts i inacceptables. El sistema de scoring
social de la Xina en funció de la conducta dels individus és inacceptable
igual que el reconeixement facial enmig del carrer. En fi, els treballs encara
estan a la comissió d’estudi, però no us preocupeu....un diplomàtic m’ha dit que
no hi ha controvèrsies entre països en aquesta materia. Europa no
desenvolupa res que li pugui interessar al món en aquests moments diu un
diputat de la CDU mentre alerta dels riscos de que Europa es converteixi en una
massa de consumidors per empreses americanes i xineses mentre es perd la
llibertat a mans de les grans empreses tecnològiques.
Els pròxims mesos hi ha una
marató de reunions per veure quines empreses s’han de registrar, quines
pràctiques estan prohibides....tot mentre Chat GPT explota. Segons un estudi de
Stanford entre 2013 i 2021, els inversors americans han fotut 150.000M$ en AI,
la Xina 62.000M$ i Gran Bretanya 11.000M$. Aquest últim més que la inversió
Alemanya i França juntes. Ningú fot pasta en un sector que ningú sap com es
regularà.
Al maig s’aprova l’esborrany de
la llei, fins l’aprovació encara ens queden 18 mesos. En el millor dels casos
fins al 2025 no tindrem llei...encara algú es pregunta per que Europa no és competitiva.
Berlin estratègia contra el
fracàs.
FDP té la cartera de
Digitalització i el ministre aposta per la AI mentre els desenvolupaments es
fan a l’altra punta del món. Fa un mes va anar de viatge al Bàltic i el va
rebre el ministre del ram d’Estònia amb un Chatbot anoemant Burokratt:
fotografies un gos i ve la gossera, l’aturat rep les ofertes d’ocupació, evitar
maltractament...Té clar que més val demanar perdó en les fases inicials que
demanar permís, fer més madura la tecnologia sense crear comissions que
regulin.
Alemanya té alguna startup bona
d’AI com Deep L de traducció, Daimler desenvolupa amb Waymo un sistema de cotxe
autònom per camions, mentre en un jutjat de München fan servir AI per escriure
documents de forma automàtica. La pregunta és quina d’aquestes aplicacions ha
promogut l’Estat....dels 5.000M€ que Merkel va aprovar al 2018 només s’han
gastat 2.700M€. El pla va arribar en un bon moment 2018, però els objectius poc
ambiciosos i l’execució defectuosa.
Hi ha esperança, un antic
treballador d’Apple que treballava en el departament de Siri ha creat un nou
ChatGPT alemany a Heidelberg, Aleph Alpha que ha desenvolupat el seu ChatBot
que sembla que pot competir amb els grans. El govern alemany hi ha posat 15M€ i
hi participen diversos equips d’investigació....El tema és que la xifra és ridícula
entre Google, Microsoft o Baidu. Ànims
Europa.
NOTA1: Generalment quan apareix
un tecnologia nova és més valora l’impacte a curt termini i menys a llarg
termini. ChatGPT passarà de màgic a normal ràpidament, en quatre anys serà una
rutina. En aquest estadi de desenvolupament és un error regular encara que
apareguin “mals usos” i encara que generi atur, no es pot aturar el
canvi tecnològic. A vegades, la
regulació el que provoca és que els grans players tipus Google o FB
siguin encara més grans ja que els legitima i restringeix la competència. Hi ha
també un part de raó amb l’afirmació FB o Google es van fer supergrans degut a
que no es van regular. Depèn de com es reguli...potser no en el desenvolupament
de la tecnologia però si en afavorir la competència.
NOTA2: La innovació és difícil de
planificar des de l’Estat, apareix en garatges...això si, després hi ha un
ecosistema als USA d’universitats, inversors i complexe militar industrial que
genera dinàmiques pròpies d’innovació. Els Xinesos suposo que voldran copia el
seu propi sistema institucional d’innovació, per que idiotes no són. La cursa
és entre USA i la Xina mentre que Europa malgrat tenir, calers, universitat i
ecosistema no és capaç de generar innovació disruptiva (Això ho poso
entre cometes per que innovació disruptiva hi ha però al potencial europeu li
fa falta arribar al mercat i els gestors de capital risc ho saben....la ROI
europea és baixa en comparació amb altres llocs).
NOTA3: Com construir una bona AI:
Sous
Els enginyers no són tants i
costen un fotimer de calers – sous de 6 xifres el de DeepMind a Londres - amb
la qual cosa ( a un enginyer expert en AI li pagaven 1,9M$ anuals). Google i
companyia pesquen a les universitats els enginyers freakis però els que els fa
més por fa a les grans empreses tecnològiques és la investigació bàsica i el
codi obert. Aquesta barreja d’Universitats i grans empreses tecnològiques pot
provocar un alentiment de la recerca bàsica.
Els que posen contingut cobren 2
dollars com el Kenià que va sortir al Times fent descripcions pel
ChatGPT per evitar respostes desagrables. Amazon Mechanical Turk (Mireu MTURK
al Google) són treballs mals pagats en cadena per donar de menjar als
algoritmes.
Dades
Les dades es poden agafar de
Common Crowl que des de 2008 compilar totes les http que hi ha hagut. 3.150.000.000
milions de websites fins ara obertes a tothom...D’aquí es mira la descripció de
la imatge i la imatge. Amb tres o quatre
enginyers i en 6 mesos pots tenir alguna cosa per ensenyar. Laion és una associació
fundada per una alemany amb voluntaris per entrenar els algoritmes i democratitzar
la AI. De moment porten més de 5.000M d’imatges i text. Sense el Centre de Supercomputació
de la comunitat Helmholtz, el superordinador JUWELS i una comunitat de
supporters, no ho haurien pogut fer.
Meta està construint l’ordinador
més potent del món ara mateix connectant 16.000 processadors d’alt rendiment del
constructor de microxips Nvidia. Microsoft també té un super ordinador per
ajudar a entrenar Open AI i diversos models d’AI. Google ha desenvolupat els
seus propis processadors.... no es venen però els lloga 😉.
Les petites startup no tenen suficient pulmó per tirar endavant un projecte
tant intensiu en capital i amb una incertesa tecnològica tant gran....Només amb
Supercomputadores es pot fer un model d’AI que sigui robust. Els Centres de
Supercomputació més un coll d’ampolla són uns possibilitadors per les startups
i la comunitat científica.
Aquest xips sorgits de la
indústria del videojoc permet crear vídeo seqüències no basat en píxels
necessiten un nou sistema de càlcul. Nvidia va crear un nou processador GPU a
finals del noranta convertint-se amb aquesta arriscada aposta en un dels grans
fabricants de microxips. Els nous xips de Nvidia tenen capacitat per fer
càlculs de Machine Learning amb tros del mercat superior al 80% i on cada xip
surt per 10.000€. Un business per que sense els xips de Nvidia no hi ha AI. Les
dues úniques empreses que segueixen són Samsung i la taiwanesa TSMC que són les
líders del sector del Microxip. Ni posant tota la pasta del món la UE ni els
americans poden fer ombra de moment a
TSMC.
Energia
L’altre factor necessari per la
AI és l’energia, entrenar algoritmes consumeix energia, un únic entrenament per
un algoritme tipu GPT-3 suprt per 126 cases durant un any. La necessitat
energètica creix de forma exponencial. Estan apareixent empreses que intentent
fer el mínims càlculs per la AI i minimitzar la despesa energètica.
