Eleccions regionals...Compte amb els empobrits

Tot va començar quan Thilo Sarrazin (ex-SPD) va llençar el seu Deutschland schaft sich ab  - Alemanya desapareix - sobre la por a la dissolució de la identitat nacional i individual, en una societat multicultural. Jo tinc l'edició 21, regalada fa uns anys per la meva amiga grega i metgessa a Dresden, Elena.

La crisi dels refugiats ha tornat a llençar la frase sobre com l'Estat-Nacional pot afrontar crisis financera, el canvi climàtic....Els reptes són majors i l'Estat més petit. La Goretex-Republik comença a entendre que això de la globalització no només és exportar mercaderies: crisis Grega afecta a Alemanya, la guerra a Síria també, el calentament a la Xina també.....El sociòleg Theodor Geiger ja senyalava als anys 30 el "pànic de la classe mitja" i la por la seva minusvaloració - Mindereinschätzung - i és un sentiment que s'espandeix per tot el món occidental, des de Lepen a Trump. Compte amb els empobrits....

L'estrella invitada es consolida: Die Grünen

Alemanya es torna a politizar. Les eleccions regionals no només han tingut un schock amb l'irrupció de l'Alternative für Deutschland (AfD) sinó que les aritmètiques parlamentaries i aliances estan canviat de forma accelerada ja que els partits de la Gran Coalició han estat castigats. Ara fins i tot es pot plantejar un pacte CDU-Die Grünen a nivell nacional,  fins i tot Gysi - Die Linke - es planteja un pacte amb la CDU.

La òstia del SPD - amb dimissió inclosa - a Sachsen-Anhalt ( Dresden) ha permès la coalició Kenya: negre, verd i roig. Fins ara hi havia hagut govern de coalició entre la CDU i el SPD, però la caiguda d'aquest últim, ha fet que no sumin i entri Die Grünen a govern. Aquest han superat justet la barrera del 5%. Suficient. Die Linke també s'ha fotut una bona trompada però queda exclòs del govern per la CDU. La sorpresa és el 25% dels vots per AfD(!) essent segona força (!), superant el SPD i Die Linke (!).

A Baden- Württenberg (Stuttgart) han guanyat Die Grünen amb un 30,3% dels vots, una victòria històrica per l'ex-alcalde de Freiburg, Kretschmann, que renova i reforça la seva posició com a president aconseguida al 2012, quan li va fotre la segona plaça al SPD. Ara els germanets petits són la CDU i el SPD que s'ho miren espantats, especialment aquest últim que amb prou feines supera la barrera del 10%, un Kleinpartei. El pacte de la CDU i Die Grüne és qüestió de temps.

Finalment a Rheinland Pfalz ( Mainz) ha donat al única satisfacció al SPD, Malu Dreyer que havia substituït un parell d'anys abans a Kurt Becker - actual treballador d'una big pharma -  s'ha consolidat amb un 36% dels vots. La CDU fotuda....la culpa els sirians. Die Grünen s'ha fotut una bona bofetada passant del 18 a 6 diputats però suficient per poder fer una coalició amb els liberals del FDP, que resisteixen. O Semàfor ( SPD, FDP, Die Grünen) o Gran Coalició a la inversa, Sigmar Gabriel ha salvat la cara.

Merkel, l'aposta contra el temps  

Merkel arriba a la presidencia de la CDU contra tot pronòstic, no forma part de la èlit de la CDU sinó que és una outsider i fins i tot representa un cert anti establishment. Per tant, no està lligada a les tradicions de la CDU d'optimitzar el seu electorat - sense deixar espai a la seva dreta com històricament havia estat - . La gran política resta reduïda a estratègia i Machtfragen.  Molts votants clàssics de la CDU s'han apartat del partit per mantenir posicions molt pròximes a l'esquerra: la desconexió nuclear, el salari mínim o bé el matrimoni homosexual. Les diferències de programa amb el SPD o bé Die Grüne no són substancials i amb la Gran Coalició, tot ha quedat en magma on no hi ha una alternativa real a Merkel. El triomf de AfD és una rebel·lió contra Angela Merkel.

Amb la crisis dels refugiats va deixar la retòrica neutra i va començar a parlar l'imperatius morals. Es va tancar, no amb la CDU, sinó amb els seus homes de confiança a gestionar tot el cacau: moure's representaria perdre el centre polític i donar aire al SPD. La reacció de Merkel davant dels resultats electorals va ser: "aquí no passa res" cosa que els candidats perdedors de la CDU, Julia Klöckner i Guido Wolf, que estaven al costat no opinaven el mateix. Al comité executiu de la CDU, Merkel no es va sentir per aludida però al grup parlamentari  comencen a aprèixer veus discordants.

Dintre de la CDU amb prou feines hi ha hagut crítiques, excepte Schäuble o Thomas De Maziere, ministre de l'interior. El que si és un gra al cul és Horst Seehofer (CSU Bayern)  que qualifica AfD de perill existencial per la CDU (Mireu Baden Württenberg!!!!Assenya-la amb el dit), sostè que l'acollida de refugiats és un error i amaga amb ampliar la CSU fora de Bayern (!). La CDU es troba en una disjuntiva: o rectifica o continua...exit, voice and loyalty.
 

 

Fight the power: Alternative für Deutschland

 

Tothom s'ha acollonit amb les 1,3 milions de vots que han tret a les tres eleccions regionals. Entren amb un força inusituada als länders fundadors de la RFA com Rheinland Pfalz (13%) i Baden Württemberg  amb un 15% amb dos parlamentaris d'elecció directa (!) i a l'Est,  Sachsen Anhalt  el 24%, amb 24 parlamentaris dels quals 15 són d'elecció directe - majoria a la circumscripció - . No estem parlant de quatre pagesos ressentits de l'Est, Baden Württemberg (Stuttgart) és el paradigma de la Mittelstand,  una empresa exportadora a cada poble. També val a dir que l'AfD ha adaptat el discurs a cada länder: a Baden Württenberg  han posat un professor d'Economia, mentre que a Sachsen Anhalt han posat un petit empresari que arregla radiadors als cotxes...El partit de la gent menuda. Tremola.

Els principals vots de l'AfD provenen de l'abstenció, gent que fins ara no votava, però que ara veu el vot a l'AfD com una protesta contra el sistema. Ara bé, també hi ha trasvàs de vots d'altres partits, sobretot de la CDU però també del SPD i més endarrera de Die Linke.

Hi ha poca gent que es declari votant de l'AfD, però sociològicament està format per grups de gent que creu que el govern ha perdut el control amb la crisis dels refugiats, un segon grup  d'ultraliberals/conservadors ( euro escèptics que van perdre la batalla amb els anti immigració) i finalment, gent que no estava fotuda amb política però que veu els canvis socials com una amenaça: observa com puja la delinqüència, com es roba al super o com es cola la gent al metro o no li donen plaça a l'escola pública....
emocional.

La lluita a través del Twitter ha substituït les posicions per exhabruptes  emocionals, i les emocions porten a partits amb un programa maleable i amb un ideologia de vol curt. L'AfD té més seguidors a Facebook que la CDU i el SPD junts i és on els seus seguidors es formen una opinió  alternativa als mitjans establerts . Més que alliberar, la tecnologia redueix. Cap partit ha aconseguit aquest creixement en tant poc temps: a la sala de premsa a la seu de Sachsen Anhalt de l'AfD, hi havia més periodistes que militants, és més, en tot Sachsen-Anhalt tenen 240 militants, mentre que han tret 24 diputats regionals ( surt a 1 de cada 10!!!!!). La tecnològia ha reduït la barrera d'entrada a la política ( finançament, militants, locals...).

ESPEREM QUE ALEMANYA GAUDEIXI D'UNA BONA COJUNTURA ECONÒMICA ELS PRÒXIMS ANYS!!!!!!

 

PD1. En els àmbients de l'AfD, s'anomena Angela Merkel IM Erika, nom en clau d'espia per la Stasi. Tot fals.

 

PD.2. La gent s'enganxava a la política a l'adolescència i això determinava la seva posición política durant bona part de la seva vida. Les àrees d'influència d'on xuclaven els partits alemanys, s'estan assecant. La força cada cop la té més el candidat i no el partit.

Rics i pobres: la lliuta redistributiva

Porto una parell de setmanes barrinant sobre l'estudi de la Riquesa a Alemanya del Bundesbank, per que no lliga. Com pot ser que ens rescatin els alemanys si tenen menys patrimoni que nosaltres, si són pobrets: mentre que la mitja del patrimoni alemany està en 195.200€, els espanyols tenen 285.800€ i França 229.300€ de mitja. La diferència està en com es compten els immobles tant dels  espanyols, enmig d'una crisis immobiliària, com els dels alemanys, molts cops en mans públiques o cooperatives d'habitatges.

El que més sobte de l'estudi és que la mediana de la Riquesa dels alemanys sigui de 51.400€ (els espanyols 178.300€). Com pot ser que la mediana sigui 51.400€ i la mitjana 195.200€ ?????  És un indicador sobre les creixents desigualtats ( i aquí encara no hi havia refugiats).

El Llac: La Riquesa

S'acaba de publicar Verteilungskampf, Lluita redistributiva, de Marcel Fratzcher, cap del Deutsches Institut für Wirtschaftsforschung DIW, el mirall socialdemòcrata del IFO Institut. La tesis és que l'economia social de mercat ha passat a la història: les diferències entre rics i probres a Alemanya entre 1990 i 2010 s'han exiamplat i el que és pitjor: en comparació amb la resta de països europeus està al capdavant en desigualtat de patrimoni privat - Privatvermögen -.

Segons el Passauer Neuen Presse, en un estudi que li han filtrat des del ministeri d'afer socials, el 10% dels alemanys més rics ostenten el 51% del total del patrimoni net. Això el 2013, al 1998 la xifra era del 45%.  Per quasi el 50% de les llars alemanyes tenen el 1% del patrimoni net, mentre que al 1998 era del 2,9%. Tres matitzacions: com a Privatvermögen compte la Riquesa d'empreses familiars alemanyes, que per cert, generen ocupació. L'altra és que els alemanys viuen de lloguer i la última matització sobre l'estudi, la riquesa que hi surt, és la declarada.

Segons Fratzcher: el problema no són els rics, sinó els pobres: un 40% dels alemanys arriba a la jubilació sense estalvis rellevants....tot fiat a la pensió.


El riu que desenvoca al llac: els Salaris

Només hi ha tres maneres de fer patrimoni/riquesa: herència, donació i estalvi ( i al Regne d'Espanya la loteria). A Alemanya des de 1945 no hi hagut shocks destacats amb la qual cosa el sistema d'herències i donacions ha funcionat. El problema rau en els salaris, com més petits, menor estalvi i  menor riquesa.

Respecte als salaris es considera pobre aquella persona que té uns ingressos inferiors al 60% de la renda mediana disponible. A Alemanya això són 12,5 milions de persones de les quals 3,4M són pensionistes. Estem parlant de gent que cobra per sota de 892€/mes o per una familia amb dos nens 1872€/mes. Aquí hi un debat fort amb les dades: si puja la renda disponible de la mediana, també augmenta el risc de pobresa encara que no hi hagi variacions de renda, els estudiants els compten com pobres, diferencies regionals i preus: no és el mateix ser pobre a Dresden que a München...shifting sands.

Malgrat  que el 2015 han pujat el salaris reals un 2,5% ( la caiguda del preu del petroli ha afectat molt positivament), la participació del Salaris en la renda nacional s'han estancat i inclús ha disminuït des del 2004. Segons alguns estudis hi ha uns 7 milions de llocs de treball precaris, dels quals 3,1 no arriben a fi de mes malgrat treballar. La xifra que ha  augmentat des del 2004: ha augmentat l'ocupació però no la participació dels salaris en la renda nacional, ergo menor salari - depenent del creixement de la renda - i /o major dispersió salarial.

Això ho confirma un altre estudi del DIW estudia la renda diponible de les llars alemanyes entre 2000 i 2012: la diferència entre rics i pobres augmenta: mentre el 10% més ric ha augmentat un 15% , els del mig no es mouen, el 40% per sota ha perdut - real - un 4%.

La qüestió aquí és que qui entra en els treballs precaris, és difícil que surti i no estem parlant del nano que treballar al Starbucks per pagar-se la carrera. Aquests 3,1M serà difícil que escapin de la precarietat i poguin construir uns estalvis per la vellesa o la següent generació. La mobilitat social se'n ressent: cada cop és més difícil escapar de la trampa de la pobresa a no sé, com diu Fratzcher, s'inverteixi, de debó, en educació i formació.

Hans-Werner, we love youuuuuu

L'amic Hans-Werner està per la funció redistributiva de l'Estat, però no ens passem...el mindestlohn - salari mínim - generarà atur i provocarà una pèrdua de competitivitat per les empreses alemanyes. El Trade off eficiencia i equitat.... Mireu França!!!!!! Senyala amb el dit Hans-Werner, quan es pressionen els rics, es redueix el creixement: el tram més alt de l'impost de la renda és del 58% mentre que Alemanya és del 44%.

La globalització ha permès reduïr el nombre de pobres ja que s'ha invertit en països amb salaris baixos, s'ha generat creixement i al seu torn s'han incrementat salaris. Aquest raonament serveix també per Alemanya:  l'Agenda 2010 va permetre reduir les rigideses del sistema salarial, això va representar baixar salaris per tal de generar ocupació. L'economia de mercat genera desigualtats, és el preu a pagar per la seva eficiència. Fratzcher sostè la tesis contrària en el seu llibre, l'increment de la desigualtat genera ineficiències en la mesura que allunyen l'economia del seu màxim potencial.

L'augment de la dispersió del salaris bruts no ha de ser contemplat com un increment de la desigualtat a Alemanya, ja que la distribució neta, mesurada amb coeficient Gini no és més desigual que abans de l'Agenda 2010, i això és degut a que molta gent té feina en comptes d'estar a l'atur i al manteniment de les prestacions socials.

 

L'Esperança de vida

 

El Robert Koch Insitut ha publicat un estudi que ha posat els pèls de punta a Alemanya. Han dividit en cinc grups per renda i han estudiat l'esperança de vida: hi ha una diferència de 11 anys entre els homes del grup més ric i del més pobre, per tant, com més pobre ets més possiblitats tens de palmar abans d'hora. Les causes, el pobres  tenen comportaments pocs saludables: beuen cervesa i fumen, en comptes d'anar a córrer els diumenges al matí, pocs estudis, poques prespectives de futur i una tema que personalment m'incumbeix, estan sobreendeutats....i a sobre gasten poc. En definitiva, és una merda ser pobre i com diu el meu amic Cinto: la vida és quantitativa.

Nota 1: El Schäuble està content amb el Schwarze Null, el superàvit que surt al seu pressupost. Té diners per gastar i de fet, Merkel està fent força política social, jubilació als 63, augment de les pensions, la ajut per maternitat, la KITA per que els nens vagin a l'escola, Betreuungsgeld per mares solteres, el fre en els preus del lloguer i at last but not least, la introducció del salari mínim  - 8,5€/h - a gener del 2015, que ha millorat la situació d'aquells que tenien feines precàries i intenta corretgir els pitjors efectes de l'Agenda 2010.  De moment, desmentint a Hans Werner, la mesura no ha generat més atur.

Nota 2: Els impostos sobre els grans patrimonis va ser derogat al 1996 degut a una sentencia del tribunal constitucional que sostenia que l'Estat a través d'impostos sobre la renda, el patrimoni i especials no podía recaptar -se més del 50% dels ingressos d'un alemany. Els impostos sobre rendiments del capital, el gravamen dels trams més alts de la renda i així com impost de societats s'han reduït des dels anys 90.

Nota3: Estudi sobre desigultat

http://blog.zeit.de/herdentrieb/files/2015/10/wirtschaftsdienst_10-2015_Peichl_et_al_Einkommensverteilung.pdf

http://www.diw.de/de/diw_01.c.508553.de/themen_nachrichten/nach_deutlichem_anstieg_bis_2005_einkommensungleichheit_seitdem_nahezu_unveraendert.html

Nota4: Els sectors més vulnerables amb risc de pobres: families monoparentals, inmigrants i avis amb pensions reduïdes. Al Sud d'Alemanya es divorcïen menys per això potser són més rics ;).