En Draghi ens ha fotut les vacances familiars...L'any passat vaig reciclar la VISA fins el mes de novembre després d'un mes al Canadà - això si que és un bon nivell de preus - aquest any amb la paritat dólar - euro m'ha fotut el viatge per la West Coast. Així, que possiblement anirem altra vegada al Japó que fan polítiques monetàries més expansives que les del Draghi i la partitat és 1euro = 1,33 Yens (fa tres anys era de 1€=1Y) així que podrem dinar cada dia al restaurant. El que segur que no trepitjarem serà Suïssa, que després de l'apreciació del Franc Suïs a principis d'any, s'ha posat caríssim.
Schweizerischen Nationalbank (SNB) carregant-se qualsevol forward guidance que hi pogués haver, ha fotut el pal a tot aquells traders que creien que l'autoritat monetària suïssa - una institució seriosa - seria fidel a la seva paraula mantenint una paritat euro-franc suïs de 1,20 (mindestkurses). A partir d'ara, qualsevol cosa pot succeïr ens els mercats financers.
En Jean-Pierre Danthin, vicepresident del banc central suís, ha fet un conferència per justificar la mesura amb un títol força suggestiu: Quatre ficcions sobre política monetària.
Ficció 1: Els tipus d'interès nominals NO poden ser negatius (o sigui que si que poden ser negatius) i aquest marc contradiu el supòsit que els estalvis s'han de remunerar. Per Danthin, els tipus d'interès reflexen el preu pel Consum actual en relació amb el Consum futur i per tant és un preu relatiu. És possible doncs, que el consum de demà sigui més profitós que l'actual. L'anclatge al franc suïs com a moneda refugi davant les turbulències de la zona euro ha primat sobre la resta de factors com el superàvit de la balança per compte corrent o bé l'ús eficient del capital. Aquesta política de tipus d'interès nominals negatius ha de permetre restablir un cert equilibri amb la política monetària del BCE. Els bancs centrals de Dinamarca i Suècia també tenen tipus negatius.
Ficció 2: El banc central pot incrementar sense risc el seu balanç
Al setembre de 2011, el SNB va posar l'objectiu de mantenir com a mínim el Franc a 1,20 euros com a mesura temporal per evitar l'apreciació del Franc, reduïr el risc de deflació i preservar la industria exportadora. Va ser la reacció a la crisis del deute europeu. A principis de 2015 davant la política expansiva de Draghi i la restrictiva de la FED es veia clar que s'incrementaria la pressió sobre el Franc. A l'actiu del SNB les reserves de divises van pasar de 220.000 Milions de Francs al agost de 2011 a 490.000M finals de 2014, xifra que correspon al 75% del PIB de Suïssa. Aquest increment del balanç del SNB via reserves de divises implica l'assumpció del risc divisa al propi balanç.
Aquest eixamplament del balanç del SNB ha provocat que es calibrin altra vegada els beneficis i costos de la mesura: l'objectiu del SNB és l'estabilitat de preus i una reducció del balanç podria generar tensions inflacionaries.
Ficció 3: El SNB té poder il·limitat
El SNB tenen la capacitat d'imprir diner i això els fa poderosos, però es sobrevalora aquest poder: la impressió de diner només pot solucinar problemes de liquidesa a curt termini. A llarg simplement genera un increment nominal de preus.
L'estatus de independencia els fa ser objectes de critiques sobre la falta de control democràtic, però la independèndia per ella mateixa no és una finalitat, sinó que respon a un mandat específic que prové la política. Els Bancs Centrals han de passar comptes amb el poder polític - i a Suïssa el passen,article 99 de la constitució - millorar les explicacions de les mesures preses i afinar amb la transparència. La crisis ha pressionat als banquers centrals en aquesta direcció....el que abans se sobreentenia, ara en demanen explicacions.
Ficció 4: L'estabilitat financera és una utopia.
La crisis financera de 2009 va deixar entreveure que hi hauria un canvi regulatori que finalment no s'ha donat i que ha generat un gran escepticisme sobre la capacitat de regular el sistema financer. Segons Danthin això és fals: com més informació sobre l'estructura i la dinàmica del sistema es té, millor es configurar la regulació, ja que la incertesa és menor sobre el mix d'instruments a aplicar.
L'estabilitat financera és una questió de voluntat política. Encara que hi hagi informació completa, aquesta pot ser insuficient si no hi ha voluntat política per aplicar mesures especifiques.
El Danthin per això es mulla i identifica els punts que poden generar inestabilitat financera a Suïssa: el bancs i la problemàtica del Too big too fail ja que el sector financer és una part molt significativa del PIB suïs. S'han aprovat mesures per incrementar el capital, millorar la liquidesa i diversificar riscos (2009). També identifica riscos en el mercat hipotecari (tothom vol comprar actius a Suïssa) s'han reduït via increment de capital (AZP).
A l'informe del primer trimestre de 2015 del SNB declarar pèrdues en les reserves de divises per valor de 29.300 M CHF degut a la apreciació del franc. Cal veure si té sentit o no els guanys o pèrdues en un banc central: el banc central de Txèquia ha operat durant 10 anys amb uns Fons Propis negatiu sense cap mena de problema....és més, els bancs centrals tenen tendència als beneficis ja que ben bé no han de remunerar passius i en canvi a la part d'actius - per exemple els bons de la FED- si que generen ingressos:
POTSER PODRIEM TREURE EL BCE A BORSA!
NOTA0. Per si estaveu al bar de la facultat i no vau anar a classe....el balanç d'un banc central es composa d'actius
ACTIUS PASSIUS
__________________________________________
1. Reserves de divises i Or 1. Cash
2. Crèdits a Bancs 2. Dipòsits de Banc
3. Actius (p.ex. bons del estat 3. Capital
___________________________________________
NOTA1: la conferència i l'informe trimestral del SNB
http://www.snb.ch/de/mmr/speeches/id/ref_20150519_jpd/source/ref_20150519_jpd.de.pdf
