Mort i ressurrecció: Startup's

 

Aquest últim mes he treballat força amb les propostes NEOTEC del CDTI,  són subvencions on es presenta un pla de negoci d’empreses de base tecnològica. Les propostes eren bones però em va cridar l’atenció un nano que en prou feines un any i mig des de la creació ja estava facturant 50k de MRR amb la seva solució d’intel·ligència artificial per e-commerce. La proposta que presentava pel NEOTEC era de Digital Health i això no acabava aquí per que tenia previst anar obrint verticals. Aquestes són les noves empreses del IBEX (abans que els funcionaris del Estat els hi fotin mà).

 

El Sillicon Valley, indicador avançat

Un dels inversors històrics del Sillicon Valley va fer un twit aquest mes abril que va fer tremolar la vall. Les bones empreses tenen el doble del personal necessari. Les dolentes tenen 4 o més vegades personals.  Vuit setmanes després queia el S&P 500: el productor de xips Nvidia, que havia crescut un 466% ha perdut un 50% des de gener, Zoom i Shopify han caigut vora un 70% i les estrelles tipus Alphabet, Microsoft o Apple comencen a trontollar mentre els inversors tornen a descobrir CocaCola i  els fabricants de crema de cacauet.

L’empresa de mitjans de pagament Fast havia aixecat 120M$ amb centenars del treballadors tanca. Seguint les passes del fabricant de cotxes elèctrics Last Mile Solutions. Tot allò que abans semblava audaç i atrevit ara és una llosa.  El CEO de Bolt proclamava la setmana de 4 dies per captar talent mentre animava als seu treballadors a comprar accions de l’empresa amb un crèdit que havien de pagar si deixaven l’empresa en noranta dies. I ara Bolt valorada en 11.000M$ ha fotut fora un terç de la plantilla...Si un Product Manager de Twitter de 23 anys li pagaven 180.000$ any ara no contracten a ningú i això ha passat en qüestió de setmanes. Mentre l’economia americana necessita personal, el sector Tech ha tancat la porta. 

Musk també vol reduir un 10% la plantilla de Tesla però com que no pot, el que volia dir és reduiria els salaris. No ho havíem entès. Twitter té 8.000 treballadors i no tothom sap que fan. Uber després d’any de pèrdues s’organitza en units econòmics, fer-les rendibles per després escalar. Bird ha reduït un 25% la plantilla. Als Sillicon Valley directament està en mode pànic: acomiadaments, les rondes s’aturen, les valoracions cauen i les accions també.

 

Gorillas entre la boira

 El CEO de Gorillas va aixecar al març de 2021 un ronda de 290M€, va plorar quan ho va anunciar al seu equip mentre passava a ser un unicorn. Dels 600 treballadors que té a la central de Berlin, 300 van marxar a finals de maig. En les presentacions el CEO ja no parla d’intel·ligència artificial per anticipar les comandes sinó de rendibilitat i tornar al pinyol del negoci. 50M€ perd Gorilla al mes i la demanda ha caigut des del mes de març mentre a la caixa li queden 300M€. Els inversors ja no volen posar més pasta i això no només passa a Gorillas sinó a multitud d’empreses en la seva situació: Canopy Growth – Cannabis - , Klarna – mitjans de pagament; Better – oferent d’hipoteques – o bé el competidor de Gorillas, GoPuff.

Comença el cicle recessiu per les startups i no diu jo, sinó Early Bird que porta 25 anys en el negoci. Durant els bons temps, s’esperava que la startup en menys de 5 anys sortís a Borsa i tothom fés un èxit multiplicant per 5 o 7 o 8 el capital invertit.  El moment de veritat s’apropa - diu Sequoia Capital - i moltes de les empreses que necessiten capital per funcionar, moriran. S’apropa una espiral de destrucció i amb aquesta, una pluja d’històries de balanços maquillats, discoteques i mala gestió.

Enguany s'han invertit 6.000M€ a les  Startup alemanyes, un terç de la xifra de 2021 i és la primera vegada que cau el nivell d’inversió des de 2016. Èxits i les sortides a Borsa s’han reduït fins a 49 aquest any amb un retorn als inversors de 400M$ quan durant 2021 el retorn ha estat prop de 20.000M$ segons PitchBook.  El problema també és que les startup europees bones que surten a Borsa, surten als USA, com Biontech o bé Curevac però també Lilium un taxi volador o bé Sono Motors que fan un cotxe electric cotitzen al Nasdaq.  

La política econòmica al rescat

Finalment, tots cagant-se en la burocràcia de l’Estat i la meitat de les startups sense finançament públic i amb les rondes de fons dopats amb finançament públic, no farien res. Robert Habeck, superministre d’Economia i Indústria ha presentat les 28 mesures en el seu esborrany pel pròxim decret de suport a les Startups.

Els fons de pensions i asseguradores podran invertir en startups, i fins i tot, s’està estudiant un coeficient d’obligatorietat alhora d’invertir en fons de capital risc i axí com private equity. A Alemanya hi ha a 2022, 25 unicornis amb objectiu de doblar-los al 2030 - i això que els unicornis ja han passat de moda. De les 20 grans startups europees el 63% està participada per fons americans o bé asiàtics amb la qual cosa el mercat del capital risc a Alemanya ha crescut però encara està lluny d’una gran potència. Per això el Ministeri posa 10.000M€ en els fons de capital risc esperant mobilitzar 30.000M€ fins a 2030 i flexibilitzar la sortida a borsa de les startup.

L’esborrany reconeix l’impacte positiu de les start up en el canvi de model energètic i protecció del clima de fet es volen crear Hubs específics per aquests verticals ( Startup Transition Hub, Future Energy Lab) i crear Living Labs on societat civil i científics afrontin reptes concrets. 

Entre les accions més destacades la música de sempre: facilitar transferències de IT així com la creació de Spin off de la universitat així com la creació cupons per aplicar Intel·ligència Artificial a les Startups. Afavorir la compra pública de l’estat – 100.000M€-  per promure la innovació i facilitar que es presentin les startup a Challange públics així com accés a dades públiques (des de la qualitat de l’aigua fins a dades mèdiques seguint l’exemple anglès de les Companies House). També és vol fer un Marketplace d’aplicacions en plan CrunchBase per evitar que tothom desenvolupi la mateixa aplicació.

I at last but not least, la retribució en accions del personal – stock options i phantom Shares les anomenades Dry Income - claus de la companyia també serà alleujat fiscal però tributarà en tant s’obtingui liquiditat per la venda de les accions.

 

HI HAURÀ CRISIS I MORTS EN EL MÓN STARTUP, PERÒ EN SORTIRÀ REFORÇAT, COMPREU BARAT EN ÈPOCA DE CRISIS. BON ESTIU!!!

 

NOTA0: Les dades 😉.

https://www.gov.uk/government/organisations/companies-house

https://www.data-infrastructure.eu/GAIAX/Navigation/EN/Home/home.html

NOTA1: La relació de forces entre inversors i bones empreses s’ha girat, en bones empreses, els inversors ni negociaven el shareholders agreement mentre que ara apareixen les empreses orfes que no troben inversor. Els fons estan revisant el seu portafoli...només sobreviuran les que siguin rendibles o les que estiguin més aprop de la rendibilitat. Les startup més joves hauran de ser més disruptives, està més aprop de mercat i ser mes independents financerament mentre que les que estan per la tercera o quarta ronda ho tenen més pelut. I el temps entre ronda i ronda serà més llarg i es miraran més el burn rate.

NOTA2: Molts corporates també tremolen amb la crisis de les startups per que han fotut forces calers per impulsa el canvi electric a l’automoció o bé empreses biotech. Segons un estudi de Lerner i Kortum demostra que cada dòlar invertit en startup genera més innovació i patents que en els departaments de I+D de les empreses establertes. Els corporates seguiran invertint en startups.

NOTA3: El CEO de Gorillas abraçada arbres i fa sessions d’hipnosis per motivar-se a ell i la companyia però ho té força pelut. Gorillas volia tancar un ronda de 630M€ a març, el CEO ha estat tot l’estiu buscant calers fins i tot a Goldman Sachs al powerpoint posava que el corona virus havia potenciat determinats negocis que només els més forts podrien sobreviure....tot amb un creixement en stick i comparant-se amb Nike i Apple. Els inversors han deixat d’afluixar la mosca i Gorillas es va retirar d’Italia, Espanya, Bèlgica o Dinamarka on en prou feines venien i tenien forces despeses d’establiment mentre a la central d’alemany fotia fora 300 treballadors i 100 ciclistes. Concentrar-se en la rendibilitat és el nou mantra però no és suficient per una nova ronda: estan cremant 50M€ i tenen caixa de 300M€ amb la qual cosa els hi queda morir-se o fusionar-se a preu de saldo. Això si, la mesura per millorar la rendibilitat és que els ciclistes que corrin més siguin els que més comandes rebin....Compte pels carrers a partir d’ara.

NOTA4: A part del dèficit en capital es necessita talent i es demana flexibilitzar els requisits d’entrada per mà d’obra qualifiticada, es parla d’una VISA TECH. Hi haurà obligació a secundaria de saber programació i es busca apropar els alumnes a les startups. Hi ha 415.000 ocupats a les startups alemanys i s’espera que a 2030 siguin 900.000.

Com està el món: Geopolítica, Globalització i Finances

 

Fa un mes es va reunir el G7 amb un agenda entretinguda: tots els pronòstic econòmics sostenien que la pandèmia era una petita nafra i que començava un cicle econòmic brillant. Però no, i comencen a caure veritats profundes com que la globalització, la dependència entre els estats comportava una millora de benestar per tots els participants automàticament. Cada cop el món havia de ser més occidental, més democràtic, més liberal i més modern. Més lligams econòmics i valors compartits fins que va arribar la geopolítica.

No és nou, Trump o Bolsonaro, el Brèxit, els tancs a Ucrania...De 2008 a 2019 el comerç mundial s’ha reduït un 5% mentre la crisis d’Ucraïna ha afegit un 1% més cap avall. La inversió mundial també s’ha moderat de 2016 a 2019. No només amb l’intercanvi comercial es canvien els valors d’una societat. Des de 2010 el nombre de democràcies s’ha reduït i cada cop tenen més èxit econòmic els països més autocràtics: Xina, Turquia, Rússia.... La indústria alemanya ha construït i invertit en fàbriques arreu del món en base a unes regles del joc que ara s’estan trencant. El benestar alemany trontolla.

 

Jacob Viner ja no està de moda

Biden instava a les empreses a produir als USA i no fora en el seu discurs anual mentre Yellen sostenia que s’havia de comerciar principalment amb països “amics”.  Per no parlar del que diu Kissinger, l’amic del xinos. Les empreses amplien capacitat, marxen de la Xina i la divisió Internacional del treball canvia. Fins i tot, el pobre Jerome Powell afirma que la globalització va cap enrere.

Mira que el proteccionisme era profundament ridiculitzat pels economistes i ara marramiau, tothom es pregunta fins a on hem de ser dependents de tercers – des de les matèries primes fins la sobirania tecnològica - però ja és massa tard. Els alemanys s’han afartat de vendre Mercedes a la Xina com per ara posar-se proteccionistes. El nou model econòmic és un Estat més fort: els Fons Next Generation tant crítica a la Xina com a economia d’Estat, van per aquí. La ineficiència, per dir-ho finament, en el seu repartiment també deu passar a la Xina.

La política exterior alemanya està angoixada amb aquest nou ordre de les coses: visites a Qatar, USA o Israel per buscar un nous partners i un nou model econòmic. Des de 1990 s’ha multiplicat per 4 els béns i serveis depenent de l’exterior – obertura – mentre que la renda per càpita ha augmentat un 50%. El que s’estan jugant és el  seu benestar.

Les vendes de les empreses alemanyes baixen a la Xina, es venen menys màquina-eina i això de la desglobalització posa els pèls de punta a un economia que s’ha aprofitat fonamentalment d’això. El benestar alemany depèn de la globalització i per formular un nou model econòmic tenim els Verds alemanys per guiar-nos en tot aquest laberint: els xinesos han utilitzat el aufschwung econòmic per posicionar-se geostratègicament i s’ha de tornar a la política exterior alemanya clàssica. Si volen inversions europees que comparteixin els valors occidentals. De fet, al Maig el Bundesregierung va reduir inversions de VW a la regió dels Uigurs per la repressió de les autoritats xineses. És dels pocs països del món amb un balança comercial positiva amb Xina ( 6.600m€ a 2021).

La forma fina de dir autarquia és reduir dependències, segons va sostenir Scholz a Davos i buscar aliats fiables. No cal dir que reduir determinades dependències porta a una guerra d’aranzels i inflació.  L’aliança entre Xina Rússia, Sud-àfrica, India i Brasil posa els pels de punta a Scholz, ja que pot cear un poder compensatori al G7. El que si que estan d’acord tant Habeck com Scholz és que la primacia del mercat s’ha acabat.

 

El mercat de capitals

Si hi ha algun guanyador de la globalització és penya tipus Larry Fink, el CEO de BlackRock que governa sobre 10B$, quasi el triple que el PIB alemany ( 4,2B$ a 2021) creat al 1988 amb un estratègia clara xumar tot els calers que pugui, invertit barat a tort i a dret  i aprofitar-se d’un mercat alcista. Fink va reconèixer ràpidament la identitat entre mercat de capitals i globalització fluint un quantitat de capital fins aleshores desconeguda. Accions, deute, derivats es negocien en milisegons a qualsevol lloc de la terra i Nova York, la catedral per retroalimentar la maquinària en un mercat a l’alça.

BlackRock és accionista de 33 de les 40 principals empreses del DAX alemany mentre pel despatx de Flink desfilen Banquers Centrals i caps d’Estat. La seva carta als inversos és una espècie d’homilia anual per la religió capitalista i enguany afirma que la invasió de Rússia canvia les regles del joc: les empreses produiran més a prop dels seus mercats, encara que sigui més car però sigui més segur. Les empreses cada cop estan més qüestionades en una dimensió més moral i política que la maximització de beneficis. Beneficiats seran Mèxic o Brasil, països on es “respecten” els drets humans. Tot això és car i els preus pujaran almenys els pròxim 2 o 3 anys fins que les capacitats de producció s’ajustin.

El paio de BlackRock és sensible al planeta i creu que cada cop més serà un tema central en la política i demana a les empreses invertides per BlackRock sostenibilitat ( ara entenc per que tothom parla de sostenibilitat, i és per que ho diu el paio de  Black Rock). Fink no dubta que mourà la seva força per modificar l’ordre polític, qui vulgui entrar al mercat de capitals haurà de complir i s’ha vist clar amb la invasió d’Ucrania: Rússia ha  quedat exclosa del mercat de capitals i centenars d’empreses han fotut el camp i no només per les sancions sinó per que els stakeholders ho han exigit. Un missatge dirigit a la Xina.

Recomana a Europa desconnectar-se de la Xina i crear el seu propi bloc. Les empreses tecnològiques venen de Corea, USA o la Xina no d’Europa i això ha de canviar: han d’invertir més en tecnologia.

 

Europa: vol i dòl

Von Der Leyen vol convertir el mar del nord en una gran central elèctrica plena de aerogeneradors. Diuen que l’economia Xina és paraestatal, doncs  nosaltres no som menys i fotem calers en aerogeneradors, amb cada aerogenerador s’acaba la dependència del gas rus i comença la  dependència tecnològica xinesa ja que dels 15 productors de turbines mundials 10 són xinesos, per no parlar d’un fotimer d’empreses xineses que produeixen components claus. Al 2030 hi ha d’haver 30 Gigawats (equivalent a 20 centrals nuclears) i una inversió de 30.000M€ mentre s’intenta que els xinesos quedin exclosos dels concursos ja que no compleixen amb els drets humans. En qualsevol cas és difícil que els calers europeus no passin per Xina via proveïdors d’empreses europees o bé, via filials: ABB té 27 empreses a la Xina i algunes fan software de distribució d’electricitat. Cal recorda que Huawei va quedar exclosa del 5G a Europa.

Von der Leyen vol fer l’impossible per convertir Europa en actor polític mundial. Estat de dret i creixement econòmic ja no van de la mà, apareixen noves dependències tecnològiques al Sillicon Valley mentre caps estats autoritaris que no s’atenen a regles ni als pactes arribats: des de Trump que va calificar els cotxes europeus de problema de seguretat pels USA o bé Xi Jinping que vol desbancar les empreses europees de determinats sectors.

Von der Leyen parlar de sobirania, una reforma europea que permeti a Europa tenir les seves pròpies regles i valors i que no ens les imposin des de fora. El funcionaris europeus han fet un llista de quins productes i serveis claus depenen d’empreses de fora de la Unió...el 90% del cloud computing depèn d’Amazon i Microsoft, Europa només té un 10% del mercat de semiconductors. La dependència Xina és la que més preocupa: es necessiten les matèries primes xineses per produir les turbines dels aerogeneradors, les plaques solars o bé el motor elèctric. Mentre que grans empreses europees tipus LVMH o VW tenen un dependència total amb el mercat xinès ( un de cada cotxe de VW es ven a la Xina).

La base industrial europea s’ha basat en l’energia barata de Rússia, la mà d’obra barata de la Xina i els semiconductors subvencionats de Taiwan. I no és que fossin babaus els europeus, sinó cobdiciosos – dit per la comissaria danesa europea -. El problema rau en com combinar els tractars de lliure comerç tipus CETA o el TTIP i ser més independents...Despendre’s de Xina i seguir venent-li VW. La línia és molt fina i els europeus estan dividits: els francesos – Thierry Breton - volen recuperar la fabricació de semi conductors a base de subvencions si fa falta mentre la representant danesa – Alemanya – vol diversificar proveïdors. Diversificació versus contra Autarquia.

Materies Primes

El Regne d’Espanya ja era rica al segle XIX amb minerals també ho és al XXI, hi ha níquel i cada cop sentirem que s’obren més “mines”. Si es vol seguretat en els subministres també s’haurà de pagar i VW està diposat a pagar-ho per que ha creat un comitè de crisi per seguir les matèries crítiques per la fabricació de components del cotxe elèctric i ja no necessiten pas el petroli d’Aràbia saudita ni de Rússia sinó cobalt del Congo i Liti d’Austràlia o Xile. Però  és clar la majoria de matèries primes es transformen a la Xina tant el Cobalt ( 66%) com el Liti  (58%)...i que passa quan la Xina digui que puja el preu??? S’acaba la electro revolució.

Niquel hi ha a Suècia i Finlàndia. Liti a Espanya i Àustria, manganès a Txèquia però el Cobalt és més complicat. És impossible una autarquia de matèries primes, amb el Liti es pot arribar a cobrir un 25% de la demanda interna però es necessita a Austràlia i Sud Amèrica per cobrir la resta. La pròxima idea que li passi pel cap al CEO de VW és obrir mines pròpies i intentar substituir els microxips taiwanesos en cas que Xina ataqui la illa. La clau de la independència és la fabrica de bateries i VW ja n’ha construÏt 6 a tota Europa i només cobreix el 20% de la demanda de l’empresa...el 80% hauran de ser proveïdors externs.

Malgrat tot, les grans innovacions del cotxe autònom no es produeixen a Martorell o Wolfsburg sinó a Tel Aviv, California o Taiwan. El CEO de VW diu que si Europa perd el control de les dades del cotxe elèctric serem dependents de la Xina i USA i aposta per convertir la seva filial de Software Cariad en una gran empreses de software tipus SAP però la presentació del nou sistema operatiu per la conducció sempre s’ajorna mentre Tesla i els competidors guanyen terreny.

 

El Xinesos

Adidas ha venut 1 terç menys a la Xina durant l’últim trimestre de 2022 i no sembla que això canvií ja que es produeix el Guochao, la traducció xinesa del America First i que significa que els xinos compren només productes xinesos. El temps on les marques estrangeres eren rebudes amb els braços oberts han volat. Amb volum de 245.000M€ és el principal partner comercial exterior però l’antipatia és mutua. Les multinacionals alemanyes tenen problemes per cobrir les vacants a la Xina, cap Europeu vol anar a treballar a Xangai, les enquestes de les cambres de comerç americanes i europees mostren que tres quarts de les empreses no creuen que la Xina no és un lloc atractiu per invertir. El catalitzador de tot plegat ha estat el covid, la els  lock down i tot plegat.

Als Xinesos els hi agraden els iphone, el bistec australià i les adides però des de la pandèmia és molt difícil viatjar a l’exterior, la informació està molt filtrada i veuen com occident té enveja de l’èxit aconseguit pels xinos. Xi Jinping va reaccionar a Trump amb els dos cercles: reduir la dependència exterior i augmentar la dependència de l’exterior amb la Xina mentre que el consum intern s’havia de cobrir amb productes xinesos per evitar xocs. Evitar les importacions de tecnologia estrangera – semiconductors - i passar d’una economia de producte final a la de components.

Amb aquesta estratègia, si hi ha algun embolic, les sancions a la Xina no faran efecte mentre la indústria europea se’n va a norris. La lliçó pel Bundesregierung és clara, no és suficient la integració econòmica per moure el món.

No hi ha res com tenir Covid per llegir la premsa alemanya fons!!!!

 

Com gestionar la inflació: primera part

I tornem a la por... ens esperaven un parell d’anys magnífics després de la Pandèmia i ara tothom està acollonit: que si els USA, la Guerra de Crimea, el Nasdaq i l’element que ens toca més directament....La inflació. Al maig 7,8% internaual, al  7,6% juny i això que s’ha moderat per la rebaixa de la benzina.

Si la inflació no és un fenomen transitori, erosiona directament a les classes mitges: cada cop fa més mandra agafar el cotxe, anar al super i ja no entro a parlar amb el segment més dèbil de la societat: famílies monoparentals, mal jubilats o els del treball precari. A Alemanya aquest grup el conformen 13,8M de pobres.  En resum, la confiança del consumidor està totalment trencada.

I la cosa s’embolica políticament, torna la por als populistes mentre la gent reclama mesures: 17.000M€ han posat el govern alemany. Ha pujat el tram exempt per ajudar a les rendes més baixes (3.100M€), reduït del cost de la llum (6.600M€), mantenir a 9€ la T10 i rodalies ( 2.500m€), la rebaixa de la benzina (3.200M€)....

 

El responsable de la inflació: la política monetària

La política monetària expansiva dels últims 10 anys ha estat el fonament per la inflació actual: sense la injecció d’euros, lliures i dòlars, famílies i empreses no podrien pujar preus. El preu de l’energia s’hauria de compensa amb la baixada d’altres productes si la massa monetària es manté constant: omplim el dipòsit més car i estalviem en menjar.

Per la banda de l’oferta, està clar que l’impacte de la pujada del preu de l’energia impulsa el nivell de preus amunt. Les empreses d’energia estan al llindar de la bancarrota – alguns periodistes parlen del Lehman Brothers de l’energia -  ja que en prou feines poden traslladar la totalitat de l’augment de preus al consumidor final. Robert Habeck vol crear una central de compra pel gasoil a nivell Europeu i també del gas.....tremola Gas Natural. Els alemanys ja estan estudiant el que passa al Regne d’Espanya amb el Impuesto Especial sobre la Electricidad (IEE).

Els altres vectors passen reestructuració de les cadenes de producció de les empreses – matèries primes - i l’acumulació d’estalvis durant la pandèmia que han disparat la demanda de béns i serveis. Sense una política monetària expansiva, els increments de preus serien molt més limitats.

La intervenció estatal per aturar la inflació embolica encara més la troca: les mesures per incrementar la capacitat adquisitiva molts cops comporten una major inflació, i en el millor dels casos és neutre. La reducció de la fiscalitat a la benzina i la baixada artificial de preus, genera una major demanda tal com mostra l’explosió de preus del Diesel (increment del 55%).

La proposta del ministre d’agricultura de Die Grüne de reduir l’IVA de determinats productes alimentaris, és una altra mesura inútil  a la llarga ja que la baixada artificial de preus fa incrementar la demanda i amb ella altre vegada els preus fins arribar on estàvem. Res que no hagi explicat Stigler fa 70 anys – algú faria bé en recuperar els clàssics 😊-.

La gran eròtica del poder polític és intentar congelar preus via el BOE, cosa que va intentar Nixon i va fracassar estrepitosament. Tranquils, als polítics d’esquerres també els hi passen aquestes coses. Quan un polític congela un preu, els oferents redueixen la producció ja que tenen menys beneficis o inclús pèrdues i per tant es hi ha escassetat i colls d’ampolla. Quan les restriccions s’acaben, els preus es disparen per recuperar els calers perduts.

 

Scholz en contra l’oferta i la demanda

Scholz es prepara per un pacte de rendes a costa de l’Estat, ja que vol moderar les peticions d’increments salarials dels sindicats amb ajudes mentre els empresaris es freguen les mans. Durant els propers 6 mesos es negocien els convenis col·lectius de la indústria química, metall i electromecànica i els xupatintes dels serveis públics. Total 7 milions de treballadors. Els jubilats també aixequen la mà i els que reben ajudes socials també i tots amb raó però clar el Finanzminister ha de triar. Lidner per això té plans: moure els trams del IRPF d’acord amb la inflació per evitar la “kalte progression”  i mantenir neutre el IRPF fent que sindicats i treballadors no demanin increments salarials.

La proposta de Scholz que els empresaris donin una “extra” lliure d’impostos als treballadors per compensar la pujada de preus, no ha agradat gaire als sindicats: volen pujades sostingudes en el temps i no una paga extra puntual argumentant que el següent any els preus es mantindran. Com que els empresaris ja pugen els preus pensant en la pujada salarial, ja estem fotuts en l’esperial inflació-salaris.

L’experiència econòmica dels últims 40 anys de lluita contra la inflació demostren que qui té la clau és el BCE i que la resta són experiments per entretindre a la opinió pública i vendre diaris. La pujada de tipus, es carrega la demanda i molts cops l’economia entra en recessió...vaja l’aterratge suau. Tots els banquers centrals occidentals van haver de passar per aquí tard o d’hora i aquí ve la lliçó que saben els americans: com més tard pugis els tipus, pitjor...més llarga serà la crisis.

La contradicció clara que ha d’afrontar el BCE és que si puja tipus, els països del sud les passaran putes. Però si es vol acabar amb l’espiral inflació-salaris, el BCE pot anunciar un pujada forta de tipus i sindicats i empreses poden tallar l’espiral si es veuen abocats a una possible recessió. El joc de les expectatives.

Si el 2008 el BCE va mostrar falta de decisió, ara també sembla que anem pel mateix camí per que amb la pujada del 0,25% i la compra dissimulada de deute italià (diuen del sud d’europa per no embolicar) no són mesures massa contundents.

 

NOTA0: La previsió de creixement del PIB alemany és del 1,5% al 2022. Les hipòtesis subjacents es basen en que el Nord Stream 1 porta encara un 40% del gas rus com passa actualment. Si es tanca l’aixeta, la caiguda del PIB pot ser superior al 12% amb 5 milions d’aturats segons un ThinkTank de München.

NOTA1: La típica broma dels economistes, juntes a 10 economistes i tens 11 opinions diferents i com a mínim dues representades per Keynes. Han preguntat a 111 profes d’economia i han donat 14 raons per explicar la inflació actual.

NOTA2: Els polítics tenen una papereta complicada per que posar-se a explicar fonaments d’economia per Twitter no és tan fàcil com en Rufian ens fa creue. Han de fer mesures pels titulars de premsa i el poble menut. He vist força coses d’aquestes com la subvenció per autònoms que equivalia a llençar els calers, literalment.

NOTA3: A Alemanya no hi ha el referent dels Pactes de la Moncloa i aquests tipus de pactes han fracassat històricament: ni a les empreses ni sindicats els hi mola que l’Estat determini els salaris.

NOTA4: L’esperit de la coalició és no gravar a les rendes mitges per això aquesta crisis és una excusa perfecte per introduir un impost de patrimoni o bé l’impost de successions a les rendes més altes. La resistència del FDP és molt dura, no volen pujar impostos i a més l’impost de patrimoni és un embolic que afecta bàsicament a empreses, es recapta poc i en època de crisis té efectes encara més negatius.