dilluns, 25 de novembre del 2019

El futur del sector automobilistic Alemanya....NEGRE


El 4 de novembre ha començat la producció en serie del ID.3 el primer cotxe elèctric VW. A partir d’ara es fabricarà a Sachsen 1.500 cotxes electrics diaris, o el mateix, 330.000 unitats anuals. El ID.3 vol esdevenir l’escarabat del segle XXI i el the begining of the end del motor d’explosió ja que al 2040 tots els cotxes de VW seran elèctrics.

La por al canvi climàtic s’ha afrontat des de dues òptiques: reduint les emissions contaminants o bé la negació – l’escàndol de les emissions -. Justament el Dieselgate ha impulsat el canvi tecnològic però arriba massa tard.  S’han concentrat a vendre tants cotxes al xinos i americans com han pogut però sacrificant la inversión tecnològica. La crisis del 2008 va ser massa curta pel sector automobilístic i no se’ls va obligar a canviar.  Estan sortint empreses a Califòrnia i a la Xina molt - vinculades al Estat - que deixen tecnològicament enrere Alemanya. Els alemanys creien que la digitalització era un nou ingredient per millorar els cotxes convencionals i no es posava en qüestió el model de negoci....Amb els nouvinguts, el core business deixa de ser el cotxe i passa a la mobilitat i la digitalització. Els Tesla tenen un supercomputador que permet una conducció autònoma fiable, mentre que els xinos no estan interessats en els cotxes sinó en la mobilitat.



Waymo

Mercedes té un departament anomenat CASE, Connected Autonomous Shared Electric, quatre en un. Des de 1915, el Mercedes  es fabriquen a Baden Württemberg, on hi treballen 25.000 persones i no paren de buscar noves idees. El CEO de Daimler, ho té clar, s’han de desenvolupar les quatre línies paral·lelament per que especialitzar-se en una branca és molt perillós. Al 2018, Daimler  va invertir 9.100M€ en I+D+i, però mentre aquests investiguen, a  California i la Xina desenvolupen.

L’empresa de cotxes autònoms de Google, Waymo, necessita intervenció del conductor cada 18.000 kilometres. Waymo té 111 cotxes autònoms pul·lulant pels USA, General Motors 162 mentre que BMW té 5 i Daimler 4. Dels 5 de BMW, en prou feines han fet 65 km en total i han necessitat intervenció humana al kilòmetre 8. Daimler al 2,4km. Menys mal que Waymo no té dintre dels seus plans fabricar cotxes sinó que vol vendre la seva sol·lució de cotxe autònom. A Phoenix els cotxes de Waymo ja van sense conductor de seguretat.  Un conductor mig americà condueix 25.000km anuals però amb un cotxe autònom, el seu ús es multiplica per 4 o per 5, simplement no ha de dormir. Això permet reduir el nombre de cotxes en circulació. El business doncs, no està en vendre el cotxe sinó en els kilòmetres que condueix i serà força baratet per que no hi haurà cost de personal dels taxis i la logística de kilòmetre zero canviarà.  Ningú sap ben bé quan passarà això, si el 2025 o bé el 2050, però passarà.

VW, BMW o Daimler no tenen capacitat per innovar amb el seus propis recursos tant ràpidament com evoluciona el sector i no poden posar-se a dominar  les múltiples tecnologies aplicades, tipus anàlisis de dades, intel·ligència artificial, reconeixement de veu, sensors, escàner làser, radar, navegació...tot això amenaça deixar els grans fabricants de cotxes com simples proveïdors de carrosseries. I aquí comença el dilema: sense cooperació no pinten res però a la llarga es poden quedar com simples proveïdors.

I llavors comencen a pensar en comprar startup’s o entrar com accionistes a Waymo, però problema: Waymo té una valoració de 250.000M€, el mateix que VW, BMW i Daimler junts. Encara no ha arribat el iPhone Moment i les possibilitats continuen obertes  en la mesura que no hi ha cap estandardització de tot plegat.



Tesla

Elon Musk ha creat una fàbrica completament robotitzada per construir el Model 3 de Tesla  des de principis de 2018 i que permet visites només als propietaris dels Tesles. El lema de la companyia és accelerar la transició cap a les renovables. Això és com el comunisme, té més a veure amb la religió que amb una empresa. Els treballadors se senten que estan fent quelcom important i Musk ja anunciat per twitter que vol enviar el motor l’explosió al lloc que li pertoca: al museu.  Mentre tothom discuteix sobre el cotxe elèctric, Musk ja ha col·locat 14.000 punts de recàrrega per tot el planeta.

Tothom se’n en fotia quan va comprar la fàbrica de Fremont Ca., a Toyota. La fabrica sembla una sala blanca d’un hospital on hi treballen 9.000 persones, de moment, per que l’objectiu de Musk és substituir el màxim de personal que pugui mentre la majoria de la plantilla es dedica a programar els 1.100 robots què hi ha a la fàbrica. Molts alemanys es pensaven – jo també - que Tesla era un fake, que només cremava milers de milions de dòlars però aquest trimestre ha donat beneficis. Malgrat està a llindar del col·lapse financer, els problemes per escalar la producció o bé els problemes amb la bateria elèctrica...el resultat és prou bo per que els alemanys estiguins acollonits: els Tesla tenen millors bateries elèctriques i sobretot sobretot el seu software és molt molt millor. Funcionen tipus Iphone amb actualitzacions sense que passin pel taller – over the air Update - i això té forces conseqüències ja que poden reduir el temps de frenada amb una actualització del software. El disc dur d’un Tesla equival a 150 PC. Hi ha tot un excèrcit d’enginyers informàtics generant aplicacions pel Tesla...hi ha una en la que pots cridar el cotxe pel mòbil, o bé  una altra on el cotxe s’aparca sol o mode guaita on filma i grava tot el que passa al voltant i apareix pel Youtube, literal.  Encara que Tesla faci fallida els cotxes no seran el mateix.  Tesla produeix 100.000 cotxes elèctrics per trimestre cosa que no fan ni VW, Daimler ni BMW. De fet, tant Daimler com VW es van posar a comprar a accions de Tesla fa temps...ara s’han posat a combatre-la.

BMW té 1.500 investigadors mirant-se Waymo, Tesla...Els enginyers alemanys es resisteixen a creure que un cotxe serà un suport metàl·lic pel software. De moment tenen l’esperança de ser els partners de les empreses de software però això sona més a wishfull thinking que a estratègia empresarial.



Els xinos: electromobilitat

Ho fien tot a al electromobilitat, per que no és viable que cada xino tingui un cotxe. Per això estan construint carreteres pels cotxes autònoms o bé impulsant els grans fabricants de bateries elèctriques  (BYD i CATL) que produeixen tres vegades més que la resta món. Beijin només té 130.000 punts de recàrrega de cotxes elèctrics. El govern xinès impulsa els motors híbrids o bé les bateries,  havia subvencionat a fins un terç del preu de compra del cotxe elèctric i de fet no està gravat amb impostos, tampoc deixa circular entre setmana als cotxes de motor.   El futur no passa pel motor d’explosió i es potencia el transport públic a Beijing amb 400.000 E-busos sense conductor produïts íntegrament a la Xina. El nou model urbà xinès es basa en els el cercle dels 15 minuts on la gent pugui desplaçar-se a comprar, metge o escola a 15 minuts de casa. Per anar a la feina, s’agafa el E-bus.

Li Shufu, és el CEO de Geely, la principal empresa xinesa d’automoció, és un controlfreak tipus Piëch i vol fer de Geely un marca líder d’electromobilitat al món...traducció, competència directa de VW. Pren a com a model d’èxit l’adquisició de diverses marques com ho va fer VW. De fet al 2010 va comprar Volvo i des de aleshores a impulsat la electrificació massiva del mercat escandinau. Al 2013 va comprar la firma anglesa que fabrica els Black Cabs londinencs en fallida i segueix el mateix model: electrificació i exportació ( el servei de Shuttle de la Deutsche Bahn ha comprat els primers exemplars).

Els xinos van per la porta del darrera. Al 2017, el CEO de Daimler va voler arribar a un acord estratègic amb Geely que no va ser correspost....Pocs mesos després Geely comprava un 10% de Daimler per 7.000M€. A Stuttgart es van quedar de pedra.  Des de fa poc temps les posicions s’han apropat, el nou CEO de Daimler s’apropa a Geely amb la fabricació conjunta del Smart, on el nou soci fabrica el Smart elèctric pel mercat xinès fent-lo per primera vegada rendible. En un altra joint venture entre Daimler i Geely fan una espècie de Cabify xinès. No sabem qui s’està menjant a qui.

De fet a 9 minuts per l’autopista de Frankfurt, Geely té un centre d’investigació on contracta enginyers, dissenyadors de companyies automobilístiques tipus Maserati, Ferrari o Fiat. De moment són 40 però l’edifici té capacitat per 300 persones. Electrificació i software. Xi Jinping vol campions nacionals i Geely forma part d’aquesta estratègia: en una primera fase, el govern xinès deixa que les empreses competeixin entre elles per impulsar el canvi tecnològic mentre construeix la infrestructura de carrega de cotxes elèctrics. Quan arribi el moment es carregaran el domini de VW o BMW amb els seus cotxes elèctrics en un mercat gegant. La col·laboració público privada és perfecta.


Alemanya

Dels 2,5milions de cotxes que ven BMW només 100.000 són elèctrics o híbrids. L’antic CEO Harald Krüger mesurava l’èxit de les empreses automobilístiques en funció de la electromobilitat.  El nou CEO ha replegat l’empresa, la venda de cotxes elèctrics no ha evolucionat d’acord amb les expectatives i el nou CEO sosté que encara queda temps fins arribar a una tecnologia madura i que per tant, l’objectiu de BMW ha de ser la fabricació del millor cotxe. BMW està està pressionada pels costos, els beneficis s’han reduït a la meitat mentre que la despesa per R+D puja anualment en 1.000M€....falten duros per la I+D mentre es parlar amb el comitè d’empresa de fer retallades.

Aquesta capitulació davant el cotxe elèctric es deu al fracàs del i3, un petit utilitari totalment elèctric i pensat per les grans ciutats i que va acabar amb desastre financer. Aquest any volen reduir dràsticament la producció del i3. Per BMW era massa d’hora i en comptes d’aprofundir en el camp elèctric, van desistir. Fins al 2021 no portarà a mercat la nova generació de cotxe elèctrics mentre els enginyers bons que tenia s’han anat a crear les serves pròpies startups, com l’ex-director del departament d’Electromobilitat, fuga d’enginyers a l’americana Canoo, el responsable del i8 ara és el CEO del consorci xino-americà de cotxes elèctrics Faraday, el cap de producció del cotxe elèctric ara treballar per VW. Ambició no forma part del vocabulari de BMW.

En els països menys madurs tipus Rússia Àfrica o bé Sud-Americano es plantegen els cotxes elèctrics de moment i creu que el client és sobirà i decidirà amb quin vehicle vol circular power of choice.  Quin consol, recorda quan es deia que ningú compraria roba online.

Al 2010 hi havia 35 milions de cotxes elèctrics circulant, al 2019 200 milions. De fet, la indústria automobilística en si és un fre pel desenvolupament del cotxe elèctric: intenten alentir qualsevol avenç tecnològic.


Els proveïdors se’n van a l’aigua

El motor elèctric tindrà entre 100-200 peces mentre que l’actual motor d’explosió està format per 1.200-1.400 peces , només amb això, el canvi a les cadenes de muntatge i l’estructura de proveïdors representa una revolució per la indústria. Darrera de cada cargol hi ha una gran empresa proveïdor on la qualitat i la precisió formen part del seu ADN. El cotxe elèctric és una altra cosa i el valor afegit es localitza a la batería, i aquestes venen de Corea del Sud amb Samsung o LG Chem o bé de CATL de la Xina. La bateria europea està perduda.

VW s’ha posat les piles en tot plegat i vol invertir 30.000M€ a la E-Mobilitat. Es planeja construir 22 milions de cotxes elèctrics pels pròxims 10 anys, més que qualsevol altre fabricant mundial. Ningú sap com evolucionarà el mercat, ja que actualment el cotxe electric només representa un 2-3% del total. VW també confia que el govern alemanya hi posi calés per subvencionar el cotxe elèctric s’esperen 1.200M€ per reduir el preu del cotxe.

Encara que l’aposta del CEO de VW prosperi la indústria alemanya patirà. Crisis? Si....sobretot dels proveïdors ja que les grans empreses estan internalitzant costos per salvar llocs de treball mentre passen l’esforç de l’ajust als proveïdors. Només cal veure l'ajust de BMW. Molt proveïdors estan fent fallida actualment a Alemanya Eisenmann, Weber Automitive han fet fallida i són empreses de 3.000 treballadors. A Continental són 20.000 llocs de treball que estan en joc, a Schaeffler  han retallat 1.300 a Bosch 1.600...A les barricades i en contra del trasllat de les fàbriques.  Si els proveïdors no s’han electrificat en el passat, ho tenen pelut per sobreviure.


 Resultat d'imatges de BMW

NOTA1: Amb Hey Mercedes és un assistent de veu que permetrà demanar una pizza des del cotxe. Daimler ha fotut milions de dòlars juntament amb xinos i coreans a l’empresa Sound Hound que desenvolupa reconeixement de veu. És la defensa davant la possibilitat que l’Alexa o el Google Assistant passi de la llar al cotxe.

NOTA2 Com que muntar un cotxe autònom val una pasta...els alemanys estan cooperant entre ells en aquest camp. Daimler i BMW treballen plegats per crear el Standard de cotxe autònom… Daimler i BMW també està cooperant en el carsharing fusionant les seves unitats i creant NOW per que sortia massa car i les matrius estaven fartes de posar-hi diners. El carsharing té massa costos implícits. 

NOTA3: BMW busca alternatives al cotxe elèctric. 

NOTA4: L’eurocomissari, Günther Oettinger és un gran defensor de la indústria automobilística alemanya, fins i tot esbronca aquells polítics que apareixen amb un Toyota. No vol que Europa depengui de les empreses IT d’Amèrica o Àsia. Sap que els alemanys han estat líders en enginyeria des de la màquina de vapor però no saben treballar dades i que no té les dades no rasca. Ell tampoc creu en el cotxe elèctric ja que la generació d’electricitat també té un cost en CO2 i per ell, el software no és core. És la mateixa visió que BMW.

dissabte, 2 de novembre del 2019

Piëch, els cabrons no són eterns Part II


Errors, encerts i cintes de vídeo

Des de la fabricació de l’escarabat fins líder europeu de l'automoció i quasi mundial  hi ha un tros. VW té 660.000 treballadors directes i factura més de 235.000M€, aproximadament el PIB de Catalunya durant tot un any.  Piëch es va posar a adquirir marques fins a les 13 actuals: Audi, Skoda, Lamborghini, Seat, Man o Scania a part de la pròpia VW.  A favor seu també hi la internacionalització de l’empresa després dels fallits intents - amb tancament de fàbrica inclosa- durant els anys 80 amb el llançament de models d’èxit pel mercat americà a finals dels noranta amb el NewBeetle que va triomfar a finals dels noranta i que sortia de la planificació tres anys abans de la fàbrica mexicana de La Puebla. El mercat xinès es posa en marxa seriosament a partir del 1999. Els EEUU i la Xina han estat els grans mercats on VW ha fet calés a dojo.


Cap a principis de 2000, el primer executiu de Porsche va adonar-se que Porsche no podia continuar sola ja que tenia una dimensió era massa humil i que necessitava parella. L’executiu va tenir una gran pensada, en comptes de que se’l mengessin, va voler menjar-se el gros i va proposar a la família Piëch i Porsche fer una OPA sobre VW al 2005. El van deixar fer i el directiu va començar a reunir-se d’amagatotis, en hotels de segona de Stuttgart i Frankfurt, per estudiar la fusió amb experts fiscalistes, laborals....Al 2009,  l’acció de VW estava sobrevalorada i molts Hedge Funds jugaven a curt però l’anunci de l’OPA provoca un terratrèmol ocasionant pèrdues milionàries  als inversors. Els jutjats es van omplir de demandes de manipulació del preu de l’acció.

Wiedeking, l'executiu encarregat de la fusió, volia manegar VW com si fos una petita factoria de Porsche i va provocar  malestar a tots els nivells de direcció i treballadors. En definitiva,  el directiu va enfonsar qualsevol possibilitat de fusió Porsche-VW i això que era un crack, havia portat Porsche on mai ningú hagués arribat.

Piëch també era conscient que no tenia capacitat financera per menjar-se VW i després del fracàs de la OPA va deixar Porsche que fos devorada, això si....se la va fondre quan Porsche va arribar a vendre 10 milions d'unitats a l'any. A un bon preu.

No cal dir que va aprofitar l’escàndol de del comitè d'empresa de VW amb viatges de plaer, brasileres i bonus indiscriminats. Utilitzava els fusibles com ningú. Des del 1994 el cap de Recursos Humans, el famós Peter Hartz, va subornar directament el comitè d'empresa fins al 2005 amb un total de més de 2 milions d'euros, sense que ningú del Consell d'Administració, presumptament, se’n assabentés. Fins i tot, pagaven una mensualitat a l'amant brasilera del president del Comitè d'Empresa. Quan l’escàndol va sortir a la llum, van acomiadar a Hartz, l’ideòleg de la setmana de 4 dies, sense indemnització. És més que dubtós que Piëch no estigués al corrent.

Caiguda i l’escàndol de les emissions.

Davant la filtració de la seva possible jubilació del consell d'administració per malaltia (2013), es va posar a xerrar amb el periodista del Spiegel per veure qui havia estat l'autor de la filtració. Li va donar un titular, quan descobrís quin directiu havia estat, el pensava guillotinar. Sospitava de Martin Winterkorn, el primer executiu de VW i va treballar per la seva defenestració..... Al 2015 va intentar treure's de sobre a Winterkorn amb la frase al der Spiegel on manifestava que es mantenia la distància. Piëch va presentar batalla, li encantava la guerra, victòria o mort i aquesta la perdre. No va comptar amb els suports suficients, ni de la branca de la família Porsche. El seu domini va acabar-se una tarda de dissabte d'Abril de 2015 quan la resta del Consell d'Administració li va recomanar que es jubilés a Salzburg amb la seva dona, la seva col·lecció d’espases de samurai i els cotxes d’època. Això va ser la derrota de la seva vida davant Martin Winterkorn.  I va fer el que fan els burgesos en aquestes casos, al 2017 va vendre les seves accions al holding familiar.

Sis mesos després de la seva defenestració, a setembre de 2015, esclata l’escàndol de les emissions i les seves ramificacions, enganxant de ple l'antic pinyol del vell, el mateix Winterkorn i el cap d'Audi, Rupert Stadler, que va ser detingut i posat en arrest domiciliari al 2018. Piëch ho sabia. Stadler apart de Conseller Delegat d’Audi, era el seu cap de gabinet.

És força gros que els productors de cotxes es posessin d'acord per manipular el nivell d'emissions de gas per ajustar-ho a la llei. Això si ho feien finament, en mode prova s'arriba als valors establerts i juntament amb un canvis en el software, s'arriba al valor desitjat. Al Regne d'Espanya i Alemanya s'hi afegia una especificitat a l'escàndol: no només als cotxes diesels sinó als de benzina normals. Els despatxos d'advocats es van posar molt contents tant a Europa com als USA per que les demandes, multes i presó per algun dels implicats.  Afectava a 11Milions de cotxes de VW.

VW va reduir costos per costat equivocat, a costa del Medi Ambient. Després de l’escàndol es van posar tots a parlar del cotxe elèctric i la mobilitat del segle XXI.

Piëch, era un paio fotut però va portar VW a ser un global player de debó afartant-se de vendre cotxes a xinos i americans 


 Resultat d'imatges de PIËCH



NOTA1: Amb la fusió de Porsche per VW es va impulsar un sistema de fabricació on la base del cotxe sempre era la mateixa...Porsche fabricava el Chayane mentre que VW el Tuareg, però malgrat la diferència de preu eren cotxes similars. 

NOTA2: A Piëch li encantava despatxar directius amb frases curtes. A Wendelin Wiedeking , l’encarregat de la fusió Porsche VW, el va xutar quan el directiu li va preguntar si encara gaudia de la seva confiança. Piëch va dir de moment encara, però després va afegir podem treure el “encara".

NOTA3: El que més mola dels teus enemics et deixin bé després de mort amb frases fetes. En els detalls està la maldat.

NOTA4: Rupert Stadler. Es va fer molt estrany que posessin un advocat de conseller delegat d'Audi a Inglostadt. Els primers temps es va aprofitar de la bona feina del seu antecesor i van pujar les vendes però era un xupatintes en un sector car guys, o sigui enginyers. Sempre es fa estranya que detinguin advocats per que maneguen millor els grisos que els economistes.

NOTA5: Per primera vegada la societat dominant tenedora de les accions de Piëch ha hagut de pagar 47,2M€ als petits accionistes per l’escàndol del Diesel.

NOTA6: Molta gent creia que portava mala sort pronunciar el seu nom.