El preu de l’energia s’ha
multiplicat més que l’omnicrom a Londres.
En un any, el preu s’ha multiplicat més de deu vegades més en el mercat de referència del gas TTF
d’Holanda. El megawatt/ hora costa 176€ quan a l’agost de 2020 costa 5 eurets.
Tothom està acollonit amb l’escalada i no saben si el més de febrer o març hi
haurà colls d’ampolla en el subministre de gas mentre moltes empreses comercialitzadores fan fallida o demanen pòlisses al banc. Això si, hi ha una única
certesa, sabem qui ho pagarà....el consumidor final.
O Nord Stream 2, o bé els alemanys es congelen
Un 90% del gas alemany és
importat i passa per tres gaseoductes: Rússia, Noruega i Holanda i aquest últim no és significatiu. Les importacions de
gas de Gazprom representen un 55% del total i no tenen alternativa: encara que es volguessin
incrementar les importacions de gas liquat dels USA, Austràlia o Qatar,
Alemanya no disposa d’un port preparat ni pot competir amb Xina, Corea o bé
Japó. Per que li sortís a compte el gas liquat hauria de comprar futurs però
clar...si volen acabar amb l’energia fòssil cap al 2030 ja m’explicaràs quins
futurs compraran.
Els alemanys estan descobrint com
de dependents són del gas rus i Putin ho sap, així que utilitza l’aixeta de Gazprom com a arma de
pressió per engegar el Nord Stream 2. Fins el tercer trimestre de 2021, Gazprom
venia gas a dojo directament, a partir d’aleshores ja no es pot comprar gas de
Gazprom en cap Marketplace mentre anunciar que no guardarà gas en cap
dipòsit europeu i no deixar passar gas a través d’Ucraïna. Des de l’octubre estan perdent 50M€ al dia.
Compleixen els contractes antics però no en signen de nous fins que el gasoducte Nord Stream 2 estigui acabat.
La inversió del Nord Stream 2 ha
costat 9.500M€ i portarà 55.000M M3 de gas anuals a través del Mar del Nord
sense passar per Ucraïna o bé Bielorússia. Només pel mar. L’objectiu és que
Rússia tingui el monopoli del Gas a Europa mentre Europa es veu forçada a
renunciar al seu mercat energètic i a les seves lleis. El segon objectiu és
castigar a Ucraïna traient la clau del gas d’aquest país.
Brussel·les contra Berlin
Aquest setembre va finalitzar la
construcció del Nord Stream 2 amb un distància de 1230km per portar el gas rus
a Europa. Només falten les autoritzacions i això trigarà per que hi ha una
lluita entre Berlin i Brussel·les. La Comissió Europea prohibeix que el
transport, comercialització i producció la faci només una empresa i per fer
això disposa de dos instruments: la diversificació de productors i de
distribuïdors - unbundling – i la possibilitat que tercers productors
puguin utilitzar la infraestructura per transportar gas – third party acces
-.
Aquestes regles són vàlides
dintre de la UE, però s’havia posat en marxa la maquinària per fer una reforma
del mercat energètic per encabir-hi Gazprom però a última hora França s’ha
despenjat de l’acord i com que el marc jurídic actual no permet el monopoli, el
Nord Stream2 està en el llim jurídic.
Gazprom a recorregut la sentència demanant una excepció sense èxit.
De fet, si hi ha cessió d’ús del gasoducte
dintre del territori alemany vol dir que Gazprom perd la propietat. Per
intentar saltar-s’ho, ha domiciliat l’empresa a Zurich que gestioni la part
Alemanya... però no ha colat. En fi, en cas que colés, el Nord Stream 2 no es
posaria en marxa fins l’estiu del 2022 com a mínim.
Els russos no acaben d’entendre
la política exterior alemanya, ja que el gas és un peça clau dintre de la seva
estructura productiva i més, després de l’acord a que van arribar Alemanya i
USA per aixecar les sancions americanes a les empreses que participessin en la
construcció del gasoducte. Els russos estan desorientats.
Les renovables necessiten gas
El lobby dels aerogeneradors es
frega les mans amb el canvi energètic: a partir de 2030 quatre cinquenes parts
de la demanda elèctrica s’ha de cobrir amb renovables. Això significa construir
cada setmana fins al 2030 entre 25 i 38 aerogeneradors mentre que actualment
se’n planten 9. El 55% de l’energia prové del Carbó, gas i atòmica...i el
pròxim any es tanquen tres centrals nuclears a Alemanya mentre el carbó es
liquida idealment al 2030. Això significa que en 9 anys el 40% de la
producció elèctrica ha de ser compensada per renovables...cosa poc probable. El
tema aquí és que el gas és millor que el carbó i l’energia atòmica i a més, dona
la seguretat de subministre que no donen les renovables per moltes bateries què
hi posin (especialment per cobrir la demanda industrial).
La demanda de gas per produir
electricitat pujarà un 60% fins a 2030 i això correspon a 40-50 reactors que
han de servir per transformar el gas amb hidrogen. Aquestes són les centrals
atòmiques d’última generació que permetran produir hidrogen.
El 50% dels 43 milions
d’habitatges alemanys es calenten amb gas. Des de 2009 s’han canviat més de
500.000 instal·lacions de gasoil a gas natural. Die Grüne volia prohibir la
instal·lació de gas a les noves vivendes a partir de 2025 però això quedarà en
res. Igualment les instal·lacions de gas natural tenen una vida de 20 o 30 anys
amb la qual cosa la demanda de gas serà elevada pels propers anys. Es calcula
que dels 9 milions d’instal·lacions que es renovaran fins a 2030 només 3
milions seran amb energies 100% renovables. La resta amb calentar-se amb gas
natural.
Els polítics: wait and see
Scholz es renta les mans en
públic mentre la Ministra d’Exteriors - Die Grüne- diu que Alemanya no es
deixarà pressionar per Rússia i que el Nord Steam 2 és un projecte privat i no
vinculat a temes polítics.... Marramiau....De fet, Die Grüne estava en contra
del Nord Stream 2 per que són més verds que els enciams.
La contradicció és que Europa
necessita el gas rus per avançar amb les renovables mentre el gasoducte és un
oportunitat per Rússia per lligar-se a Europa i no perdre’s. El gasoducte és
una arma de pressió per ambdós costats ja que si Rússia ataca Ucraïna, s’acaba
el gasoducte.
NOTA1: Els gas liquat que havia
estat històricament més car que a Asia, ara succeix a la inversa. Ara
apareixen vaixells australians carregats de gas liquat cosa que no passava en
12 anys. El mercat de futurs està tant amunt que aquesta pujada de preus tindrà
repercussions durant 2022 i 2023, especialment per la propera tardor. Això si,
1.300 comercialitzadores d’electricitat alemanyes ja han pujat preus al
consumidor final, en alguns casos el doble.
NOTA2: Thyssen Krup emet
20M Tn de C02 i té un potencial d’estalvi d’emission brutal i tenen un
repte amb la producció d’acer verd. La inversió de 1.000M€ permetrà la
substitució dels alts forns per l’hidrògen per produir acer. Només per aquesta
fàbrica a Duisburg es necessiten 3.800 aerogeneradors i fins que no es
construeixin s’haurà d’utilitzar gas natural per produir hidrogen. Tal com
parlem de Thyssen Krupp, tenim el sector químic, ceràmica, vidre ciment o paper
que està en procés de canvi. Un 25% de les emissions alemanyes de CO2 provenen
de la indústria.
NOTA 3: A França també s’han
disparat els preus ja que no poden cobrir tota la demanda via energia atòmica i
han d’importar energia d’Alemanya, un 10% del total de la demanda. A França
també ha afectat la caiguda de la producció de les centrals nuclears: EDF va
haver de parar dos reactors. Un 25% dels 56 les centrals atòmiques franceses
estan parades....Les òsties han començat a caure en cascada.
