Per la meva família, la caiguda
del mur de Berlin va ser una cosa traumàtica. De petit sempre anava amb la URSS
als Jocs Olímpics, corria a les manifestacions contra la OTAN quan l’ambaixada
americana estava a la Via Laietana i organitzava recollida de material escolar
pels nens nicaragüencs. Ni l’Eurocomunisme, ni els Verds alemanys van poder
ocupar aquell vuit existencial....Pels que van participar a la Caputxinada va
ser una nafra però per les persones que fundar CCOO a Sabadell durant la Transició,
el cop va ser dur.
París és París
Gorbatxov acabat d’escollir
president del PCUS va decidir fer el primer viatge oficial a París i no va ser per casualitat, sinó per
impressionar Europa. A l’Assemblea Nacional francesa va oferir el primer gest
de desarmament: reduir els míssils de mitjà abast SS20 que havien estat el
detonant de la Doble Resolució - provocant la caiguda de Helmut Schmidt i el
naixement dels Verds alemanys- i l’estacionament dels Pershing americans en sòl
europeu. Un gest així era impensable unes setmanes abans fins i tot en els cercles soviètics. Mitterrand va
respondre que s’havien de buscar nous compromisos....Fins aquell moment el
Kremlin no era conegut per mantenir compromisos.
Fins aleshores la política
exterior russa era molt estreta de mires, després de Tschernenko i Andropov la
resignació en un país de 270milions de persones era grossa. No hi havia
comunicació entre els funcionaris del partit -incapaços de mostrar els seus
neguits - i els ciutadans. I de sobte París, Gorbatxov xerrant mentre la seva
dona, culta, visitava botigues de roba d’YvesSaintLaurent sense oblidar-se de
comprar unes sabates noves al seu home. A la conferència de premsa es veia el
preu de la sabates marcat a la sola quan Gorbatxov Caminava. Només amb aquest
detall donava més informació que tota la roda premsa. Tornava la distensió.
La gran dèria de Grobatxov era
busca un model de supervivència per una Unió Soviètica, incapaç de moure’s, i
per fer això necessitava que els ciutadans canviessin el xip. Daniil Granin,
l’escriptor del setge de Leningrad, explicava als vuitanta que els anys de
culte a la personalitat i estancament havien deixat petjada: sota la pressió de
la por, mentida i decepcions les persones es tornaven pitjors. Pitjor que les persones dels anys vint i
trenta, que anhelaven la igualtat mentre anaven a construir la indústria pesada
de Stalin. Tot això malgrat la gana, la
misèria i la por de ser descobert com “enemic del poble”. En algun moment
indeterminat dels seixanta o setanta, la confiança del poble rus s’havia eixut.
El substrat del poble està totalment exhaust: l’eterna desolació davant dels
blocs de vivendes petites i estretes, les cues per comprar sabates o farina,
les llistes d’espera eternes per comprar un cotxe o bé la indignació davant
d’una sanitat que no funciona.... Un sistema aspre que destruïa l’esperit de la
gent.
I aquí va arribar el salvador,
Gorbatxov. Coneixia bé la desastrosa situació econòmica però no tenia cap pla
per sortir-se’n. “Si hagués tingut un pla, hagués aterrat a Magadan” -
un gulag - va afirmar en una de les seves últimes entrevistes al Spiegel.
L’objectiu era distendre la societat i generar confiança a Occident. La
Glasnost. La seva primera visita a Leningrad a mitjans de 1985 va ser un
exemple, va trencar tots els protocols: va parar el cotxe oficial, s’hi va baixar al mig de la ciutat i la gent
s’hi va llençar en veure’ls. Des de la mort de Lenin feia 61 anys cap dirigent
soviètic s’havia passejat entre el poble. Va anunciar mesures contra
l’alcoholisme, va admetre que l’economia
no rutllava i va recollir les esperances de la gent anunciant que vindrien
canvis. La gent va aplaudir.
El següent dia va aparèixer
davant dels funcionaris del partit al Smolny Institut on Lenin va anunciar la
presa del poder al 1917. Va dir que s’havien de moure, des del ministre fins al
conserge i qui no estigui preparat, que no molesti. Quan el discurs va sortir a
les notícies, la gent es va queda sense parla, en un país on no manaven els
obrers ni els camperols sinó el partit. Parlem obertament, sinó això no té
cap sentit. Mai un dirigent del PCUS havia demanat l’aprovació del poble.
Aquesta aproximació a Occident va
ser presa tant per Kohl com per Reagan com simple demagògia. A la primera
cimera a Ginebra, Reagan va ser molt reservat, a la segona es va deixar anar
entre somriure’s davant la llar de foc. Fins i tot, l‘Estat major de Reagan va
parlar als assessor de Gorbatxov per que l’animessin a insistir a Reagan que la
reducció del míssil anava seriosament. Gorbatxov
havia de lluitar contra la seva pròpia gent – Generals, Viceministre
d’Exteriors - que volien dinamitar les negociacions.
En política exterior va ser
increïblement conseqüent, al cimera improvisada de Reykjavík va tornar a oferir
a Reagan la renuncia a l’armament nuclear. A la conferència de Malta amb George
H. Bush va anunciar que la Guerra Freda arribava a la fi, pocs dies després de
la Caiguda del Mur de Berlin. Ningú salvaria la DDR i en cercle reduït va dir:
independent de quin sigui l’objectiu – la Reunificació – el procés s’ha d’allargar en
el temps...no volia la ràpida absorció que finalment es va produir. Temps que a ell no li va quedar per que la
situació cada cop era més precària a la URSS i sense els crèdits de Kohl no
s’aguantava. L’única cosa per la que no passava és que l’Alemanya reunificada
fos membre de la OTAN però no tenia mecanismes per evitar-ho...va transigir amb
la l’exigència a la conferència del Caucas amb Kohl al juliol de 1990 i Kohl es
va moure ràpid. Putin en aquell moment cremava els informes de la KGB a Dresden
mentre 10 anys després seria nomenat president de Rússia: va ser un error de
Gorbatxov permetre la Reunificació Alemanya.
Mentre Gorbatxov saludava la
caiguda del Mur, a Moscou la cosa se li escapava de les mans: cues
interminables davant dels supermercats mentre a Georgia, Ayzerbaizan o bé
Armenia, començaven els conflictes interètnics. La gent es posava a discutir
sobre l’assassinat del Zar , es posava clavar els noms dels antics carrers o reclamava
el retorn dels soldats russos de l’Afganistan. La missió de Gorbatxov va ser la
liquidació de l’antic règim malgrat ell volia el contrari...la reforma del
sistema i la democràcia va acabar amb la teràpia de xoc i un sistema autoritari.
La seva gran aportació és que això es fes sense morts i com deia ell sense
deixar una gran cicatriu a l’ànima russa....Això ja no és així amb la guerra a Ucraïna.
Putin és dur, decidit, sense
remordiments, cínic...Gorbatxov era la inversa: li va falta determinació en el
que tenia entre mans...creure de debò en el què estàs fent. Els constant
sermons sobre el canvi i el vici de mostrar-se a la gent eren suïcides – a
Chrushow se’l van cruspir per bocamoll -. Els seu assessors estaven estupefactes
amb les vacil·lacions de Gorbatxov per trencar el monopoli d’un Partit
Comunista que li havia posat tots els entrebancs possibles i del qual Gorbatxov
mai va acabar de tallar.
A l’Abril de 1991 anuncia la
dimissió com a Secretari General del PCUS però revoca la dimissió immediatament.
Tenia una llista de 90 companys per fundar el “partit Gorbatxov” al marge del
PCUS però clar, un tio que el seu avi era un vell comunista, el pare havia anat
al front i ell havia entrat a militar amb 19 anys.... era molt difícil fer de “persianero”.
No tallar amb el PCUS va ser un error
polític que admetre posteriorment. Putin no està per orgues sentimentals i
menys de consciència.
Dèbil i sense caràcter
La tarda de la seva dimissió al
25 de desembre de 1991, els seus assessors estaven desmoralitzats parlant de
les omissions que havia fet Grobatxov: la principal no carregar-se als Generals
ni al KGB que sabotejaven les reformes econòmiques i incitaven als aldarulls. Els
seus assessors l’aconsellaven mantenir costés el que costés el poder i
arriscar-se a un canvi violent de règim promogut per Yeltsin. Yeltsin el 25 de
desembre no les tenia totes, va doblar la vigilància als edificis
governamentals per que no pensava que tingués el suport dels Generals.
Gorbatxov sempre va mantenir que
el Putsch del 1991 hauria pogut salvar la URSS, possiblement però només
transitòriament. How knows. Els xinesos van prendre nota: introduir el
pluralisme sense un canvi en les estructures econòmiques i polítiques va
dinamitar la URSS des de dins.
A diferència del que sosté
Fontana, l’economia soviètica estava totalment enfonsada, havia arribat al seu
límit i el que vindria seria un desastre total. Alexander Solschenizyn,
escriptor i amb 88 anys va recriminar en un debat amb Gorbatxov la seva falta
responsabilitat davant el seu poble, la innocència política i la falta
d’experiència. Li va retraure la seva renuncia a utilitzar el poder. A la cara.
NOTA0:Fins al 2014 la Duma va
intentar enviar a judici a Gorbatxov per liquidar la URSS. Molts russos no han
entès el seu missatge per que no s’han enfrontat directament amb la seva
història i els errors de Stalin, Khrusew o Bresnev. Putin ha seguit la estela culpant
a l’exterior dels mals de Rússia sense fer un anàlisis de les deficiències
pròpies. El patriota rus actual és el mateix militant del partit comunista
d’aleshores.
NOTA1: Quan el Spiegel li va
preguntar per que l’odiaven tant els russos al 2011 va pensar un minut i va
contestar que quan morís, aquest odi s’acabaria. A la revisió de l’entrevista va
modificar la resposta dient que no tenia creia que el poble rus l’odiés.
NOTA2: Gorbatxov va intentar
evitar que les Repúbliques se separessin: hi ha tres fets controvertits, la
repressió d’una manifestació a Tiblisi amb 21 morts, la independència del
Ayzerbayan amb 100 morts i putsch a Vilnius amb 14 morts desarmats. La
violència per resoldre problemes polítics. Gorbatxov sempre va negar que ho
ordenés...la veritat no està clara.
NOTA3: La decepció amb Occident –
especialment dels americans - era
notable en els últims anys de la seva vida. La promesa que li va fer James Baker
de no ampliar la OTAN al llindar de les fronteres russes, no es va complir.
NOTA4: Putin ha enterrat amb
fredor a Gorbatxov, cap bandera a mig pal, cap comunicació especial a la tele,
ni cap enterrament de cap d’estat. Per Putin la caiguda de la URSS és la pitjor
catàstrofe geopolítica del segle i que ha trencat l’equilibri de forces al món.
El condol del Kremlin és inquietant: Gorbatxov va voler reformar la URSS, va
fracassar i Occident el va enredar.
