diumenge, 29 de maig del 2022

Die Grüne es posa repartir armes

 

Si Franco va guanyar la guerra va ser per les armes d’alemanys, italians i el petroli de Texaco mentre que la neutralitat de França i sobretot Anglaterra va deixar la República en mans dels soviètics, que en prou feines va enviar armament. La lliçó clara de la guerra civil espanyola és que les guerres es guanyen a l’exterior. És el factor crític d’èxit amb la diferència, no menor, que Rússia té armament nuclear. La lliçó se l’han après els verds alemanys i de quina manera...el partit de la Petra Kelly malda per enviar armes pesades a Ucraïna.


Nie wieder Krieg / Mai més guerra

El portaveu de Die Grüne el van declarar inútil pel servei militar, si l’haguessin declarat apte s’hagués declarat insubmís. Aquest biòleg amb grenyes de Bayern, coneix cada planta de Tiergarten, és ara expert en armes, calibres o munició i comença a utilitzar paraules més tipus Clausewitz que una altre cosa: “si un agressor guanya impunement, fa possible que hi hagi més atacs”, “aquesta és una agressió imperialista”.  La colla de jippis de Die Grüne estan per portar a Alemanya a un enfrontament directe amb Rússia i conjuntament amb els liberals pressionen a Scholz a enviar tancs tipus Leopard a Ucrania.

Robert Habeck, el que mana a Die Grüne, ja va tenir clar que s’havia d’ajudar els ucraïnesos des de bell antuvi..  Annalena Baerbock, la Ministra d’Exteriors ha anat modificat la seva postura fins Habeck mentre que el SPD és molt més prudent: tant el Secretari General com el Cap del grup parlamentari es mostren dubtosos. Fins i tot, Der Spiegel està alineat amb Die Grüne, a cada editorial pressiona una mica més a Scholz.

Die Grüne i Habeck, ostenten el ministeri d’Economia i Indústria que és el que autoritza l’exportació d’armes. Allà va col·locar un secretari d’Estat clau, Sven Giegold, ex eurodiputat expert en temes financers, l’ideòleg econòmic de Die Grüne i que és de la mateixa corda que Habeck amb l’exportació d’armes. Giegold va abrandar als funcionaris a espavilar amb les autoritzacions.  El mateix 24 de Febrer va escriure als ministeris invocant l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides sobre el dret a defensar-se. Baerbock es va resistir però el dissabte ja estava per enviar armes i amb ella tot el ministeri d’exteriors autoritzant l’entrega des de Lituania dels antics obusos de la DDR. Dissabte per la nit Scholz va acceptar enviar Stingers, obusos...si no ho hagués fet, la pressió de Die Grüne hagués estat molt forta però també mireu la responsabilitat de Scholz davant una possible interpretació de Putin l'entrada d'Alemanya a la guerra.    

Ralf Fücks i Marieluise Becks – una altre històrica de Die Grüne, antiga mestra i del primer grup de diputats de Die Grüne que va arribar al Bundestag al 1983 - van ser enviats a Kiev al inici de la invasió. El missatge va ser: envieu tantes armes com pugueu, això no pot ser una altre Siria.  Això ho diu gent que van arribar a fer perdre els nervis al SPD i al FDP amb la política exterior feminista durant la negociació de la coalició de govern. La política exterior de Die Grüne es fonamenta en el manteniment dels drets humans, evitar conflictes portant els actors a la taula de negociació però parlar de rearmament i exportació d’armes a un país en conflicte posa en contradicció a Die Grüne. La política clàssica de Die Grüne de no vendre armes a països en conflicte, l’han creuat de molt.  

 

Die Grüne i la guerra.

El lema No més guerra, Nie wieder Krieg es fonamentava amb l’afany per evitar Auschwitz, ara s’ha  convertir en guerra per evitar Auschwitz. És un canvi substancial, no són matisos.

L’experiència de la guerra dels Balcans, Sbrenica i el terror d’aquells que van patir aquells que no es podien defensar, va canviar el paradigma, i més, quan al 1999 Schröder i Fischer van donar llum verda a Clinton per la participació en els bombardejos a Belgrad al final de la guerra. El New York times va titular “50 anys després avions alemanys es llencen al atac”.  Fischer tenia clar que no demanaria de genolls a Schröder que parés els bombardejos.

El segon embolic va arribar amb l’enviament de tropes a l’Afganistan on Schröder va fer del tema un qüestió de confiança del seu govern. Escac i mat. Molt bona la declaració del ministre de Die Grüne d’aleshores: “El meu si, és en realitat un NO”, però va votar que si a l’enviament de tropes.

Dintre del programa electoral de Die Grüne encara hi ha la no exportació d’armes a dictadures i règims que no respectessin els drets humans o països en guerra. Això s’ho han pulit en hores i sense diferències internes..Ara mateix no hi ha veus dissonants dintre de Die Grüne. La diferència entre Habeck i Fischer, és que Habeck és més transparent amb la seva política. Fischer no.

Joschka Fischer ja estava en sintonia amb els americans des de Maidan -  potser pel seu afany de fer classes a Princeton -  i sempre s’havia posicionat de l’entrada d’Ucrania a la UE en contra de la tebior de Merkel i l’escepticisme del SPD. La impressió és que ara mateix és un canal per on circulen les idees dels yanquees de la costa est.  

 

Habeck el polític més valorat.

Fa dos anys Robert Habeck va declarar al Donbass que la prohibició de lliurar armes a Ucrania no era apropiat atacant frontalment la política exterior de Merkel – i de Scholz – i fins i tot del seu propi partit amb Annalena Baerbock al capdavant. Habeck va haver de callar fins el 24 de febrer.

Die Grüne són els bons de la peli, contra el canvi climàtic o bé la geopolítica i estan jugant amb foc amb Rússia amb un frivolitat que impressiona. Són la mateixa gent que va estar donant la tabarra amb la política exterior feminista i ara s’han posat a comptar Panzer i Stingers com si fos un videojoc. Si Die Grüne no va intervenir ni a Síria, ni donant armes al Kurds al Iraq, però ara sí per que aquesta vegada el front està a 200 quilometres de Berlin .

Les eleccions regionals a Nordrhein Westafalia – Köln - han anat malament pel SPD, clara victoria de la CDU i  pujada de Die Grüne  - increment d’un 11,8% dels vots- en un Land important i històricament fort pel SPD – el Ruhr -. Els del SPD estan gelosos però encara queden 4 anys per les eleccions....i això en política és una eternitat.

 

Esperem que a la Colau no li doni per enviar armes a Ucrania ;).

 


 

NOTA1 :Els del SPD estan gelosos de l’èxit de Habeck i Baerbock, la política de comunicació de Habeck tant transparent i tant detallada agrada al públic alemany mostrant els dubtes interns de les seves decisions. Scholz per contra es mostra com un polític clàssic seguretat en els temes i no fotre la pota xerran de més. Scholz vol contrarestar la conjuntura de Die Grüne apareixent en els mitjans com un Bundeskanzler però no acabar de sonar a pròxim.

NOTA2: El que més inquieta a les bases de Die Grüne és l’impost sobre patrimoni especial finalista per finançar la Bundeswehr, l’excèrcit alemany, ja que temen que pugui haver un espiral armamentista. Durant les negociacions de la coalició entre el FDP i Die Grüne, aquests tenien reserves amb la OTAN....

NOTA3: Des de fa un parell d’anys un parell d’oficials de la Bundeswehr i militants de Die Grüne havien creat una petita associació que serveixi de pont entre la Bundeswehr i el partit. Són seixanta membres i ara mateix són força populars dintre de Die Grüne.

NOTA4: La experta en defensa de Die Grüne, Agnieska Brugger, parla amb de nou concepte de feminisme en el marc de la política exterior – tranquils que no trigarà gaire a arribar per aquests verals -. Esteu advertits.

NOTA5: L’últim article de Fischer al projec Syndicate en anglès 😉.

https://www.project-syndicate.org/commentary/war-in-ukraine-what-it-means-for-europe-by-

dimecres, 11 de maig del 2022

La Banca surt de la Pandèmia amb força: Deutsche Bank

 

Van arribar Jerusalem i entrant per la Diagonal, el jove Isidru va començar a fer fora a tots els directius que venien i compraven dintre del temple, va bolcar les taules dels que canviaven el diner i destruir els seients dels que venien coloms. I els ensenyava dient ”No està escrit que Caixabank serà cridada a ser la gran casa d’oració de tothom? Però vostès l’heu convertit en un cova de lladres i sense Obra Social. Els principals sacerdots, en sentir això, van pensar com destruir l’Isidru, però li tenien por, doncs tota Catalunya estava admirada pels seus ensenyaments.

 

Tornem al investment Banking

Abans de la crisis del Covid, l’Investment Banking brillava molt per sobre de les altres tres potes: banca d’empresa, banca privada i la gestora. L’estratègia de Sewing era reduir riscos, reduint l’investment banking i potenciant les línies de negoci alternatives on el Deutsche Bank podia ser capdavanter.

Però les xifres són difícils de modificar, els 4.300 treballadors del Deutsche Bank, un 5% de la plantilla, generen  un 39% de les vendes i un benefici operatiu tres vegades les altres tres línies de negoci juntes. Això al 2020.

La pandèmia li ha anat bé al Deutsche i la banca en general, les empreses davant l’incertesa han assegurat línies de finançament, cobrert risc divisa o bé derivats per cobrir el preu de les commodities. Un bon business i tot amb la garantia de l’Estat. A part, el BCE europeu ha dotat de liquidesa la banca amb rebaixes superiors a les penalitzacions per deixar els calers al mateix banc central. Amb això, el Deutsche Bank s’ha estalviat 1.000M€ al 2021.

Tot aquest ven de cua, ha estat servit per reciclar els actius tòxics al bad bank intern que tenen muntat. El 2020 es van cremar 2.200M€ seguint aquest esquema mentre els accionistes rascaven 113M€ i 1.900M€ en Bonus als investment bankers  a Londres o Nova York. És a dir, l’estalvi de costos a reciclar els actius tòxics, pagant als managers unes comissions desorbitades mentre l’accionista llepa. De 2015 a 2020, el Deutsche Bank ha declarat unes pèrdues de 15.400M€ mentre ha pagat 10.500M€ com a Bonus. Traducció el Deutsche Bank pertany a la banca d’inversió i no al accionista.

 

Treiem pit, el Deutsche Bank va bé.

I va arribar el miracle....el Deutsche Bank amb beneficis nets de 2.500M€ l’any passat, tirant cohets a la Borsa amb un pujada del 40% durant 2021. Sewing es posa molt nerviós quan l’acció està per sota de 10€ però ha aconseguit fer menys depenent el Deutsche de la Banca d’Inversió - almenys a curt termini- i va reeixint  en el seu pla de restructuració: tancar oficines – 200 oficines a només a Alemanya, reduir personal  - fa 6 anys eren 100.000 treballadors i al 2022 seran 74.000 amb acomiadaments a la central de Frankfurt on hi ha 11.000 trebalaldors - i vendre unitats no estratègiques com la divisió de Hedge Funds.  Sewing s’ha lliurat a un italià de Londres Fabrizio Campeli  per impulsar la transformació del Banc, domina dues de les 4 principals branques: l’investment banking i grans clients, redueix costos i impulsa la transformació digital dintre del banc. El pla és que no només es recolzin amb l’investment banking que en algun moment haurà d’afluixar i compensar-ho amb altres línies de negoci. Les decisions ja no es prendran a Londres o Nova York sinó a Frankfurt.  Sona tant bé aquesta música que no se la creu ningú però el cert és que els resultats l’acompanyen.

 

Els dos bancs alemanys han tancat el primer trimestre millor que els seus competidors americans. Sewing , el CEO del Deutsche, estava content: totes les línies de negoci han superat previsions i han aconseguit el millor resultat trimestral en 9 anys -1006M€ de benefici net -  portant 7 trimestres consecutius guanyant calers. Els ingressos han arribat als 7.300M€ . L’objectiu de rendibilitat del capital fixat és del 8% - després d’impostos- amb uns ingressos de 26-27.000M€. Aquest trimestre ha aconseguit el 8,1%. Els ingressos del Investment banking han pujat un 7% fins als 3.300M€,  el FIC, Fix Income and Currencies ha pujat inclús un 15% mentre que les sortides a Borsa han reduït el negoci un 28%. Banca d’empresa i banca privada són les línies on han crescut més el DB igual que la gestora de patrimoni DWS, encara que va reduir el nombre de fons per gestionar degut a la por a la inflació.

Gràcies el bon tancament de 2021 han tornat a repartir 20cèntims per acció repartint més de 700M€ en dividends i durant el mes de gener han comprat 300M€ en accions pròpies per reforçar la cotització de l’acció – cagada per que ho haurien d’haver fet ara 😉-.

L’objectiu en els Investors day del Deutsche Bank és arribar el 2025 al 10% de rendiment dels fons propis sense que entri cap nou inversor extern.  Això ho aconsegueixen via incrementant la rendibilitat, reduint costos i no fer ampliacions de capital tot i repartir dividends. El tema és vendre més, entre un 3,5% i un 4,5% cada any fins arribar els 30.000M€ mantenint els costos constants al 62,5%.  L’objectius és repartir 8.000M€ entre 2021 i 2025 en dividends i invertir en les 4 principals línies de negoci i reduir la bretxa amb el BNP.

Segons sembla els riscos amb Rússia estan molt controlats, només 0,3% de la cartera de préstecs està vinculada a Rússia, uns 1.300M€.  Descomptant garanties, 600M€. Mentre que a Ucrania només tenen 42M€ en préstecs.  Unicredit està enganxat amb Rússia amb 7.400M€ i el BNP amb 3.000M€.

 

Estem a l’intermezzo

Malgrat la bonança, tant el Commerz com el Deutsche Bank són massa petits per ser competitius a nivell internacional. Cerberus, un dels principals accionistes ja ha venut les accions tant del Commerz com del Deutsche aprofitant la bona evolució en borsa.  Hom es pregunta si els beneficis seran sostenibles en el temps.  Ademés, els costos poden pujar ja que han tingut un forat indeterminat amb el Greensill Bank o bé els colaterals per les pèrdues que ha tingut el Hedge Fund de Credit Suisse a Nova York.

Tots estan resant per que Lagarde pugi els tipus i torni a aparèixer una font d’ingressos, ja que el marge d’interessos augmenta, cobren més per prestar i no paguen tant pels dipòsits, però també augmenta la morositat, les sortides a Borsa són menors i la regulació bancaria dintre de la UE es complicarà els pròxims anys.

El Deutsche Bank va perdre el temps de fer neteja durant la crisis del 2008-2010 i s’ha anat arrossegant fins aconseguir un beneficis raonables fins a 2021. Molts inversors institucionals no podien ni comprar accions del banc i moltes grans empreses tenien millor rating que el propi Deutsche Bank amb la qual cosa els sortia més barat finançar-se al mercat que amb el banc. Sewing està donant la volta amb èxit però el pes del Investment Banking és aclaparador. Amb  Sewing, el Deutsche Bank és líders manegant deute o els segons amb  fusions i adquisicions. Amb el negoci de les accions han passat del 15 al 5 a  Alemanya. Ha guanyat temps i amb la pandèmia, la banca ha sortit reforçada...no queda massa temps per la següent trompada.

 Sewing s’ha embutxacat 8,8M€ però tampoc és el que cobra més. Hi ha 520 paios al Deutsche que s’han embutxacat entre 10 i 11M€, però els bonus aquest any amb beneficis 1.940M€, els bonus han arribat als 2.100M€ .... i la meitat s’ho han embutxacat 7.200 treballadors de la banca d’inversions, d’un total de 83.000 que té el Banc ara mateix. Fins i tot, Ackerman ha rascat 920.000€ del fons de pensions.

 



 

NOTA1: El BNP ha tancat amb un benefici net 9.500M€, un 34% més que l’any passat i un 16% més que el 2019 - pre pandèmia - i ha convençut 19 dels 27 analistes de Bloomberg que l’han ratejat com empresa a comprar. El BNP liderat per un banquer de cognom Bonnafè – jajaja- , controlfreak, analític i sortit de la ENA i del ministeri,  va reestructurar tot la part del Investment banking essent el que paga menys bonus  en comparació al Deutsche Barklays o HSBC. El Bonnafè es va carregar a bona part de la cupula del BNP gràcies a “l’escandol del embargament”  on el BNP estava involucrat en tota mena de marraneries amb països tipus Cuba, Sudan o Iran malgrat les multes que els hi van posar les autoritats americanes (6.000M€). De fet, li han comprat la divisió de Hedge Fonds al Deutsche Bank juntament amb els seus 900 treballadors. El BNP vol esdevenir  el nou standard per inversors institucionals. Al radar té la gestor de Hedge Funds del Credit Suisse que ha arrossegat pèrdues en la seva filial americana, Archegos de 4.000M€ i on potser que el Deutsche Bank tingui colaterals. Alemanya és un dels objectius més clars a no sé que es desviïn per Sabadell 😉.  De fet, són els principals distribuïdors de deute alemanya vinculada a les emissions.

 

NOTA2: Aquests 19 de Maig, a la junta d’accionistes Paul Achleiter, el President del Consell d’Administrador,  farà el seu últim discurs - gràcies a déu- , un tio nefast pel Deutsche Bank, després de participar directament en el seu enfonsament en tot tipus d’escandols ha estat incapaç de reconduir-lo amb CEO rera CEO fins a Sewing, el qual el va intentar aigualir amb una fusió amb Commerz. Passa una mica com els corruptes quan han de legislar sobre corrupció.

El seu substituït pinta bé, Wynaendts enginyer elèctric holandès criat a Rússia, Rhodèssia Beirut o Jakarta ja que el seu pare era diplomàtic. Ve de reformar l’asseguradora AEGON i encara que l’empresa ha participat amb 87 fusions i adquisions des de 2012 encara que se li tira en cara un creixement lent. Wynaendts va reforçar l’asseguradora no tant a causa de la crisis financera de 2008 sinó per l’escandol de vendre pòlisses d’estalvi – Woekerpolis - . Es venien assegurances de vida molt complexes amb un mix d’inversió on molts cops el client no comprenia els riscos que prenia, va ser un dels grans escàndols moderns a Holanda que va engaxar a 50.000 estalviadors que han ésser compensats per la majoria d’empreses asseguradores ja que era una pràctica molt habitual. Estem parlant de multes de 3.000-4.000M€.

 

NOTA3: El Deutsche Bank es va vendre els Hedge Funds a BNP i ha tingut “sort”. L’escandol del fons Archegos de Credit Suiss que li ha fet perdre els beneficis d’un any 4.000M€. No queda clar si el Deutsche Bank té colaterals d’aquestes operacions d’Archegos. Segons Sewing estan nets.