Si Franco va guanyar la guerra va
ser per les armes d’alemanys, italians i el petroli de Texaco mentre que la
neutralitat de França i sobretot Anglaterra va deixar la República en mans dels
soviètics, que en prou feines va enviar armament. La lliçó clara de la guerra
civil espanyola és que les guerres es guanyen a l’exterior. És el factor crític
d’èxit amb la diferència, no menor, que Rússia té armament nuclear. La lliçó se l’han après els verds alemanys i de quina manera...el partit de la
Petra Kelly malda per enviar armes pesades a Ucraïna.
Nie wieder Krieg / Mai més guerra
El portaveu de Die Grüne el van
declarar inútil pel servei militar, si l’haguessin declarat apte s’hagués
declarat insubmís. Aquest biòleg amb grenyes de Bayern, coneix cada planta de
Tiergarten, és ara expert en armes, calibres o munició i comença a utilitzar
paraules més tipus Clausewitz que una altre cosa: “si un agressor guanya
impunement, fa possible que hi hagi més atacs”, “aquesta és una agressió
imperialista”. La colla de jippis de
Die Grüne estan per portar a Alemanya a un enfrontament directe amb Rússia i
conjuntament amb els liberals pressionen a Scholz a enviar tancs tipus Leopard
a Ucrania.
Robert Habeck, el que mana a Die
Grüne, ja va tenir clar que s’havia d’ajudar els ucraïnesos des de bell antuvi..
Annalena Baerbock, la Ministra d’Exteriors
ha anat modificat la seva postura fins Habeck mentre que el SPD és molt més prudent: tant el Secretari
General com el Cap del grup parlamentari es mostren dubtosos. Fins i tot, Der
Spiegel està alineat amb Die Grüne, a cada editorial pressiona una mica més a Scholz.
Die Grüne i Habeck, ostenten el
ministeri d’Economia i Indústria que és el que autoritza l’exportació d’armes. Allà
va col·locar un secretari d’Estat clau, Sven Giegold, ex eurodiputat expert en
temes financers, l’ideòleg econòmic de Die Grüne i que és de la mateixa corda que
Habeck amb l’exportació d’armes. Giegold va abrandar als funcionaris a
espavilar amb les autoritzacions. El
mateix 24 de Febrer va escriure als ministeris invocant l’article 51 de la
Carta de les Nacions Unides sobre el dret a defensar-se. Baerbock es va
resistir però el dissabte ja estava per enviar armes i amb ella tot el
ministeri d’exteriors autoritzant l’entrega des de Lituania dels antics obusos
de la DDR. Dissabte per la nit Scholz va acceptar enviar Stingers, obusos...si
no ho hagués fet, la pressió de Die Grüne hagués estat molt forta però també mireu la
responsabilitat de Scholz davant una possible interpretació de Putin l'entrada d'Alemanya a la guerra.
Ralf Fücks i Marieluise Becks –
una altre històrica de Die Grüne, antiga mestra i del primer grup de diputats
de Die Grüne que va arribar al Bundestag al 1983 - van ser enviats a Kiev al
inici de la invasió. El missatge va ser: envieu tantes armes com pugueu,
això no pot ser una altre Siria. Això ho diu gent que van arribar a fer perdre
els nervis al SPD i al FDP amb la política exterior feminista durant la negociació
de la coalició de govern. La política exterior de Die Grüne es fonamenta en el manteniment
dels drets humans, evitar conflictes portant els actors a la taula de negociació però parlar de
rearmament i exportació d’armes a un país en conflicte posa en contradicció a
Die Grüne. La política clàssica de Die Grüne de no vendre armes a països en
conflicte, l’han creuat de molt.
Die Grüne i la guerra.
El lema No més guerra, Nie wieder Krieg es fonamentava
amb l’afany per evitar Auschwitz, ara s’ha convertir en guerra per evitar Auschwitz. És un
canvi substancial, no són matisos.
L’experiència de la guerra dels
Balcans, Sbrenica i el terror d’aquells que van patir aquells que no es podien
defensar, va canviar el paradigma, i més, quan al 1999 Schröder i Fischer van
donar llum verda a Clinton per la participació en els bombardejos a Belgrad al
final de la guerra. El New York times va titular “50 anys després avions
alemanys es llencen al atac”. Fischer tenia clar que no demanaria de genolls
a Schröder que parés els bombardejos.
El segon embolic va arribar amb
l’enviament de tropes a l’Afganistan on Schröder va fer del tema un qüestió de
confiança del seu govern. Escac i mat. Molt bona la declaració del ministre de Die
Grüne d’aleshores: “El meu si, és en realitat un NO”, però va votar que si a l’enviament
de tropes.
Dintre del programa electoral de
Die Grüne encara hi ha la no exportació d’armes a dictadures i règims que no
respectessin els drets humans o països en guerra. Això s’ho han pulit en hores
i sense diferències internes..Ara mateix no hi ha veus dissonants dintre de Die Grüne. La diferència entre Habeck i Fischer, és que
Habeck és més transparent amb la seva política. Fischer no.
Joschka Fischer ja estava en
sintonia amb els americans des de Maidan - potser pel seu afany de fer classes a
Princeton - i sempre s’havia posicionat de
l’entrada d’Ucrania a la UE en contra de la tebior de Merkel i l’escepticisme
del SPD. La impressió és que ara mateix és un canal per on circulen les idees
dels yanquees de la costa est.
Habeck el polític més valorat.
Fa dos anys Robert Habeck va
declarar al Donbass que la prohibició de lliurar armes a Ucrania no era
apropiat atacant frontalment la política exterior de Merkel – i de Scholz – i
fins i tot del seu propi partit amb Annalena Baerbock al capdavant. Habeck va
haver de callar fins el 24 de febrer.
Die Grüne són els bons de la
peli, contra el canvi climàtic o bé la geopolítica i estan jugant amb foc amb
Rússia amb un frivolitat que impressiona. Són la mateixa gent que va estar
donant la tabarra amb la política exterior feminista i ara s’han posat a comptar Panzer
i Stingers com si fos un videojoc. Si Die Grüne no va intervenir ni a Síria,
ni donant armes al Kurds al Iraq, però ara sí per que aquesta vegada el front
està a 200 quilometres de Berlin .
Les eleccions regionals a Nordrhein
Westafalia – Köln - han anat malament pel SPD, clara victoria de la CDU i pujada de Die Grüne - increment d’un 11,8% dels vots- en un Land
important i històricament fort pel SPD – el Ruhr -. Els del SPD estan gelosos
però encara queden 4 anys per les eleccions....i això en política és una
eternitat.
Esperem que a la Colau no li doni per enviar armes a Ucrania ;).
NOTA1 :Els del SPD estan gelosos
de l’èxit de Habeck i Baerbock, la política de comunicació de Habeck tant
transparent i tant detallada agrada al públic alemany mostrant els dubtes
interns de les seves decisions. Scholz per contra es mostra com un polític clàssic
seguretat en els temes i no fotre la pota xerran de més. Scholz vol contrarestar
la conjuntura de Die Grüne apareixent en els mitjans com un Bundeskanzler però
no acabar de sonar a pròxim.
NOTA2: El que més inquieta a les
bases de Die Grüne és l’impost sobre patrimoni especial finalista per finançar
la Bundeswehr, l’excèrcit alemany, ja que temen que pugui haver un espiral
armamentista. Durant les negociacions de la coalició entre el FDP i Die Grüne,
aquests tenien reserves amb la OTAN....
NOTA3: Des de fa un parell d’anys
un parell d’oficials de la Bundeswehr i militants de Die Grüne havien creat una
petita associació que serveixi de pont entre la Bundeswehr i el partit. Són
seixanta membres i ara mateix són força populars dintre de Die Grüne.
NOTA4: La experta en defensa de
Die Grüne, Agnieska Brugger, parla amb de nou concepte de feminisme en el marc
de la política exterior – tranquils que no trigarà gaire a arribar per aquests
verals -. Esteu advertits.
NOTA5: L’últim article de Fischer
al projec Syndicate en anglès 😉.
https://www.project-syndicate.org/commentary/war-in-ukraine-what-it-means-for-europe-by-
