Els botiguers s'extingeixen

El Quadern Gris del Pla explica molt bé la psicologia del botiguer: li importava un rave el que passés fora del taulell de la seva botiga. El món s'acabava a la porta de la botiga mentre dissimulaven els guanys, pujaven preus aprofitant les conjuntures i sobretot,  sempre, sempre queixant-se de tot el que podien. A Nocturn de Primavera els marca ben marcats: Aquella miserable reunió de botiguers desproveída de la menor amenitat, si no és l’amenitat que pot tenir un niu de rèptils. Ja mai més serà així per que la cosa va de debò o es fan empresaris o llepen.

Obert 24 hores

Els botiguers assumien dues premises que no s'han complert: esperaven que alguns productes (moda...) mai es podrien vendre a través d'Internet i d'altra banda, fardaven de ser els que millor coneixien als seus clients i els oferien productes "adequats". Tot això ha canviat, els E-commerces permeten comprar les 24 hores, amb el mòbil i amb un assortiment de productes que escapa  a qualsevol prestatgeria...La llibertat absoluta del consumidor a un click. El client és el que mana, no vol cues - estalvia temps - ni  errors, i qui no compleix les espectatives perd el seu favor, no hi ha cap compromís. És un canvi substancial en la forma de consumir.

Les categories de compra tipus productes de primera necessitat - menjar - , després vestit i calçat- shopping -  i béns de consum duradors tipus ordinadors, electrodomèstics s'ha desdibuixat totalment. Amazon té 500 Milions de productes a la seva web, que el client pot triar en plena llibertat i en plena  transparència de preus, cosa que complica la discriminació de preus que realitzaven generalment els botiguers.

El E-commerce és un boom, a Alemanya suposa 44.000.000.000M€ a 2016 i creix a un ritme de dos digits. La gent compra cada cop més productes i amb una major freqüència a través d'internet. Els homes gasten més que les dones. En termes estadístics el E-commerce només representa un 9% del comerç minorista però estem a les beceroles: primer es va començar amb la moda i els viatges i ara el repte és la digitalització de la cistella del super. S'espera que un 40% dels clients faci comandes online als supermercats en els propers anys.

 

El botiguer empresari

El comerç minorista i els centre comercials lluiten venent experiències que no es poden trobar a la xarxa i no només oferin productes. El centres comercials cada cop semblen més parcs temàtics: com que els homes aixafen moltes compres del sector femení, un centre comercial fa cursos de cocktails per entretenir als homes que acompanyen a les dones per que aquestes puguin comprar tranquil·lament(!).

El comerç on line ha limitat els marges dels minoristes: quan arribava nadal, els venedors de joguines pujaven els preus per aprofitar la temprada. Ara ja no poden fer el mateix, i si no rebaixen el preu moren, per que el consumidor no assumeix cap compromís amb la botiga. Una sortida l'ofereix la creació de la pròpia pàgina web i la presència en diverses plataformes on-line com Ebay o el mateix Amazon, on els botiguers poden donar sortida als productes més enllà del taulell de la seva botiga.

El resultat de la baixada de marges és entrar en el que anomeno jo "trampa soviètica": s'ha d'acomiadar personal mentre se suporten uns costos fixos de lloguer constants i a sobre, el SKU - stock keeping unit- l'estoc es redueix, ferint de mort a la botiga ja que la gent no va a comprar a botigues mig buides. Alguns només volen aguantar fins la jubilació.

Als USA se li diu al fenòmen "Retail Apolcalypse", on fins i tot les grans cadenes  minoristes tipus Macy o bé Penney no paren de tancar punts de venda un darrera l'altra per no parlar de Shopping Malls abandonats. Això comença a notar-se a les ciutats petites i mitjanes però què afecta també a les grans ciutats on la baixada de vendes queda parcialment compensat pel turisme.

Al 2012 la meitat dels alemanys preferia comprar a botigues, a 2017 només un 25%,  i si segueix aquest ritme el creixement del E-commerce es carregarà fins a 2020, 45.000 botigues a Alemanya, més d'un 10%.


Els guanyadors

De moment han aparegut E commerce sectorials que sorgeixen d'antics botiguers que van veure l'oportunitat, el més destacat a Alemanya és Thomman, que ven instruments musicals. Ocupen 1.200 treballadors facturant 715M€  i amb només una taxa de retorn del 10%.  Aquests E-commerce ho tenen fotut en funció de com evolucioni els grans com Alibaba o Amazon. Aquests són els big players que tenen suficient múscul financer per suportar pèrdues i la capacitat tecnològica per portar el E commerce al extrem.

El primer punt que no està ben resolt i limitant el model de negoci del E-commerce és la logística last mile,  aquí està la mare dels ous i tothom està experimentant: a Hamburg hi posen robots, altres drons, altres estableixen punts de recollida en benzineres o en parades de metro. Cap sistema s'ha acabat imposant per que és un problema complex.

Això de vendre un producte amb un marge s'està acabant ja que apareixen diversos models de negoci que ni tan sols sospitem. Els grans players del E-commerce ja no són intermediaris entre productors i consumidors sinó que ja són plataformes logístiques, empreses de Big Data o bé Fintech. Amb el Big Data, el que venen és la proximitat del client -  els petits e-commerce establerts dintre de Amazon paguen un 15% del preu de venda-. Personalment, l'única recomanació que pots fer a les empreses és que inverteixin cada cop més en IT, solventar el dèficit estructural de software i guanyar flexibilitat davant els canvis.

El futur passa per la Realitat Virtual on es podrà visualitzar els productes en 3 dimensions o bé la Intel·ligència Artificial com el l'assistent virtuals d'Amazon, Alexa,  el Shop Assistant de Google o bé el Siri d'Apple. Aterrador.

EL PLAER D'ANAR A REMENAR PRODUCTES FÍSICS ESPERO QUE SOBREVISQUI ;)

Nota 1: A la Xina, el dia del solter, es van fer comandes a través del mòbil per import de 25.400.000.000€ amb un increment del 8% respecte l'any anterior i és tres vegades més que el Black Friday. Xina tenen la avantatge dels  late commers que deixa de banda el model occidental de botiguer, centres comercials o  prime locations barrejant tecnologia i consum - que augmenta cada any -. 

Nota2: A Amazon Fresh Lager a Berlin hi ha la central logística d'Amazon per fer de supermercat on-line, amb més de 85.000 productes - un supermercat mitjà gestiona 12.000 - Cap empresa de les que distribueix aliments és rentable però cada any puja i puja la facturació.

Nota3: Davant la pregunta de si aquests big players manipulen el nostre comportament alhora de comprar amb obscurs algoritmes, és no: l'oferta en aquest cas no determina la demanda i especialment Amazon amb el seu lema del Client és Déu, s'adapta en allò que li funciona. 

Com formar govern....Lesson Two

Que no hi hagi govern a Alemanya des de fa mesos és fotut, ja comencen els titulars: la pèrdua d'influència Alemanya permet que París s'endugui la seu europea de supervisió bancària deixant orfe Frankfurt, en breu s'ha d'aprovar el pressupost de la UE, el Brexit i Macron....que espera Alemanya per arribar a una entesa per reforma la UE. La seva aposta és un govern amb el SPD, això afavoriria la seva posició a França.

Merkel, necessita estabilitat per perpetuar-se.

 

La gran coalició no ha servit per aturar els moviments populistes i la seva reedició permetria enfortir "les conseqüències negatives de la nostra democràcia" com diu un pes pesat del SPD, Olaf Scholz, alcalde d'Hamburg. A cada Gran Coalició es perden vots a favor dels extrems, especialment per la dreta, cosa que afecta directament a la CDU com a la CSU.

Dintre de la CDU es comença a parlar, tímidament, de recanvi però és complicat ja que no hi ha rivals de pes dintre de la CDU i plantejar una conjura contra Merkel en aquest moment seria cosa d'aficionats a la política. La patronal empresarial no vol el pacte amb el SPD de cap manera, i fins i tot suggereixen un govern amb minoria, però per a Merkel, això no és satisfactori ja que la legislatura en minoria incentiva els assalts interns i externs i ella vol estabilitat. Abans convoca noves eleccions.
Per Merkel, l'opció del SPD és la millor opció i la que li permet estabilitzar, encara més, el seu regnat.

Però si ningú discuteix el liderat de Merkel seriosament, al seu soci bavarès Horst Seehofer, si. La CSU es troba enmig d'un marasme intern: la crisis dels refugiats quasi provoca un trencament amb la CDU i ha permès que els més de 50 anys de govern de la CSU a Bayern es posin en qüestió amb l'entrada de l'Alternative für Deutschland. Seehofer acompanya a Merkel en totes les negociacions però és un home acorralat políticament. El Finanzminister de Bayern vol el seu lloc, Markus Söder, maniobra sabent que té majoria de suports parlamentaris per fotre fora Seehofer. Aquest es defensa convocant un congrés - amb militants i no parlamentaris - amb la participació estelar de Theo Waigel i Edmund Stoiber per renovar el partit i escollir candidat a les pròximes eleccions regionals. Seehofer és el que està menys interessat en la Gran Coalició - encara que s'ho empassarà -.

 

i Schulz, necessita rascar per sobreviure.
 

Ningú estava preparat dintre del SPD per un fracàs de la Jamaika Coalition. El no rotund de Schulz davant la reedició d'una nova coalició comença a trontollar...i els que eren enemics abans ara comencen a sondejar una renovada entesa. El drama de Schulz és que no té més opció que apostar per la Gran Coalició.

Hi ha tres raons per les que Schulz hauria d'acceptar: responsabilitat, incís en polítiques d'esquerres - bàsicament vellesa, educació i sanitat - i finalment, per que a la CDU hi ha polítics raonables. Es poden apropar posicions en temes espinosos d'impostos, refugiats - pels dos partits és una patata calenta - i sobretot Europa. Schulz veu la possibilitat de reformar Europa amb la Gran Coalició, fins i tot Alexi Tsipras li va enviar una carta esperonant-lo a entrar a govern.
 

Si no accepta una Gran Coalició, no hi ha res que impedeixi que en unes noves eleccions el SPD caigui del 20,5% al 15%, i com més a prop estem més d'unes noves eleccions, més és el risc per Schulz de no repetir com a candidat. Si deixen anar a Merkel en un govern en minoria, no tenen cap mena d'influència política directa, ja que tots els ministeris serien de la CDU/CSU.

El gran problema de Schulz rau en que amb la Gran Coalició se salva ell, Alemanya i la cúpula del SPD però es carrega el SPD. La renovació - especialment s'aferra la càrrec Sigmar Gabriel com a Ministre d'Exteriors - i el reposicionament ideològic de la socialdemocràcia serà impossible a la propera legislatura i tot això, sumat el cabreig de les bases.

Finalment, els comptables dominen....

El cervell gris de la gran coalició i el més influent funcionari del SPD, és Werner Gatzer, secretari d'Estat encarregat dels pressupostos, al Finanzministerium de Wolfgang Schäuble. Gatzer és el del superàvit, el del Schuldenbremse - el frè a la deute - i el schwarze Null - el zero negre al pressupost - amb el que farda Schäuble. Gatzer ha dit que hi ha marge de 30.000.000.000M€ per gastar en 4 anys sense comprometre's en nous deutes. L'economia alemanya segurament tancarà amb un creixement del 2,3% i per tant, pot haver-hi un upside en la recaptació de 15.000.000.000M€ més. La reforma fiscal sembla que s'allunya mentre la despesa s'ha de pensar cap a on es dirigeix:  famílies amb nens, educació, sanitat, infraestructures...


Nota 0: Schulz té interioritzats les demandes de Macron, que vol un pressupost extra que depengui de la comissió per donar suport a problemes conjunturals de les economies europees, en la qual Alemanya hauria de posar un quart d'un xifra milionària. La CDU/CSU vol reduir aquesta demanada a la mínima expressió.

Nota1: Steinmeier, que és el super President de la República, vol evitar noves eleccions i inicia converses. Estabilitat, estabilitat i estabilitat.

Nota2: La gran Coalició sacrifica els canvi energètic - l'alenteix - ja que darrera del SPD estan els sindicats del carbó.

Com formar govern...Lesson one

La millor anècdota política que he sentit fins ara, me la va explicar l'Ernest Lluch. Sent un jove dirigent del PSC van anar a veure conjuntament amb el Raimon Obiols al President retornat,  Tarradellas. I el President, només arribar els hi va espetar: saben vostès que és la política? Es va fer el silènci, d'aquells silèncis incomòdes. Hàbilment l'Obiols li diu President, vostè que porta més anys ens ho podria explicar...Senyors, la política és l'art de dir no- va dir Tarradellas. Són frases d'aquestes que volen dir tot i res, que es poden aplicar al partit comunista japonès com als conservadors canadencs, però és bona, bona.

Els liberals del FDP no assumeixen responsabilitats

Christian Lindner, el cap del històric partit liberal alemany  FDP, ha fet fracassar les negociacions amb la CDU/CSU i Die Grünne per fer govern, l'anomenada Jamaika Koalition. El paio té el "síndrome Macron": creu que fent oposició es posarà davant d'un moviment popular que el porti a ell, i només a ell, a dalt de tot. I tot això, liquidant els partits tradicionals (Quin càlcul!). 

Durant les converses es va constatar que els Die Grünne estava disposat a menjar-se tots els gripaus per tal d'arribar a govern (fins i tot, un dirigent de la CDU va preguntar als dirigents verds com s'ho farien en el pròxim Congrés del partit de tantes consecions que feien- van acceptar els països del Magreb com països segurs pels demandants d'asil (!)-), mentre que Lindner era el primer en aixecar-se de la taula.

Mentre la CDU s'ha mostrat flexible amb les seves demandes i Die Grünne ha tingut força paciència malgrat tenir-se alèrgia amb Lindner, aquest ha escenficat tant malament la trencadissa que ha quedat clar el seu lema: primer jo, després el país. Merkel es va cabrejar força, quan després de vuit setmanes de negociació s'assebenta pel mòbil que els liberals donen per finiquitada les converses per formar la coalició jamaicana.

El buit de poder de 2013

L'objectiu de Lindner doncs, és passar d'un partit frontissa petit a un partit capaç de competir amb els grans. Després del drama de les eleccions de 2013, on el FPD va quedar exclòs del Bundestag per no superar la barrera del 5%, Linder no vol que el partit sigui mai més una prolongació de la CDU que permeti apuntalar el regnat de Merkel.

Després de la derrota del 2013, cap ministre dels que havia governat amb Merkel va continuar a la política - Philip Rösler, el "xino" que sortia sempre amb la Merkel o bé el pobre Guido Westerwelle, el ministre d'exteriors amb un mal anglès que va morir de càncer- deixant un buit de poder que va ocupar Lindner.

El primer que va fer, va ser contractar una consultora de negoci per reposicionar el partit- ja,ja -, esforç que no va reixir per que va estar un parell d'anys arrossegant-se a les enquestes per sota del 5% però Merkel li fa el favor amb la crisis dels refugiats. És exactament a partir d'aquell moment, el FDP supera el llindar del 5% i aconsegueix posicionar-se entre la CDU i la nova extrema dreta d'Alternative für Deutschland. Lindner ataca durament l'acollida de refugiats sense passar per xenòfob. 

L'altra pota és l'euroescepticisme que va deixar orfe l'Alternative für Deutschland quan es va carregar el profe de Macro, Bernd Luke.  Aquí s'enmiralla amb el pacte de govern dels liberals de dreta a Holanda liderats Mark Rutte, que amb un partit petit com el FDP ha aconseguit ser el cap de govern. Carrega contra la burocràcia i les normes emanades de la UE i per no parlar de Draghi i el banc central europeu, fons d'estabilitat....

Mentre Merkel juga a l'estabilitat, Lindner aposta per la provocació. Aquesta estratègia anti establishment - polarització - el fa perdre als votants que històricament han votat liberal i que veuen el partit com una força anivelladora situada al mig. Els socials-liberals que queden al partit, s'han posat les mans al cap i els que esperaven un compromís amb el govern i el país per engegar reformes liberals també critiquen aquesta incapacitat d'arribar a acords. Especialment durs han estat els sectors econòmics de l'economia digital que esperaven que el FDP entrés a govern per reduir normativa.

 MENYS MAL QUE NO HA ENTRAT A GOVERN PER QUE AMB AQUESTA TROPA,  ANEM ARREGLATS!!!!

Nota 0: Lindner és un guaperes amb pretencions. Acaba d'escriure la seva biografia política "Anys a l'ombra" un llibre totalment obviable: ni és un programa de govern on explica quin és el programa liberal al segle XXI, ni parla de la seva ascenció - hi ha més informació a la Wikipedia sobre la seva relació amb el seu valedor que al seu llibre - ni la història interna del FDP. 

Nota1: Els Verds alemanys davant el fracàs de les converses han de plantejar-se nous reptes ja que només han pujat un 0,5% respecte les eleccions anteriors. El que promet és Robert Habeck, actual ministre de medi ambient de Schleswig-Holstein però també hi ha a la cursa el millor economista que tenen els verds, l'europarlamentari Sven Giegold.

Nota 2: Per fer carrera política "moderna" has de passar de xerraire de carrer a cap de govern. Ara ja no s'estila ni escalar escalar per l'Administració Pública.