Com formar govern...Lesson one

La millor anècdota política que he sentit fins ara, me la va explicar l'Ernest Lluch. Sent un jove dirigent del PSC van anar a veure conjuntament amb el Raimon Obiols al President retornat,  Tarradellas. I el President, només arribar els hi va espetar: saben vostès que és la política? Es va fer el silènci, d'aquells silèncis incomòdes. Hàbilment l'Obiols li diu President, vostè que porta més anys ens ho podria explicar...Senyors, la política és l'art de dir no- va dir Tarradellas. Són frases d'aquestes que volen dir tot i res, que es poden aplicar al partit comunista japonès com als conservadors canadencs, però és bona, bona.

Els liberals del FDP no assumeixen responsabilitats

Christian Lindner, el cap del històric partit liberal alemany  FDP, ha fet fracassar les negociacions amb la CDU/CSU i Die Grünne per fer govern, l'anomenada Jamaika Koalition. El paio té el "síndrome Macron": creu que fent oposició es posarà davant d'un moviment popular que el porti a ell, i només a ell, a dalt de tot. I tot això, liquidant els partits tradicionals (Quin càlcul!). 

Durant les converses es va constatar que els Die Grünne estava disposat a menjar-se tots els gripaus per tal d'arribar a govern (fins i tot, un dirigent de la CDU va preguntar als dirigents verds com s'ho farien en el pròxim Congrés del partit de tantes consecions que feien- van acceptar els països del Magreb com països segurs pels demandants d'asil (!)-), mentre que Lindner era el primer en aixecar-se de la taula.

Mentre la CDU s'ha mostrat flexible amb les seves demandes i Die Grünne ha tingut força paciència malgrat tenir-se alèrgia amb Lindner, aquest ha escenficat tant malament la trencadissa que ha quedat clar el seu lema: primer jo, després el país. Merkel es va cabrejar força, quan després de vuit setmanes de negociació s'assebenta pel mòbil que els liberals donen per finiquitada les converses per formar la coalició jamaicana.

El buit de poder de 2013

L'objectiu de Lindner doncs, és passar d'un partit frontissa petit a un partit capaç de competir amb els grans. Després del drama de les eleccions de 2013, on el FPD va quedar exclòs del Bundestag per no superar la barrera del 5%, Linder no vol que el partit sigui mai més una prolongació de la CDU que permeti apuntalar el regnat de Merkel.

Després de la derrota del 2013, cap ministre dels que havia governat amb Merkel va continuar a la política - Philip Rösler, el "xino" que sortia sempre amb la Merkel o bé el pobre Guido Westerwelle, el ministre d'exteriors amb un mal anglès que va morir de càncer- deixant un buit de poder que va ocupar Lindner.

El primer que va fer, va ser contractar una consultora de negoci per reposicionar el partit- ja,ja -, esforç que no va reixir per que va estar un parell d'anys arrossegant-se a les enquestes per sota del 5% però Merkel li fa el favor amb la crisis dels refugiats. És exactament a partir d'aquell moment, el FDP supera el llindar del 5% i aconsegueix posicionar-se entre la CDU i la nova extrema dreta d'Alternative für Deutschland. Lindner ataca durament l'acollida de refugiats sense passar per xenòfob. 

L'altra pota és l'euroescepticisme que va deixar orfe l'Alternative für Deutschland quan es va carregar el profe de Macro, Bernd Luke.  Aquí s'enmiralla amb el pacte de govern dels liberals de dreta a Holanda liderats Mark Rutte, que amb un partit petit com el FDP ha aconseguit ser el cap de govern. Carrega contra la burocràcia i les normes emanades de la UE i per no parlar de Draghi i el banc central europeu, fons d'estabilitat....

Mentre Merkel juga a l'estabilitat, Lindner aposta per la provocació. Aquesta estratègia anti establishment - polarització - el fa perdre als votants que històricament han votat liberal i que veuen el partit com una força anivelladora situada al mig. Els socials-liberals que queden al partit, s'han posat les mans al cap i els que esperaven un compromís amb el govern i el país per engegar reformes liberals també critiquen aquesta incapacitat d'arribar a acords. Especialment durs han estat els sectors econòmics de l'economia digital que esperaven que el FDP entrés a govern per reduir normativa.

 MENYS MAL QUE NO HA ENTRAT A GOVERN PER QUE AMB AQUESTA TROPA,  ANEM ARREGLATS!!!!

Nota 0: Lindner és un guaperes amb pretencions. Acaba d'escriure la seva biografia política "Anys a l'ombra" un llibre totalment obviable: ni és un programa de govern on explica quin és el programa liberal al segle XXI, ni parla de la seva ascenció - hi ha més informació a la Wikipedia sobre la seva relació amb el seu valedor que al seu llibre - ni la història interna del FDP. 

Nota1: Els Verds alemanys davant el fracàs de les converses han de plantejar-se nous reptes ja que només han pujat un 0,5% respecte les eleccions anteriors. El que promet és Robert Habeck, actual ministre de medi ambient de Schleswig-Holstein però també hi ha a la cursa el millor economista que tenen els verds, l'europarlamentari Sven Giegold.

Nota 2: Per fer carrera política "moderna" has de passar de xerraire de carrer a cap de govern. Ara ja no s'estila ni escalar escalar per l'Administració Pública.