Les empreses no es moren d'un dia per l'altra, tenen una inèrcia: van venent, comprant i sembla que no passi res, fins que arriba un dia en que els competidors t'han fotut la cartera i llavors ja no hi ha res a fer....no tens marge de maniobra. Et converteixes en estatua de sal. Llavors només pots liquidar l'empresa o cremar la fàbrica i cobrar l'assegurança. La versió moderna de cremar la fàbrica és fotre un hotel.
El SPD es va suicidar el 2005 amb l'Agenda 2010 i des d'aleshores no ha aixecat cap...la incapacitat de l'esquerra per afrontar la globalització fa que el perfil de votant del SPD s'hagi quedat en la nostàlgia dels temps en que el salari del cap de familia, amb feina fixa, era suficient per portar tres fills a la universitat. Alemanya, però, forma part dels guanyadors de la globalització: els treballadors que voten a la CDU a Baden-Wüttenberg són el doble que al SPD. El SPD ha perdut el lligam amb els moviment socials, la corretja de transmissió entre la societat i el partit s'ha trencat i ha acabat convertit en una estatua de sal.
Martin Schulz i Sigmar Gabriel
Schulz és el primer que va dir "Jo vull ser Bundeskanzler"sense que cap dels seus "companys" de partit es posessin a riure a la roda de premsa. El SPD ha recuperat l'autoestima i a les enquestes Merkel i Schulz estan empatats en un 41% d'intenció directa de vot. Tot al contrari que Sigmar Gabriel, Vizekanzler i ara, ex-President del SPD, que no ha fet un pas al costat si no cap al ministeri d'exteriors - de molt prestigi a Alemanya - ja que no tenia opcions davant Merkel i això que el nano ho ha donat tot.
Gabriel va deixar oberta la K-Frage, la pregunta sobre el candidat per que esperava que el temps i els càrrecs l'apuntalessin però no ha estat així: totes els estudis d'opinió sostenen que el SPD no té cap mena de credibilitat i és més, la figura de Gabriel tampoc. Des de septembre hi ha un rifa interna a veure qui se'n duia el gat a l'aigua ja que tothom veia que amb Gabriel anaven a l'atur...així que per Gabriel la única possibilitat de sobreviure a les eleccions de 2017 era passar a ser Ministre d'Exteriors, ja que li ha colat un gol a la Merkel col·locant Franz-Walter Steinmeier com a Bundespräsident.
Gabriel va deixar oberta la K-Frage, la pregunta sobre el candidat per que esperava que el temps i els càrrecs l'apuntalessin però no ha estat així: totes els estudis d'opinió sostenen que el SPD no té cap mena de credibilitat i és més, la figura de Gabriel tampoc. Des de septembre hi ha un rifa interna a veure qui se'n duia el gat a l'aigua ja que tothom veia que amb Gabriel anaven a l'atur...així que per Gabriel la única possibilitat de sobreviure a les eleccions de 2017 era passar a ser Ministre d'Exteriors, ja que li ha colat un gol a la Merkel col·locant Franz-Walter Steinmeier com a Bundespräsident.
Gabriel va trucar a Schulz farà un mes preguntar-li que volia fer. Schulz li va dir que preferia ser president del parlament europeu malgrat tenia poques possibilitats de repetir. Si no aconseguia ser president del Parlament, esperava que Gabriel li proposés sé Ministre d'Exteriors o algun altre càrrec, però aquest no li va donar el fred ni el calent....era la seva forma de venjar-se. Gabriel feia tot el possible per guanyar temps però una enquesta opinió al mes de gener 2017 va deixar clar que anaven al desastre. Va desistir finalment i va trucar a Schulz per oferir-li la candidatura. Ambdós no se suporten.
Un cop es va fer l'anunci de la candidatura, l'optimisme s'ha desfermant per tota la militància , els actes estan plens de gent, hi ha 4.900 militants més i l'increment a les enquestes és suficientment gros per mostrar un canvi de tendència.
Schulz i Merkel
Un cop es va fer l'anunci de la candidatura, l'optimisme s'ha desfermant per tota la militància , els actes estan plens de gent, hi ha 4.900 militants més i l'increment a les enquestes és suficientment gros per mostrar un canvi de tendència.
Schulz i Merkel
Des de Gerhard Schröder que no es veu un candidat amb tanta voluntat de poder com Schulz. Això canvia el panorama de les properes eleccions a Bundeskanzler, ja que fins ara el perfil baix de Merkel desmobilitzava als votants contraris - la desmobilització asimètrica -. Merkel ja no pot basar-se en aquesta estratègia i ho fia tot a Donald Trump, ella representa la experiència, estabilitat i està per sobre dels partits.
Ambdós es coneixen bé, Schulz despatxa DIARIAMENT els temes europeus amb Merkel malgrat les diferències, Schulz és un entusiasta del projecte europeu - partidari dels Eurobonds - mentre que Merkel és més continguda. Schulz no és cap underdog - com diu Schäuble - forma part de l'establishment i per això, els estrategues de la CDU comencen a treure-li la merda: no l'atacaran per no tenir estudis sinó per evitar la comissió d'investigació de Juncker al parlament europeu o bé per promocionar de forma poc clara diversos col·laboradors i funcionaris.
Merkel intentarà minimitzar l'impacte de la candidatura de Schulz, però hi ha una cosa obvia porta 12 anys governant i sobretot amb el tema dels refugiats ha polaritzat la societat alemanya mobilitzant votants que abans estaven a l'abstenció. Igualment el partit està trencat per dins, per no parlar del seus socis bavaresos de la CSU: li estan fent una política exterior paral·lela ( res de sancions amb rússia i cap crítica a Trump ja que el 60% de la producció de Bayern s'exporta) i estratègicament, no veuen clar això del centre polític. Els pròxims mesos seran divertits.
Merkel intentarà minimitzar l'impacte de la candidatura de Schulz, però hi ha una cosa obvia porta 12 anys governant i sobretot amb el tema dels refugiats ha polaritzat la societat alemanya mobilitzant votants que abans estaven a l'abstenció. Igualment el partit està trencat per dins, per no parlar del seus socis bavaresos de la CSU: li estan fent una política exterior paral·lela ( res de sancions amb rússia i cap crítica a Trump ja que el 60% de la producció de Bayern s'exporta) i estratègicament, no veuen clar això del centre polític. Els pròxims mesos seran divertits.
Què pensa Martin Schulz
Schulz malgrat les aparences és més Schröder que Corbyn: va formar part de l'ala dreta del SPD amb el cercle Seeheimer de diputats del SPD i en certa manera, ha gestionat una Gran Coalició al Parlament Europeu. Igualment amb un 2 o un 3% es pot fer un coalició rot-rot-grüne amb Die Grünen i die Linke - Oskar Lafontaine el té Schulz per fiable - però en aquest cas el SPD hauria de posar a lloc, tant Die Linke com Die Grünen . La meva opinió és que serà difícil un tripartit, però veig que també s'està treballant en aquesta direcció. Ja veurem....Schulz no tanca opcions.
El que si és cert és que Schulz comença a centrar la campanya amb el concepte de justícia social: no tots s'aprofiten de l'espectacular èxit ecònomic, incideix amb les diferències rics i pobres, capital - treball i procurar per l'igualtat d'oportunitats - menys contactes i més substància -. Proposa un clàssic dintre del SPD, corretgir - MOLT PARCIALMENT - l'Agenda 2010 de l'amic Schröder. Sembla que s'escori a l'esquerra però és més aparent que real, el que vol és guanyar el suport dels sindicats i cohesionar el partit davant la dura batalla que es presenta aquesta tardor. Les propostes que presenta no són gaire concretes (!) però el concepte de justicia social pot fer forat: no és normal que el manager de Volkswagen el fotin fora amb una indemnització de 12M€ després de l'escàndol de les emissions de gas i una part significativa de la población s'estigui arrossegant en treballs de merda, salaris baixos i minijobs.
0/ Nota biogràfica de Schulz: pare policia i mare mestressa en un poble fronterer entre Holanda i Bèlgica de 40.000 habitants. No va acabar el batxillerat - va ser repedidor dos vegades (!) per que esperava ser futbolista professional però es va quedar a les portes per un lesió. Això el va portar a la beguda. Detall: fins i tot es va endeutar per beure. El germà el va ingressar en un clínica durant uns mesos fins que ho va superar: la seva exigència personal no es corresponien amb el seu rendiment. Es sobrevalorava. Així que va muntar una llibreria i al 1987 arriba a alcalde del poble i al 1994 comença la seva carrera com a eurodiputat. El tio ja fa un any que s'ha aprimat 10 kilos, si això no és voluntat de poder....Aquest nadal, Sigmar Gabriel va passar pel quiròfen per reduir la panxa...més fàcil que fer règim.
1/ M'imagino la reunions dintre del SPD abans de la designació: qui collons ens treurà del 20% de les enquestes....La qüestió és mantenir el negoci obert i generar caixa- i càrrecs!-
2/ Un 40% dels electors decideix durant les dues setmanes de campanya!!!
3/ L'única oposició a que Franz Walter Steinmeier fos Bundespräsident, va venir de Die Linke, amb un candidat alternatiu, un ex militant del SPD, catedràtic emèrit expert en temes de desigualtats...una nova punyalada al SPD. Serà molt complicat un tripartit.
4/ Igualtat d'oportunitats...actualment es veuen molts comportaments que més que valorar el treball, l'esforç o la capacitat, el que es valora és la xarxa de contactes i des de l'escola....Com vols portar el fill a l'escola pública podent pagar la privada amb els contactes que això reporta (!). Aquí surt una tesis de micro de les bones.
2/ Un 40% dels electors decideix durant les dues setmanes de campanya!!!
3/ L'única oposició a que Franz Walter Steinmeier fos Bundespräsident, va venir de Die Linke, amb un candidat alternatiu, un ex militant del SPD, catedràtic emèrit expert en temes de desigualtats...una nova punyalada al SPD. Serà molt complicat un tripartit.
4/ Igualtat d'oportunitats...actualment es veuen molts comportaments que més que valorar el treball, l'esforç o la capacitat, el que es valora és la xarxa de contactes i des de l'escola....Com vols portar el fill a l'escola pública podent pagar la privada amb els contactes que això reporta (!). Aquí surt una tesis de micro de les bones.
