Aquest estiu em vaig llegir un llibre sobre la història de Portugal, detallava com l’impuls del Renaixement d’un país entaforat entre Castella i un lloc tant inhòspit com l’Atlàntic havia portat a descobriment dels llocs més fantàstics. Avenços tecnològics, ànsies de coneixement i esperit d’aventura van deixar pas al Barroc: tràfic d’esclaus, cobdícia i naufragis colonials. Actualment, no hi ha una alternativa creïble al capitalisme i per tant, la única possibilitat realista és posar l’enginy a treballar: optimisme tecnològic per tal de salvar la contradicció ecològica que plana sobre les nostres caps.
Welcome to the real world: comença la Política Industrial
Des de 2010 la producció d’acer a Alemanya s’ha reduït un 10% fins a les 39,7M Tones, el nombre de llocs de treball directes també s’ha reduït en 4.000 fins als 86.000. Aquesta tendència i la seva acceleració gràcies a la crisis del Covid, pot posar en perill la viabilitat d’aquesta indústria a llarg termini i és una indústria ESTRATÈGICA per Europa. La dependència del sector a la conjuntura ha posat de manifest que aquesta crisis pot ser pitjor que la crisi de 2009, posant en risc les inversions necessàries per afrontar un futur amb garanties. Per tant, el govern alemany, dintre del marc europeu i de les regles de competència internacional, es proposa portar a terme una nova política industrial per pal·liar els efectes de la crisis en aquest sector i orientar-la cap a la producció d’una acer neutre a nivell d’emissions contaminants. La tecnologia que es vol impulsar des de l’Estat, és l’Hidrogen.
Aquí hi ha profunditat ideològica: la primera és que el capitalisme té capacitat per fer front a la contradicció ecològica, la segona que la protecció del clima és un motor per la innovació i el creixement econòmic....i per això han desenvolupat el Handlungskonzept Stahl – Acció sobre l’acer -, un document, elaborat conjuntament amb sindicats i patronal, sobre quines han de ser les línies estratègiques del sector del acer pel 2030.
La revolució de l’Hidrògen depèn d’una membrana, per on passa l’aigua i, on gràcies impulsos elèctrics, se separa l’Oxigen del Hidrogen generant energia. Això s’anomena Electròlisis. La producció d’acer sense carbó de coc és possible mitjançant l’Hidrogen, però tot seguit, apareix la primera pregunta sobre l’origen de l’electricitat per fer l’Electròlisi: energia eòlica, importació d’energia solar del Marroc o bé el gas rus. El segon punt a resoldre, és determinar en quines aplicacions surt rendible i en quines no, i en aquest cas, l’Hidrogen és un bona solució en indústries on no hi ha alternativa ecològica viable com la química bàsica, la producció d’acer o bé transport marítim i aeri. És a dir, l’impacte de diner públic en la reducció de CO2 és més gran en aquests sectors que en altres. Per exemple en el sector automobilístic, no es farà servir la tecnologia del Hidrogen.
En definitiva, només es pot arribar a una producció lliure de CO2, si les indústries bàsiques esdevenen verdes. Les siderúrgies emeten el 30% de les emissions industrials de CO2, i com que estratègicament i ecològicament no és viable traslladar la producció a països del tercer món, s’ha posat en marxa el pla d’inversió en el sector de l’acer.
Política Exterior: neither Washington nor Beijing.
El primer punt del document, sosté que la intervenció pública no viola les lleis del mercat via subvencions o dumping (ni entre països de la UE, ni de la WTO), ni restringeix la competència entre empreses, ni és una mesura proteccionista. Traducció: com que és el primer punt, segur que el violen – ni que sigui indirectament-😉. Per que tothom es calmi, posen tots els acords internacionals possibles per justificar la intervenció pública (G20, el Global Forum on Steel Excess Capacity, bàsicament el Cartel global del sector on no participa la Xina, el permís de la UE, de França i l’esperit sant...)
La situació és complexa per que als USA hi ha aranzels per la importació d’acer mentre que el govern xinès subvenciona les seves siderúrgies per produir acer barat – dumping social- . Tothom infringit les normes de la WTO i danyant la competitivitat de la siderúrgia Europea. La única opció que tenen les siderúrgies europees és invertir en tecnologia, ja que no poden competir per preu.
Alemanya ha impulsat el Global Forum on Steel Exces Capacity per promoure el treball conjunt entre països per evitar les subvencions o excessos de capacitat sense sentit econòmic. També s’impulsa que la Xina torni a aquest fòrum per que no hi participa. El marc jurídic de la WTO davant de situacions de mercat poc transparents permet mesures de protecció de cara a la industria siderúrgica europea. L’objectiu de la política exterior europea és forçar que els mercat sigui més transparent portant a la Xina a un consens mentre es reserva mesures proteccionistes durant tot el 2021. Un altres objectiu és potenciar les sancions des de la pròpia WTO. El Brèxit també ha provocat un replantejament de les relacions amb Alemanya degut a que UK és un dels grans compradors d’acer alemany.
Reforma dels drets d’emissió
El segon punt és el carbó i la reforma el drets d’emissió per impulsar incentius de mercat per reduir les emissions via innovació, com per exemple pujar el preu de l’electricitat en funció de la font productora per internalitzar costos. El 2050 la producció d’acer ha de ser neutral en termes d’emissions i per que això sigui possible, cal una inversió espectacular. A través dels Carbon Contracts for Difference es vol impulsar la inversió en energies renovables mitjançant la garantia del preu estatal pel carbó i de retruc afectant al mercat dels certificats per les emissions de CO2: si no sé el preu del Carbó no puc saber si la meva inversió en un planta d’hidrogen serà viable o no a llarg termini. Per altra banda, les empreses que més contamini i comprin drets d’emissió de CO2 seran penalitzades, ja que l’Estat cobriria les oscil·lacions de preu de les cotitzacions dels drets d’emissió per les empreses menys contaminants, creant un marc estable per la inversió en HIDROGEN. Les empreses que més redueixen les emissions de CO2, rebran més calers de l’Estat que les que no redueixen gràcies a fixar els preus del carbó i compensar el drets d’emissió de CO2 de les empreses menys contaminants. En deu anys es vol crear un mercat de l’energia produïda per l’Hidrogen.
La indústria del acer europea està afectada pels alts preus de l’energia i malgrat les mesures per minorar les emissions de CO2, els costos d’emissió de certificats de CO2 són elevats, essent un llast per la competitivitat de la pròpia indústria. Països que no compensen la contaminació – Xina - no estan afectats per aquest costos d’emissions, i per tant, s’han de prendre mesures de compensació – aranzels – o bé, a través de la creació d’un mercat internacional que tingui en compte dels costos d’emissions de CO2. La nova distribució en l’emissió de certificats incentivarà que les més empreses més eficients energèticament tinguin menys gravamen amb l’emissió de certificats per emissió de CO2. Per tant, la UE farà un compensació efectiva dels costos indirectes de l’emissió de CO2, l’instrument està per decidir ( una espècie d’amortització degressiva o bé un % de valor afegit).
L’objectiu és que, a través d’uns preus energètics competitius, tingui un efecte important en la competitivitat de les indústries intensives en energia. És a dir, hi ha d’haver compensació per l’ús d’energia no fòssils encara que siguin més cares: amb els Carbon Contracts Difference es compensarà els costos més elevats de l’energia del hidrogen per impulsar la inversió en aquest camp.
En marxa
Hi ha tot una sèries de mesures i programes amb una pasta inhumana: programa de descarbonització, evitar emissió de CO2 en indústries bàsiques, ús del hidrogen, els Resilient, Horizon Europa... Per posar en marxar el pla de reconversió la indústria de l’acer, s’invertiran 10.000M€ fins a 2030 i 20.000M€ més fins a 2050. La facturació total de les siderúrgies abans del COVID és de 32.800M€, suposant un inversió del 3% de la seva facturació, en prou feines arribarien als objectius d’inversió desitjats, i per tant, es justifica la inversió pública.
A la siderúrgia Salzgitter, s’estan invertint ara mateix 3.000M€ per produir acer sense ús del carbó i utilitzant la tecnologia del Hidrogen. L’empresa posa un 20%-40% de la inversió - no hi ha dades oficials dels calers que costen-. Amb els primers 1.000M€ es redueixen les emissions de CO2 en dos milions de tones anuals – si es volgués aconseguir aquesta reducció d’emissions en cotxes costaria 5.000M€- . Encara que l’acer surti car, es vendrà, per que és acer ecofriendly i això es paga: els cotxes costaran 300€ més però estaran produïts amb un 25% menys d’emissions de C02. Al consumidor, li molen aquestes coses😉.
El problema rau en la producció d’electricitat per produir l’hidrogen: es calcula que entre un 10-30% serà produït amb energies renovables pel 2030, la resta es farà servir el gas natural. L’objectiu és anar reduint el gas per una font d’energia renovable.
L’energia eòlica és el carbó del segle XXI i les empreses intensives amb energies es localitzaran prop de les fonts d’energia.
NOTA0: Aquí teniu una explicació més detallada dels Carbon Contracts for Difference, no he vulgut entrar massa per no avorrir més al personal.
http://www.bmwi-energiewende.de/EWD/Redaktion/EN/Newsletter/2020/11/Meldung/direkt-account.html
NOTA1: És evident que alemanya té un problema greu ja que no pot impulsar el cotxe elèctric o produir acer verd amb només energies renovables, de fet, és el candidat número 1 per importar energies renovables, seguint l’analogia de la canonada de gas provinent de Rússia o bé els plans per importar energia solar del Marroc. Les plantacions de parcs eòlics al mar són claus pels pròxims 20 o 30 anys.
NOTA1: L´ús de l’energia eòlica per produir hidrogen és encara ineficient ja que el transport i l’emmagatzematge devoren masses recursos. Perter Altmaier també ha presentat el seu programa estratègic: Alemanya Global percussor 35 mesures concretes per fer estimular la producció Hidrògen ja sigui via energia solar o eòlica, per esdevenir el 20% del consum total d’energia a Alemanya per 2030.
NOTA2: La tecnologia del Hidrogen, té unes característiques que el sol i el vent no tenen, es pot emmagatzemar en la seva forma com a gas o en la seva forma liquida a -253 graus sorgit de la descomposició del Hidrogen i l’oxigen que hi ha la natura sense produir CO2. Les possibilitats són infinites, un quilo d’hidrogen pot impulsar un cotxe 100Km, calefacció per tothom o bé energia per la indústria. Amb això matem tres ocells d’un tret: salvem el planeta, tenim energies renovables i barates, sense emissions nocives. El problema és que l’hidrogen s’ha de produir i això és car.
