Una de les principals ocupacions d’un CEO en una companyia és optimitzar el nombre d’imbècils en una organització. Quan superar una determinada massa crítica, la cosa s’enfonsa sense remei: quadres mitjos mal agafats amb pàtines de màsters del IESE o Esade, sobreprotecció de fills enxufats o bé dinàmiques tipus Moscou 1937, on no es pot dir la veritat per molt evident que sigui. Quan això succeix, la cosa no acaba bé....a no sé...que tinguis un préstec del Institut Català de Finances Seguim amb ThyssenKrupp.
Heinrich Hiesinger
El nou CEO que venia de Siemens, Heinrich Hiesinger, va decidir que l’empresa no podia dependre de la volatilitat de la demanda d’acer i va potenciar la divisió d’ascensors. L’empresa havia de ser rendible, s’havia d’autofinançar i es va posar a vendre les siderúrgies deficitàries del Brasil i Alabama. La resta del negoci siderúrgic s’havia de fusionar amb un partner global, amb suficients calers per pagar els compromisos de pensions que ha 2018 ascendien a 8.900M€. Però clar, per tancar siderúrgies calen calers i juntament amb els compromisos dels pensionistes, es necessitaven 500M€ per reestructurar l'empresa amb un marge financer molt estret. El pla era perfecte, però comprometia la inversió pels pròxims 10 anys, tallant tota la innovació possible dintre ThyssenKrupp.
Al final es va vendre les siderúrgies del Brasil i Alabama, va reduir deute i els compromisos amb les pensions però va fracassar la fusió de la divisió siderúrgia amb els indis de TATA, que tenien embolic important a UK i van ajornar la fusió. El Brèxit ho va acabar d’adobar.
A l’estiu de 2018, quan per fi van anunciar la fusió amb els indis, Ursula Gather, matemàtica, rectora de la Universitat de Dormundt i la representant de la Fundació Krupp i el fons suec, CEVIAN, mostren el seu desacord amb el pla del CEO, Hiesinger, i del president del Consell d’Administració.
El fons suec CEVIAN - que manega 13.000M€ - creia que ThyssenKrupp no podia continuar com a unitat i per tant, s’havia de vendre a trossos guanyant uns quants calers en cada operació de venda, així que van voler forçar la venda de la divisió d’ascensors, cosa que el CEO i el President del Consell d’Administració es van negar, ja que era la joia de la corona i el que feia surar el grup. El gestor del fons suec va començar fer entrevistes parlant malament del CEO i filtrant informació del Consell a la premsa.
Al 2015 va aparèixer per sorpresa una oferta per la divisió d’ascensors d’una empresa finesa, molt possiblement impulsada per Cevian. Malgrat tot, ThyssenKrupp estava ben protegida d’aquest tipus de taurons, ja que la fundació ostenta el 21% però el que ningú esperava és que la representat de la Fundació es poses al costat del tauró. La bruixa, com li van dir des d’aleshores, havia estat escollida com a representant de la societat civil i ara es posava trossejar ThyssenKrupp per maximitzar el benefici de la Fundació. És com si la representant de l’Ateneu Barcelònes fotés fora al Isidru Fainé... (Isidru fiat!) I tot per fer caixa, ja que la Fundació Krupp viu dels dividends. Des de que va morir Bertholz Beitz, els interessos de la Fundació i del Consell d’Administració esdevenen divergents.
El CEO interin
Total, tres anys parlant de fusió amb TATA, amb tots els detalls que això comporta,llençats a la brossa. I amb el CEO cap a casa i President del Consell d’Administració dimitit. La feina va ser trobar-ne un de nou... així que van provar un interin management que va intentar dividir l’empresa entre unitats amb futur (ascensors, automòbil i construcció) i les que no ( siderúrgia, venda i distrubció d’acer i construcció de vaixells) . Ambdues sortirien a Borsa i amb aquest anunci, l’acció explota fins els 23€. Segons sembla, Cevian volia fotre fora el CEO interin en aquest moment i fer caixa per que havia entrat a 17,5€ l’acció. No ho va fer, i no ho van fer, per que esperaven que l’acció pugés encara més amb el pla sortides a Borsa. Aleshores es van posar a blindar el contracte del CEO interin per que continués, però marramiau....per fer aquesta reestructuració es requerien uns diners que ThyssenKrupp no tenia. Repeteixo, reestructurar és car.
El CEO interin tampoc va moure un dit per complir les condicions de la Comissió Europea per aconseguir la fusió amb TATA. Segons sostenia, les condicions de la Comissió Europea, eren massa cares i es menjaven els beneficis de les sinèrgies. I llavors va aparèixer amb un altre pla... la famosa venda de la divisió d’ascensors: Cevian li va deixar clares les condicions al CEO internin, de 14.000M€ a 18.000M€ i amb 50% cash i 50% accions i que una part de la venda es traslladés a un divident extraordinari. El CEO va quedar tant frapat que va sondejar amb la Fundació Krupp per preguntar de què anava tot allò i llavors va veure que tenia els peus de fang. Volien vendre la divisió d’ascensors i fer caixa. Aquest era el pla.
El CEO internin no li passava pel barret que una empresa amb grans necessitats de cash, hagués de pagar un divident extraordinari sinó que havia d’assegurar el negoci i els pagaments de deute i les pensions. Així que es va posar a treballar en un nou pla, la sortida a Borsa i buscar comprador per determinades divisions amb l’ajut de les entitats col·locadores. La pitjor oferta per la divisió d’ascensors va vindre precisament de Konne, l’empresa finlandesa. El fons Cevian aquest cop li va capar la venda de la divisió d’ascensors i el CEO va marxa un mes després de presentar el pla de reestructuració.
Martina Merz
Després de liquidar tres CEO's en 15 mesos, Cevian va col·locar la seva representant del Consell d’Administració a CEO. La Martina Merz amb la que començàvem l’article, sense experiència de CEO i menys en reestructuracions. Al final, en comptes de vendre la divisió siderúrgica, es van vendre la rendible divisió d’ascensors i amb els calers posar-se a reestructurar l’empresa.
El principal candidat a embutxacar-se la divisió d’ascensors era Konne, els finlandesos, que van fer una provisió de fons milionària en cas que l’adquisició infringís les normes de competència (evitar una cartel, vaja) mentre pressionaven a la baixa el preu de compra. Paral·lelament, la CEO treu a Borsa la divisió d’ascensors com a mesura defensiva per evitar que els finesos comprissin a preu de saldo. La valoració de la divisió d’ascensors és de 15.000M€ mentre que la capitalització borsària a 2019 de ThyssenKrupp és de 7.000M€...si sortís a Borsa i ThyssenKrupp mantingués el 50,1%, els ratis de l’empresa millorarien notablement, ja que només amb els beneficis de la divisió d’ascensors es podria cobrir les obligacions del fons de pensions.
La CEO per això no va seguir aquest pla.....volia vendre el 100% de la divisió d’ascensors i amb els calers cobrir les obligacions del fons de pensions i reformar la part siderúrgica fent noves inversions i reduint personal, de fet s’han fet fora 6.000 treballadors l’últim any. Els reptes a que s’enfronta dintre de la siderúrgia és trobar un comprador o bé invertir calers per la millora de la sostenibilitat en termes de CO2. I aquí arriba la crisis del covid i la dependència de l’acer al cicle econòmic.
La venda de la divisió d’ascensors representaria una entrada de caixa i de paper directe a la companyia i es podrien rebre dividends de la mateixa Konne, ja que una part és en intercanvi de paper la companyia resultant, o bé vendre les accions, però tot això, no és políticament acceptable, ni per sindicats, ni pel Land de Niedersachsen però si per la rectora de la Universitat de Dormund.
Els ascensors
La venda dels ascensors finalment es va tancar per 17.200M€ a uns inversors financers com a RAG Essener i una part important, 1.250M€, serviran per tornar a comprar accions de la pròpia divisió – que dona calers -. Així ThyssenKrupp perd 53.000 treballadors de cop i es queda només amb 100.000 en plantilla arreu del món. Aproximadament aquesta divisió generava uns beneficis operatius 1.000M€ aproximadament durant aquest 2020.
Amb els 130 anys d’història a l’esquena, ThyssenKrupp ha contractat Rotschild per vendre tota la companyia i fer el roadshow amb el powerpoint per encolomar l’empresa a una altra empresa siderúrgia. Es busca la solució Alemanya Societat Anònima i fusionar l’empresa amb una altra siderúrgia del país, i amb això tancar alguns alts forns, reduir capacitat i baixar les emissions de CO2 amb inversió en noves tecnologies tipus Hidrogen.
La venda del ascensors amb el que es volia reestructurar la companyia no ha servit de res amb l’arribada del Covid, la demanda d’acer ha caigut un 15% i els nivells precrisis no es recuperaran durant el 2021, les vendes han caigut un 20% i les pèrdues són milionàries uns 900M€ durant 2020. De fet, han hagut de fer fora 5.000 treballadors degut al cicle econòmic advers. La pasta que s’ha d’invertir per fer més ecològica la companyia és tan grossa que s’hi no es busca un partner per reestructurar, pinten bastos. Igualment la venda de la companyia, seria el pas definitiu a la insignificància: el free cash flow està -1.700M€. S’acaba el temps.
I a més a més, s’han venut els ascensors i ja no tenen garanties per la banca mentre el tancament de divisions és alarmant.
TOT TÉ UNA PINTA FANTÀSTICA PER LA INTERVENCIÓ ESTATAL
NOTA1: Evolució de la plantilla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada