Emprendre amb Barcelona Activa és fàcil....I una merda,
dubto que hi hagi més d'un 10% de la població capacitada per muntar una empresa
amb cara i ulls. S'ha de tenir la pell dura, prendre decisions difícils i
arriscar. Aquesta imatge del Superemprenedor que pul·lula avui en dia, contrasta
amb el que sostenia Schumpeter en la seva descripció de l’apocalipsis del
capitalisme: l'esperit emprenedor acabava engolit per l'Estat. Per Schumpeter,
un empresari s'acollonia davant d'un sargento, i en certa manera
és així, quan més posició té l'empresari, més desconfiat i més por a perdre té.
És el “yo soy conservador, por que
tengo mucho que conservar “del Manuel Girona. Això explica la passió de l’Isidru
per la Fundació Princep de Girona.
Fa un mes i escaig que va morir Ferdinand Piëch, una
llegenda dintre dels capitans d’indústria alemanys i que va gestionar Volkswagen des del
1993 fins fa ven poc, quan el van haver treure amb aigua calenta. Li deien el vell
per que aquest tipus d'empresari no es jubila.
Com
arriba Piëch a Volkswagen
Piëch va néixer a Viena al 1937 i era el nét de Ferdinand Porsche,
fundador de Porsche i també des de 1935 el constructor de cotxes de Hitler.
Hilter va impulsar creació de Volkswagen l’any 1937 i del escarabat per donar al poble
alemany un utilitari baratet per desplaçar-se. La família i el sobretot el pare
van està involucrats amb el nacionalsocialisme fins el coll: el pare va gestionar
VW amb presoners de tot Europa. El seu fill, Ferdinand va fer uns tímids passos
per expiar els pecats del pare ja que durant el seu regnat va crear una
fundació on només 10% dels condemnats a treballs forçats de VW van rebre
algun tipus subvenció. També va fer un monument en el seu record a la fàbrica
de Wolfsburg.
El pare, a part de nacional socialista, va morir jove i la
mare es va encarregar de dirigir la seva pròpia empresa, una importadora de VW
i Porsche a Àustria. En aquest punt, l'envien a un internat Suïssa. Un internat
típic, dur, elitista i simple. A l’internat els estudiants s'espiaven entre
ells per veure qui cometia alguna falta, d’aquí neix la seva desconfiança cap
els altres: el paio veia confabulacions contra ell per tot arreu, encara què
tinguessin poc fonament. Piëch pensava en categories d'amic o enemic, no hi
havia terme mig i no se'n refiava de ningú excepte d’ell mateix: els directius
en la seva presència havien de afinar molt bé les paraules.
Un cop mort l'avi al 1951, la família es va separar en dues
branques el Piëch i els Porsche i cada branca amb un líder. Al 1970 la família estava
tant dividida que han haver de contractar un mediador. Poc després Piëch li va
fotre la dona al seu cosí Gerd Porsche, amb la que va tenir un parell de criatures.
De fet, el 2005 se sabia que tenia 12 fills de 5 dones diferents però al
testament apareix un tretzè que no queda clar d’on surt...No cal dir que li
importaven un rave els fills: quan el seu fill va presentar el seu projecte de
cotxe elèctric a la fira de Ginebra, el pare se’n va desmarcar obertament.
A partir doncs de 1972, la família es retira de la gestió
directe de Porsche i Piëch crea la seva pròpia enginyeria vinculada al motor.
Al cap de poc anys, el fitxa la filial de VW, Audi, on Piëch com a responsable
tècnic on desenvoluparà el motor Quattro. Piëch no era un enginyer
brillant però coneixia el negoci i els seus detalls com ningú. Als vuitanta ja
estava al capdavant d’Audi on Piëch, l’havia transformat d’una empresa de
nínxol a una marca reconeguda.
Va ser escollit per dirigir VW per la seva experiència a
Audi i per que es va comprometre a mantenir els 30.000 llocs de treball que
perillaven a la fàbrica Wolfsburg, VW perdia diners a cabassos i el manual
d’escola de negocis apuntava als treballadors, així que tant Schröder – President aleshores del Land de
Niedersachsen – com el sindicats li van fer costat. Piëch es va plantar davant
dels 20.000 treballadors de la fàbrica -literal – per fer el discurs de la seva
vida. Amb la jornada de quatre dies va salvar els llocs de treball i va crear jurisprudència,
obligant a altres empreses a justificar acomidaments en comptes de reduir
hores.
Piëch com a primer executiu va fixar tres eixos: primer optimitzar
la producció, reduir els criteris qualitat a curt termini i finalment, ampliar
la paleta de colors comprant marques a tort i a dret. En aquell moment només gestionava
4 marques: VW, Skoda, Seat i Audi.
Amb el fitxatge d'Ignacio Lopez de Arriortua al 1993 va
saltar l’escàndol. Lopez de Arriortua s'havia emportat el llistat de milers els
proveïdors de General Motors i Opel amb els preus a què venien les matèries
primes...eixos, frens, acer...TOT. Com que General Motors comprava més barat
que Volkswagen, la llista era una mina per pressionar a la baixa els
proveïdors. Enmig de l'embolic, s'hi va posar fins i tot el FBI i el
departament de Justícia nord-americà i va danyar les relacions bilaterals entre
Alemanya i USA. Va haver d'intervenir Helmut Kohl i Bill Clinton. El cacau va
acabar als jutjats on Lopez va haver de pagar 75.000 Marks per perjuri i que va
comportar la seva dimissió com executiu. VW va acabar de pagant 100M$ per liquidar
la "guerra dels cotxes".
LA SETMANA QUE VE MÉS!
NOTA1. L'altra branca de la família, la Porsche, va
estudiar seguint el mètode Waldorf que es fonamenta en un aprenentatge lliure basat
en l’art.
NOTA2. Piëch vol manegar des de la tomba. A la dona, l’antiga
mainadera dels nens, li ha posat un clàusula en el testament on si es torna a
casar perd les accions.
