Piëch, els cabrons no són eterns Part I

Emprendre amb Barcelona Activa és fàcil....I una merda, dubto que hi hagi més d'un 10% de la població capacitada per muntar una empresa amb cara i ulls. S'ha de tenir la pell dura, prendre decisions difícils i arriscar. Aquesta imatge del Superemprenedor que pul·lula avui en dia, contrasta amb el que sostenia Schumpeter en la seva descripció de l’apocalipsis del capitalisme: l'esperit emprenedor acabava engolit per l'Estat. Per Schumpeter, un empresari s'acollonia davant  d'un sargento, i en certa manera és així, quan més posició té l'empresari, més desconfiat i més por a perdre té.  És el “yo soy conservador, por que tengo mucho que conservar “del Manuel Girona. Això explica la passió de l’Isidru per la Fundació Princep de Girona.

Fa un mes i escaig que va morir Ferdinand Piëch, una llegenda dintre dels capitans d’indústria alemanys i que va gestionar Volkswagen des del 1993 fins fa ven poc, quan el van haver treure amb aigua calenta. Li deien el vell per que aquest tipus d'empresari no es jubila.

Com arriba Piëch a Volkswagen

Piëch va néixer a Viena al 1937 i era el nét de Ferdinand Porsche, fundador de Porsche i també des de 1935 el constructor de cotxes de Hitler. Hilter va impulsar creació de Volkswagen l’any 1937  i del escarabat per donar al poble alemany un utilitari baratet per desplaçar-se. La família i el sobretot el pare van està involucrats amb el nacionalsocialisme fins el coll: el pare va gestionar VW amb presoners de tot Europa. El seu fill, Ferdinand va fer uns tímids passos per expiar els pecats del pare ja que durant el seu regnat va crear una fundació on  només 10% dels  condemnats a treballs forçats de VW van rebre algun tipus subvenció. També va fer un monument en el seu record a la fàbrica de Wolfsburg.

El pare, a part de nacional socialista, va morir jove i la mare es va encarregar de dirigir la seva pròpia empresa, una importadora de VW i Porsche a Àustria. En aquest punt, l'envien a un internat Suïssa. Un internat típic, dur, elitista i simple. A l’internat els estudiants s'espiaven entre ells per veure qui cometia alguna falta, d’aquí neix la seva desconfiança cap els altres: el paio veia confabulacions contra ell per tot arreu, encara què tinguessin poc fonament. Piëch pensava en categories d'amic o enemic, no hi havia terme mig i no se'n refiava de ningú excepte d’ell mateix: els directius en la seva presència havien de afinar molt bé les paraules.

Un cop mort l'avi al 1951, la família es va separar en dues branques el Piëch i els Porsche i cada branca amb un líder. Al 1970 la família estava tant dividida que han haver de contractar un mediador. Poc després Piëch li va fotre la dona al seu cosí Gerd Porsche, amb la que va tenir un parell de criatures. De fet, el 2005 se sabia que tenia 12 fills de 5 dones diferents però al testament apareix un tretzè que no queda clar d’on surt...No cal dir que li importaven un rave els fills: quan el seu fill va presentar el seu projecte de cotxe elèctric a la fira de Ginebra, el pare se’n va desmarcar obertament.

A partir doncs de 1972, la família es retira de la gestió directe de Porsche i Piëch crea la seva pròpia enginyeria vinculada al motor. Al cap de poc anys, el fitxa la filial de VW, Audi, on Piëch com a responsable tècnic on desenvoluparà el motor Quattro. Piëch no era un enginyer brillant però coneixia el negoci i els seus detalls com ningú. Als vuitanta ja estava al capdavant d’Audi on Piëch, l’havia transformat d’una empresa de nínxol a una marca reconeguda.

L’escollit per dirigir Volkswagen

Va ser escollit per dirigir VW per la seva experiència a Audi i per que es va comprometre a mantenir els 30.000 llocs de treball que perillaven a la fàbrica Wolfsburg, VW perdia diners a cabassos i el manual d’escola de negocis apuntava als treballadors, així que tant  Schröder – President aleshores del Land de Niedersachsen – com el sindicats li van fer costat. Piëch es va plantar davant dels 20.000 treballadors de la fàbrica -literal – per fer el discurs de la seva vida. Amb la jornada de quatre dies va salvar els llocs de treball i va crear jurisprudència, obligant a altres empreses a justificar acomidaments en comptes de reduir hores.

Piëch com a primer executiu va fixar tres eixos: primer optimitzar la producció,  reduir els criteris qualitat a curt termini i finalment, ampliar la paleta de colors comprant marques a tort i a dret. En aquell moment només gestionava 4 marques: VW, Skoda, Seat i Audi.

Amb el fitxatge d'Ignacio Lopez de Arriortua al 1993 va saltar l’escàndol. Lopez de Arriortua s'havia emportat el llistat de milers els proveïdors de General Motors i Opel amb els preus a què venien les matèries primes...eixos, frens, acer...TOT. Com que General Motors comprava més barat que Volkswagen, la llista era una mina per pressionar a la baixa els proveïdors. Enmig de l'embolic, s'hi va posar fins i tot el FBI i el departament de Justícia nord-americà i va danyar les relacions bilaterals entre Alemanya i USA. Va haver d'intervenir Helmut Kohl i Bill Clinton. El cacau va acabar als jutjats on Lopez va haver de pagar 75.000 Marks per perjuri i que va comportar la seva dimissió com executiu. VW va acabar de pagant 100M$ per liquidar la "guerra dels cotxes". 

LA SETMANA QUE VE MÉS!

 

NOTA1. L'altra branca de la família, la Porsche, va estudiar seguint el mètode Waldorf que es fonamenta en un aprenentatge lliure basat en l’art.

NOTA2. Piëch vol manegar des de la tomba. A la dona, l’antiga mainadera dels nens, li ha posat un clàusula en el testament on si es torna a casar perd les accions.