La batalla pel cotxe electric: un bany de sang

 Cap productor alemany té un cotxe elèctric inferior a 25.000€ a la venda i la majoria està per sobre de 30.000€, l’electricitat s’ha encarit amb oscil·lacions de preus més bèsties. A més a més, el govern ha retirat el prima de 4.500€ per la compra d’un cotxe elèctric un divendres per aplicar-ho el dilluns  i el pressupost de punts de recàrrega i associats s’ha reduït substancialment. La patronal automobilista preveu una caiguda del 14% de les vendes de cotxes elèctrics aquest 2024 fent que l’objectiu del Bund de tenir 15M de cotxes elèctrics pel 2030 sona a utopia. De moment només hi ha 1,5M pels carrers alemanys.

A primers d’any s’ha produït una guerra de preus entre els fabricants del 15%-20% deixant el valor residual dels propietaris de cotxes elèctrics pels terres. A més a més, el Leasing no mola pels elevats tipus d’interès i la ràpida pèrdua de valor del cotxe elèctric. Sixt  ja ha reduït la seva flota d’elèctrics.

Malgrat tot, els cotxe elèctric arriba i ràpid, el tema és si els alemanys no agafaran el carro o aniran a recer de xinesos i americans. Els temps i la tecnologia ho determinen uns altres mentre alguns flirtegen amb els e-fuels o ampliar els terminis d’adaptació del motor d’explosió a l’elèctric per exprimir la mamella. Un membre del Consell d’Administració de VW sosté que és una estratègia suïcida mentre Brussel·les no està donant ara mateix cap prioritat al cotxe elèctric.

El càlcul dels managers és que la Comissió Europea moderi els objectius des descarbonització i puguin vendre cotxes de benzina un parell d’anys més i poder agafar a nivell de producte als xinesos. Però la mesura ajudarà o perjudicarà?

Els Xinesos

Els xinesos fins i tot estan invertint en vaixells 640M€ específics pel transport de cotxes. Al genera va sortir per primera vegada un vaixell carregat de 3.000 cotxes de BYD direcció Anvers. BYD ha aconseguit aquest 2023 superar com a líder VW, l’últim trimestre va superar Tesla en la fabricació de cotxes elèctrics. Els xinesos controlen tota la cadena de producció a diferència dels alemanys: des les matèries primeres fins a la xarxa de venda. Obren flagship stores arreu començant per Stuttgard. Si vols conquerir Europa, el mercat més exigent és l’alemany i BYD vol presentar batalla. De moment només han venut 4.139 cotxes a 2023 però en un parell d’anys volen arribar a més de 100.000 cotxes. Alguns analistes de banca creuen que pot arribar a passar del 3% al  20% del mercat de cotxes elèctrics.

Les marques xineses han fet unes fàbriques gegants amb les quals es calcula que amb una capacitat del 80%, els hi sobren 15M d’unitats que no pot assumir el mercat interior i que per tant s’exportaran. El càlcul dels productors xinesos és produir un 30-40% més barats que la competència occidental i el que no pugui aguantar simplement se’l menjaran. La marca desapareixerà.

Aquestes xifres de producció superen la demanda europea de cotxe elèctric i de benzina anual. Aquesta sobreproducció és deguda a que moltes de les empreses automobilístiques són de titularitat pública: volen mantenir l’ocupació i mantenir un creixement del 5% PIB com a objectiu...El vent bufa cap una guerra de preus en tota regla.

A més a més,  productors alemanys deixen espai als productors xinesos. Mercedes només farà limusines deixant el mercat de taxis per BYD que també estan pensant en fer ofertes a policies i altres col·lectius. Donen descomptes i igualen els preus amb el ID.3 de VW i clar, tenen més marge que VW.   Xina està oferint el que no poden els Alemanys, cotxes elèctrics en massa: entre 10.000 i 20.000€.  Fins i tot Musk està nerviós, va reconèixer que els cotxes xinesos són bons i que sense barreres aranzelàries arrasarien amb els competidors.  Des del 7 de Març, la importació de cotxes xinesos paga aranzels ja que segons Von der Leyen, els cotxes elèctrics estan subvencionats. Per evitar els aranzels, BYD està aixecant una fàbrica a Hungria per inundar el mercat alemany.

 

Amb els pixats al ventre

A 2019 es va inaugurà la primera fàbrica de cotxes elèctrics a Europa a Zickwau, de VW, ara la plantilla tem perdre el lloc de treball. La fàbrica va passar de fer Golf i Audis a cotxes elèctrics amb una inversió de 1.200M€ i la plantilla de 2.800 treballadors a 10.500 amb l’objectiu de fabricar 6 models mentre apareixen tot tipus de proveïdors al voltant de la fàbrica.  Els objectius eren fabrica 360.000 unitats anuals i només arriben a 247.000. Els tres torns inicials s’han reduït a dos. VW volia caçar a Tesla però els als costos de l’energia els han agafat a peu canviat. Els problemes de VW han passat a nivell polític: la UE vol impulsar la electromobilitat però els que tenen els cotxes bons són els xinesos.

Els proveïdors que han fet els deures es troben ara que les marques alemanyes no són les que vendran més cotxes elèctrics amb el risc d’excés de capacitat: han realitzat inversions esperant que el motor elèctric es popularitzaria i de moment això no ha succeït.  Els proveïdors alemanys estan perdent quota de mercat, apareixen dos productors sud coreans de bateries mentre el xinesos CALT estan entre els 30 primers proveïdors automobilístics del món. L’èxit dels proveïdors alemanys dels últims 20 anys es pot veure truncat en poc temps. I el que és pitjor les empreses xineses portaran els seus proveïdors darrera amb la qual cosa veurem com aquests proveïdors xinesos desembarcaran a Europa. El proveïdors automobilístics alemanys estan diversificant sectors i s’estan reestructurant: ZF parla de 12.000 acomiadaments mentre Continental 7.000. S’estima que una quarta part dels treballadors vinculats a proveïdors automobilístic alemanys se’n vagin al carrer fins al 2030.

Els alemanys van tard amb la producció de bateries i poden perdre el lideratge passant a ser un més dintre de la competició. La producció es desplaça a Àsia: enguany Alemanya ha fabricat els mateixos cotxes que l’any 1994. No obstant la batalla pel cotxe elèctric no està perduda. La I+D  - bateries elèctriques, software de conducció- es queda a casa. De fet el sector Health està ocupant més persones que el sector automobilístic i les tecnologies cada cop es difuminen: un sensor quàntic de Bosch es pot utilitzar per la mobilitat així com pel sector Health. Siemens vol canviar la indústria amb AI mentre que l’especialista òptic Zeiss està invertint en làsers que s’utilitzaran a la indústria de microxips.

 

Els compradors de cotxe elèctric es mostren insegurs mentre les empreses basculen entre la sobrecapacitat i les vendes mediocres...és una oportunitat per les empreses alemanyes: el CEO de Renault, Luca de Meo aposta per una aliança europea de fabricants tipus Airbus.

 

NOTA0: De mitja costa un cotxe elèctric 50.000€ en comparació amb el de benzina que són 35.000€ i des de desembre que no hi ha cap subvenció, s’han produítr rebaixes de preu del cotxe elèctric ( un 13% de mitja). Un cotxe elèctric de gamma baixa de BYD costa 9.000€. Carrega el cotxe elèctric costa la meitat que un dipòsit de benzina si ho fas a casa amb tarifa reduïda mentre que si el carregues al carrer val més calers.

NOTA1: Stellantis amb seu a Amsterdam amb marques com Peugot, Citroen, Opel Fiat o Chrysler tenen bones rendibilitats i aquest any trauran un cotxe elèctric per sota de 25.000euros. Això ho ha han aconseguit a base de control de costos i pressionar proveïdors. Ara llençaran un Citroen C.3 totalment electric per 23.000 euros. Tecnologies barates però eficients però on destaquen és en la producció: 7 models tenen la mateixa arquitectura siguin elèctrics o amb motor d’explosió permeten incrementar la producció i reduir el cost unitari. Quan arribi la invasió de cotxes xinesos estaran preparats per competir: a igualtat de preus, Opel tindrà millor qualitat i seran més segurs. VW preveuen llençar el seu cotxe electric baratet a 2026.....tard.

NOTA2: Els americans també trontollen: Apple ha suspès el seu programa automobilístic perdent una carretada de milions,  Rivia partner d’Amazon ha acomiadat un 10% de la plantilla, Tesla és incapaç d’oferir  un cotxe elèctric per masses mentre els creixements anuals del 30, 40 o 50% són història mentre ja ha baixat el preu dues vegades aquest any.

Nota3. Política industrial. Les subvencions estatals són importants per que a VW li surt més a compte produir una fabrica de bateries a Canadà i importar-les que construir-la a Alemanya. Aquí algú està fent malament els deures.

L'extranya crisis: Cojuntura i Estructura

 Una de les coses més espinoses pels economistes és el tema de les previsions. Tens tots els números per fotre’t en un pantà i per tant la prudència invita a callar-se. Com deia Schumpeter les 5 últimes crisis han estat previstes 9 vegades. Que si puja l’or gràcies els xinesos, que el Bitcoin està a màxims, que si pugen els preus dels lloguers i la vivenda, que si falten mans a les empreses,  que si els tipus que baixen... Les amanides m’agraden sense masses ingredients.

Alemanya un país car, amb excés de regulació i poc digitalitzat

El govern alemany ha baixat la previsió de 2024 de 1,3% de creixement del PIB al +0,2% a 2024, mentre alguns Instituts d’Estudis preveuen una caiguda del PIB del -0,5%. Robert Habeck, el ministre d’Indústria, vol impulsar la inversió pública amb un impost especial  mentre que Lindner, el ministre de Finances,  vol reduir la burocràcia i promoure rebaixes d’impostos. No s’aclareixen, però tenen un problema alhora d’incentivar la inversió: els presidents de les associacions empresarials alemanyes, la industrial  - BDI - , les cambres de comerç – DIHK-, d’oficis – ZDH – i la més important, BDA, han enviat una carta oberta a Olaf Scholz per que espavili.  Segons ells, Alemanya és poc atractiva per atraure inversió i moltes empreses estan enviant la seva producció fora. Si cau la inversió no es pot fer cap transformació cap a una economia verda que és el gran afany Alemany ara mateix. Els riscos identificats són els alts costos de l’Energia, falta de personal, baixa demanda interna, costos laborals alts així com l'excés de regulació.

Les empreses estrangeres han invertit 22.000M€ a Alemanya, l’import més baix dels últims 10 anys. El saldo d’inversió net és  NEGATIU de 94.000M€, és a dir, surten calers però el que crida l'atenció és que la xifra és extremadament alta – el saldo de la balança c/c és molt positiu  i es compensa amb la de capital però igualment la xifra és molt alta -. Les empreses alemanyes no inverteixen a Alemanya, sinó majoritàriament a altres països de la UE ( dos terços de les inversions exteriors alemanyes). La inversió estrangera ha augmentat a Alemanya en un 5% en els últims 13 anys mentre que mundialment s’ha doblat el volum de la inversió directa estrangera. Alguns economistes parlen de desindustrialització. Així tal com ho sentiu. En vermell la inversió directa estrangera a Alemanya i en blau la inversió alemanya a l’Exterior

 

Clarobscurs: Indústria i Energia

Quan hi ha una crisis l’ús del transport baixa, les zones comercials tenen poca afluència així com restaurants. Els que estan ocupats temen perdre el seu lloc de treball i tothom conté les despeses. 2008/2009, el moviment de containers al port d’Hamburg es va reduir dràsticament mentre el PIB va caure un 5%.

No és el cas actual: hi ha economistes que atribueixen a que el 2023 es van treballar dos dies menys per sostenir que el -0,3% de caiguda del PIB és una fal·làcia mentre culpen a l'estadística de les pujades internanuals de preus de desembre de 2023  gràcies a què a desembre de 2022 van treure l’IVA de l’electricitat. Les subvencions del govern alemany fan que el preu de l’energia estigui el mateix nivell que la etapa pre-Covid i indicadors avançats – comandes – estan pujant, però les indústries intensives en energia com la  indústria química o  bé la producció d’acer estan produint un 25% menys que 2022.

 

Com pot ser que el DAX arribi a records i reparteixi màxims històrics de dividends (54.000M€) mentre que l’economia alemanya en prou feines creixi. La resposta és que les grans empreses del DAX estan deslligades del mercat alemany. Depenen més dels USA i la Xina que d’Alemanya.

Els diaris no paren d’anunciar reestructuracions: BASF ha anunciat que és rendible a tot al món menys a Alemanya així que reduirà llocs de treball amb programa d’estalvi de 1.000M€. Miele, empresa familiar amb 125 anys d’història, redueix la plantilla en 2.000 llocs de treball (d’una plantilla de 23.000) desplaçant la producció a l’estranger on passen 700 treballadors d’Alemanya a la fàbrica de Polònia. Bosch està igual, tenen excés de capacitat i la competència de les marques asiàtiques.  SAP acomiada 8.000 treballadors malgrat augmentar la facturació i els beneficis. Necessita major rendibilitat per concentrar esforços en el cloud i la intel·ligència artificial on han invertit 2.000M€.  ZF acomiada a 12.000 treballadors fins a 2030, el proveïdor automobilístic té dificultats per passar-se a la electromobilitat, on ha fet grans Inversiones sense obtenir gaire profit mentre acumula un deute de 10.000M€. Bayern està en procés també de reestructuració: han agafat un CEO de Texas per canviar “la cultura de la companyia”, masses càrrecs mitjos i una performance a borsa penosa després de perdre el judici als USA pel  Glyphosat.

 

Consum i Comerç Exterior.

Conjuntament amb les exportacions, el consum intern és un dels dos grans components de la demanda. No és només els calers que té la gent sinó com els gasta. Les estadístiques de comerç al detall, mostren que el consum no s’ha recuperat des de la guerra d’Ucraïna. 

 

 

Aquí teniu les reserves a restaruants internanual: poques ganes d’anar al restaurant.

Sembla però que la pujada preus minora i els salaris reals s’han pujat un 0,1% i per tant el consum es recuperarà els propers mesos amb la qual cosa les expectatives són positives. El component clau és el consum que representa el 50% del PIB.

Les exportacions alemanyes a 2023 van reduir-se un 2% mentre que les importacions van caure un 10%, especialment les xineses. Això es tradueix en un consum alemany dèbil. Aquest inici d’any les exportacions estan creixent per sobre les previsions. Les exportacions van dirigides sobretot als USA que dona força a l’economia Alemanya sobretot en el sector automobilístic, maquina eina i química, els tres grans sectors exportadors.  Mentre no hi hagi crisis als Estats Units, la cosa s’aguanta.

 

PIB potencial i mercat de treball.

Darrare de tot hi ha la pregunta si els problemes de l’economia alemanya són transitoris o estructurals i aquí entre en joc el PIB potencial, que cada cop es va reduint més. Es preveu que arribi per sota del 0,5% al 2030. Això significa que l’economia alemanya no té massa marge pel creixement  SINO IMPORTA MÀ D’OBRA – de qualitat -, estimular la INVERSIÓ i millora la PRODUCTIVITAT – innovació -. Per entendre’s, si Alemanya importés 500.000 ciutadans búlgars o espanyols, no estaria pas en recessió.

Aquesta debilitat en el creixement, ens porta al debat de la immigració: cada cop hi ha més que es jubilen que joves que entren al mercat laboral mentre que l’emigració que arriba cada cop és menys qualificada. Els pròxims 20 anys caurà el nombre d’ocupats a Alemanya en 3,35M de persones. De fet està calculat que la jubilació del babyboom costarà a Alemanya un 0,5% de creixement la pròxima dècada.  La fam de personal s’ha notat aquest 2023, malgrat l’alentiment econòmic, el nombre d’ocupats ha pujat en 337.000 persones. Els aturats han caigut al 3,1%. Repeat 3,1%.

 

Per no posar ingredients a l’amanida, m’he quedat a gust. La conclusió que extrec és que l’economia alemanya s’està recuperant i ajustant aquest 2024 dels shocks que ha patit. Ara bé, hi ha factors estructurals interns que limiten el seu creixement: el dèficit d’inversió i la falta de mà d’obra. Malgrat tot mentre els USA vagin bé, Alemanya va bé.

 

NOTA0: A Alemanya també estan acollonits amb l’informe PISA, cada any 50.000 alumnes surten de l’escola sense cap titulació i en una de cada quatre de Quart de primària dificultats de comprensió lectora. Com més calers es posa durant la primera infància, millors estudiants surten.

NOTA1: El DAX ha arribat a 18.000 punts, un record, les empreses alemanya que hi cotitzen s’han emancipat del mercat alemany, depenen especialment de la Xina i els USA. La seva predisposició a invertir a Alemanya ha disminuït. El DAX no és especialment important, la capitalització de les seves empreses representa un 2% del MSCI World index – que recull les principals empreses de 26 països desenvolupats. Es fascinant que encara hi hagi fons indexats al DAX – doncs a l’IBEX no vegis jajaja -. Hi ha un fort moviment d’inversió a l’estranger per part d’empreses alemanyes que no inverteixen a Alemanya.

L’única empresa tecnològica del DAX és SAP i en prou feines té una capitalització de 200.000M€. El DAX depèn de dos o tres valors com per exemple SAP que gràcies a l’increment del llindar d’inversió per per part dels fons del 10 al 15% ha crescut. Al DAX falten molts sectors que estan representats dintre del S&P 500, que és l’index de referència. En temes de AI estem despullats i és per això que no s’esperen grans canvis en les expectatives de rendibilitat del DAX.  Finalment, és desaconsellable invertir en immobles i o bé comptes a termini ja que les condicions poden canviar ràpidament.

NOTA 2: El sector de la vivenda s’enfonsa a Alemanya, els permisos de la construcció han baixat a nivells de 2012. Els indicadors de confiança del IFO en el sector de la construcció estan baixos i les comandes han baixat. Els preus dels materials ( ciments i cal encara que fusta i acer han baixat), els tipus d’interès als promotors i les normatives no ajuden. Moltes promotores s’han declarat en bancarrota Project Immobilien, Paulus, Euroboden, Gerchgroup oder Development Partner o la promotora més famosa d’Austria, René Benko. Durant el 2024 s’està veient una recuperació del sector.