Gerhard Schröder I....més ombres que llums: Política Europea

Volia fer un article curt però m'ha tornat a sortir dens i l'he dividit en tres........Gerhard Schröder torna a l'actualitat ja que va cobrar 2 milions d'euros per escriure les seves memòries - ell va afirmar en una entrevista pública al Frankfurter Allgemeine que només era 1 milió -. El problema ve que el que li va pagar és un empresari Maschmeyer, que apart d'editor té una asseguradora ( AWD Holding - Swiss Life ) i es veure beneficiat directament - segons la revista Stern - de la reforma de les pensions del Schröder ( Riester-Rente) deixant lliure d'impostos la contractació de noves assegurances.

Gerhard Schröder nascut al 1944, fill d'una refugiada que va conèixer un soldat durant la guerra i que va morir al front sense conèixer el fill. Schröder va ser un " Kinderkrieg"- un nen de la guerra - extremadament pobra (ell defineix la seva familia com ASOCIAL - wir wären die Asoziale-). Gràcies al creixement del 60 i 70 va poguer estudiar dret i finalment arribar la Bundestag al 1980. UN ESCALADOR. President del Lander de Niedersachsen (Hannover) al 1990 i finalment Bundeskanzler al 1998 fins al 2005. Cal destacar també tres matrimonis.

És conegut que a les poques setmanes d'acabar el seu mandat va posar-se al servei d'una filial de Gazprom. Està clar que l'estètica li importa un rabe, és a dir, es deu fotre de les valoracions morals que poguem fer qualsevol. En comparació amb Helmut Schmidt que viu a Hamburg a la mateixa casa on vivia abans de ser Bundeskanzler, no és un referent moral a Alemanya. Al contrari, el vaquilla genera més confiança que Schröder.

En un article brillant al Frankfurter Allgemeine, KOHL critica durament la política exterior europea seguida per Schröder al que acusa dels greus problemas que patim en la actualitat:

1/ Grècia: es va trencar el lema REFORM KURS IST BEISTRITT KURS - les reformes són part del camí d'entrada a la Unió Europea. S'ha d'exigir reformes primer per després entrar a la UE de forma solvent. Afirma que ni ell ni Theo Waigel - el ministre finançes dels criteris de Maastricht  - amb la informació disponible haguéssin permès entrar a Grècia. Ara toca assumir les conseqüències de l'error, és a dir, PAGAR.

2/ El relaxació del PACTE D'ESTABILITAT i el debilitament de la relacions franco alemanyes, ja que Alemanya va deixar de ser un model al trencar el Pacte d'Estabilitat i invitar als altres països a relaxar els criteris de déficit públic.

3/ Gràcies a la introducció de l'EURO - per Kohl -  estem a avui discutint en el marc de la UE. Primer l'Euro i després la unió política és l'estratègia que es va seguir aleshores.
 

NOTA:Jürgen Habermas, el referent intel·lectual a Alemanya,  afirma que apart de Joschka Fischer, que es va evaporar ràpid, tota la política exterior seguida des dels governs de Schröder endavant està feta pensant en el consum intern.

Banquers corruptes alemanys....Georg Funke

Aquí el que és important és la MICRO per explicar primer rescat bancari a alemanya després de la Segona guerra mundial.

 

La història comença al 2003 quan el HypoVereins Bank ( HVB) treu a borsa la seva filial immobiliaria -  finançament hipoteques - després d'un 2002 en pèrdues per tal de treure del seu balanç el risc immobiliari i captar fons del mercat per recapitalitzar-se.

 

La nova Hypo Real Estate ( HRE) sota el lideratge de Georg Funke -un apparatschik bancari fins aleshores responsable de la divisió británica -  es llença a un procés d'internacionalització aprofitant el boom de la construcció a Asia ja que els marges en el mercat hipotecari alemany són molt petits.

 

La cosa va funcionant, unes adquisicions per aquí, creixement a l'exterior per allà, uns beneficis al 2006 de 500M€ abans impostos i l'entrada al DAX 30 amb un cotització de 57€ l'acció.  I aquí arriba l'error fatal....Al 2007 compren DEPFA  banc irlandés dedicat al finançament d'administracions publiques i infraestructures  a nivel internacional. L'HRE es converteix en el banc hipotecari més important d'Alemanya superant  el seu competidor Eurohypo del Commerzbank - que mereix un altra capítol - amb l'adquisició més gran dels últims anys  - 5.700 M€ - i passar a doblar el seu balanç fins 400.000M€  i els resultats abans impostos de 1.200M€. Funke promet als inversors una rendibilitat del 30%.

 

Al 15 de gener de 2008 arriba el schock: Georg Funke reconeix que tenen al balanç els famosos CDO (els derivats amb garanties hipotecàries americanes) i ha de realizar fortes provisions deixant unes pèrdues de 390M€ i fent caure l'acció un 35% en un sol dia. El paio per això insisteix que NO ESTAN AFECTATS per la crisis de la Subprime americana i juntament amb el consell d'administració aprofita la baixada per comprar accions i generar una imatge de confiança - es va gastar 440.000 euros -.

Al Abril troben un accionista americà  C. Flowers que hi posa 1.100 milions d'euros i es queda amb el 24,1%. Funke inclús aconsegueix durant l'estiu de 2008 finançar-se en 54.000 milions d'euros en el mercat - això si a curt -. Tot sembla que va bé.

El 15 de setembre hi ha la fallida de Lehman Brothers i el 16 Funke avisa a la BaFin ( supervisor bancari alemany) que ja no pot finançar-se més en els mercats internacionals - el mercat interbancari queda col·lapsat -  i que no té forma d'aconseguir liquiditat. Com que el negoci de la DEPFA es finançava a curt termini malgrat que el finançament a administracions publiques se feia a llarg, ràpidament es crea un forat immens.

L'escena és la següent: 29 de Setembre les 12:15 Merckel truca a Josef Ackerman, persident del Deutsche Bank i li diu que Hypo Real Estate ( HRE)  amença amb la bancarrerrota ja que la seva filial dublinesa DEPFA no aconsegueix finançar-se. Ackerman arriba a un acord amb Merkel, els bancs alemanys ajudaran a salvar el HRE juntament amb l'Estat. Primer obren una línea de 35.000 milions, el 40% de les pèrdues les asumeix el govern i el 60% els bancs alemanys i Ackermann envía el seu millor home, Axel Wieandt. Un cop a dins va veure que el forat era més gran...les garanties que ha posat sobre la taula l'estat alemany és de més de 100.000 milions d'euros ( un 10% del PIB español ).

Al cap d'un any se celebra Junta d'Accionistes que dura 12hores amb crits inclosos de PENGEU A FUNKE. Es fa una operació acordió, els accionistes asumeixen les pèrdues - inclòsos jubilats que van perdre els estalvis - i després s'ampliar el capital a través del fons estatal es queda el 90% per cent del banc ( l'inversor americà va votar que no a l'operació!). Més de la meitat dels actius es van passar a un "banc dolent" mentre que els actius salvables es van mantenir al HRE.

A nivell polític va quedar esquitxat el ministre de finances, Peer Steinbruck del SPD i el seu secretari d'Estat Jörg Asmussen ja que van reaccionar tardíssim malgrat que des de principis d'any tenien coneixement de les dificultats del HRE. El supervisor bancari alemany Bafin tampoc no va brillar i finalment les agències de rating van calificar el deute que estava en mans de la DEPFA de triple AAA!

La broma a data d'avui  - 2014 - ha costat al contribuent alemany 19.100.000.000 euros (uns 237 euros/ciutadà). Actualment esta a la venda la participación estatal i s'espera que s'aconsegueixi 5.000.000.000 i esperar que els 137.000.000.000 euros d'actius que resten en el bad bank generin més pèrdues ( descomptats els 9.300 milions de "quita" del deute grec assumit pel govern alemany!)

Where are they now ?
Actualment Georg Funke el tenim venent cases - de luxe - al disetè Länder, Mallorca. Ell afirma " Ich habe nichts getan, vor dem ich weglaufen müsste" - No he fet res que em tingui que penedir, no és el mateix que pensen bona part de les autoritats alemanyes.  Fins i tot, Funke ha denunciat al HRE per que no l'han indemnitzat com tocava.

Gerhard Bruckermann, que va vendre la DEPFA al HRE, va rebutja amablement un lloc al consell d'administració de la nova empresa i va fer caixa - 100M euros-. Després va anar de president d'un banc al sud esta asiàtic que donava microcrèdits al 35% i que al cap d'un any va saltar l'escàndol pels múltiples casos de suïcidis de dones. Actualment es rumoreja que té una plantació de taronges a Espanya.

Administracions Públiques espanyoles deuen 3.300.000.000 euros a DEFTA.

El gran drama alemany ....Com estalviar en un món a ZERO coma?

Fibonacci no utilitzava el ZERO, aquesta és una xifra de que es consolida a partir del segle XVII i que amb Mario Draghi arriba al nivell més alt. ZERO coma alguna cosa és l'interès fixat pel pel president BCE, també és el rendiment dels comptes a la vista alemanys, de la TIR del deute alemany a 10 anys - al nivel més baix des de la Segona Guerra Mundial....

 

L'èxit de l'economia alemanya ha incrementat la renda disponible pel consum i també per l'estalvi que com podeu veure en el següent gràfic està per sobre al 10% - encara que en termes relatius baixa-....però clar on col·loquem un estalvi en un món a ZERO coma ????

 

 

 

 

Més de la meitat de la RIQUESA alemanya està o bé en efectiu o bé en comptes corrents o d'estalvi a la vista. El 90% de l'estalvi alemany també està dipositat de la mateixa manera.  La rendibilitat anual que llença (abwerfen ) aquesta tipología  productes ( c/c i d'estalvi)  oscil·la entre el 0,3 i el 0,6%. Donada una inflació alemanya és 0,8% està clar que l'ESTALVIADOR ALEMANY PERD DINERS!!!!! 

 

Existeix una web WELTSPAREN.DE que compara els dipòsits de comptes d'estalvi i similars de tot el sistema bancari europeu ja que el BCE garanteix els dipòsits fins a 100.000 euros. El més cobejat és un banc bulgar on ofereixen un 3,3% o bé les filials de bancs rusos(!).El perfil de l'estalviador alemany és l'anomenat HOME BIAS en lèxic financer. Inverteix a casa i no l'exterior evitant risc de país, moneda etc etc...en definitiva CONSERVADORS.

 

L'opció del mercat de renda fixa tampoc és una alternativa ja que per primera vegada aquest agost, el bo alemany a 10 anys està per sota del 1%. Existeix una forta demanda degut a què en un entorn volátil, el bo serveix com a refugi i ademés  fa que cada com és un mercat més "líquid". Si sortim a l'exterior, a Grècia el bò està a 5,5% però quin alemany té c**** de comprar bons grecs.

 

Existeix una altra alternativa per col·locar els estalvis i és comprar deute emesa per empreses (CORPORATE BONDS). Fa un parell d'anys VW va emetre 750M€ en bons d'empresa, ara cotitzen per sota del 2%. Si mirem altres empreses de segona classe la rendiblitat oscil·la entre el 3 i el 6% (empreses pro cicliques com Thyssen Krup o bé les de rodes d'automòbils com Continental). Les de tercera, com Air Berlin emeten al 11,5%, i plaça de cotització  5 mercats secundaris a Alemanya. Aquí el tema no és la rendiblitat sinó cobrar en cas d'insolvència!

 

També per protegir-se de la inflació es poden comprar immobles. Al centre München  està creixent el preu de la vivenda al 20% anual i hi ha un fort debat sobre si hi ha o no bombolla immobiliaria a Alemanya - que explicaré en una altra entrada -. Els alemanys tradicionalment no estalvien a través de la compra d'immobles com al sud d'europa, malgrat tot, els baixos tipus d'interès animen una demanda ja existent que impulsa els preus cap amunt ( la hipoteca està al 2% aproximadament). És una opció interessant sempre que siguin ciutats universitàries o bé vivendes en Länders rics.

 

I finalment, TOTHOM recomanda el mercat de renda variable per vencer a l'inflació. Les accions d'empreses alemanyes, sobretot les grans empreses que llencen uns dividends amb una rendiblitat entre el 2-3%. Ara, aquí el problema és crear-te una bona cartera i esperar que no hi hagi cap crash!

 

En resum, els alemanys continuaran mantenint la llibreta d'estalvi malgrat els magres rendiments.

 

 

 

 

NOTA1:Segons una enquesta del Gobal Financial Literacy Excellent de la George Washington University:  els alemanys responen de forma sorprenentment  exacte a preguntes sobre interessos, riscos d'inversió, inflació....

NOTA 2: Ahorro con avaricia: segons Keith Chen - professor de Yale - en les llengües on es pot utilizar el present per referir-se el futur, la gent estalvia més ( i utilitzen més el preservatiu). És a dir, qui parla alemany estalvia més i té més despesa en preservatius.

Dresden: 25 anys de la caiguda del Mur

A l'estiu del 2005 vaig fer parada a Dresden per millorar el meu alemany  - bàsicament allí el vaig sedimentar força-. M'hi vaig estar un mes d'agost i és la ciutat alemanya que més m'ha impressionat. Ciutat barroca destruïda totalment pels aliats durant un infame bombardeig al final de la guerra, borejada pels meandres de l'Elba on  a la seva riba feien cinema a l'aire lliure i formaven platges artificials que vaig disfrutar.

La Alte Stadt - la ciutat vella - està presidida per una no gens pretenciosa esglesia barroca la Frauenkirche que la van acabar de restaurar no fa gaire, a uns passos hi ha la opera - Semperoper - acabada pels comunistes a l'any 1985 i al costat  Gemälde Galerie amb una notable col·lecció de pintura ( Rembrandt, Canaletto, Rubens, Dürer), encara que Dresden també destaca per ser el bressol de l'expressionisme alemany ( Die Brücke ). La vida per això estava a l'altra banda de l'Elba, a la Neue Stadt - la ciutat nova -  del segle XIX on bullia la vida social i cultural en els múltiples cafès i restaurants i el meu estimat cinema alternatiu Thalia a Görlitzer Str.

 

És una ciutat amb moltes cicatrius, la guerra, bombardeig,  comunisme i finalment la caiguda del Mur i la dissolució de la DDR. No és una abstracció o un llibre d'història és REALITAT. La ciutat que em vaig trobar podies veure nois de quasi trenta anys jugant a les cartes el dilluns al matí, no  es veien gaires BMW ni Audis, molt pocs estrangers, algunes fàbriques i edificis abandonats i una certa austeritat a l'ambient.

 

Tots els diaris alemanys rememoren la caiguda del Mur. Apareixen estadístiques, es fa una mirada al passat i es fa balanç d'on estaven i ara on són.

 

El TREBALL era l'eix vertrabrador de la DDR i de sobte apareix un atur massiu del 30-40% de la població activa. Això va desgarrar de forma profunda la societat.

 

Es calcula que des de la Caiguda del Mur han emigrat 2 milions d'orientals a l'Oest. Les empreses intensives en mà d'obra s'instal·len a l'Est com Amazon a Leipzig ja que els salaris són molt menors que a l'Oest  (es calcula que l'introducció del salari mínim provocarà més atur a l'Est). La despoblació i l'envelliment de la població creix a uns ritmes alarmants, mentre que les polítiques públiques no han aconseguir retallar la distància entre l'est i l'oest des de la Caiguda del Mur...la distància segueix sent aproximadament d'un 25% del PIB. La majoria de les transferències no estimulen la inversió productiva sinó que va destinada a pagar sanitat, pensions, subsidis d'atur - entre el 60-70% de la despesa - amb la qual cosa no s'aconsegueix retallar la distància i fomenta una perillosa cultura del subsidi.... Es calcula que en aquest 25 anys s'han transferit uns 2.000.000.000.000 d'euros ( dues vegades el PIB español) i si som conseqüencialistes, el resultats no són molt brillants.
 

Quan va caure el Mur, Kohl va moure les fitxes ràpid, molt ràpid. Primer de tot, va equiparar el valor d'ambdós Marks destruint la competitivitat de les empreses de la DDR i carregant-se el teixit indústrial - notable -que existia. Després, el que era aprofitable s'ho van repartir les grans multinacionals alemanyes amb seu a Francfort, München o bé Hamburg deixant l'antiga DDR sense burgesia, ni centres de decisió, ni sistema financer mentre que a la classe obrera la van enviar a casa per "ineficient" a cobrar subsidis....Els que tenien més de tres neurones van marxar a l'Oest.

 

En definitiva, van castrar la societat de l'Est sense cap mena de contemplació i a qualsevol que hagués participat el van tractar molt pitjor que el tracte rebut pels antics nazis a la post-guerra.


Fa 5 o 6 anys va sortir una enquesta que deia que més del 25% de la población de la ex-DDR tornaria a aixecar el mur. No és d'estranyar que la setmana passada entrés a govern a Thüringen ( Erfurt), die Linke, els ex-comunistes, per primera vegada després de la caiguda del Mur.

 

 

Nota 1: A Dresden vaig tenir un professora que era també historiadora de l'art.  Explicava que resultava complexe estudiar història de l'art sense poder viatjar a Italia.

Nota 2: Intel·ligència econòmica: la STASI rebia cada dos dies un informe detallat sobre el que feia Siemens. Bàsicament, els càrrecs mitjos que no havien ascendit es prestaven - facilment - a xerrar tot el que podien.

El "Finanzausgleich" i els Länders

Al llegir el llibre de memòries del Egon Bahr em va impactar el fet de que milités al SPD als anys cinquanta per que era l'únic partit que propugnava la unitat alemanya i la defensa dels interessos alemanys ( fins i tot Kurt Schumacher - president del SPD - estava en contra del Pla Schuman - gestió conjunta de França i Alemanya  de l'acer i el carbó ). L'invent federal dels Länders impulsat pel general americà Lucius D. Clay era una altra peça per debilitar políticament Alemanya i evitar  que fos una actor de primer ordre al marge de la tutela aliada.

 

Adenauer va jugar la carta federal. Com antic alcalde de Köln, li agradava certa autonomía de Berlin, encara que com a Bundeskanzler va saber imposar-se en certa mesura dilució del poder central, elevant la figura de Kanzler molt per sobre del Bundesrat  - i dels partits polítics-.

 

En política, la micro és el què compta.

2014, la Ministerpräsidentin del Sarre, Kramp-Karrenbauer  - no ho digueu amb la boca plena - , de la  CDU,  proposa carregar-se el número de Länders de 16 a 6-7 per que els  "pobrets" puguin augmentar recursos a canvi de "cedir sobirania", ja que el Sarre com Bremen es veuen incapaços de fer front als deutes que han contret. L'exemple paradigmàtic és Berlin, on al maig de 1996, va votar en contra d'integrar-se a Brandenburg i ara està carregada de deutes.

Aquestes declaracions es deuen a l'inici de les negociacions sobre la Reforma de les Finances entre el Bund i els Länders i els entre els propis Länders. Bàsicament es discuteix, el CRITERI D'ANIVELLAMENT, el FINANZAUSGLEICH, ja que a partir de 2020 s'acaben les Transferències del Pacte de Solidaritat als Länders de l'Est i el 2019 cap Länder podrá contraure noves deutes ( Pacte d'Estabiltat).

1/El ministre de finances de Nordrhein Westfalen ( NRW- Köln) es queixa en que no es compleix el principi d'ordinalitat ( paga 2.400 i li tornen  700 milions ) i si se sumen les transferències de l'Estat a l'Est,  queda amb la despesa per habitant en l'últim lloc. Tant Bayern com Hessen també es queixen de que paguen massa i recórren al "constitucional" alemany sempre que poden, malgrat tenen uns superávits al pressupost notables ( Al 2013, hi ha 9 Bundesländer amb superávit ).

2/La disparitat de renda abans de l'anivellament és molt grossa i afecta a la recaptació. Passa de 3.254 euros de Impost de la Renda/ habitant a Hamburg a 676 euros Mecklenburg-Pommern. Però és que el que més recapta de l'Est és Brandenbrug  amb 769 euros IR/Hab. NRW té de mitja 1.736 euros IR/Hab. Aquest disparitat en la recaptació s'intenta anivellar amb les Transferències del Bund, p. ex. Sachsen (Dresden) cobreix unicament amb els seus impostos el 44% de les despeses del total dels 16.900 milions de pressupost del 2013. Els quasi 10.000 que hi falten són transferències del Bund ( Solidarität Pakt - Subsidis de la Unió Europea ).

3/ Els Länders de l'Est porten un temps restructurant la caiguda d'ingressos ja que les Transferències del Bundes redueixen any a any. Al 2005 eren 16.400 milions i al 2014 7.300 milions.  Agrupen ajuntaments, intenten ser més eficients però al final redueixen serveis (protestes a Brandenburg contra la retalladles en educació). Es posa en perill el principi de la Grundgesetz - no és ben bé la Constitució però podria ser traduït així - on tota a tota Alemanya hi ha d'haver unes condicions de vida similars.


Ara s'estan buscant criteris, ajustus....es discutirà força sobre el FINANZAUSGLEICH i els diversos criteris d'anivellament i formules per buscar un sistema de finançament més acurat.

Però per si hi ha cap dubte, el que sempre faran els Länders és pujar l'impost........sobre la cervesa.