Merkel....la millor candidata del SPD

Willy Brandt afirmava que els pròxims líders de l'esquerra ja no provindrien de la classe obrera ......el que no va calcular el malaguanyat Brandt és que l'esquerra estaria copada de hienes sortides de la universitat diposades a grimpar sobre les esquenes de la classe obrera. El SPD està desorientat: les enquestes li donen un 25% dels vots aproximidament però la tendència és anar més cap el 20% que cap el 30%.

La derrota a les eleccions de setembre de 2013 amb 25% dels vots, segons el candidat Peer Steinbruck, va ser deguda a la mala percepció de la situación alemanya, per part del propi partit - Alemanya va malament - la falta de polarització en temes "clientelars" com el matrimoni homosexual o bé el salari mínim sense afrontar a fons el debat sobre el paper socialdemocràcia davant la globalització i finalment el propi candidat: tant Gabriel com Steinmeier van fer un pas enrera davant la més que segura òstia a les eleccions deixant el SPD i Steinbruck sense gaires possiblitats.

Faltava convicció en la victoria i la derrota deixa en entredit el paper del SPD com a Volkspartei (partit nacional) per situar-lo com Klientelpartei (partit de clientela). L'entrada a la Gran Coalició amb la CDU/CSU ha fet que la cúpula de SPD hagi passat el govern deixant el partit sense referents per tirar endavant el debat intern profund: tot indica que el 2017 serà un altre desastre i no només serà per culpa de Merkel.

El govern

En la gran coalició, el SPD ostenta 6 ministeris, més una vicepresidencia. El més important de tots al meu criteri és el de Franz-Walter Steinmeier a Exteriors, ex-cap de gabinet amb Schröder i cervell gris del SPD. Personalment m'agrada molt i crec que requereix una entrada a part per analitzar la política exterior ( Ukrania, UE......). Té uns índex de popularitat semblants als de Merkel.

 

Signmar Gabriel, President del Partit, Vicepresident del Govern i Ministre d'Economia. És un "Instinkpolitker" - que vol dir tàctic -, tio gruixut, dominar l'espai i és vehement.....lluita contra els seus propis exhabrutes i no és tant fi com Steinmeier. No se suporten evidentment però estan en el mateix vaixell. Malgrat està fora dels grans temes europeus té forces papeletes al seu ministeri: TTIP se li comença a girar en contra (Alemanya no menjarà transgènics MAI!), la reforma energética s'embolica perillosament i finalment l'exportació d'armament (15.000 Tones de munició han sortit al port d'Hamburg al 2013 + vistia de Gabriel a l'Arabia Saudí). A la resta de temes se'n surt prou bé i està ben valorat per sindicats i empresaris.

 

Andrea Nahles, l'ex-secretaria general del SPD.....porta tota la vida fent partit (va ser líder de les juventut JUJOs) i ara ha passat el govern a portar el ministeri de treball. Per cert, li han posat de secretari d'estat el Jörg Amusen, alt funcionari antigament destinat al BCE. Està vigilant l'aplicació del Salari Mínim- Mindestlohn i impulsant la jubilació amb 63 anys.

 

La resta del govern és gent més simpática: Barbara Hendricks a Medi Ambient i que porta juntament amb Gabriel la reforma energètica, Heikoo Maas ex president del Sarre a Justicia, popular per la seva aportació al debat sobre la conservació de dades a la xarxa i finalment, Manuela Schwesig a Familia, on porta l'agraït paper de millorar les prestacions per les mares treballadores (Betreuungsgeld). Aquesta gasta últimament molt en perruqueria.

 

El grup parlamentari

El grup parlamentari - Fracktionschef- el lidera Thomas Oppermann, experimentat parlamentari. La seva feina és fina: donar suport al govern i marcar perfil propi.....exemples a tort i a dret....moderar el discurs sobre Grècia de Schäuble -sense desacreditar-lo - o bé defensar les crítiques dels Pedros Schwartz sobre el salari mínim i les lleis vinculades als ministeris del SPD.

 

Oppermann  ha presentat la iniciativa "Projekt Zukunft"- projecte futur -  per tal d'establir un foro de debat sobre la socialdemocracia i els reptes a Alemanya: envelliment de la pobalció i immigració, globalització, seguretat.....En definitiva, ha posat a treballar als diputats.

 

Una altre del quefers del grup parlamentari és establir contactes amb polítics d'altres partits, així que es fan trobades discretes  amb diputats de die Linke i Die Grüne per explorar possibilitats per una nova entesa d'esquerres. Si hi ha expectativa de canvi: els electors van a votar - cosa que de moment no passa -.
 

 I un últim apunt : el Oppermann es entrevistar amb Jim Messina, un dels spin doctors del Obama i que ara treballar pel Cameron per fer anàlisis big data polític - el nou holy grial polític -

El partit

Com que el president del partit, Sigmar Gabriel, està ocupat al govern, deixa espais dintre del SPD, ja que la línea política (i sobretot económica) que segueix genera molts dubtes a la militància. Previ a l'entrada al govern, Gabriel va formar un cúpula del SPD en els termes de Willy Brandt " Entweder...oder" ( o això ...o allò) per  "sowohl...als auch" (tan això com....com allò)", és a dir, aglutinar sectors diversos dintre del partit. Així que es va posar a repartir càrrecs, posant a Ralf Stegner com Vicepresident.

 

Aquest s'ha erigit com a portamveu del sector esquerrà del SPD criticant moltes decisions preses per la gran coalició . Aquest novembre passat es van juntar 250 militans a Magdeburg per accentuar el perfil esquerranós del SPD (amb propostes com per exemple apujar l'impost de sucessions o incrementar la inversión). La tentació del gir a l'esquerra és massa arriscada al meu parer i al parer de l'antic cap de cartell, Peer Steinbruck: el que es valora dintre del SPD no són els resultats de l'acció de govern sinó el delegats enviats i compromesos amb el partit i posa com exemple el Congrés de Leipzig celebrat al novembre de 2013 on va sortir reescollida Andrea Nahles com a secretaria general i on es va castigar Olaf Scholz, popular alcalde d'Hamburg per apostar per la gran coalició amb la CDU. Qui guanya el centre, s'enduu el gat a l'aigua...el problema és que els militants del SPD no estan al centre i només accepten anar al centre si hi ha perspectives d'èxit - cosa que no passa ergo, el partit està nerviós.

La K-Frage

La Kandidats Frage: qui serà el candidat. Per ser Bundeskanzler has de ser raonable, fiable i previsible. Encara que el carácter de Gabriel no és el més adequat és el millor posicionat per enfrontar-se amb Merkel el 2017 però amb unes enquestes al 25% fa que es puguin replantejar moltes coses...cada cop sembla més sol:

 

QUI CAPITALITZA LES MESURES SOCIALDEMOCRÀTES APROVADES PER LA GRAN COALICIÓ ÉS MERKEL

 

NOTA1 : Steinmeier va estar  "a punt" de dimitir si el SPD es negava a donar suport al rescat de bancs espanyols.

NOTA2: La web del grup parlamentari i el Projekt Zukunft

http://www.spd-bundestagsfraktion.de/content/projekt-zukunft-neuegerechtigkeit

http://www.spdfraktion.de/sites/default/files/projekt-zunkunft-neuegerechtigkeit-web.pdf

NOTA3: Link del Govern alemany....surten el CV!
http://www.bundesregierung.de/Webs/Breg/DE/Bundesregierung/Bundeskabinett/bundeskabinett.html

L'orgull made in Germany: la indústria automobilística

Personalment no m'agraden els cotxes, ni el sector autombílistic però alguna cosa s'ha de saber d'un sector que  tant a l'Estat Espanyol com a Alemanya és crític: durant l'últim any l'indústria automibilística ha creat 25.000 nous llocs de treball directes a l'estat (per exemple Daimler invertirà 190M€ a les seves factories del País Basc) i s'erigeix com un dels motors de creixement saludable ja que la producció es destina bàsicament a l'exportació.

 

Si repassem els números a Alemanya hem d'anar a la VDA -Verband Der Autoindustrie - l'associació del ram i un lobby poderós.  El sector tanca el 2014 records espectaculars de vendes 385.484M€ (o sigui quasi un 40% del PIB espanyol) amb  un nombre unitats produïdes totals de 15M dels quals 5,6 es produeixen a Alemanya ocupant 774.000 persones a 2014. Aquesta producció està destinada a bàsicament a l'exportació (252.484M€) distribuït entre Europa (50%), Amèrica (20%) i Asia (20%).   Cal destacar que en total han invertit el 2014 en I+D+i 17.563M€. La cosa tira, i és més els duros els surten per les orelles....Aquí teniu la caixa - per si sou accionistes - del de els 30 principals empreses alemanyes:

Malgrat hi ha competència i es miren de reüll, tots estan tots en el mateix vaixell: VW fa encàrrecs a Siemens per valor de 4.000M€, Siemens té el seu conseller delegat Joe Kaeser al consell d'administració de Daimler, mentre que a la vegada el conseller delegat de BMW està al consell de Siemens. Un altra exemple és el traspàs d'executius com el cap de desenvolupament, Herbert Diess de BMW a VW per fer més rentable l'empresa.

VW i familia Piëch-Porsche

Aquesta setmana els diaris han anat carregats amb VW: l'"amo" i nebot del fundador de Porsche, Ferdinand Piëch (77anys), President del Consell d'Administració ha qüestionat públicament al conseller delegat del grup,  l'"empleat", Winterkorn, ni més ni menys que al Spiegel, després de treballar plegats  durant 30 anys (van dissenyar el Golf).  Piëch, el vell, és un capità d'indústria veterà  que ja s'ha carregat a varis executius i excerceix el paper d'"amo" a la perfecció ("aquí mano jo") però el més gros és la dona, l'antiga mainadera que fa de "rasputina" ja que la va col·locar al Consell d'Administració del primer productor de cotxes europeus sense cap mena de formació. Només falta que es barallin per la col·lecció d'art.

Les recriminació bàsicament és la baixa rendibilitat de VW respecte els competidors: dels 202.000M€ que factura només en treu un 11.000M€, per això han fitxat un "Kostenkiller" de BMW per negociar amb proveïdors sense acabar d'escanyar-los. A aquestes recriminacions també s'afegeix, les baixes vendes als USA per una política erronea de llençament de cotxes... Toyota, de moment és el number one.

 

Winterkorn ha guanyat el primer assalt, al consell d'administració que teòricament l'havia de destituir, ha aconseguit majoria ( 14 dels 20 vots), el 20% del Länder de Niedersachsen (SPD), el comité d'empresa i finalment una branca de la familia Porsche l'ha recolzat (fiat de la familia!!!). Winterkorn que va entrar al 2007 ha integrat diverses marques i ha duplicat el nombre de vehicles venuts i vendes i probablement aplicarà el pla de reducció de costos planificat de 5.000M€ - sinèrgies - sense tocar un treballador. De moment, l"empleat" s'ha raspallat l'"amo", el pitjor malson burgès.

Els Quandt i BMW

Aquests els hi surten els duros per les orelles, són els més rics d'Alemanya i fet 850M€ de caixa aquest any en dividents.....La Bayerische Motor Werke és la més petita de les  empreses en comparació amb Daimler i VW però la més rentable del sector amb un10,3% de benefici net ( 23% EBIT!!!!). El secret és la concurrència entre plantes per aconseguir la producció dels 28 cotxes que produeix BMW, la negociació amb proveïdors i un bon marge en el mix de producte -segment alt-. Malgrat que la crisis 2008-2009 els va tocar una mica - van reduir 10.000 treballadors -, alguns opinen "que la crisis potser ha estat massa curta".

El més interessant de la història de BMW és quan a punt de fer fallida finals dels cinquanta, s'hi va posar al davant Herbert Quandt que gràcies a una ampliació de capital on se la va jugar i al suport de diner públic del Länder de Bayern va aconseguir rellançar l'empresa i evitar que acabés essent un proveïdor de Daimler. Aquests tipus de punts d'inflexió en les empreses són interessants per que fixen cicles llargs.

Herbert Quandt va morir al 1982 però la dona i els fills contínuen mengant amb més del 50% del capital: els Quandts no es foten en el dia dia però si que controlen els valors de l'empresa: estrategia a llarg, forta inversión en tecnologia (cotxe electric, eficiència en el consum de benzina, nous materials.....) i at last but not least vigilen els trepes. L'empresa és la millor valorada pels treballadors, qui és de BMW va amb el cap ben alt.

El de Stuttgart: Daimler

Aquí l'"amo" està molt diluït, de tant en tant apareixen xinos o fons de Qatar comprant participacions significatives. El principal accionista és un fons d'Abu Dhabi amb un 6,8%, la resta són inversors institucionals. Accionistes privats ostenten el 15%.

El 2014 ha estat el millor any  per Daimler: els beneficis abans impostos i interessos han passat de 8.000M€ al 2013 a 10.000M€ al 2014...Accionistes!!!!! Pagaran el divident més alt de la historia, pagues extres als treballadors per productivitat ( 587m€).  Han incrementat les vendes un 10% fins als 130.000M€ venent més cotxes a la Xina que als USA. Encara que la inversió en tecnologia no ha estat tant alta com BMW, estan espabilant, cada any incrementen els fons a la I+D+i i afronten el canvi tecnològic incrementant el nombre de models llençats per no perdre pistonada i així millorar la rendiblitat que oscil·la al voltant del 6% i elevar-la al 10% al 2018.

En resum.....

Fins ara les empreses alemanyes han aprofitat la globalització i el creixement dels països emergents: a la Xina es venen quasi les mateixes unitats de cotxes que a Europa al 2014. Aquest model encara pot aguantar uns anys: Daimler preveu incrementar el nombre d'unitat venudes a la Xina de 280.000 a 650.000 pel 2020 i per això planeja obrir fàbrica de 1,5Milions de metres quadrats per fabricar 250.000 unitats anuals. Hi ha encara marge per créixer, però en algun moment els enganxarà l'excés de capacitat - i ho saben -.

D'altra banda, malgrat estiguin sempre mirant rendibilitats i costos, BMW ampliarà la plantilla al 2015 en 8.000 nous treballadors, cada cop més en IT: el canvi tecnològic cada cop és més ràpid i obliga cada cop més a fer inversions més grans en IT (qui no inverteix I+D+i queda expulsat del mercat). No serà d'estrany veure una aliança entre VW, BMW i Daimler contra el cotxe de Google o el i Car d'Apple.

Per cert, aquest és un NEGOCI PER ENGINYERS,  economistes i advocats ARE NOT WELCOME!!!!!

1/ Nota: Les dades de la Verband Der Industrie:
https://www.vda.de/de/services/zahlen-und-daten/jahreszahlen.HTML

2/Les memòries de les empreses 2014
BMW
http://www.bmwgroup.com/bmwgroup_prod/d/0_0_www_bmwgroup_com/investor_relations/finanzberichte/geschaeftsberichte/2014/_pdf/12507_GB_2014_de_Finanzbericht_Online.pdf

Daimler
http://www.daimler.com/Projects/c2c/channel/documents/2590211_Daimler_FY_2014_Geschaeftsbericht.pdf

VW
http://www.volkswagenag.com/content/vwcorp/content/de/investor_relations.html#/tab-section-3

3/ El Charts de Borsa.... El DAX a 12.000 punts....a veure qui té collons de comprar.

VW



BMW


Daimler

 

Es busquen emprenedors

El meu amic Cinto m'explica que el seu germà assessora emprenedors i li sorpren sempre que no tinguin ni idea de comptabilitat ni en vulguin tenir. És a dir, no volen saber si guanyen diners o no i l'explicació que hi dono és que bona part dels emprenedors no munten el negoci per guanyar diners sinó per fer quelcom amb la seva vida (i fer un jornalet per anar tirant). En èpoques de crisis augmenta l'impuls emprenedor com una sortida a l'atur.....a Alemanya passa tot el contrari.

 

Des del canvi de segle, HI HA POC ESPERIT EMPRENEDOR A ALEMANYA: al 2012 s'arriba al punt més baix de la sèrie amb un 1,50% de la població alemanya que es llença a muntar un empresa. El 2013 es tanca amb el 1,67% i representa  868.000 nous "autònoms" (mala traducció de SELBSTÄNDIG) dels quals només un 35% són a temps complet (sí, només uns 300.000). Els emprenedors reaccionan positivament al cicle econòmic (Pull-Factor) però en canvi un mercat de treball  com l'alemany  actua com a fre (Push Factor)....qui enceta un negoci si tens un contracte fix en una empresa que funciona?

Al 2014-2015  es preveu un increment del nombre d'emprenedors gràcies a la millora econòmica i l'estabilització del mercat de treball, és a dir, els emprenedors són qualitativament més forts ( major capital, idees clares, amb experiencia laboral prèvia....).

En busca del Apple alemany

Els nanos llestos del Silicon Valley somien en canviar el món, a Alemanya es dediquen al nínxol però els fot que en el camp de les Economía Digital siguin paisatge: no tenen cap empresa digital rellevant  global "made in Germany" (SAP es va crear al 1972). La capitalització bursátil de les Digital Big-5 (App, Google, Amazon, Facebook, Twitter) és equival a tot el DAX-30. I dintre de les 60 primeres Start-ups mundials només hi ha una d'alemanya.  De fet, els emprenedors digitals alemanys més famosos són Kim Dotcom, fundador de Megaupload tancada pel govern americà i el  Fabian Thylmann propietari de YouPorn i actualment empresonat.

Mentre als USA sorgeixen 200.000 startups digitals anuals a Alemanya només 5.000. Malgrat que això no sigui dramàtic ja que són models  molt diferents, el canvi tecnològic afectarà a la Mittelstand i a la gran empresa alemanya (automòbils d'Apple o Google entrant en sectors com Medicina, Energia...). L'estrategia a seguir´: la startups innoven, les Mittelstands inverteixien i la industria guanya mercat al món global....l'estratègia de les 3K ( Köpfe - caps- , Kapital, Kooperationen). Les Start Up's d'avui, les Mittlestands de demà.

Berlin

Berlin és el centre de les Start up's alemanyes encara que sembli increïble, els baixos lloguers (200-300 euros/habitació amb TOTS els suministres pagats) fa que tots el joves europeus - especialment del sud d'europa- vagin a passar-ho bé. Ningú parla alemany, tothom crea start ups encara que no facturin res ( fracassar fins i tot serveix per lligar) i s'ho passen de por als clubs de la ciutat - en diuen networking -. En definitiva....gent jove, pà tou.

Malgrat tot, Berlin és la seu de Rocket Internet (Zalando) que va sortir a Borsa durant el 2014, Soundcloud, Wooga, Delivery Hero, HelloFresh o Tirendo i segons un estudi d'Ernst&Young, Berlin se situa per darrera de Londres en deals tancats entre Start up's i inversors privats 145 ( Londres 187, París 66 i la quarta és Barcelona amb 39 per davant de München amb 32) a setembre de 2014. Anant a Goethe: de la quantitat també en surt qualitat encara que només sigui per precipitació estadística, encara que a Berlin faltin venture capitals d'alta volada. Si vols pasta de veritat, agafa un vol.
 

Altres pols

Encara que Google obri el seu campus a Berlin, a München té contractats 300 enginyers que treballen per ell. Les empreses de High-Tech alemanyes es funden a München on hi ha Venture Capitals amb trams d'inversió més alts que a Berlin i es focalitza en negocis B2B ja que és la  seu de 6 grans empreses del DAX. Malgrat els alts preus dels lloguers és ideal per fer créixer les empreses, mentre a Berlin les creen - o especulen -.

A Hamburg també s'han creat 300 Start up's l'últim any i l'existència de "diner vell" actua com a palanca per desenvolupar i fer créixer negocis que Berlin només llença. Nord-Rhein Westfalia - Köln -  també espabilen.

 

Venture Capital: no és el Silicon Valley pero la cosa tira

 

Peter Thiel, l'inversor de Facebook d'origen alemany afirma que a Alemanya domina la mentalitat socialdemócrata - no destacar- i què fan crèixer les  empreses fins a un cert punt: tenen més por de l'èxit més que del fracàs. Malgrat tot, els Venture Capital alemanys com a modalitat d'inversió avança: el 53% del total d'inversió privada a tot Europa ( inclòs UK) s'ha dirigit a Start up's alemanyes durant el tercer trimestre de 2014 ( i la tendència és extrapolable a tot 2014) amb un total de 1.200M€. Als USA durant el mateix periode s'ha invertit 10.000M$....Dues puntualitzacions: les rondes fins a 1 m€ el principal inversor privat és l'Estat (co-inversions KfW o via bancs regionals IBB) i per fer rondes de 2, 3  i 5M€ cap a dalt t'has de pagar un bitllet d'avió: als inversors americans els hi agrada invertir en empreses alemanyes.

 

 

  

 

NOTA1: Pel meu amic de Sort: els alemanys no fan gaires traspassos prefereixen començar l'empresa de zero amb tot el que comporta de malbaratament de capital acumulat. Et passo la web del reempresa alemany:

https://www.nexxt-change.org/Startseite/

NOTA2: Estadístiques empreneduria del servei d'estudis del KfW ( per cert, banc públic per la reconstrucció fundat en el marc del pla Marshall)

https://www.kfw.de/PDF/Download-Center/Konzernthemen/Research/PDF-Dokumente-Gründungsmonitor/KfW-Gründungsmonitor-2014.pdf

NOTA3: L'estudi d'Ernst&Young sobre capital risc:
http://www.ey.com/Publication/vwLUAssets/EY_Studie_-_Technologie-Start_ups_2014/$FILE/EY-Technologie-Start%20ups-2014-Praesentation.pdf

NOTA4: El que fan a UK....l'Enterprise Investment Scheme...per si algun "cerebro" en polítiques públiques vol apuntar-se un tanto:
https://www.gov.uk/government/publications/the-enterprise-investment-scheme-introduction/enterprise-investment-scheme

http://www.lseg.com/resources/media-centre/press-releases/london-stock-exchange-group-launches-pan-european-elite-programme

 

Helmut Kohl...precupat per Europa

Fa uns mesos vaig parlar del nou llibre del Helmut Kohl "Aus Sorge um Europa" - preocupat per Europa, doncs me l'he llegit. En ell desgrana la política exterior alemanya d'una forma clara des de 1945 i carrega durament contra els seus successos directes, Schröder i Fischer,  i més sibilinament contra Merkel.

La idea d'Europa

 

Bàsicament Europa és una qüestió de KRIEG UND FRIDEN - Guerra i Pau - i no d'Euros i Cèntims. La idea d'Europa sorgeix per evitar el desastre de la guerra. No entendre això és no saber res d'Història ni de quina era la situació d'Alemanya al 1945 - moral i material -. La pau i la llibertat que disfrutem no és evident per si mateixa tal com recorda la guerra a Ukrania, sinó que és fruit de l'acció dels governants europeus des de 1945. Només una Europa unida pot garantir Pau i Llibertat prolongada.

 

La Pau i la Llibertat són precondicions per la Democracia, els Drets Humans, L'Estat de Dret, l' Estabilitat Social i el Benestar. (Això ho repeteix 3 vegades explícitament al llibre). Qui no té present això està mentint i enganyant al poble alemany. L'actual generació política que no ha viscut la guerra i molts cops des de posicions còmodes, amb arrogancia i autocomplaènça no assumeixen la responsabilitat i l'obligació que tenen els alemanys amb Europa.
 

D'on venim

Konrad Adenauer va connectar Alemanya definitivament en el món occidental sense cap mena de reserves (OTAN - Integració Europea) acceptant tacitament la partició d'Alemanya en dos blocs -  això ho poso jo -.  Aquesta política representa un canvi radical en la política exterior fins aleshores seguida  per Alemanya de pont entre l'Est i l'Oest  dissenyada per Bismark (SCHAUKELPOLITIK) -. Aquesta connexió incondiconal i lleial a Occident, era la precondició  per tornar a ser membre de la comunitat internacional.

Sense Adenauer no hi ha l'Economia Social de Mercat de Erhard, sense Erhard no hi ha el "miracle alemany" i sense aquest fort anclatge a Occident no és posible la REUNIFICACIÓ A TOTA PASTILLA ja que Kohl, s'havia guanyat la confiança de la OTAN ( Double Tack 1982) i la CEE- França com a soci fiable. Com a exemple tenim les fortes discussions amb Gorbatschow per incloure la DDR a la OTAN, condició per Kohl indispensable per fer una reunificació fiable. D'altra banda per evitar la creació d'una Gran Alemanya a Europa central impulsa la unificació europea: "unitat Alemanya i la unitat europea són les dues cares de la mateixa medalla". ( Cal tenir en compte que Alemanya és el país més poblat, amb més superficie i fronteres i amb major potència económica de tot Europa Central).
 

 

 

 

 

Els errors Alemanys davant la crisis del deute
 

1/Acceptar Grècia com a estat membre: les reformes són també camí d'entrada a la UE. Malgrat la pressió dels països membres que volien estar a l'Euro al primer moment, no es podía acceptar països poc madurs. Ara cal assumir les conseqüències i seguir el principi de solidaritat " Hilfe zur selbsthilfe" Ajuda per autoajudar-se

 

2/ El trencament del Pacte d'Estabilitat per part d'Alemany al 2003 pel Govern Schröder-Fischer que s'havia establert al Tractat de Maastrich (1992) com a precondició per la introducció del Euro (1999) i finalment la implantació de la moneda única (2002).

 

El D-Mark introduït a la reforma monetària de 1948, símbol del "miracle alemany" i que va esdevenir sinònim de la reunificació ("Kommt die D-Mark, bleiben wir" Ve el D-Mark, nosaltres ens quedem dintre -deien els de la DDR). La renuncia al D-Mark i la introducció del  Euro va costar déu i ajuda tirar-ho endavant al Bundestag però va ser el senyal definitiu per que la nova Alemanya reunificada demostrés era un company de viatge fiable per la Unió Europea. DESMENTEIX categòricament que el preu de la unitat alemanya fos la renuncia al D-Mark a través d'un pressumpte pacte amb Mitterand.

 

El EURO no és només un mitjà de pagament i ni la Unió Europea una zona de lliure comerç (Thatcher). La introducció del EURO és la pre condició per la Unitat Política ja que no era possible fer-ho paral·lelament (certa resistència de Mitterand a la renúncia a la sobirania política, juntament amb qüestió oberta de l'ampliació europea a l'Est i Sud d'Europa).

Afirma que els Tractats es firmen per cumplir-los: els països membres no assumeixin cap responsabilitat per la vinculació amb els altres membres - DEUTE sense explicitar-ho -  ni transferències adicionals. El BCE es dissenya per mantenir  la seva independència dels Estats membres i procurar per l'estabilitat de la moneda comuna seguint el model del Bundesbank: per això la seu està a Frankfurt am Main - per si tenieu algun dubte -. Aquesta decisió no van ser facils d'acceptar per França ni la resta de països.

Amb l'EURO la unitat europea és irreversible. On estaria la unitat europea durant aquesta crisis si no hi hagués EURO?

Aposta per una política gradualista, solidaritat i ajuda a autoajudar-se (Hilfe für selbshilfe) davant la crisis del deute. És a dir, diners i temps a compte de reformes estructurals per crear un marc econòmic estable. Alerta també del sobreendeutament: una saludables finançes estatals són condició per una moneda estable, creixement i benestar.

La seva visió d'Europa

Quan Helmut Kohl va arribar al poder 1982-83 Europa es trobava en una situació d'" Euroesklerosis" i paràlisis com la situació actual. Durant els vuitant i noranta s'ha avançat notablement essent els reptes inclús majors dels que s'afronten avui dia. Europa es troba en una cruïlla i no es pot retornar a una situació d'Estats Nacionals fragmentats en un món multipolar,  no es pot retornar al xauvinisme del segle XIX, "nacionalisme és guerra" com va afirmar Mitterand.

Els principis que han de regir Europa es basen en l'unitat en la diversitat (Federal), en el principi  de subsidiarietat (descentralització - desburocratització) i el manteniment de la identitat nacional amb la tolerancia suficient per sol·lucionar els conflictes políticament dins del marc de la UE i en política exterior vinculació als USA.

Europa és un procés de passos petits, que ha estat construïda a base d'acció política que no era evident en ella mateixa i per tant fa una crida a reprendre el projecte europeu. "Això va del nostre futur i el nostre futur es diu EUROPA"
 

 

Nota1:Dispara contra Els Verds afirmant que el moviment pacifista a principi dels vuitanta va ser "estimulat" pel bloc de l'Est (1982) o bé contra el SPD per la seva aproximació al SED - el partit comunista de la DDR- amb el reconeixement del dret a existir de la DDR (1987)

 

Nota2: Relació amb EEUU: considera als americanspares fundadors d'Europa i creadors en certa manera de la nova Alemanya ( recorda el pla de l'intent de desindustrailització de Charles de Gaulle - Morgenthau Plan  i el Pla Marshall ). Critica durament a Schröder ( i Fischer)  per la seva posició a la guerra d'Iraq al 2002 ja que segons Kohl, es va comporta de forma deslleial votant en contra de la intervenció al Consell de Seguretat. No es refereix a la guerra en si, ni a l'enviament de soldats alemanys a Iraq sinó el comportament de vot al Consell de Seguretat.