L'orgull made in Germany: la indústria automobilística

Personalment no m'agraden els cotxes, ni el sector autombílistic però alguna cosa s'ha de saber d'un sector que tant a l'Estat Espanyol com a Alemanya és crític: durant l'últim any l'indústria automibilística ha creat 25.000 nous llocs de treball directes a l'estat (per exemple Daimler invertirà 190M€ a les seves factories del País Basc) i s'erigeix com un dels motors de creixement saludable ja que la producció es destina bàsicament a l'exportació.

Si repassem els números a Alemanya hem d'anar a la VDA -Verband Der Autoindustrie - l'associació del ram i un lobby poderós. El sector tanca el 2014 records espectaculars de vendes 385.484M€ (o sigui quasi un 40% del PIB espanyol) amb un nombre unitats produïdes totals de 15M dels quals 5,6 es produeixen a Alemanya ocupant 774.000 persones a 2014. Aquesta producció està destinada a bàsicament a l'exportació (252.484M€) distribuït entre Europa (50%), Amèrica (20%) i Asia (20%). Cal destacar que en total han invertit el 2014 en I+D+i 17.563M€. La cosa tira, i és més els duros els surten per les orelles....Aquí teniu la caixa - per si sou accionistes - del de els 30 principals empreses alemanyes:

Malgrat hi ha competència i es miren de reüll, tots estan tots en el mateix vaixell: VW fa encàrrecs a Siemens per valor de 4.000M€, Siemens té el seu conseller delegat Joe Kaeser al consell d'administració de Daimler, mentre que a la vegada el conseller delegat de BMW està al consell de Siemens. Un altra exemple és el traspàs d'executius com el cap de desenvolupament, Herbert Diess de BMW a VW per fer més rentable l'empresa.

VW i familia Piëch-Porsche

Aquesta setmana els diaris han anat carregats amb VW: l'"amo" i nebot del fundador de Porsche, Ferdinand Piëch (77anys), President del Consell d'Administració ha qüestionat públicament al conseller delegat del grup, l'"empleat", Winterkorn, ni més ni menys que al Spiegel, després de treballar plegats durant 30 anys (van dissenyar el Golf). Piëch, el vell, és un capità d'indústria veterà que ja s'ha carregat a varis executius i excerceix el paper d'"amo" a la perfecció ("aquí mano jo") però el més gros és la dona, l'antiga mainadera que fa de "rasputina" ja que la va col·locar al Consell d'Administració del primer productor de cotxes europeus sense cap mena de formació. Només falta que es barallin per la col·lecció d'art.

Les recriminació bàsicament és la baixa rendibilitat de VW respecte els competidors: dels 202.000M€ que factura només en treu un 11.000M€, per això han fitxat un "Kostenkiller" de BMW per negociar amb proveïdors sense acabar d'escanyar-los. A aquestes recriminacions també s'afegeix, les baixes vendes als USA per una política erronea de llençament de cotxes... Toyota, de moment és el number one.

Winterkorn ha guanyat el primer assalt, al consell d'administració que teòricament l'havia de destituir, ha aconseguit majoria ( 14 dels 20 vots), el 20% del Länder de Niedersachsen (SPD), el comité d'empresa i finalment una branca de la familia Porsche l'ha recolzat (fiat de la familia!!!). Winterkorn que va entrar al 2007 ha integrat diverses marques i ha duplicat el nombre de vehicles venuts i vendes i probablement aplicarà el pla de reducció de costos planificat de 5.000M€ - sinèrgies - sense tocar un treballador. De moment, l"empleat" s'ha raspallat l'"amo", el pitjor malson burgès.

Els Quandt i BMW

Aquests els hi surten els duros per les orelles, són els més rics d'Alemanya i fet 850M€ de caixa aquest any en dividents.....La Bayerische Motor Werke és la més petita de les empreses en comparació amb Daimler i VW però la més rentable del sector amb un10,3% de benefici net ( 23% EBIT!!!!). El secret és la concurrència entre plantes per aconseguir la producció dels 28 cotxes que produeix BMW, la negociació amb proveïdors i un bon marge en el mix de producte -segment alt-. Malgrat que la crisis 2008-2009 els va tocar una mica - van reduir 10.000 treballadors -, alguns opinen "que la crisis potser ha estat massa curta".

El més interessant de la història de BMW és quan a punt de fer fallida finals dels cinquanta, s'hi va posar al davant Herbert Quandt que gràcies a una ampliació de capital on se la va jugar i al suport de diner públic del Länder de Bayern va aconseguir rellançar l'empresa i evitar que acabés essent un proveïdor de Daimler. Aquests tipus de punts d'inflexió en les empreses són interessants per que fixen cicles llargs.

Herbert Quandt va morir al 1982 però la dona i els fills contínuen mengant amb més del 50% del capital: els Quandts no es foten en el dia dia però si que controlen els valors de l'empresa: estrategia a llarg, forta inversión en tecnologia (cotxe electric, eficiència en el consum de benzina, nous materials.....) i at last but not least vigilen els trepes. L'empresa és la millor valorada pels treballadors, qui és de BMW va amb el cap ben alt.

El de Stuttgart: Daimler

Aquí l'"amo" està molt diluït, de tant en tant apareixen xinos o fons de Qatar comprant participacions significatives. El principal accionista és un fons d'Abu Dhabi amb un 6,8%, la resta són inversors institucionals. Accionistes privats ostenten el 15%.

El 2014 ha estat el millor any per Daimler: els beneficis abans impostos i interessos han passat de 8.000M€ al 2013 a 10.000M€ al 2014...Accionistes!!!!! Pagaran el divident més alt de la historia, pagues extres als treballadors per productivitat ( 587m€). Han incrementat les vendes un 10% fins als 130.000M€ venent més cotxes a la Xina que als USA. Encara que la inversió en tecnologia no ha estat tant alta com BMW, estan espabilant, cada any incrementen els fons a la I+D+i i afronten el canvi tecnològic incrementant el nombre de models llençats per no perdre pistonada i així millorar la rendiblitat que oscil·la al voltant del 6% i elevar-la al 10% al 2018.

En resum.....

Fins ara les empreses alemanyes han aprofitat la globalització i el creixement dels països emergents: a la Xina es venen quasi les mateixes unitats de cotxes que a Europa al 2014. Aquest model encara pot aguantar uns anys: Daimler preveu incrementar el nombre d'unitat venudes a la Xina de 280.000 a 650.000 pel 2020 i per això planeja obrir fàbrica de 1,5Milions de metres quadrats per fabricar 250.000 unitats anuals. Hi ha encara marge per créixer, però en algun moment els enganxarà l'excés de capacitat - i ho saben -.

D'altra banda, malgrat estiguin sempre mirant rendibilitats i costos, BMW ampliarà la plantilla al 2015 en 8.000 nous treballadors, cada cop més en IT: el canvi tecnològic cada cop és més ràpid i obliga cada cop més a fer inversions més grans en IT (qui no inverteix I+D+i queda expulsat del mercat). No serà d'estrany veure una aliança entre VW, BMW i Daimler contra el cotxe de Google o el i Car d'Apple.

Per cert, aquest és un NEGOCI PER ENGINYERS, economistes i advocats ARE NOT WELCOME!!!!!