Willy Brandt afirmava que els pròxims líders de l'esquerra ja no provindrien de la classe obrera ......el que no va calcular el malaguanyat Brandt és que l'esquerra estaria copada de hienes sortides de la universitat diposades a grimpar sobre les esquenes de la classe obrera. El SPD està desorientat: les enquestes li donen un 25% dels vots aproximidament però la tendència és anar més cap el 20% que cap el 30%.
La derrota a les eleccions de setembre de 2013 amb 25% dels vots, segons el candidat Peer Steinbruck, va ser deguda a la mala percepció de la situación alemanya, per part del propi partit - Alemanya va malament - la falta de polarització en temes "clientelars" com el matrimoni homosexual o bé el salari mínim sense afrontar a fons el debat sobre el paper socialdemocràcia davant la globalització i finalment el propi candidat: tant Gabriel com Steinmeier van fer un pas enrera davant la més que segura òstia a les eleccions deixant el SPD i Steinbruck sense gaires possiblitats.
Faltava convicció en la victoria i la derrota deixa en entredit el paper del SPD com a Volkspartei (partit nacional) per situar-lo com Klientelpartei (partit de clientela). L'entrada a la Gran Coalició amb la CDU/CSU ha fet que la cúpula de SPD hagi passat el govern deixant el partit sense referents per tirar endavant el debat intern profund: tot indica que el 2017 serà un altre desastre i no només serà per culpa de Merkel.
La derrota a les eleccions de setembre de 2013 amb 25% dels vots, segons el candidat Peer Steinbruck, va ser deguda a la mala percepció de la situación alemanya, per part del propi partit - Alemanya va malament - la falta de polarització en temes "clientelars" com el matrimoni homosexual o bé el salari mínim sense afrontar a fons el debat sobre el paper socialdemocràcia davant la globalització i finalment el propi candidat: tant Gabriel com Steinmeier van fer un pas enrera davant la més que segura òstia a les eleccions deixant el SPD i Steinbruck sense gaires possiblitats.
Faltava convicció en la victoria i la derrota deixa en entredit el paper del SPD com a Volkspartei (partit nacional) per situar-lo com Klientelpartei (partit de clientela). L'entrada a la Gran Coalició amb la CDU/CSU ha fet que la cúpula de SPD hagi passat el govern deixant el partit sense referents per tirar endavant el debat intern profund: tot indica que el 2017 serà un altre desastre i no només serà per culpa de Merkel.
El govern
En la gran coalició, el SPD ostenta 6 ministeris, més una vicepresidencia. El més important de tots al meu criteri és el de Franz-Walter Steinmeier a Exteriors, ex-cap de gabinet amb Schröder i cervell gris del SPD. Personalment m'agrada molt i crec que requereix una entrada a part per analitzar la política exterior ( Ukrania, UE......). Té uns índex de popularitat semblants als de Merkel.
Signmar Gabriel, President del Partit, Vicepresident del Govern i Ministre d'Economia. És un "Instinkpolitker" - que vol dir tàctic -, tio gruixut, dominar l'espai i és vehement.....lluita contra els seus propis exhabrutes i no és tant fi com Steinmeier. No se suporten evidentment però estan en el mateix vaixell. Malgrat està fora dels grans temes europeus té forces papeletes al seu ministeri: TTIP se li comença a girar en contra (Alemanya no menjarà transgènics MAI!), la reforma energética s'embolica perillosament i finalment l'exportació d'armament (15.000 Tones de munició han sortit al port d'Hamburg al 2013 + vistia de Gabriel a l'Arabia Saudí). A la resta de temes se'n surt prou bé i està ben valorat per sindicats i empresaris.
Andrea Nahles, l'ex-secretaria general del SPD.....porta tota la vida fent partit (va ser líder de les juventut JUJOs) i ara ha passat el govern a portar el ministeri de treball. Per cert, li han posat de secretari d'estat el Jörg Amusen, alt funcionari antigament destinat al BCE. Està vigilant l'aplicació del Salari Mínim- Mindestlohn i impulsant la jubilació amb 63 anys.
La resta del govern és gent més simpática: Barbara Hendricks a Medi Ambient i que porta juntament amb Gabriel la reforma energètica, Heikoo Maas ex president del Sarre a Justicia, popular per la seva aportació al debat sobre la conservació de dades a la xarxa i finalment, Manuela Schwesig a Familia, on porta l'agraït paper de millorar les prestacions per les mares treballadores (Betreuungsgeld). Aquesta gasta últimament molt en perruqueria.
El grup parlamentari
El grup parlamentari - Fracktionschef- el lidera Thomas Oppermann, experimentat parlamentari. La seva feina és fina: donar suport al govern i marcar perfil propi.....exemples a tort i a dret....moderar el discurs sobre Grècia de Schäuble -sense desacreditar-lo - o bé defensar les crítiques dels Pedros Schwartz sobre el salari mínim i les lleis vinculades als ministeris del SPD.
Oppermann ha presentat la iniciativa "Projekt Zukunft"- projecte futur - per tal d'establir un foro de debat sobre la socialdemocracia i els reptes a Alemanya: envelliment de la pobalció i immigració, globalització, seguretat.....En definitiva, ha posat a treballar als diputats.
Una altre del quefers del grup parlamentari és establir contactes amb polítics d'altres partits, així que es fan trobades discretes amb diputats de die Linke i Die Grüne per explorar possibilitats per una nova entesa d'esquerres. Si hi ha expectativa de canvi: els electors van a votar - cosa que de moment no passa -.
I un últim apunt : el Oppermann es entrevistar amb Jim Messina, un dels spin doctors del Obama i que ara treballar pel Cameron per fer anàlisis big data polític - el nou holy grial polític -
El partit
Com que el president del partit, Sigmar Gabriel, està ocupat al govern, deixa espais dintre del SPD, ja que la línea política (i sobretot económica) que segueix genera molts dubtes a la militància. Previ a l'entrada al govern, Gabriel va formar un cúpula del SPD en els termes de Willy Brandt " Entweder...oder" ( o això ...o allò) per "sowohl...als auch" (tan això com....com allò)", és a dir, aglutinar sectors diversos dintre del partit. Així que es va posar a repartir càrrecs, posant a Ralf Stegner com Vicepresident.
Aquest s'ha erigit com a portamveu del sector esquerrà del SPD criticant moltes decisions preses per la gran coalició . Aquest novembre passat es van juntar 250 militans a Magdeburg per accentuar el perfil esquerranós del SPD (amb propostes com per exemple apujar l'impost de sucessions o incrementar la inversión). La tentació del gir a l'esquerra és massa arriscada al meu parer i al parer de l'antic cap de cartell, Peer Steinbruck: el que es valora dintre del SPD no són els resultats de l'acció de govern sinó el delegats enviats i compromesos amb el partit i posa com exemple el Congrés de Leipzig celebrat al novembre de 2013 on va sortir reescollida Andrea Nahles com a secretaria general i on es va castigar Olaf Scholz, popular alcalde d'Hamburg per apostar per la gran coalició amb la CDU. Qui guanya el centre, s'enduu el gat a l'aigua...el problema és que els militants del SPD no estan al centre i només accepten anar al centre si hi ha perspectives d'èxit - cosa que no passa ergo, el partit està nerviós.
La K-Frage
La Kandidats Frage: qui serà el candidat. Per ser Bundeskanzler has de ser raonable, fiable i previsible. Encara que el carácter de Gabriel no és el més adequat és el millor posicionat per enfrontar-se amb Merkel el 2017 però amb unes enquestes al 25% fa que es puguin replantejar moltes coses...cada cop sembla més sol:
QUI CAPITALITZA LES MESURES SOCIALDEMOCRÀTES APROVADES PER LA GRAN COALICIÓ ÉS MERKEL
NOTA1 : Steinmeier va estar "a punt" de dimitir si el SPD es negava a donar suport al rescat de bancs espanyols.
NOTA2: La web del grup parlamentari i el Projekt Zukunft
http://www.spd-bundestagsfraktion.de/content/projekt-zukunft-neuegerechtigkeit
http://www.spdfraktion.de/sites/default/files/projekt-zunkunft-neuegerechtigkeit-web.pdf
NOTA3: Link del Govern alemany....surten el CV!
http://www.bundesregierung.de/Webs/Breg/DE/Bundesregierung/Bundeskabinett/bundeskabinett.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada