El FOMO, el Fear of Missing Out

 

Recordo el naixement del Blockchain, venien capellans i monges fanàtiques proclamant el Blockchain com l’arma definitiva per liquidar el capitalisme, l’Estat i de pas, els notaris.... Si les dades representen el Déu del segle XXI, la tecnologia blockchain és el seu representant a la terra: qualsevol mercat amb informació asimètrica tendirà a desaparèixer, qualsevol relació de l'individu amb l’Estat es farà a través de tecnologia Blockchain....Els seus grans defectes poc a poc s’aniran solucionat: des del consum energètic, la complexitat en la programació o la dificultat per esdevenir mitjà de pagament. Poc a poc, aquesta tecnologia s’anirà imposant en multitud d’aplicacions i sectors....però ara estem vivint una ofensiva en tota regla: un pare de l’escola m’ha dit que ha comprat 1.000 euros en Etherum, una criptomoneda basada en tecnologia blockchain. 

 

El FOMO, el Fear of missing out – la por a quedar fora d’un gran negoci -

El Bitcoin, l'Etherum i les demés criptomonedes són aplicacions de la tecnologia Blockchain per esdevenir diner, diner digital, amb totes les derivades que això comporta. Al 2014 un Bitcoin costava 280 Euros mentre que el seu valor actualment s’ha multiplicat per 70. Poca broma, la borsa de Stutgartt, fundada al 1861, va comprar fa tres anys una  startups de compra-venda de Bitcoins a través del mòbil amb 200.000 usuaris actius i 1.000M€ de valor intermediat anualment. El que fa la Borsa de Stuttgart és un reflex del que està succeint: Paypal ofereix als seus clients comprar criptomonedes, la banca privada creada al 1796 Hauck &Aufhäuser ha creat el seu primer fons de criptomònades i inversions en actius digitals.  L’asseguradora Mass Mutual ha invertit 100M$ en Bitcoins mentre que altres empreses de software com Microestrategy, han invertit molta de la seva liquiditat en Bitcoins. Facebook treurà la seva moneda digital Diem – l'abans anomenda Libra- .

Fins i tot els bancs centrals comencen a experimentar amb monedes, el RiskBank, el Banc Central suec té un projecte de E-Korona, una korona digital oficial mentre que l’any que es decidirà si l’Euro tindrà el seu Euro digital mentre el E-Yuan va disparat. Hi ha aplicacions i camp per córrer.

Durant el 2021 començarà a extendre’s l’ús de criptomonedes i no només degut als efectes de la pandèmia: la gent ja no utilitza diner fiduciari, i la demanda de criptomonedes com a bé d’inversió no fa més que augmentar . Amb el primer lockdown, el Bitcoin va caure a 4.300€  per arribar als 25.000€ i ara mateix als 29.000€ havent arribat a un màxim de 39.000€. Un mega big business.

Al principi de la pandèmia, els inversors van sortir foragitats dels països amb monedes dèbils tipus Turquia i molts han anat a parar a les criptomònades. Amb la depreciació del dòlar, aquesta tendència ha continuat. La raó de la pujada és força simple, tipus negatius, Estats endeutats adulterant la moneda mentre els inversors busquen com bojos un refugi per evitar la pèrdua de capital. S’han aixoplugat en les criptomònades. Malgrat les seves brusques oscil·lacions es creu – o es vol fer creure- que pot ser una moneda-reserva.

 

Lladres i serenos

Com diu un gestor de fons: les grans estafes només es poden fer en anglès per que en qualsevol altre idioma, la cosa grinyola. La digitalització vol posar en qüestió  el monopoli d’emissió de moneda que fins ara ostenten els Estats. Scholz, el Finanzminister ja ha afirmat que no li fan un pèl de gràcia les criptomenedes i a Yellen, quina casualitat, tampoc. Volen regulació i dura. Potser han deixat passar l’oportunitat per intervenir i segurament intervindran quan hi hagi un nombre de damnificats important. Primer el mercat, després el desastre i finalment la regulació, així és com funciona l’economia digital.  

El CEO de JP Morgan, Jamie Damon, afirmava fa només tres anys que les criptomònades eren una estafa mentre ara, JP Morgan recomana a inversors institucionals comprar cripto i mentre a Wall Street s’afirma que esdevindrà un competidor de l’or. Són uns grans comercials. Que JP Morgan digui que s’ha d’invertir en criptomonedes ja fa sospitar i més des de que el Bitcoin ha estat un invent d’anarquistes i llibertaris amb ganes de canviar el món. Un storytelling fantàstic. El mercat de criptomonedes segur que el controlarà el banquer anarquista de la historia de Pessoa .

Com que no hi ha un cap centralitzat,  ni cap Banc Central ho pot manegar i a més, l’oferta està limitada, té tots els ingredients per una estafa perfecta, per que ningú podrà culpar a tercers de la cobdícia pròpia. Des de la creació del Bitcoin s’han creat 5.000 monedes digitals amb un mercat dimensionat de 500.000M€, on més de la meitat estan fotuts al Bitcoin (352.000M€). Per tenir-ho clar, la meitat del PIB al Regne d’Espanya amb 60 milions de persones que ostenten la moneda digital. A mesura que es vagi simplificant la tecnologia serà més fàcil invertir i en poc temps, consumirà molt menys energia. El procés s’anomena capitalisme.

A Alemanya han aparegut una espècie de maquina escurabutxaques que permet invertir la xavalla en Bitcoins. L’autoritat reguladora alemanya, el BaFin, ho ha prohibit però com que el mercat va per davant de la regulació, l’empresari les ha plantat i el BaFin les ha confiscat. Des de gener a Alemanya, hi ha una nova regulació per la tinença de criptomònades. Els oferents necessiten una llicència per la custòdia de les criptomònades que dona el regulador BaFin. Les startups amb més sentit de la responsabilitat Bitcoin.de i Bitwala estan treballant amb bancs establerts. Es necessiten els uns als altres.

 

Bitcoins per tothom

La demanda de Bitcoins ha pujat però la pregunta segueix sent la mateixa, aquests nous demandants per que volen Bitcoins? Com inversió especulativa, per transferir diners i comprar productes online???? La pandèmia ha potenciat la tendència a no utilitzar diner fiduciari. Els 300 milions d’usuaris de Paypal poden de sobte tenir Wallets amb criptomonedes i de moment Paypal te 1 Milió d’interessats en llista.  Dels 28 milions de negocis que treballen amb Paypal acceptaran criptomonedes gràcies a una assegurança de canvi que eviti les grans oscil·Lacions en el preu de les criptomonedes. Paypal se’n dur una comissió entre el 1,5 i el 2,3%. En fi, criptomonedes per les masses.

Quan Zuckerberg va llençar Libra, van saltar totes les alarmes, i el projecte va quedar aturat però ara ho està intentant per la porta del darrera. Com que Facebook, IG o Whatsapp no poden implementar-ho directament té els “palanganeros”  Visa, Vodafone o bé Paypal per implementar la seva estratègia de forma més fina. Per beneir l’operació apareixen fotos on apareixen els pobrets dels països en vies de desenvolupament donant les gracies a FB per tenir un compte bancari i poder transferir diners als seus familiars. Els elements que ho estan portant a terme són perillosos: antics executius de banca internacional o bé “inspectors” de bancs centrals o entitats reguladores del sistema financer. Com sempre apareixen alguns polítics ensucrats.

El meu nas em diu que passa una mica com Tesla, no és només en Musk i les seves xorrades, sinó  tot el que hi ha al darrera, hi ha molta pasta i una estratègia a llarg termini per imposar les criptomonedes com a bé per al consum massiu. Aquesta pandèmia és una oportunitat i la cotització del Bitcoin és el símptoma i no la causa: el futur que s’albira passa per tokenització de l’economia, la creació de tota mena d’actius digitals, i tots cotitzant en cripto borses. Imagina’t tenir un trosset d’un Picasso o de la Trump Tower.

 

COMPREU BITCOINS ENCARA QUE SU FOTEU DE LLOROS, PASSARÀ COM LA CRISIS DOT.COM DE 2001, PERÒ DESPRÉS TRIOMFARÀ D’ALGUNA MANERA O ALTRE.

 

NOTA0: Jo després descriure llegir el Faust de Goethe, m’inclino per actius no digitals. A veure si s'acaba el confinament i em  puc comprar una petita caseta a la Cerdanya per passejar amb el meu fill i disfrutar del Cadí.

Nota1: Recordo el primer foro d'inversors d'Esade sobre Blockchain fa uns tres anys. Em va impressionar força ja que regnava un silenci sepulcral durant la sessió, es notava que els business angles paraven atenció. De fet, haig de dir que gràcies a aquell foro vaig entendre en profunditat la dimensió d'allò més allà de les monges fanàtiques. 

Nota2: Aquí teniu el calendari d’estafes de criptomònades de 2020:

https://www.zdnet.com/article/2020s-worst-cryptocurrency-breaches-thefts-and-exit-scams/

NOTA3:JP Morgan diu que el Bitcoin serà més valuós que l’or i que pot pujar fins als 146.000$.

https://www.bloomberg.com/news/articles/2021-01-05/jpmorgan-sees-146-000-plus-bitcoin-price-as-long-term-target?sref=frV97TwV

NOTA4: A Alemanya, les plusvàlues per especular en criptomònades tributen a partir de 600€ de guany.

 

França....capital Barcelona

 

La capacitat de regeneració interna d’aquest país és nul·la i la debilitat de  l’esquerra a Catalunya no fa res més que fer-ho palès. No acompanyen ni les idees i ni les persones que les han d’executar. En primer lloc, s’agafen idees de fora – especialment d’economistes francesos -, mal païdes i amb limitacions d’aplicació clares. L’economia del decreixement o bé l’economia del bé comú són un exponent clar. Com que els objectius són força difusos i el malbaratament de recursos públic a no se sap on, notable, al final, l’arrossegament ideològic es trasllada a error polític: governarem pels nostres. Respecte al personal que les ha d’aplicar és força fluix, tota una troupe de hienes universitàries amb carreres xungues, tipus ciències polítiques o psicologia social, on una de les principals sortides és la política i l’administració pública. La política per sortir del precarietat. Juntament amb una burocràcia educada en el nepotisme i dotada del fals servilisme necessari per esgarrapar una mica més a cada legislatura, fan un còctel explosiu. Suma-li el dret administratiu. En fi, tot plegat dista molt d’un projecte sòlid.

 

Never mind the bollocks, Here comes Anne Hidalgo!

Aprofitant el confinament, l’Alcaldessa de París, Anne Hidalgo ha tancat a la circulació la Rue de Rivoli, que connecta l’Ajuntament amb Louvre i la Plaça de la Concòrdia, una arteria principal, infestada de bicis i amb només un carril per taxis i busos. Els taxistes i les associacions d’automobilistes estan en peu de guerra mentre Hidalgo va tancant carrers i projecta La Plaça de la Concòrdia com un espai de vianants.

Descarregar el metro és l’excusa per prohibir la circulació rodada i així incentivar que els parisencs puguin anar en bici a la feina, però tothom sospita que els carrils bici instaurats no tornaran enrere. El Coronavirus ha estat aprofitat per impulsar els plans de regeneració de la ciutat. A tot arreu s’estan buscant noves formes d’organització, urbanisme i mobilitat per afrontar el repte de les grans ciutats.

L’alcaldessa de París és Anne Hidalgo, filla d’un electricista i una cosidora de Cadis que van marxa del Regne d’Espanya quan la nena tenia 2 anys per instal·lar-se a un suburbi de Lió. Al 2014 va esdevenir la primera dona en arribar a l’alcaldia de París i com a alcaldessa ha canviat més profundament la ciutat: ha tancat la circulació a les vies adjacents al Sena, ha fet 30Ha de zones verdes i ha plantat 20.000 arbres. On abans aparcaven cotxes ara hi ha lavanda i bambú, mentre ha augmentat 300 kilòmetres els carrils bicis i ha construït 40.000 habitatges socials. Hidalgo impulsa un transformació ecològica de la ciutat. Fa un parell d’anys les enquestes li eren negatives, els titulars de premsa poc lluïts: tipus l’alcaldessa desfigura la ciutat, però aquest últim trimestre les enquestes li donen una projecció de vot del 49%. Els seus competidors, Agnès Buzyn del partit de Macron i l’antiga ministra de justícia de Sarkozy, Rachida Dati estan a tanta distància que només un mínima participació històrica podria propiciar un canvi.  Mentrestant Hidalgo desfulla la margarida per postular-se com a candidata a l’Elisi pel Partit Socialista Francès el 2022, però el més probable és que sigui l’alcaldessa dels Jocs Olímpics de 2024.

 

Les Smart Cities i els intel·lectuals orgànics

L’intel·lectual orgànic és un colombià establert a París, Carlos Moreno, professor de la Sorbona i condecorat amb la Legió d’Honor per una patent venuda a Suez per optimitzar l’enllumenat públic. Des de 2015 envia els seus informes  a l’alcaldessa i ella fa el que vol amb ells.  Moreno és conegut com un dels pioners de les Smart Cities, un cop cobert de pasta per la patent, es va posar a pensar en la ciutat del segle XXI...per que la gent passa tant de temps en els cotxes??? Per que les oficines i els habitatges estan tant lluny una de l’altre???

Explica que quan van prohibir la circulació a la vorera del Sena, hi va haver un bon enrenou i ara la gent passeja amb normalitat. Cap partit vol tornar a enrere. Ara l’objectiu és anar més enllà i fer que el transport en cotxes sigui superflu i reduir la pol·lució a les ciutats. Ha inventat el concepte de “la ville du quart d’heure” on totes les activitats fonamentals de la persona estan a un quart d’hora de casa seva: escola, hospital, esport, mercat, música, teatre...Idealment la feina. Per que això es produeixi, s’han de canviar les infraestructures de la ciutat.

Fa 5 o 10 anys el prenien per boig, però ara la cosa va de debò, la pandèmia ha canviat la mobilitat a les ciutats de forma definitiva. Milà vol implementar la ciutat del quart d’hora, Burdeus s’ho estudia i Hidalgo ambiciona executar el seu pla per la següent legislatura, legislatura de 6 anys. Vol arribar a un acord amb les grans empreses de París per que ofereixin llocs de treball a almenys 3.000 treballadors prop de casa seva. La creació de petits Hubs per barris on treballin equips petits i es deixin de grans oficines.  El COVID ha permès el canvi d’hàbits de forma radical, i no pas a pas, amb la qual cosa primer es genera la oferta i després que la demanda s’adapti.

Fa 10 anys la ciutat era vista com un punt d’atracció de turistes i la planificació de grans projectes urbanístics. En fi, la ciutat concebuda com una màquina de fer diners fantàstica....però qui vol viure damunt d’una màquina de fer diners? El model s’ha exhaurit. El COVID va deixar el centre de les ciutats totalment vuits, sense tràfic de turistes i amb negocis tancats i barrats.

 

Estímuls a la inversió privada

Chipperfield, arquitecte britànic, està projectant el nou edifici sobre l’antiga prefectura de policia, al Boulevard Morland al IV Arrondisement amb una inversió privada de més de 100M€ amb l’objectiu de construir un nou concepte d’arquitectura dins de la ciutat: arcades, patis interiors i zona de vianants fins al Sena. Els requeriments de l’Ajuntament per que els inversors puguin executar el projecte: un alberg per joves, una guarderia i una part d’habitatge social d’almenys un 30%. Dintre de l’espai hi ha planificat un mercat setmanal de productes de proximitat. Als 3.000m2 de terrats s’hi plantaran tomàquets i enciams. A la última planta del hotel de luxe, s’ha planificat un restaurant i un Skybar de Ólafur Elíasson juntament amb una exposició d’Art Contemporani. Al SPA del Hotel, els nens i nenes del barri aprendran a nedar a la piscina cada dimecres.

El tema social no exclou que el metre quadrat dels habitatges projectats per Chipperfield amb vistes a Notre Dame, sigui de 16.000€ però, això si, els seus habitants hauran de compartir amb la resta de la ciutat el seu món. Des de l’entrada de Hidalgo, el responsable d’urbanisme de la ciutat és Jean-Luis Missika. Te 69 anys i ganes de jubilar-se però explica el projecte del Boulevard Morland amb ganes: abans l’espai s’hagués planificat separadament, aquí oficines, allà habitatges i un hotel més enllà. Ara es busquen 10 usos diferents, pel mateix espai per tal d’evitar la proliferació de calls.

 

Els reptes de la ciutat del Segle XXI

Un dels grans temes de París és el tema de la habitatges barat, les mesures són clarament insuficients però el propi Ajuntament ha creat una immobiliària per recuperar habitatges i sòl per després vendre-ho un 50% més barat del preu mig de metre quadrat de París, que és 10.000€/m2. Repeat, la mitja del preu per metre quadrats és  de 10.000€. El dret de superfície se’l queda l’Ajuntament mentre ven els habitatges.

Afrontar el canvi climàtic és una de les altres dèries de l’equip de govern. Durant els estius de 2050 les temperatures arribaran als 40 graus – durant aquest estiu es va arribar als 42 graus- i com París és molt densa i feta de pedres,  no refrigera als estius. En cap altre ciutat d’Europa hi ha menys zones verdes per habitant, 5,6m2 per habitant mentre que a Nova York 24,5m2 o Londres amb 63m2. Si puja la temperatura, hauran d’obrir la ciutat i carregar-se un de cada deu edificis, segons sosté el Col·legi d’Enginyers de Camins.

Al despatx de Jean-Luis Missika hi ha una projecte que afecta els Camps Elisis, la Plaça de la Concòrdia i l’Arc de Triomf, grans avingudes per vianants, bicicletes i pocs cotxes. Tot amb arbres plantats a tort i a dret i canviant el paviment històric per una pedra que agafi menys calor. La idea és fer canvis radicals per salvar la ciutat més bonica del món.....després de Venècia, clar.

 

ESPEREM QUE ELS NÚMEROS ESTIGUIN BEN FETS PER FER EL TRAMVIA DE LA DIAGONAL, PER QUE SINÓ ES COL·LAPSARÀ LA CIUTAT. ( DE MOMENT, QUE FELIP PUIG HAGI ESTAT  EL PRESIDENT DE TRAMSA ELS ÚLTIMS 4 ANYS INSPIRA CONFIANÇA. TRANQUILS).

 

 

NOTA1: El més penós de l’èxit turístic de barcelona és que no ha generat un efecte arrossegament en altres sectors de l’economia. De fet, en prou feines hi ha inversió en tecnologia o bé hubs potents d’innovació al voltant del turisme.

NOTA2: Em vaig entrevistar fa temps amb un inversor suec que deia que els pisos a Barcelona ENCARA eren barats comparats amb Londres, París o Estocolm. Ni la recal·lificació del 22@ farà baixar els preus 😉. 

NOTA3: Això de construir una burocràcia competent tampoc és un misteri, i està molt estudiat, des la burocràcia xina de fa 1.300 anys  o bé els 200 alts funcionaris del Bricall. No sé que passa, que ningú té cap incentiu en fer una burocràcia competent.