diumenge, 24 de gener del 2021

El FOMO, el Fear of Missing Out

 

Recordo el naixement del Blockchain, venien capellans i monges fanàtiques proclamant el Blockchain com l’arma definitiva per liquidar el capitalisme, l’Estat i de pas, els notaris.... Si les dades representen el Déu del segle XXI, la tecnologia blockchain és el seu representant a la terra: qualsevol mercat amb informació asimètrica tendirà a desaparèixer, qualsevol relació de l'individu amb l’Estat es farà a través de tecnologia Blockchain....Els seus grans defectes poc a poc s’aniran solucionat: des del consum energètic, la complexitat en la programació o la dificultat per esdevenir mitjà de pagament. Poc a poc, aquesta tecnologia s’anirà imposant en multitud d’aplicacions i sectors....però ara estem vivint una ofensiva en tota regla: un pare de l’escola m’ha dit que ha comprat 1.000 euros en Etherum, una criptomoneda basada en tecnologia blockchain. 

 

El FOMO, el Fear of missing out – la por a quedar fora d’un gran negoci -

El Bitcoin, l'Etherum i les demés criptomonedes són aplicacions de la tecnologia Blockchain per esdevenir diner, diner digital, amb totes les derivades que això comporta. Al 2014 un Bitcoin costava 280 Euros mentre que el seu valor actualment s’ha multiplicat per 70. Poca broma, la borsa de Stutgartt, fundada al 1861, va comprar fa tres anys una  startups de compra-venda de Bitcoins a través del mòbil amb 200.000 usuaris actius i 1.000M€ de valor intermediat anualment. El que fa la Borsa de Stuttgart és un reflex del que està succeint: Paypal ofereix als seus clients comprar criptomonedes, la banca privada creada al 1796 Hauck &Aufhäuser ha creat el seu primer fons de criptomònades i inversions en actius digitals.  L’asseguradora Mass Mutual ha invertit 100M$ en Bitcoins mentre que altres empreses de software com Microestrategy, han invertit molta de la seva liquiditat en Bitcoins. Facebook treurà la seva moneda digital Diem – l'abans anomenda Libra- .

Fins i tot els bancs centrals comencen a experimentar amb monedes, el RiskBank, el Banc Central suec té un projecte de E-Korona, una korona digital oficial mentre que l’any que es decidirà si l’Euro tindrà el seu Euro digital mentre el E-Yuan va disparat. Hi ha aplicacions i camp per córrer.

Durant el 2021 començarà a extendre’s l’ús de criptomonedes i no només degut als efectes de la pandèmia: la gent ja no utilitza diner fiduciari, i la demanda de criptomonedes com a bé d’inversió no fa més que augmentar . Amb el primer lockdown, el Bitcoin va caure a 4.300€  per arribar als 25.000€ i ara mateix als 29.000€ havent arribat a un màxim de 39.000€. Un mega big business.

Al principi de la pandèmia, els inversors van sortir foragitats dels països amb monedes dèbils tipus Turquia i molts han anat a parar a les criptomònades. Amb la depreciació del dòlar, aquesta tendència ha continuat. La raó de la pujada és força simple, tipus negatius, Estats endeutats adulterant la moneda mentre els inversors busquen com bojos un refugi per evitar la pèrdua de capital. S’han aixoplugat en les criptomònades. Malgrat les seves brusques oscil·lacions es creu – o es vol fer creure- que pot ser una moneda-reserva.

 

Lladres i serenos

Com diu un gestor de fons: les grans estafes només es poden fer en anglès per que en qualsevol altre idioma, la cosa grinyola. La digitalització vol posar en qüestió  el monopoli d’emissió de moneda que fins ara ostenten els Estats. Scholz, el Finanzminister ja ha afirmat que no li fan un pèl de gràcia les criptomenedes i a Yellen, quina casualitat, tampoc. Volen regulació i dura. Potser han deixat passar l’oportunitat per intervenir i segurament intervindran quan hi hagi un nombre de damnificats important. Primer el mercat, després el desastre i finalment la regulació, així és com funciona l’economia digital.  

El CEO de JP Morgan, Jamie Damon, afirmava fa només tres anys que les criptomònades eren una estafa mentre ara, JP Morgan recomana a inversors institucionals comprar cripto i mentre a Wall Street s’afirma que esdevindrà un competidor de l’or. Són uns grans comercials. Que JP Morgan digui que s’ha d’invertir en criptomonedes ja fa sospitar i més des de que el Bitcoin ha estat un invent d’anarquistes i llibertaris amb ganes de canviar el món. Un storytelling fantàstic. El mercat de criptomonedes segur que el controlarà el banquer anarquista de la historia de Pessoa .

Com que no hi ha un cap centralitzat,  ni cap Banc Central ho pot manegar i a més, l’oferta està limitada, té tots els ingredients per una estafa perfecta, per que ningú podrà culpar a tercers de la cobdícia pròpia. Des de la creació del Bitcoin s’han creat 5.000 monedes digitals amb un mercat dimensionat de 500.000M€, on més de la meitat estan fotuts al Bitcoin (352.000M€). Per tenir-ho clar, la meitat del PIB al Regne d’Espanya amb 60 milions de persones que ostenten la moneda digital. A mesura que es vagi simplificant la tecnologia serà més fàcil invertir i en poc temps, consumirà molt menys energia. El procés s’anomena capitalisme.

A Alemanya han aparegut una espècie de maquina escurabutxaques que permet invertir la xavalla en Bitcoins. L’autoritat reguladora alemanya, el BaFin, ho ha prohibit però com que el mercat va per davant de la regulació, l’empresari les ha plantat i el BaFin les ha confiscat. Des de gener a Alemanya, hi ha una nova regulació per la tinença de criptomònades. Els oferents necessiten una llicència per la custòdia de les criptomònades que dona el regulador BaFin. Les startups amb més sentit de la responsabilitat Bitcoin.de i Bitwala estan treballant amb bancs establerts. Es necessiten els uns als altres.

 

Bitcoins per tothom

La demanda de Bitcoins ha pujat però la pregunta segueix sent la mateixa, aquests nous demandants per que volen Bitcoins? Com inversió especulativa, per transferir diners i comprar productes online???? La pandèmia ha potenciat la tendència a no utilitzar diner fiduciari. Els 300 milions d’usuaris de Paypal poden de sobte tenir Wallets amb criptomonedes i de moment Paypal te 1 Milió d’interessats en llista.  Dels 28 milions de negocis que treballen amb Paypal acceptaran criptomonedes gràcies a una assegurança de canvi que eviti les grans oscil·Lacions en el preu de les criptomonedes. Paypal se’n dur una comissió entre el 1,5 i el 2,3%. En fi, criptomonedes per les masses.

Quan Zuckerberg va llençar Libra, van saltar totes les alarmes, i el projecte va quedar aturat però ara ho està intentant per la porta del darrera. Com que Facebook, IG o Whatsapp no poden implementar-ho directament té els “palanganeros”  Visa, Vodafone o bé Paypal per implementar la seva estratègia de forma més fina. Per beneir l’operació apareixen fotos on apareixen els pobrets dels països en vies de desenvolupament donant les gracies a FB per tenir un compte bancari i poder transferir diners als seus familiars. Els elements que ho estan portant a terme són perillosos: antics executius de banca internacional o bé “inspectors” de bancs centrals o entitats reguladores del sistema financer. Com sempre apareixen alguns polítics ensucrats.

El meu nas em diu que passa una mica com Tesla, no és només en Musk i les seves xorrades, sinó  tot el que hi ha al darrera, hi ha molta pasta i una estratègia a llarg termini per imposar les criptomonedes com a bé per al consum massiu. Aquesta pandèmia és una oportunitat i la cotització del Bitcoin és el símptoma i no la causa: el futur que s’albira passa per tokenització de l’economia, la creació de tota mena d’actius digitals, i tots cotitzant en cripto borses. Imagina’t tenir un trosset d’un Picasso o de la Trump Tower.

 

COMPREU BITCOINS ENCARA QUE SU FOTEU DE LLOROS, PASSARÀ COM LA CRISIS DOT.COM DE 2001, PERÒ DESPRÉS TRIOMFARÀ D’ALGUNA MANERA O ALTRE.

 

NOTA0: Jo després descriure llegir el Faust de Goethe, m’inclino per actius no digitals. A veure si s'acaba el confinament i em  puc comprar una petita caseta a la Cerdanya per passejar amb el meu fill i disfrutar del Cadí.

Nota1: Recordo el primer foro d'inversors d'Esade sobre Blockchain fa uns tres anys. Em va impressionar força ja que regnava un silenci sepulcral durant la sessió, es notava que els business angles paraven atenció. De fet, haig de dir que gràcies a aquell foro vaig entendre en profunditat la dimensió d'allò més allà de les monges fanàtiques. 

Nota2: Aquí teniu el calendari d’estafes de criptomònades de 2020:

https://www.zdnet.com/article/2020s-worst-cryptocurrency-breaches-thefts-and-exit-scams/

NOTA3:JP Morgan diu que el Bitcoin serà més valuós que l’or i que pot pujar fins als 146.000$.

https://www.bloomberg.com/news/articles/2021-01-05/jpmorgan-sees-146-000-plus-bitcoin-price-as-long-term-target?sref=frV97TwV

NOTA4: A Alemanya, les plusvàlues per especular en criptomònades tributen a partir de 600€ de guany.

 BlackRock abre la puerta al Bitcoin: dos de sus fondos podrán invertir en  futuros de la criptodivisa - elEconomista.es

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada