El drama de Faust gira entorn la pregunta sobre com l'Home pot vèncer el Temps i superar la Transitorietat - Vergänglichkeit - a la que estem sotmesos. Faust destina tot el seu temps per guanyar un instant que romangui per sempre, que sigui Etern.
La remei per superar la temporalitat a la que estem sotmesos, es troba a la Pedra Filosofal, que és el gran afany de Faust. Des que Déu va expulsar a Adam i Eva del paradís i els va fer mortals, vigila l'Arbre de la Vida fent impossible el retorn de l'Home sense oblidar el pecat original. El gran afany de la Humanitat és tornar al Paradís i retrobar les fruïtes de l'Arbre de la Vida per viure eternament. Per retornar a Paradís, s'ha de superar el Temps. Només com a senyor del Temps es pot superar la Transitorietat i amb ella la mort.
A Faust representa tres vies per superar el Temps i la Transitorietat:
El camí de la Ciencia, la porta del Passat.
Aquí ens traslladem a la nit de les Walpurguis on recull el drama del Homunkulus: la creació d'un ésser artificial que al costat de l'Or i la Panacea constituïa un dels tres màxims quefers de l'Alquimia. L'Homunkulus és una creació del deixeble de Faust, Wagner i neix al laboratori, en un vas, en presència de Mephistoteles. La Ciència com a producte de l'Alquimia i el Homunkulus com a producte de la Ciència.
La Ciència busca les veritats científiques més enllà de les opinions, independent del temps i l'espai: busca les causes per explicar un fenòmen. Hem de buscar en el passat per rebuscar en les causes que el provoquen, per això s'intenta superar la Transitorietat a través del passat.
Goethe fa evident dues línes de pensament científic que porten a resultats diferents i que están representades pels dos filòsofs grecs: Anaxàgoras i Thales que es troben a la nit de les Walpurguis. Anaxágoras afirma que els objectes no estan fets pels quatre elements separadament sinó que tenen petites particules en comú. Representa el món de l'anàlisis científic que intenta descompsar racionalment, cadascuna de la causes i conseqüències sense arribar a sintetitzar un pensament general que permeti alvirar el Tot. Del pensament analític sorgeix el món de la técnica - la ferrería dels pigmeus-.
Per contra Thales afirmava que l'origen de totes les coses estava a l'aigua, però més aviat expressa en aquest sentit que l'aigua no només és Materia sinó que li atribueix també la Força, fent un Tot. Thales compartia l'opinió d'Aristòtil que L'Ànima està entrellaçada amb el Cosmos.(Nota: crec que fa una diferenciació similar a la que hi ha entre Economia Positiva i Normativa, la dialéctica entre allò Real i allò Ideal. En Alemany representa la diferència entre Verstand i Vernutft)
El Homonkolus representa el final de la Història ja que representa la reproducció de l'intel·lecte pel l'intel·lecte, però reixeix totalment en seu intent, ja que l'Homunkulus no participa del desenvolupament biològic, és a dir, de la Natura per que és un ésser artificial. S'ha de tornar al passat, des de l'origen, a les normes eternes- Ewige Normen- i desenvolupar la creació altra vegada. Però sense Natura no hi ha Bellesa i sense Bellesa no hi ha Veritat i això ho representa l'aparició de la deïtat Galatea. Galatea representa, la Pedra Filosofal de la Ciencia ja que li dona la visió del Tot a l'incomplert Homonkolus.
La veritat científica s'exclou a la història viscuda. El guany d'un un a costa de l'altra, ara bé, el guany en la Ciència és superior a la Història segons la opinió de Goethe. Aquest nou començament que la Ciència otorga amb Homunkulus representa un nou començament de la Humanitat en Bellesa i Veritat. La gran obra: la unió de la Bellesa i la Veritat s'aconsegueix amb aquest nou començament i per ser realitzat cal anar Plató que marcà el pensament de Goethe, on el Bé Suprem - Déu - respresenta aquesta unió. Ara bé en el Drama de Faust, només és una ESPERANÇA.
El camí de l'Art, la porta del present.
El camí de l'Art a la immortalitat es presenta en l'acte on apareix Helena.
Goethe dóna a Helena la representació de l'Art, en femení, un Art que és real i que agafa vida a través de l'observació del qui admira l'obra - Anschauung- , sense observador no hi ha Art. A Helena pertany el fill de Faust, Euphorion que representa la Fantasia, imaginació artística. L'Art no envelleix i sempre és present, competeix amb la Realitat, essent Realitat....Schiller, el gran amic de Goethe, afirma que el secret per la realització d'una obra mestra és la destrucció de la Materia per la Forma. La Forma no està subjecte a les circumstàcies, a la Història i per tant l'obra d'Art apareix inmortal als ulls de l'observador, en aquell mateix moment, en el Present. Aquest és el regal de l'artista a l'observador, una mirada a la immortalitat, i a la inversa, l'observador dóna vida l'obra a través de la observació.
La immortalitat que dóna l'observació de l'Art és comparable a l'Alquimia amb la creació de l'or artificial, i que en el Drama Faust es representa amb Euphorion, el fruït de la unió entre Faust i Helena, caracteritzat amb atributs daurats. Euphorion és la Pedra Filosofal de l'Art on la seva substància és la Forma que sorgeix de la Materia transformada en imatge. El Espai on es desenvolupa l'Art està representat per l'Arcadia, on la Natura floreix, és on neix Euphorion i on es venç el Temps. L'entrada a l'Arcadia és l'entrada al Paradís i que representa també la renuncia a la possiblitat de l'Acció: en cada Acció sempre hi ha una finalitat, mentre que en l'observació no, ergo la observació de l'Art impedeix la Acció.
Euphorion que també representa la Fantasia - i on Goethe fa un petit homenatge a Lord Byron - no es conforma amb l'Arcadia i el regne de la Poesia, però al sortir de l'Arcadia, s'estavella ja que l'ala de la Fantasia falla. Helena marxa amb Euphorion al Hades, a un món que gira més cap a la Finalitat on en el present només se serveix de l'Acció i on l'Art ja no pot romandre.
Ciencia Art i Economia en competencia amb el Temps.
En el Drama, Faust apareix com a representat de la Humanitat, una Humanitat que no pot superar la barrera del Temps i la Natura, només pot realizar obres que parcialment superen el Temps. De la Natura no només sorgeix la Vida sinó també la Màgia, ambdues pertanyen a la Realitat també: només amb la Pedra Filosofal pot convertir-se el plom en or. A la Ciència, la Pedra Filosofal representa la Norma, ja que la veritat científica sempre és vàlida és independent de l'espai i el temps. A l'Art la Pedra Filosofal està representada per la Forma amb la que es transforma la Materia per donar-li la Immortalitat a través de la mirada. La Pedra Filosofal de l'Economia és el Diner -Geldkapital-, a través del qual el béns i mercaderies sorgides de la Natura es transformen en diner amb la seva venda - generant beneficis- . La Realitat que emergeix de l'Economia és intemporal, per que el diner, el contravalor de la venda, no es consumeix sinó que es torna a utilitzar, de manera que no surt afectat pels estralls del temps.
Les tres formes de superar la mortalitat ja no són comparables, la Màgia de l'Economia ha agafat el domini, sobre les altres dues: fa recular l'Art, ja la mirada des del present és substituïda per la mirada al Futur (Visió). Faust i de l'Home modern mira al Futur, encara que sigui una experiència no viscuda. L'Art és expulsat de la Realitat: Helena torna al Hades. La imaginació artístistica ens transforma en la imaginació per nous projectes econòmics, lluny de l'Arcadia.
La Ciència per contra no és vençuda sinó conquerida per l'Economia. Aquesta utilitza les lleis de la Natura per els innovacions tècniques, que després els empresaris es posen en valor -i monetitzen -. La Ciència està representada pels Pigmäen i els Daktylen que poblen el regne de Anaxágoras i que estan en conflicte amb el Kranichen que representa els empresaris que capitalitzen el progrés tècnic. El conflicte només s'atura quan un meteorit - una nou paradigma científic - cau sobre la Terra.
L'Economia pren el control del Temps
El Món modern està determinat per la victoria de l'Economia sobre el Temps. És una victòria provisional, però victòria al cap i a la fi: els béns es transformen en diner obrint la porta del futur. La propia naturalesa del diner l'encara al Futur - estalvi o bé interessos-, però aquesta orientació al Futur posa en risc el propi Futur ja que la multiplicació del diner ha d'estar cobert per una major producció de béns i el Món és limitat mentre que la producció de diner no. El diner és la clau de volta que permet el creixement de l'Economia i la millora de benestar que representa. Goehte veu aquest benestar artificial i entèn la fascinació que genera: ho descriu en el 5è acte on oposa Faust a Philomena i Bacius, que simbolitzen l'Economía de Subsistencia ja que viuen dels fruits del seu treball a la terra, sense cap mena d'artifici.
L'Economia de Subsistència està orientada a satisfer les necessitat físiques mentre que l'Economia de Mercat - Erwerbswirtschaft- s'enmiralla amb les necessitats imaginàries que es cobreixen a través de la Fantasia i que per tan són insaciables. Per la Visió d'un futur millor - progrés tècnic i millora del benestar material - és necessari el diner. Totes les barreres que impedeixen aquesta Visió han de ser derrotades. En el Drama de Faust Philomena i Bacius són destruïts al negar-se a participar en la nova Economia.
La Pedra Filosofal que permet el progrés, és el diner - Geldkapital -: ja que permet l'anticipació del futur a través de l'actualització dels beneficis. És la condició necessària per fer realitat la Visió dels enginyers, empresaris i inventors que a través de Idees, Projectes i Inversions, permet la transmutació d'aquests en diners. La Gran Obra, la Inmortalitat del propi Jo - contraposat a Déu - està realitzada.
