Ens posem seriosos: La Política Energètica a Alemanya

2000 El que si van fer el govern Schröder-Fischer amb el Ministre de Medi Ambient dels Verds, Jürgen Trittin, ex comunista i força radical va ser promulagar la Llei de les Energies Renovables ( Erneuerbare- Energien-Gesetz....kurz EEG) on se subsidiava la producció d'electricitat..

2009 Després de Fukushima, Merkel decideix sortir immediatament de la Energia Nuclear.

 

2014. El ministre de Economia ( aquí seria el d'indústria), actual president del SPD i ex - Ministre de Medi Ambient, SIGMAR GABRIEL i l'actual ministra de Medi Ambient, Barbara Hendricks (SPD) tenen un problema: no poden reduir les emissions de CO2 a que Alemanya s'ha compromès pel 2020.

Bàsicament es tractar de reduir en 400 Tn de CO2 de les 1.000 Tn que aproximadament Alemanya emetia al 1990 ( Sí, sí un compromís de 30 anys).

 

Entre l'impuls de l'eficiència energética i les energies renovables arriben a uns 300-340 Tn, però en falten 60-100 Tn que no hi ha manera de reduir i per què?

 

Les Energies Renovables bàsicament són dos: SOLAR i EÒLICA amb un cost marginal proper a ZERO, és a dir netes i molt molt barates ja que no cremen materia prima. Amb la seva proliferació han aconseguir reduir el preu de l'electricitat a la borsa diaria però tenen un problema greu....depèn de que surti el sol o corri el vent ja que l'electricitat no es pot enmagatzemar. Ergo, per seguretat energética cal mantenir centrals elèctriques que utilitzen Gas o Carbó encara que siguin més cares.

El problema doncs, rau en que és més barat tancar el gas que deixar de fotre diesel per cremar el carbó amb la qual cosa les energies renovables estan substituint les centrals de cicle combinat de gas i mantenen les de carbó que emeten quasi el doble de CO2!!!!!!

 

SIGMAR GABRIEL ha de quadrar el cercle: com a ex Ministre de Medi Ambient s'ha de comprometre amb la reducció d'emissions però també té pressió d'empresaris indústrials ( BDI) i Sindicats - aquests són especialmente necessaris per la seva elecció com a candidat a Bundeskanzler dintre del SPD - per assegurar la provisió d'electricitat.

 

I com és que el Gas és més car que el Carbó?

 

Doncs per que hi ha un excés d'oferta en el mercat drets d'emissió de CO2 ( li han posat preu al CO2)   i per tant, en aquest mercat no es penalitza aquell que emet més CO2. El problema rau en la Comissió Europea, que gràcies a la negativa de la propia Alemanya ( Philip Rösler FDP ministre liberal de l'anterior govern alemany) no ha pogut regular altra vegada el sistema fent que les Centrals de Carbó no estiguin penalitzades per les emissions. Aquesta serà probablement una de les notícies del pròxim any i aquí és on s'enganxa el Ministre GABRIEL per aconseguir els seus objectius, és a dir, PILOTA ENDAVANT I AL 2020 JA VEUREM , DE MOMENT CARBÓ.

 

I que passa quan el vent bufa fort?

Alemanya té un excés de capacitat de producció d'energia eléctrica amb la qual cosa quan es produeix una excedent es ven a Holanda i d'Holanda a Bélgica, França i fins i tot Italia, amb la qual cosa es podría arribar a afirmar que la resta d'europa s'aprofita de l'energia barata produïda amb Energies Renovables subvencionades a Alemanya ( hi ha força debat en aquest punt però el que està clar és que hi ha un excés de capacitat). Alemanya exportador energètic europeu??????

I que fan les elèctriques alemanyes????

Les electriques alemanyes tenen problema que es diu preus baixos i excés de capacitat. El tancament de centrals per reduir emissions, els aniria prou bé ja que  augmentarien preus i rendiblitat ( O SIGUI QUE ENCARA VOTARAN ALS VERDS) ara bé.....a costa de la competitivitat indústrial del país -COSA QUE NO TOCARAN-.

La famosa E.on després de que el seu consell d'administració es reunís 12 hores ha anunciat un canvi HISTÒRIC. Separa els negocis de gas, carbó i nuclears, comercialització d'electricitat i abandona països com Brasil per concentrar-se en Energies Renovables, Xarxa i sol·lucions a client final. Estem parlant d'una empresa de 40.000 treballadors. Malgrat aquest canvi no tingui efectes a curt termini si que els té a llarg: l'evolució de les Energies Renovables deixa de ser vista com a risc i com a font de rendibilitat, mentre que les tradicionals passa a ser tot el contrari.

La menys famosa RWE però amb 60.000 treballadors ha presentat pèrdues per primera vegada en 116 anys. El President de la companyia no ha presentat cap nou canvi estratègic cap a les Energies Renovables i l'Associació de Municipis de Nordrhein- Westfalia que ostenta el 25% de l'accionarat es quedara amb menys dels 600 milions d'euros esperats de dividents.

 

 

NOTA0: Quan parlem de GAS parlem de Schröder i RÚSSIA....Hi forces implicacions geopolítiques en tot plegat.

NOTA 1: El cost energètic de les empreses alemanyes representa el 2,1% dels costos totals.


NOTA2: Els charts de E.on i RWE les dues principals elèctriques alemanyes. El president d'E.on afirmava al Spiegel "Ich gehe nicht davon aus, dass mit der konventionellen Stromerzeugung künftig noch nennenswert viel Geld verdient werden kann." la producción convencional d'electricitat no es negoci de futur. Les dues están sobre-endeutades amb 31.000 d'euros fruit d'una expansió sobretot E.on pel SUD D'EUROPA (!).
 

Gerhard Schröder... més ombres que llums III: El SPD.

L'Ascens

 

Davant el fracàs de Lafontaine davant Kohl a les eleccions del Bundestag (1990), el SPD va buscar i rebuscar algú capaç de retornar el SPD al govern, primer va provar amb Rudolf Scharping a les eleccions del 1994 on tenia el suport de Lafontaine contra Schröder.  Aquest últim va entendre que sense el suport de llest, refinat i intel·ligent Lafontaine no podria arribar mai a ser candidat i que Lafontaine només tenia opcions de retornar a primera línea política a través de Schröder. Finalment, Schröder va aconseguir que les eleccions regionals de Niedersachsen (Hannover) fossin unes plebiscitàries per aconseguir la candidatura a Bundeskanzler per el SPD.

Oskar Lafontaine

Amb l'excusa d'unes dades errònies del Ministeri de Finances sobre el subministrament d'energia, Schröder aprofita per desempellegar-se d'Oskar Lafontaine DESPRÉS DELS 5 PRIMERS MESOS de govern. Bàsicament més que ideològic - és molt dubtós que Schröder tingui ideologia clara - és un tema personal: és la típica relació entre dos animals polítics, Schröder participa en el bateig del fill de Lafontaine i les parelles es veuen al cap de setmana. A final d'any Schröder celebra un congrés on surt escollit amb un 80% dels vots i aquí pau i allà glòria. Capítol tancat.

Lafontaine opta per putejar-los deixant el SPD i escribint un llibre de memòries titulat "el cor batega a l'esquerra"... Fins i tot el pobre Günter Grass es queixava de l'actitud de Lafontaine ja que feia mal a la socialdemocràcia.


L'Agenda 2010

Amb el seu lema ERST DAS LAND UND DANN DIE PARTEI- primer el país i després el partit -  ha deixat el SPD fet una nyapa - és difícil que el SPD torni a ser un VOLKSPARTEI - un partit nacional - amb aspiracions de govern  després de la Gran Coalició amb els Verds.

 

l'Agenda 2010 i el seu nucli les reformes de la comissió Hartz es van propugnar al març 2003  poc després de guanyar - molt justet - les eleccions del Bundestag a la Merkel ( Sept 2002 ) gràcies bàsicament a les riuades,  la negativa a participar en la segona guerra d'Iraq  i la debilitat encara de la CDU arrossegada per l'escandol sobre el finançament il·legal. El quadre macroeconòmic no invitava a l'optimisme, però el Schröder se'n va sortir.

 

Així que va centrar la segona legislatura amb l'Agenda 2010 que com vàrem comentar una cosa és flexibilitzar les relacións laborals i l'altra institucionalitzar la precarietat laboral a través d'un govern socialdemócrata ja que les mesures semblaven més inspirades per la Fundació Bertelsmann i pels "Pedros Schwartz" alemanys ( Christoph M. Schmidt) que per l'esquerra.

 

Així doncs l'Agenda 2010 va suposar una profunda ferida dintre l'esquerra: 400 professors universitaris van signar un manifest en contra, el Schröder tampoc ja va poder anar mai més a 1 de Maig amb els sindicats i el SPD va perdre en un parell d'anys 100.000 militants i bona part de les eleccions als länders alemanys:

Länder	any	variació vots
Niedersachsen	2003	-14,50%
Hessen	2003	-10,30%
Bremmen	2003	-0,30%
Bayern	2003	-9,10%
Hamburg	2004	-6,00%
Thüringen	2004	-4,00%
Saarland	2004	-13,60%
Sachsen	2004	0,90%
Brandenburg	2004	-7,40%
Schleswig- Holstein	2005	-4,40%
Nordrhein- Westfalen	2005	-5,70%

 

La Caiguda

 

Davant d'aquest resultats, els líders regionals del SPD van començar a posar-se nerviosos, perdien länders, primàries amb candidats desconeguts i tots aquells mateixos que van callar quan van fotre fora Lafontaine es van fer tots d'esquerres amb una rapidesa inusitada ( inclús el grup de diputats pragmàtics del SPD Seeheimer Kreises comença a criticar empresaris...).

Schröder, amb un Bundesrat controlat per la CDU/CSU i una petita majoria al Bundestag el feia extremadament vulnerable a una rebelió interna. Müntefering cap del grup parlamentari i president del SPD va mantenir una reunió amb Schröder dient-li que no podia garantir el suport del grup parlamentari a les reformes. Tampoc no li va fer cap favor el Müntefering amb un conferència criticant el capitalisme i obrint la veda a que el sector esquerranós del SPD comencés a llençar critiques cada cop més dures. La derrota al feu del SPD de Nordrhein Westfalia accelera el procés (2005).

Així doncs, entre la disjuntiva entre acabar la legislatura - guanyant temps per veure si l'economia millorava - i córrer el risc de que els seus se'l mengessin i convocar eleccions malgrat Merkel li portava 11 punts de avantatge a les enquestes....va decidir el que un animal polític fa: CONVOCAR ELECCIONS ANTICIPADES.

En definitiva, va sacrificar el partit en unes eleccions sense possiblitats de victoria  a costa a la seva glòria postuma com l'impulsor de les reformes de l'Agenda 2010 ja que no estava disposat a retirar-la. A les reunions amb la cúpula del SPD a 2005 afirmava desafiant davant les critiques " wenn man einen radikalen Wandel in der Polítik will, muss man ihn auch personell vollziehen. Wenn das die Politik sein soll ist es NICHT vernüftig, das mit mir zu machen" - Si algú vol fer algun canvi de política, ho haurà d'executar ell mateix, però sense mi -.

Where are they now?

El sector "esquerranós" del SPD va pujar el poder al Congrés de Dresden de 2009 on van fotre fora al Müntefering. Heiko Maas líder de Saarland és ministre de Justicia, Andrea Nahles aleshores cap de les juventuts (JUSOS) és Ministre de Treball i Sigmar Gabriel és el President del SPD, actual Ministre de Finances i que va aprofitar la crema del 2005-2009 per liderar el SPD. Inclús dintre de la cúpula hi ha un lloc per un representant del sindicat alemany DGB. Les polítiques del salari mínim - Mindestlohn- o bé la jubilació als 63 són un intent d'esmenar l'Agenda 2010.

 

Frank-Walter Steinmeier era aleshores secretari de presidència del Schröder i cervell gris de les reformes de l'Agenda 2010. Malgrat va fracassar davant Merkel a les eleccions del 2009 amb un 23% dels vots per el SPD, és actualment ministre d'exteriors de la gran coalició, des de que va deixar de ser cap de la SPD-Fraktion al Bundestag (2013). Copilota amb Gabriel el SPD.

 

Oskar Lafontaine va unificar els ex-comunistes de l'Est amb els descontents del SPD a l'Oest i va formar Die Linke. Per primera vegada han aconseguit governar el Länder de Thüringen ( Erfurt ) en una coalició amb el SPD i els Verds. Si el SPD vol tornar a governar haurà de plantejar aliances amb els fills pròdigs ja que conjuntament si que superen el 40% dels vots.

 

El ministre d'Economia i Treball de la segona legislatura Schröder, Wolfgang Clement ja no milita al SPD, ja que li van obrir un expedient disciplinari per dir que no s'havia de votar a la candidata del seu Länder de Hessen. Va deixar ell el partit. El que va ser el seu successor com cap de finances de Nordrhein Westfalia, Peer Steinbruck es va estampar a les últimes eleccions contra Merkel amb un 25% dels vots.

 

Finalment, Schröder afirma que les reformes de l'Agenda 2010 que va impulsar el seu govern han permès l'èxit econòmic que viu actualment Alemanya. Malgrat tot, el SPD no el pot posar a primera fila als congressos.

NOTA0. Si hom segueix el quadre macroeconòmic del 1998-2005 és força angoixant. No és fácil prendre la decisició tant radical que va fer Schröder, esperant sempre notícies positives que mai arribaven sobre el nombre d'aturats, creixent per sota del 1% i duplicant el deute públic alemany durant el seu mandat


NOTA1: A Alemanya existeixen tres peçes que s'han d'equilibrar: el Kanzler i el govern, el parlament amb el president del grup parlamentari (Fraktion) i finalment el Partit.  És clau com es conjuminen aquest tres elements.


NOTA2: Xifra de militants i afiliats al sindicat DGB.

Gerhard Schröder....més ombres que llums II: Agenda 2010

La gran mesura de política económica del govern Schröder-Fischer  - apart d'una polémica reforma fiscal regressiva- ha estat la reforma del mercat de treball a través de la Comissió Hartz i l'Agenda 2010. La gran pregunta és si el miracle exportador alemany té a veure amb la reducció de la prestació d'atur.

Durant el febrer del 2002 es constitueix un comissió (Kommission für moderne Dienstleistungen am Arbeitsmarkt)  liderada per Peter Hartz, cap de recursos humans de VW juntament amb sindicats, empresaris i institucions publiques que van acabar amb una sèrie de propostes que es posarien en marxa paulatinament. El Hartz I regula el treball temporal, el Hartz II els minijobs - treballs de màxim 15 hores setmanals sense Seguretat Social i cobrant 450 euros/mes -, el Hartz III reforma de l'Agencia de Treball Alemanya  i finalment el temut Hartz IV on la prestació d'atur es fon amb les prestacions socials.

Totes les lleis promulgades per la Comissió Hartz es van estructurar en l'Agenda 2010  i que  consisteix en una reforma profunda  del mercat de treball, seguretat social i benestar social presentada a març de 2003 - després de les eleccions de 2002-. Els punts més important són les polítiques actives d'ocupació (formació a les empreses, pràctiques...), reducció de les contribucions socials empresarials a canvi d'un increment de la dels treballadors, reducció dels costos d'acomiadament, la reforma de la prestació d'atur (Hartz IV), modificació de les assegurances mèdiques - encariment - i pensions.

Aquí tenim el cost unitari salarial:

El tipus de canvi com a explicació de l'èxit exportador.

La pel·licula és la següent: la reunificació (1989) va comportar un empitjorament de la competitivitat alemanya. La reunificació incrementa el dèficit públic i genera una pressió inflacionaria que el Bundesbank intenta tallar amb una política monetària restrictiva provocant l'apreciació del Mark. La discussió aquí és de grau sobre l'impacte a mig i llarg termini que té sobre la indústria alemanya un Mark apreciat, ja que els preus inputs ( importacions) necessàries per la indústria es redueixen i des de la descentralitació de la negociació col·lectiva es poden pressionar els salaris a la baixa - especialment en trams salarial baix -. La introducció de l'Euro (2002) va ajudar a que el Mark no es disparés però en les condicions en les que estava Alemanya amb un atur fregant els 5 milions i un creixement mig del PIB del 1,2% entre 1998-2005, no permet inferir que l'euro expliqui per si mateix el "miracle exportador" alemany. El que si va fer l'euro és canviar les "competitivitats relatives"  i dintre d'europa però no en relació a USA o Japó.

Els inputs
 

Si deixem la moneda i ens centrem en el mercat de treball alemany a partir de 1990 cal destacar dos fets:

1/ L'obertura als països de l'Est d'Europa amb salaris baixos i m'ha d'obra qualificada va comportar una reducció dels costos de les empreses alemanyes. Millor anar a Polònia que a  França o Italia.

2/ Flexibilització de la negociació col·lectiva -  comités d'empresa -   ja que la llei alemanya permet adaptacions regionals, sectorials i empresarials a la Negociació Col·lectiva des de 1990, que van determinar una  FORTA CONTENCIÓ SALARIAL  - alguns estudis ho daten des del 1995 però l'exit es comença a veure a partir del 2001 quan comencen a observar-se superàvits en la Balança de Pagaments :

L'output de les empreses exportadores es va duplicar mentre que els inputs, tan salaris com importacions barates van romandre constants, incrementant la productivitat de la indústria espectacularment. 

L'economista taiwanés Richard Koo afirma que  la introducció de l'euro ( 2002) juntament amb un política monetària expansiva de baixos tipus d'interès del BCE per ajudar al "malalt alemany", la quantitat de diner - M3- als països del sud d'europa es va incrementar mentre que a Alemanya va romandre constant (contenció salarial). Això va comportar un increment de preus i salaris al Sud d'Europa provocant un pèrdua de competitivitat respecte la economia alemanya mentre que aquest van aprofitar el BOOM de Sud d'Europa per vendre els seus productes competitius. Per tant, la introducció de l'Euro va ajudar a sostenir l'ajust empresarial a Alemanya a base d'incrementar les exportacions al Sud d'Europa.

CONCLUSIÓ:

A Berlin, vaig conèixer un historiador francès que explicava que cada 5 anys apareix un sèrie de llibres que revisen la Revolució Francesa. Amb l'Agenda 2010 passa una mica el mateix: s'havia de fer un reforma profunda del mercat de treball ja que l'economia alemanya al 2003 estava en plena recessió , amb 5 milions de parats i amb el repte de la Globalització. Els resultats ha estat una accentuació més profunda contenció salarial en un moment en que probablement hagués calgut la política contraria - expansió salarial a Alemanya -. 

Malgrat l'atur de llarga durada s'ha reduït notablement, el pes de reforma ha caigut sobre les espatlles dels més dèbils - els que cauen al Hartz IV, el Pirmi alemany - i tots aquells que tenen un Minijob i no aconsegueixen arribar a fi de mes.  I això NO està correlacionat directament l'èxit exportador alemany. Val a dir que durant la crisis de 2009 - caiguda del PIB superior al 5% - , l'ocupació a Alemanya va augmentar un 0,4 malgrat un dràstica reducció del PIB, gràcies a la flexiblitat i redistribució del temps de treball i a que la crisis no va ser aprofitada pels empresaris per substituir mà d'obra estable per temporal ( IMPORTANT). Ara bé, l'estructura del mercat de treball alemanya ha canviat per sempre:

Oficialment, el nombre d'aturats a Alemanya a data d'avui és de 2,9 milions ( 6,7%), però hi ha 2,25M  milions de subocupats ( 0,9 M subsidis  +  30% dels 5 milions de Mini Jobs fan 1,35 M ) la qual cosa faria que se superés el 5,15M aturats.

NOTA 0: A Alemanya tindriem al Cinto vigilant parkings. Al Japó em va impressionar veure jubilats a les sales dels museus.....aquest és el camí.

NOTA1:Alemanya NO NOMÉS és un centre d'ensamblament de manufactures produïdes a tot el món sinó que es fabrica i per tant els costos salarials domèstics són crítics.

NOTA2: Us passo els diferencials d'inflació i creixement del PIB entre Alemanya i l'Estat Espanyol...la correlació és força alta.

NOTA3: Queda clar que la mateixa mesura de Política Econòmica genera un efecte diferent si s'aplica a Espanya o bé Alemanya o bé si difereixen en el temps.... Aiiii! Si l'economia fos com la física!