Gerhard Schröder... més ombres que llums III: El SPD.

L'Ascens

 

Davant el fracàs de Lafontaine davant Kohl a les eleccions del Bundestag (1990), el SPD va buscar i rebuscar algú capaç de retornar el SPD al govern, primer va provar amb Rudolf Scharping a les eleccions del 1994 on tenia el suport de Lafontaine contra Schröder.  Aquest últim va entendre que sense el suport de llest, refinat i intel·ligent Lafontaine no podria arribar mai a ser candidat i que Lafontaine només tenia opcions de retornar a primera línea política a través de Schröder. Finalment, Schröder va aconseguir que les eleccions regionals de Niedersachsen (Hannover) fossin unes plebiscitàries per aconseguir la candidatura a Bundeskanzler per el SPD.

Oskar Lafontaine

Amb l'excusa d'unes dades errònies del Ministeri de Finances sobre el subministrament d'energia, Schröder aprofita per desempellegar-se d'Oskar Lafontaine DESPRÉS DELS 5 PRIMERS MESOS de govern. Bàsicament més que ideològic - és molt dubtós que Schröder tingui ideologia clara - és un tema personal: és la típica relació entre dos animals polítics, Schröder participa en el bateig del fill de Lafontaine i les parelles es veuen al cap de setmana. A final d'any Schröder celebra un congrés on surt escollit amb un 80% dels vots i aquí pau i allà glòria. Capítol tancat.

Lafontaine opta per putejar-los deixant el SPD i escribint un llibre de memòries titulat "el cor batega a l'esquerra"... Fins i tot el pobre Günter Grass es queixava de l'actitud de Lafontaine ja que feia mal a la socialdemocràcia.


L'Agenda 2010

Amb el seu lema ERST DAS LAND UND DANN DIE PARTEI- primer el país i després el partit -  ha deixat el SPD fet una nyapa - és difícil que el SPD torni a ser un VOLKSPARTEI - un partit nacional - amb aspiracions de govern  després de la Gran Coalició amb els Verds.

 

l'Agenda 2010 i el seu nucli les reformes de la comissió Hartz es van propugnar al març 2003  poc després de guanyar - molt justet - les eleccions del Bundestag a la Merkel ( Sept 2002 ) gràcies bàsicament a les riuades,  la negativa a participar en la segona guerra d'Iraq  i la debilitat encara de la CDU arrossegada per l'escandol sobre el finançament il·legal. El quadre macroeconòmic no invitava a l'optimisme, però el Schröder se'n va sortir.

 

Així que va centrar la segona legislatura amb l'Agenda 2010 que com vàrem comentar una cosa és flexibilitzar les relacións laborals i l'altra institucionalitzar la precarietat laboral a través d'un govern socialdemócrata ja que les mesures semblaven més inspirades per la Fundació Bertelsmann i pels "Pedros Schwartz" alemanys ( Christoph M. Schmidt) que per l'esquerra.

 

Així doncs l'Agenda 2010 va suposar una profunda ferida dintre l'esquerra: 400 professors universitaris van signar un manifest en contra, el Schröder tampoc ja va poder anar mai més a 1 de Maig amb els sindicats i el SPD va perdre en un parell d'anys 100.000 militants i bona part de les eleccions als länders alemanys:

Länder	any	variació vots
Niedersachsen	2003	-14,50%
Hessen	2003	-10,30%
Bremmen	2003	-0,30%
Bayern	2003	-9,10%
Hamburg	2004	-6,00%
Thüringen	2004	-4,00%
Saarland	2004	-13,60%
Sachsen	2004	0,90%
Brandenburg	2004	-7,40%
Schleswig- Holstein	2005	-4,40%
Nordrhein- Westfalen	2005	-5,70%

 

La Caiguda

 

Davant d'aquest resultats, els líders regionals del SPD van començar a posar-se nerviosos, perdien länders, primàries amb candidats desconeguts i tots aquells mateixos que van callar quan van fotre fora Lafontaine es van fer tots d'esquerres amb una rapidesa inusitada ( inclús el grup de diputats pragmàtics del SPD Seeheimer Kreises comença a criticar empresaris...).

Schröder, amb un Bundesrat controlat per la CDU/CSU i una petita majoria al Bundestag el feia extremadament vulnerable a una rebelió interna. Müntefering cap del grup parlamentari i president del SPD va mantenir una reunió amb Schröder dient-li que no podia garantir el suport del grup parlamentari a les reformes. Tampoc no li va fer cap favor el Müntefering amb un conferència criticant el capitalisme i obrint la veda a que el sector esquerranós del SPD comencés a llençar critiques cada cop més dures. La derrota al feu del SPD de Nordrhein Westfalia accelera el procés (2005).

Així doncs, entre la disjuntiva entre acabar la legislatura - guanyant temps per veure si l'economia millorava - i córrer el risc de que els seus se'l mengessin i convocar eleccions malgrat Merkel li portava 11 punts de avantatge a les enquestes....va decidir el que un animal polític fa: CONVOCAR ELECCIONS ANTICIPADES.

En definitiva, va sacrificar el partit en unes eleccions sense possiblitats de victoria  a costa a la seva glòria postuma com l'impulsor de les reformes de l'Agenda 2010 ja que no estava disposat a retirar-la. A les reunions amb la cúpula del SPD a 2005 afirmava desafiant davant les critiques " wenn man einen radikalen Wandel in der Polítik will, muss man ihn auch personell vollziehen. Wenn das die Politik sein soll ist es NICHT vernüftig, das mit mir zu machen" - Si algú vol fer algun canvi de política, ho haurà d'executar ell mateix, però sense mi -.

Where are they now?

El sector "esquerranós" del SPD va pujar el poder al Congrés de Dresden de 2009 on van fotre fora al Müntefering. Heiko Maas líder de Saarland és ministre de Justicia, Andrea Nahles aleshores cap de les juventuts (JUSOS) és Ministre de Treball i Sigmar Gabriel és el President del SPD, actual Ministre de Finances i que va aprofitar la crema del 2005-2009 per liderar el SPD. Inclús dintre de la cúpula hi ha un lloc per un representant del sindicat alemany DGB. Les polítiques del salari mínim - Mindestlohn- o bé la jubilació als 63 són un intent d'esmenar l'Agenda 2010.

 

Frank-Walter Steinmeier era aleshores secretari de presidència del Schröder i cervell gris de les reformes de l'Agenda 2010. Malgrat va fracassar davant Merkel a les eleccions del 2009 amb un 23% dels vots per el SPD, és actualment ministre d'exteriors de la gran coalició, des de que va deixar de ser cap de la SPD-Fraktion al Bundestag (2013). Copilota amb Gabriel el SPD.

 

Oskar Lafontaine va unificar els ex-comunistes de l'Est amb els descontents del SPD a l'Oest i va formar Die Linke. Per primera vegada han aconseguit governar el Länder de Thüringen ( Erfurt ) en una coalició amb el SPD i els Verds. Si el SPD vol tornar a governar haurà de plantejar aliances amb els fills pròdigs ja que conjuntament si que superen el 40% dels vots.

 

El ministre d'Economia i Treball de la segona legislatura Schröder, Wolfgang Clement ja no milita al SPD, ja que li van obrir un expedient disciplinari per dir que no s'havia de votar a la candidata del seu Länder de Hessen. Va deixar ell el partit. El que va ser el seu successor com cap de finances de Nordrhein Westfalia, Peer Steinbruck es va estampar a les últimes eleccions contra Merkel amb un 25% dels vots.

 

Finalment, Schröder afirma que les reformes de l'Agenda 2010 que va impulsar el seu govern han permès l'èxit econòmic que viu actualment Alemanya. Malgrat tot, el SPD no el pot posar a primera fila als congressos.

NOTA0. Si hom segueix el quadre macroeconòmic del 1998-2005 és força angoixant. No és fácil prendre la decisició tant radical que va fer Schröder, esperant sempre notícies positives que mai arribaven sobre el nombre d'aturats, creixent per sota del 1% i duplicant el deute públic alemany durant el seu mandat


NOTA1: A Alemanya existeixen tres peçes que s'han d'equilibrar: el Kanzler i el govern, el parlament amb el president del grup parlamentari (Fraktion) i finalment el Partit.  És clau com es conjuminen aquest tres elements.


NOTA2: Xifra de militants i afiliats al sindicat DGB.