La gran mesura de política económica del govern Schröder-Fischer - apart d'una polémica reforma fiscal regressiva- ha estat la reforma del mercat de treball a través de la Comissió Hartz i l'Agenda 2010. La gran pregunta és si el miracle exportador alemany té a veure amb la reducció de la prestació d'atur.
Durant el febrer del 2002 es constitueix un comissió (Kommission für moderne Dienstleistungen am Arbeitsmarkt) liderada per Peter Hartz, cap de recursos humans de VW juntament amb sindicats, empresaris i institucions publiques que van acabar amb una sèrie de propostes que es posarien en marxa paulatinament. El Hartz I regula el treball temporal, el Hartz II els minijobs - treballs de màxim 15 hores setmanals sense Seguretat Social i cobrant 450 euros/mes -, el Hartz III reforma de l'Agencia de Treball Alemanya i finalment el temut Hartz IV on la prestació d'atur es fon amb les prestacions socials.
Totes les lleis promulgades per la Comissió Hartz es van estructurar en l'Agenda 2010 i que consisteix en una reforma profunda del mercat de treball, seguretat social i benestar social presentada a març de 2003 - després de les eleccions de 2002-. Els punts més important són les polítiques actives d'ocupació (formació a les empreses, pràctiques...), reducció de les contribucions socials empresarials a canvi d'un increment de la dels treballadors, reducció dels costos d'acomiadament, la reforma de la prestació d'atur (Hartz IV), modificació de les assegurances mèdiques - encariment - i pensions.
Aquí tenim el cost unitari salarial:
El tipus de canvi com a explicació de l'èxit exportador.
La pel·licula és la següent: la reunificació (1989) va comportar un empitjorament de la competitivitat alemanya. La reunificació incrementa el dèficit públic i genera una pressió inflacionaria que el Bundesbank intenta tallar amb una política monetària restrictiva provocant l'apreciació del Mark. La discussió aquí és de grau sobre l'impacte a mig i llarg termini que té sobre la indústria alemanya un Mark apreciat, ja que els preus inputs ( importacions) necessàries per la indústria es redueixen i des de la descentralitació de la negociació col·lectiva es poden pressionar els salaris a la baixa - especialment en trams salarial baix -. La introducció de l'Euro (2002) va ajudar a que el Mark no es disparés però en les condicions en les que estava Alemanya amb un atur fregant els 5 milions i un creixement mig del PIB del 1,2% entre 1998-2005, no permet inferir que l'euro expliqui per si mateix el "miracle exportador" alemany. El que si va fer l'euro és canviar les "competitivitats relatives" i dintre d'europa però no en relació a USA o Japó.
Els inputs
1/ L'obertura als països de l'Est d'Europa amb salaris baixos i m'ha d'obra qualificada va comportar una reducció dels costos de les empreses alemanyes. Millor anar a Polònia que a França o Italia.
2/ Flexibilització de la negociació col·lectiva - comités d'empresa - ja que la llei alemanya permet adaptacions regionals, sectorials i empresarials a la Negociació Col·lectiva des de 1990, que van determinar una FORTA CONTENCIÓ SALARIAL - alguns estudis ho daten des del 1995 però l'exit es comença a veure a partir del 2001 quan comencen a observar-se superàvits en la Balança de Pagaments :
L'output de les empreses exportadores es va duplicar mentre que els inputs, tan salaris com importacions barates van romandre constants, incrementant la productivitat de la indústria espectacularment.
L'economista taiwanés Richard Koo afirma que la introducció de l'euro ( 2002) juntament amb un política monetària expansiva de baixos tipus d'interès del BCE per ajudar al "malalt alemany", la quantitat de diner - M3- als països del sud d'europa es va incrementar mentre que a Alemanya va romandre constant (contenció salarial). Això va comportar un increment de preus i salaris al Sud d'Europa provocant un pèrdua de competitivitat respecte la economia alemanya mentre que aquest van aprofitar el BOOM de Sud d'Europa per vendre els seus productes competitius. Per tant, la introducció de l'Euro va ajudar a sostenir l'ajust empresarial a Alemanya a base d'incrementar les exportacions al Sud d'Europa.
CONCLUSIÓ:
A Berlin, vaig conèixer un historiador francès que explicava que cada 5 anys apareix un sèrie de llibres que revisen la Revolució Francesa. Amb l'Agenda 2010 passa una mica el mateix: s'havia de fer un reforma profunda del mercat de treball ja que l'economia alemanya al 2003 estava en plena recessió , amb 5 milions de parats i amb el repte de la Globalització. Els resultats ha estat una accentuació més profunda contenció salarial en un moment en que probablement hagués calgut la política contraria - expansió salarial a Alemanya -.
Malgrat l'atur de llarga durada s'ha reduït notablement, el pes de reforma ha caigut sobre les espatlles dels més dèbils - els que cauen al Hartz IV, el Pirmi alemany - i tots aquells que tenen un Minijob i no aconsegueixen arribar a fi de mes. I això NO està correlacionat directament l'èxit exportador alemany. Val a dir que durant la crisis de 2009 - caiguda del PIB superior al 5% - , l'ocupació a Alemanya va augmentar un 0,4 malgrat un dràstica reducció del PIB, gràcies a la flexiblitat i redistribució del temps de treball i a que la crisis no va ser aprofitada pels empresaris per substituir mà d'obra estable per temporal ( IMPORTANT). Ara bé, l'estructura del mercat de treball alemanya ha canviat per sempre:
Oficialment, el nombre d'aturats a Alemanya a data d'avui és de 2,9 milions ( 6,7%), però hi ha 2,25M milions de subocupats ( 0,9 M subsidis + 30% dels 5 milions de Mini Jobs fan 1,35 M ) la qual cosa faria que se superés el 5,15M aturats.
NOTA1:Alemanya NO NOMÉS és un centre d'ensamblament de manufactures produïdes a tot el món sinó que es fabrica i per tant els costos salarials domèstics són crítics.
NOTA2: Us passo els diferencials d'inflació i creixement del PIB entre Alemanya i l'Estat Espanyol...la correlació és força alta.
NOTA3: Queda clar que la mateixa mesura de Política Econòmica genera un efecte diferent si s'aplica a Espanya o bé Alemanya o bé si difereixen en el temps.... Aiiii! Si l'economia fos com la física!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada