És un pena que el SPD no tingui José Zaragoza, ni Miquel Iceta entre les seves files. Les últimes eleccions europees han deixat la cúpula del SPD en pilotes, han obtingut un 15,8% dels vots - el pitjor resultat des de 1887 - per darrera de Die Grünen, i el que és pitjor, en el tram dels 18 a 28 anys, die Grünen és la força més votada amb més del 30% dels vots. No saben què fer, per una banda l'aparell és una màquina de triturar candidats i per l'altra, hi ha un forat ideològic de dimensions estratosfèriques. Els tios no saben què fer - pagaria per veure les reunions - mentre que Die Grünen té opcions reals per primera vegada de convertir-se en partit de govern. No faltaran intel·lectuals orgànics per les nostres terres que intentin copiar-se dels Verds alemanys - i ja avanço, coneixent el personal, que segur que copien més els defectes que les virtuts -.
Com cau una Secretària General del SPD, Andrea Nahles.
Un diputat del SPD va fer circular una carta on demanava una reunió extraordinaria per veure si la Secretaria General tenia el suport dels diputats. Nahles, comptava amb aquest atac des de feia temps, ja que depenent dels resultats europeus podria haver un intent de putsch però dilluns al matí ja articulava la ofensiva: anticipava l'elecció del cap grup parlamentari - Fraktionvorsitzend - planificada a finals de setembre, buscant l'enfrontament directe i agafant amb els pixats al ventre als seus adversaris.
La reunió extraordinaria es va celebrar un dimecres a les 13hores, i no hi va haver pietat...comença amb un mail de Martin Schulz enviat a tots els diputats dient no es presentarà com a cap de grup parlamentari i acusant indirectament a Nahles de indiscreció. Hi ha un pacte de silenci entre els dos, però el mail el trenca. Un parlamentari exclama enfadat per que Schulz no va deixar clara la seva posició la setmana anterior. Molts diputats es mostren contraris al pla de Nahles d'avançar l'elecció del cap del grup parlamentari, pensen que hi haurà biaix a la dreta. Despres dels molts estira i arronsa, es produeix la votació a mà alçada (!): 9 vots en contra d'avançar l'elecció del cap del grup parlamentari, 19 a favor i 3 abstencions. Els diputats surten ràpid de la reunió a les 16hores directes a les seves capelletes, que són bàsicament tres: el sector esquerrà, molt crític, els conservadors el Cercle Seeheimer i els pragmàtics de Netzwerk, la xarxa. Paral·lelament es reuneixen els grups regionals dels Länder.
El Cercle Seeheimer vol el cap de Nähles, els sector esquerrà proposa una doble direcció, ningú està sense reserves al costat de Nahles...Quan es tornen a reunir els diputats, es demana el coll de Nahles, pero això genera tensió. Hi ha molts que no estan a favor de Nahles, però no veuen el moment..., Oppermann, l'antic cap del Grup parlamentari aposta per negociar altra vegada amb la CDU/CSU els acords de la gran Coalició per oferir algun resultat al seu electorat i després ja veurem que fem amb el lideratge. Schulz es motra gallego, es mostrarà neutral - jaja o sigui en contra de Nahles- però donarà suport a qui surti guanyador. Nahles, està disposada a sortir del govern i protegir els ministres del SPD des del Partit i el Parlament, juga la partida del tot o res, si ella és eliminada, no hi ha Gran Coalició. I si ella perd el control de grup parlamentari, perd el Partit. Té una avantatge, no hi ha candidat alternatiu, sinó hi hagués sortit a bofetades de la reunió.
A la setmana següent, després de fer les trucades pertinents a parlamentaris, líders regionals....constata que no té el suport del partit, què no pot guanyar la elecció a cap de grup parlamentari, i que si continua, no pararan els atacs directes contra ella. Dimiteix de tots els seus càrrecs i cap a casa.
La macro
La crisis del SPD va més enllà de la seva crisis interna, si no del final d'un sistema de partits que ha viscut 70 anys, on malgrat les diferències, fins i tot hi havia una línea de continuïtat que donava estabilitat al país. Aquest sistema s'ha dissolt, la clàssica divisió Esquerra - Dreta no funciona, el precariat no només vota als d'esquerra sinó que també a l'Alternative für Deutschland. Una bona part dels vots perduts del SPD han anat a parar a Die Grünen - això és esperable -, no pocs vots han anat a parar a la CDU, però altres als liberals del FDP o bé l'Alternative für Deutschland (!). El percentatge més gros per això, ha anat a raure a l'abstenció.
Actualment, els votants es divideixen en tres blocs: els contents amb el sistema, un 43% - classe mitja alta - , els angoixats 32% - recuperables, classe mitja - i un 25%, els penjats - classe baixa-. Tant la CDU com el SPD tenen bon recolzament del primer grup, però no de la resta....Segons l'evolució política i económica, com més pugen els percentatges d'angoixats i penjats més pugen les opcions més "radicals" a dreta i esquerra. Per contra, la burgesia educada de Keynes passa a votar Die Grünen.
El programa electoral és paper mullat, del que es tracta és escollir els tema correcte en el moment correcte i aparentar determinació alhora de resoldre'l. Tant el SPD com la CDU pensen en termes de grans línies d'actuació i el que no aconsegueixen a curt termini, ho xuten per la següent legislatura. Per entendre'ns, el votant no admet que la problemàtica del canvi climàtic passi a la següent legislatura.
I s'obre el meló...
El partit ha d'escollir un nou secretari general a la tardor i el què està en joc és la continuïtat del govern a Alemanya, la Gran Coalició. Això afecta directament a la CDU, que es posa nerviós amb un nou avançament electoral. Aquest procés de fracàs electoral, canvi a la Secretaria General ha generat una inestabilitat només explicable per la situació de pànic que viu el SPD. Amb cada canvi de personal, la tendencia no es reverteix sinó que empitjora, perque la gent observa la tropa del SPD amb poca substància. Els pactes pel darrera de cara a la nova elecció del candidat a Secretari General i la continuación de les formes només poden agreujar la situació en la que es troba el SPD. El canvi a la direcció del partit és complicat, fer un trencament creïble amb l'establishment i no semblar un freak, és una línea molt fina....
I apareix, Kevin Kühner, cap de les juventuts, els Jusos, amb 80.000 militants i proposa nacionalitzar BMW. Té possiblitats de rascar la Secretaria General amb 29 anys, amb només tres anys d'experiència laboral en un call center i sense estudis acabats...un signe clar de decadència... però la situació política actual permet que qualsevol Blogger amb prous seguidors es pugui presentar amb garanties a unes eleccions passant absolutament de l'aparell del partit i dels 150 anys d'història del SPD. Kühnert representa la negativa a la Gran Coalició i posa sota pressió la direcció del partit.
En definitiva, la Gran Coalició que permetia donar estabilitat al sistema, no deixa de trontollar. Liquidada Nahles, els suports al pacte entre la CDU i el SPD no estan garantits amb la nova executiva i secretari general que surti del SPD. La clau és el Vizekanzler i Finanzminister - que bé que sona Finanzminister a les oïdes -, Olaf Scholz que ha perdut a Nahles per cobrir la reraguarda del partit...potser és el seu moment.
Nota1: Hi ha un diputat que ha fet tota la campanya electoral europea amb ulleres fosques per no se'l reconegui. En alguns districtes electorals, es demana a la cúpula que no aparegui....Un partit pot suportar líders fills de puta, fastigosos, manipuladors, idotes...però el que no pot suportar es una secretària general que generi vergonya aliena. Nahles ha durat 400 dies i escaig a la Secretaria General, portava 30 anys en la política professional, des de ben petita, com a cap de les juventuts. Una experta en punyalades. Cal destar què com a Ministra de Treball va impulsar el salari mínim en l'anterior legislatura.
NOTA2. Al 24 de juny el SPD ha escollit la nova executiva del Partit. Només cal una petita espurna per que exploti la situació. Els models d'elecció són dos, els militants escullen l'executiva o bé són els delegats regionals els que escullen, on dominen els aparells regionals que están fins els nassos de les derrotes consecutives i volen canvis. Si escullen tots els militants, l'elecció és incontrolable i pot passar de tot. Comença la quiniela i no hi ha candidat clar...
Nota3: Els socialdemocràtes a Dinamarca han guanyat les eleccions amb un dura política d'immigració, on es permet el retorn en calent. Pedro Sanchez és un dels altres socialdemòcrates europeus amb una dura política d'immigració.
NOTA4: Una setmana després de la dimissió d'Andrea Nahles i la derrota a les eleccions europees. Scholz, el Vizekanzler, afirma en una entrevista que les possiblitats de ser el partit més fort a les properes eleccions és molt més grossa que en els anys anteriors". Camí del desastre.
El Cercle Seeheimer vol el cap de Nähles, els sector esquerrà proposa una doble direcció, ningú està sense reserves al costat de Nahles...Quan es tornen a reunir els diputats, es demana el coll de Nahles, pero això genera tensió. Hi ha molts que no estan a favor de Nahles, però no veuen el moment..., Oppermann, l'antic cap del Grup parlamentari aposta per negociar altra vegada amb la CDU/CSU els acords de la gran Coalició per oferir algun resultat al seu electorat i després ja veurem que fem amb el lideratge. Schulz es motra gallego, es mostrarà neutral - jaja o sigui en contra de Nahles- però donarà suport a qui surti guanyador. Nahles, està disposada a sortir del govern i protegir els ministres del SPD des del Partit i el Parlament, juga la partida del tot o res, si ella és eliminada, no hi ha Gran Coalició. I si ella perd el control de grup parlamentari, perd el Partit. Té una avantatge, no hi ha candidat alternatiu, sinó hi hagués sortit a bofetades de la reunió.
A la setmana següent, després de fer les trucades pertinents a parlamentaris, líders regionals....constata que no té el suport del partit, què no pot guanyar la elecció a cap de grup parlamentari, i que si continua, no pararan els atacs directes contra ella. Dimiteix de tots els seus càrrecs i cap a casa.
La macro
La crisis del SPD va més enllà de la seva crisis interna, si no del final d'un sistema de partits que ha viscut 70 anys, on malgrat les diferències, fins i tot hi havia una línea de continuïtat que donava estabilitat al país. Aquest sistema s'ha dissolt, la clàssica divisió Esquerra - Dreta no funciona, el precariat no només vota als d'esquerra sinó que també a l'Alternative für Deutschland. Una bona part dels vots perduts del SPD han anat a parar a Die Grünen - això és esperable -, no pocs vots han anat a parar a la CDU, però altres als liberals del FDP o bé l'Alternative für Deutschland (!). El percentatge més gros per això, ha anat a raure a l'abstenció.
Actualment, els votants es divideixen en tres blocs: els contents amb el sistema, un 43% - classe mitja alta - , els angoixats 32% - recuperables, classe mitja - i un 25%, els penjats - classe baixa-. Tant la CDU com el SPD tenen bon recolzament del primer grup, però no de la resta....Segons l'evolució política i económica, com més pugen els percentatges d'angoixats i penjats més pugen les opcions més "radicals" a dreta i esquerra. Per contra, la burgesia educada de Keynes passa a votar Die Grünen.
El programa electoral és paper mullat, del que es tracta és escollir els tema correcte en el moment correcte i aparentar determinació alhora de resoldre'l. Tant el SPD com la CDU pensen en termes de grans línies d'actuació i el que no aconsegueixen a curt termini, ho xuten per la següent legislatura. Per entendre'ns, el votant no admet que la problemàtica del canvi climàtic passi a la següent legislatura.
I s'obre el meló...
El partit ha d'escollir un nou secretari general a la tardor i el què està en joc és la continuïtat del govern a Alemanya, la Gran Coalició. Això afecta directament a la CDU, que es posa nerviós amb un nou avançament electoral. Aquest procés de fracàs electoral, canvi a la Secretaria General ha generat una inestabilitat només explicable per la situació de pànic que viu el SPD. Amb cada canvi de personal, la tendencia no es reverteix sinó que empitjora, perque la gent observa la tropa del SPD amb poca substància. Els pactes pel darrera de cara a la nova elecció del candidat a Secretari General i la continuación de les formes només poden agreujar la situació en la que es troba el SPD. El canvi a la direcció del partit és complicat, fer un trencament creïble amb l'establishment i no semblar un freak, és una línea molt fina....
I apareix, Kevin Kühner, cap de les juventuts, els Jusos, amb 80.000 militants i proposa nacionalitzar BMW. Té possiblitats de rascar la Secretaria General amb 29 anys, amb només tres anys d'experiència laboral en un call center i sense estudis acabats...un signe clar de decadència... però la situació política actual permet que qualsevol Blogger amb prous seguidors es pugui presentar amb garanties a unes eleccions passant absolutament de l'aparell del partit i dels 150 anys d'història del SPD. Kühnert representa la negativa a la Gran Coalició i posa sota pressió la direcció del partit.
En definitiva, la Gran Coalició que permetia donar estabilitat al sistema, no deixa de trontollar. Liquidada Nahles, els suports al pacte entre la CDU i el SPD no estan garantits amb la nova executiva i secretari general que surti del SPD. La clau és el Vizekanzler i Finanzminister - que bé que sona Finanzminister a les oïdes -, Olaf Scholz que ha perdut a Nahles per cobrir la reraguarda del partit...potser és el seu moment.
EL SPD TÉ MÚSCUL PER REINVENTAR-SE, ESPEREM QUE NO ACABI COM LA SOCIALDEMOCRÀCIA ISRAELÍ, O PITJOR COM INICIATIVA PER CATALUNYA
Nota1: Hi ha un diputat que ha fet tota la campanya electoral europea amb ulleres fosques per no se'l reconegui. En alguns districtes electorals, es demana a la cúpula que no aparegui....Un partit pot suportar líders fills de puta, fastigosos, manipuladors, idotes...però el que no pot suportar es una secretària general que generi vergonya aliena. Nahles ha durat 400 dies i escaig a la Secretaria General, portava 30 anys en la política professional, des de ben petita, com a cap de les juventuts. Una experta en punyalades. Cal destar què com a Ministra de Treball va impulsar el salari mínim en l'anterior legislatura.
NOTA2. Al 24 de juny el SPD ha escollit la nova executiva del Partit. Només cal una petita espurna per que exploti la situació. Els models d'elecció són dos, els militants escullen l'executiva o bé són els delegats regionals els que escullen, on dominen els aparells regionals que están fins els nassos de les derrotes consecutives i volen canvis. Si escullen tots els militants, l'elecció és incontrolable i pot passar de tot. Comença la quiniela i no hi ha candidat clar...
Nota3: Els socialdemocràtes a Dinamarca han guanyat les eleccions amb un dura política d'immigració, on es permet el retorn en calent. Pedro Sanchez és un dels altres socialdemòcrates europeus amb una dura política d'immigració.
NOTA4: Una setmana després de la dimissió d'Andrea Nahles i la derrota a les eleccions europees. Scholz, el Vizekanzler, afirma en una entrevista que les possiblitats de ser el partit més fort a les properes eleccions és molt més grossa que en els anys anteriors". Camí del desastre.
NOTA5: Die Grünen té el mateix nombre de militants que les juventuts del SPD, 80.000. Les enquestes preveuen que doblin el nombre vots, el problema paral·lel al SPD, hauran de pair l'èxit amb unes estructures de partit poc treballades.
NOTA6: us passo una analisis intern de 100 pàgines sobre la derrota del SPD. La classe obrera no juga cap rol significatiu.
https://www.spd.de/fileadmin/Dokumente/Sonstiges/Evaluierung_SPD__BTW2017.pdf
NOTA6: us passo una analisis intern de 100 pàgines sobre la derrota del SPD. La classe obrera no juga cap rol significatiu.
https://www.spd.de/fileadmin/Dokumente/Sonstiges/Evaluierung_SPD__BTW2017.pdf
